Butlletins

NOTICEA nº 12

NOTICEA nº 12 octubre 2013

3.3 – CENT ANYS D’INNOVACIÓ AGRÀRIA

Us anunciem la propera publicació del Dossiers Agraris 16.

Us avancem el seu contingut:

INCIDÈNCIA DE LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES DEL MÓN AGRARI EN LA VIDA RURAL DELS ÚLTIMS CENT ANYS A CATALUNYA.

A. Serra i Clota

LA DIVULGACIÓ VITÍCOLA A CATALUNYA EN EL PERÍODE 1980-2010.

A. Villarroya i Serafini

INNOVACIONS ENOLÒGIQUES ELS DARRERS CENT ANYS.

M. Nadal i A. Sánchez -Ortiz

INNOVACIÓ PAGESA.

P. Guilera

CINQUANTA ANYS DE LA PRIMERA XARXA DE PREVENCIÓ CONTRA EL MÍLDIU DE L’ESTAT ESPANYOL. EL PENEDÈS (1961-2011).

J. Ticó Maluquer

EMPRENEDORIA I SEMINARIS DE VALOR AFEGIT, DOS INNOVADORS MÈTODES DE FORMACIÓ.

M. Pla i J. Salvador

INNOVACIONS EN LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS: EL PLA ANUAL DE TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA.

R. Poch Massegú i M. J. De Ribot Porta

HISTÒRIA DEL PREMI A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA AGROALIMENTÀRIA (PITA).

J. M. Masses i Tarragó i J. Sió i Torres

VUIT ANYS DE RURALCAT, LA COMUNITAT VIRTUAL AGROALIMENTÀRIA I DEL MÓN RURAL.

www.ruralcat.net.

J. M. Masses i Tarragó i J. Sió i Torres

AGRONOMIA PER A TOTHOM. LA CÀTEDRA D’AGRICULTURA AMBULANT PERE GRAU.

P. Bernat

EL SERVEI D’EXTENSIÓ AGRÀRIA: UNS APUNTS DE LES SEVES APORTACIONS AL DESENVOLUPAMENT DE L’AGRICULTURA CATALANA.

L. Prieto i Tur i d’altres

CENT ANYS D’ART, CIÈNCIA I OFICI EN JARDINERIA A CATALUNYA (1911-2011).

M. Rivero Matas

DE LA FIL·LOXERA A L’ESCARABAT DE LA PATATA. LA INNOVACIÓ EN LA PROTECCIÓ VEGETAL.

J. M. Puiggròs i Jové

INNOVACIONS EN SANITAT VEGETAL (1960-2010). DE L’ESCARABAT DE LA PATATA A LA

TUTA ABSOLUTA

J. M. Vives

INNOVACIONS EN EL DIAGNÒSTIC VEGETAL.

C. Montón Romans

EL SECTOR CATALÀ DE LES LLAVORS I ELS PLANTERS. UNA APOSTA PER LA QUALITAT DE LA PRODUCCIÓ.

C. Bellera i Carles Folch

AVENÇOS I TENDÈNCIES A EUROPA EN L’APLICACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS.

S. Planas de Martí

CENT ANYS DE MILLORA GENÈTICA ANIMAL A CATALUNYA.

J. Piedrafita Arilla

INNOVACIÓ ORGANITZATIVA: ELS CONTRACTES D’INTEGRACIÓ A LA RAMADERIA INTENSIVA CATALANA.

V. Soldevila i L. Viladomiu

CIÈNCIA I TECNOLOGIA DE LA CARN I DELS PRODUCTES CARNIS: PASSAT I PRESENT.

J. Arnau Arboix i M. D. Guàrdia Gasull

LA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA J. TREPAT DE TÀRREGA: UN DELS PROTAGONISTES DE LA MECANITZACIÓ DEL CAMP CATALÀ I ESPANYOL DURANT EL SEGLE XX.

J. Espinagosa Marsà i R. Miarnau Pomés

EL PAPER DEL LABORATORI AGROALIMENTARI.

P. Rodríguez Martínez i d’altres

ELS TREBALLS DE FIXACIÓ DE LES DUNES EMPORDANESES.

H. Pipió i Gelabert

EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA DE LA COMARCA DEL MARESME ELS DARRERS CENT ANYS.

R. Badosa Castany

LA MECANITZACIÓ DE L’AGRICULTURA CATALANA. MÉS D’UN SEGLE D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA.

