Conclusions sobre la jornada de “la varietat garnatxa roja/lledoner roig /garnatxa grisa”

Per Josep M Puiggròs i Jové , 20 de desembre de2013                                                                                                                                                                                  

 

El passat 25 de novembre es va celebrar a la sala principal de la biblioteca del Castell de Peralada  la jornada sobre “la garnatxa roja”, que vàrem organitzar la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA conjuntament amb la denominació d’Origen Empordà i amb suport del castell de Peralada.

A la jornada hi varen participar 60 persones que era el màxim possible per l’aforament de la sala, de les quals la majoria eren del sector vitícola i  un terç eren socis de la ICEA. Cal destacar que deu cellers d’aquesta Denominació d’Origen han fet d’esponsors i la seva aportació ens ajudarà a la publicació  corresponent . També cal agrair l’interès del sector per la seva participació(catorze cellers,  un dels quals provenia de Catalunya Nord)al tast tan per l’aportació dels vins com per la seva presència a fi d’explicar les característiques de cada vi.

Durant la jornada , es varen tractar els següents temes: història i cultura de la garnatxa roja a les dues parts de les Alberes, per Eduard Puig Vayreda, Enòleg i Josep M Puiggròs coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA; les característiques principals del terrer de la D.O Empordà, per Simó Serra, Enòleg de la D.O Empordà; la caracterització ampelogràfica i molecular de la garnatxa roja en comparació amb la grisa del Rosselló, per  Lluis Giralt tècnic de l’INCAVI; la part enològica  es va tractar en forma de taula rodona que va ser moderada per Antoni Roig , amb la participació de Joan Fabra del celler “Marti Fabra” , Marti Vallès de cellers “d’en Guilla” i Anna Espelt  de “Celler Espelt” i finalment va intervenir Pierre Torres , Enginyer Agrònom que parlà de la garnatxa grisa-roja del Rosselló, intervenció en francès i que va traduir al català el nostre consoci Llorenç Planas. El text complert d’aquestes intervencions serà el contingut d’un Dossier Agrari.

Podem destacar, entretant, les conclusions següents : en primer terme el gran interès del sector per la jornada  tan durant la taula rodona com en el col·loqui posterior en que es va ressaltar les possibilitats futures de la garnatxa roja tan per l’elaboració de vi tranquil com de vi dolç natural, per convertir-se en un una especialitat única dintre l’estat espanyol, ja que (com diu Lluis Giralt) el 98% de les 61 Ha existents es troben situades a l`Empordà, de la mateixa manera que ho representa la garnatxa gris-rosi per la Catalunya Nord.

En l’aportació del treball realitzat per part de Luis Giralt de l’INCAVI, es conclou que tan des del punt de vista ampelografic com molecular no hi ha diferències entre el que anomenem garnatxa roja, lledoner roig i garnatxa rose o garnatxa gris del Rosselló. Això ens ho confirmà també Pierre Torres el qual va ressaltar la importància que te per Catalunya  Nord aquesta varietat de la qual se’n cultiven 900 ha i es la base dels vins dolços naturals que s’elaboren en aquestes terres i dominen el mercat francès d’aquest tipus de producció i la seva exportació.

En el capítol d’història i cultura, Josep M Puiggròs va aportar documentació de diversos autors que li atribueixen una activitat d’alquimista a Arnau de Vilanova considerant que va inventar el sistema de mutatge, es a dir, afegir al most de garnatxa alcohol de vi o aiguardent durant el procés de la fermentació per obtenir el vi dolç natural. A pesar de la gran acceptació d’aquesta teoria, amb la documentació aportada en diversos congressos i altres treballs es pot arribar a la conclusió que aquesta teoria no deixa de ser una llegenda agradable sense solidesa, i cal donar a Arnau de Vilanova tots els mèrits com a un gran metge medieval que va elaborar un ampli receptari sobre l’ús del vi i també de l’aiguardent per a fins únicament terapèutics i que va ser un gran defensor  del consum de vi com aliment, per apagar la set i per aportar calories al cos .

 Ens quedaria l’aportació d’Eduard Puig Vayreda que no va poder assistir però ens presentarà un treball sobre la història de la garnatxa roja a l’Empordà.