L’ANY 2050 ÉS AVUI

Per Francesc Reguant

Fa 50 anys ja es parlava de portar en tren les mercaderies del port de Bar­celona a la frontera amb un tercer rail d’ample internacional. Algú no va fer els deures i pel camí ha quedat un seguit d’oportunitats perdudes. Fa 15 anys, quan es va decidir impulsar les plantes d’assecat de purins a través de l’anomenada cogeneració, es van descartar les opcions més avantatjoses en termes de consum energètic i d’impacte mediambiental. Enlluernats pels guanys que oferien unes polítiques energètiques insostenibles, ningú va pensar que els preus del petroli es multiplicarien, i així les decisions sobre dejeccions ramaderes ja eren obsoletes quan es van prendre. Avui paguem les conseqüències de decisions no preses a temps, o simplement mal preses, per no mirar més enllà del present…

Podeu llegir l’article sencer al següent enllaç

L’any 2050 és avui