S. Planas de Martí

La coordinadora d’aquest volum, Ester Torres.

El comitè editorial, Anna Jacas, Ester Jover, Joan Saus i Montserrat Soliva.

3.2 – DOSSIERS AGRARIS 15 – LA VARIETAT GARNATXA BLANCA

SUMARI

PRESENTACIÓ: CAP A LA GENERACIÓ DE VALOR AFEGIT

Jaume Martí

DE LA VERNATXA A LA GARNATXA BLANCA, EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Josep M. Puiggròs

CARACTERÍSTIQUES AGRONÒMIQUES I DE LES PRÀCTIQUES DEL CONREU DE LA GARNATXA BLANCA

Agustí Villarroya

IMPORTÀNCIA I DISTRIBUCIÓ DE LA GARNATXA BLANCA

Jordi Rius

LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN TERRA ALTA I EL TERRA ALTA GARNATXA BLANCA

Jaume Martí

RECERCA DE LLEVATS AUTÒCTONS DE GARNATXA BLANCA

M. Carme Masqué, Beatriz Zaplana, Xoan Elorduy, Josep Valiente, Eva Bertran i Anna Puig

MICROVINIFICACIONS GARNATXA BLANCA. RESULTATS ASSAJOS 2010

Marta Ferré i Jordi Roselló

 

7.1 – IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change)

ipccEl Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), és un organisme que depèn de les Nacions Unides amb l’objectiu d’avaluar el risc del canvi climàtic originat per les activitats humanes. Fou guardonat l’any 2007 amb el Premi Nobel de la Pau.

Aquest grup fou creat l’any 1988 per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa Ambiental de les Nacions Unides amb l’objectiu centrat en la recerca del comportament del canvi climàtic. Emet informes científics que són publicats en revistes tècniques i científiques. Actualment compta amb més de 2.000 científics centrats en la recerca, provinents d’uns cent països.

El GIECC és un organisme multinacional encarregat de portar a terme les negociacions relatives al canvi climàtic global, així com de dirigir la discussió científica sobre l’escalfament global, l’emissió de partícules de carboni, l’efecte hivernacle, i d’altrs elements i causes d’aquest canvi climàtic. Entre les seves línies d’acció destaquen els diferents escenaris de canvi climàtic global, els mateixos que es plantegen en el marc del Protocol de Kioto.

Recentment el IPCC ha publicat el seu cinquè informe “Climate Change 2013: The Physical Science Basis” del que oferim l’enllaç

 

6.1 – DATA – COMEX

DATA-COMEX

Es la base de dades del Ministerio de Economia y Competitividad  del Govern Espanyol que informa dels moviments de comerç exterior. Es tracta d’una base de dades estadístiques imprescindible per operar en un món global.

Datacomex

5.1 – LA SEGURITAT ALIMENTÀRIA A CATALUNYA

La 5a Jornada anual d’actualització de coneixements sobre el canvi climàtic a Catalunya, celebrada els dies 20 i 21 de juny de 2012. al Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) va comptar amb la col·laboració de Francesc Reguant. Oferim tot seguit el contingut de la ponència.

LA SEGURETAT ALIMENTARIA A CATALUNYA. Perspectives actuals i impacte del canvi climàtic a Catalunya

Seguritat alimentaria

Podeu descarregar-vos la ponència al següent enllaç

 

 

 

3.1 – INDEX DEL QUADERS AGRARIS 35

Està prevista la publicació del Quaderns Agraris 35 pel proper desembre, us en avancem l’índex del seu contingut

Quaderns Agraris 35 – desembre 2013

Comitè editorial:

Anna Jacas Benages

Ester Jover Alsina

Joan Saus Arús

Montserrat Soliva   

Sumari

 

  1. Neus Monllor Rico. La nova pagesia: vers un nou model agrosocial.
  2. Francesc Reguant Foses, Rosa Bonet Rocher. Llegendes i estadístiques sobre l’agricultura i el món rural.
  3. Maria Mercè Compte i Barceló. El jardí de la masia Freixa de Terrassa. Un jardí a estudi dins la història de l’art del jardí.
  4. Albert Fàbrega Enfedaque. Notes històriques sobre l’ús de la potassa com a adob.

Agrofòrum

  1. Jordi Sala i Casarramona. El sector agrícola, part de la solució.
  2. Montse Rivero Matas. Jardins i jardiners dels Països Catalans. Tresors per descobrir.

