Rosa Bonet Rocher
Existeix la imatge d’una agricultura que sense ajudes no tindria possibilitats i d’altra banda, que els ajuts que rep són desproporcionats. L’any 2012, en el 50è aniversari de la PAC, aquesta representa el 40,8% del pressupost de la UE-27. Uns 40.500 milions EUR són destinats a ajudes directes, per al recolzament a la renta dels agricultors, el 91,8 % d’aquests ajuts no estan vinculats a una producció concreta, és a dir són ajuts desacoblats. Catalunya va disposar de 281,8 milions EUR en concepte d’ajudes directes el 2011.
La PAC es va crear com a una eina per assegurar la producció de certs productes considerats bàsics, garantir el proveïment als consumidors a preus raonables, controlar la volatilitat dels mercats, mantenint alhora una renda adequada pels pagesos. Catalunya està sotmesa a les línies i directrius de la PAC des de l’entrada d’Espanya a la UE el 1986. Amb la reforma de la PAC de l’any 1992 es van establir els ajuts directes, que s’han anat modificant amb posteriors reformes, entre elles els ajust desacoblats de la producció l’any 2003. La nova reforma de la PAC el 2014, ens obliga a analitzar la situació actual dels sectors beneficiaris dels ajuts directes i la seva incidència en la PFA, és a dir, el valor econòmic dels béns i serveis del sector agrari.
Si observem l’agricultura catalana (veure gràfic 1 adjunt) podrem comprovar que la major part de la producció final agrària s’obté de sectors que no tenen ajuts directes.
Gràfic 1 – Producció i ajuts directes
[1]Font: Elaboració pròpia amb dades REGA
En el gràfic 1 s’han separat els subsectors agraris en funció de la quantitat d’ajuts directes que reben, distingint-se els que reben el percentatge més alt dels que en reben poc o gens, i dins d’aquests es distingeix entre els agrícoles i els ramaders. D’una banda, sectors com el dels cereals, els farratges, la fruita seca, l’olivera, el boví de llet i de carn, l’oví i el cabrum suposen el 23,14% de la PFA i reben el 95,55% dels ajuts directes. Per contra, el 76,86% de la producció final agrària (PFA) catalana només rep el 4,45% dels ajuts directes i opera lliurament en el mercat. Es tracta de sectors competitius amb vocació exportadora tals com la ramaderia intensiva de porcí i aviram, la fruita fresca, els cítrics i la vinya. De forma especial cal referir-se a la ramaderia, en aquest cas tots els ajuts es dirigeixen exclusivament als remugants. Tenint en compte que a Catalunya la ramaderia intensiva de porcí i aviram és la principal producció agrària, aquest fet explica el perquè els ramaders catalans s’han beneficiat limitadament de la PAC.
Certament hi ha raons històriques i polítiques en el repartiment sectorial dels ajuts però aquesta correlació inversa tan clara entre ajuts i competitivitat ens porta a pensar que els sectors amb menys suport són també els que ha fet més esforços per assolir uns nivells alts de productivitat i, conseqüentment, competitivitat.
Aquest fet paradoxal ens evidencia l’existència d’un potent clúster industrial, l’agroalimentari, fortament orientat al mercat i independent del volum de recursos de la PAC. El sector carni (porcí, aviram, conills) que quasi no rep ajuts directes ens ho corrobora. Per contra, els conreus (fruita seca) i la producció ramadera (oví-cabrum, vaquí de llet) que tenen un menor pes i inserció al mercat, són més dependents dels ajuts de la PAC. Aleshores, això ens porta a preguntar si hi ha una relació inversa entre ajudes i competitivitat.
En qualsevol cas l’especialització catalana en sectors amb pocs o cap ajuts directes afecta seriosament a les dotacions de la PAC a Catalunya pel concepte d’ajuts directes. Si analitzem la distribució dels ajuts directes per països (veure gràfic 2 adjunt) podrem comprovar que la quantitat d’ajuts que rep un pagès català (12,04%) és menys de la meitat que el que rep un pagès europeu (24,94%) i quasi la meitat del que rep un pagès espanyol (23,66%). Si ho comparem amb Alemanya i França, uns dels principals receptors dels ajuts directes, veurem que la diferència dels ajuts s’accentua, representant quasi una tercera part del que rep un pagès alemany (32,15%), i no arribant a la meitat del que rep un pagès francès (28,90%).
Gràfic 2 – Ajuts directes versus VAB agrari
Font: FEGA
En resum, la singularitat catalana, en relació a l’estructura productiva i als ajuts directes, suggereix una reflexió, la qual podria matisar, o fins i tot contradir, l’interès de prioritzar el manteniment dels màxims nivells d’ajuts directes. Possiblement caldria reforçar les mesures del mercat pel conjunt dels subsectors i prioritzar els ajuts destinats a les zones amb dificultat, de les que Catalunya n’és una de les regions europees més afectades, a partir de polítiques de desenvolupament rural. Un enfocament que probablement afavoriria l’agricultura catalana.
[1] Per a calcular l’estructura sectorial dels ajuts s’ha pres de referència l’any 2006 quant aquests estaven desacoblats. Com a hipòtesis aproximativa de treball se suposa que després del desacoblament dels ajuts s’ha mantingut aproximadament la mateixa estructura productiva.