4.1 – QUI PERD ELS ORÍGENS PERD IDENTITAT

Qui perd els orígens per identitat [1]

Per Josep M Puiggròs Jové       

La identitat , no únicament la pot perdre una societat de manera individual o conjunta sobre valors espirituals , en els quals s’hi sent identificat , sinó que un poble pot perdre la seva identitat en altres valors , com es per la destrucció del paisatge en el que aquest ha viscut de temps , perdent la seva cuina o gastronomia per la pèrdua del seu patrimoni vegetal o animal que forma part de la seva dieta modulada a través del  temps. I precisament sobre aquest últim punt vull fer el meu article. Tots el pobles tenen una dieta específica que s’ha format originàriament a base de la seva agricultura i ramaderia que ha desenvolupat , es a dir, menjant allò que produïm allò, que ara en diem agricultura de proximitat(inclosa la ramaderia) . Es evident que s’ha anat modulant o introduït canvis amb el temps amb la incorporació de nous aliments  que ens han agradat i han vingut de diverses parts del món; però això no hauria de significar mai la pèrdua del nostre patrimoni que a vegades, inclús durant mil·lennis, ha format part de la nostra dieta, i canviar-lo per una globalització alimentaria. L’oblit o el que és el mateix la ignorància sobre el nostre patrimoni  forma part d’una pèrdua d’identitat. Des de la ICEA hem impulsat moltes activitats en la direcció de no perdre aquesta identitat i sense ànim de menysprear-ne cap en citaré algunes en les que m`hi he trobat o m`hi trobo involucrat.

En primer lloc i dintre de les jornades d’Agricultura de Prada,  em refereixo  a la jornada nº 4 de l’any 1988 en que vàrem tractar de: “material vegetal autòcton de l’Agricultura dels Països Catalans : situació actual” ; de la nº5: “El  material varietal autòcton de l’Agricultura dels Països Catalans , te possibilitat de futur?”; o la nº8 de l’any 1992: “Evolució varietal en viticultura : resultat i perspectives”. Totes tres jornades varen ser seguides amb un ampli debat i vàrem tenir la sort de comptar amb alguns “sèniors” importants com el professor Coromines de l’Escola superior d’Agricultura de Barcelona o el professor Boubals de la facultat d’Agronomia de Montpeller.

Posteriorment i fins avui hem iniciat una  activitat sobre les varietats autòctones de la vinya dintre de la secció de Viticultura i Enologia. La vinya i el vi com a beguda elaborada a partir del raïm ha tingut una gran importància en la nostra dieta des de la proto-història en el territori que avui en diem Catalunya. La seva presencia si tenim en compte les recents dades que ens ha aportat l’arqueòleg Dani Lopez del jaciment del “Turo de la Font de la Canya”(Avinyonet del Penedès , Alt Penedès) d’època ibèrica datat del 700 aC , fa com a mínim 2700 anys que en aquest territori bevem vi, i la vinya i el vi d’una manera continuada ha format part de la nostra dieta i tot aquest període de temps s’han plantat en aquest territori diferents varietats de ceps i s’han elaborat diferents tipus de vins. Moltes d’aquestes varietats de cep han perdurat fins avui i aquestes son les varietats que formen el nostre patrimoni i els vins que d’elles s’obtenen son diferents als d’altres llocs i si es treballem bé, ens donen un prestigi a nivell mundial.

Els catalans  som molt patriotes en molts aspectes , però en el tema del vi, en som poc. Als nostres restaurants encara es consumeix més vi forani que català i avui en dia això no te raó d’esser ja que amb les 12 D.O(inclòs el cava) que tenim hi ha un ventall de vins extraordinaris Beure vins catalans es un primer pas per no perdre els orígens, i un segon i definitiu es fixar-nos en l’etiqueta i veure si aquest vi esta elaborat amb varietats autòctones que formen part d’aquest patrimoni vegetal , com la mongeta del “ganxet” o el tomàquet “Montserrat”. Aquí tenim molt per escollir : el “xarel·lo  , pansa o cartoixà” ara lligat de manera especial a Penedès i a la D.O d’Alella tan en vins tranquils com en cava;  el “picapoll “ ara amb força al Bages; la “garnatxa blanca” lligada de manera especial a la Terra Alta; ” la garnatxa negra” i el cupatge d’aquesta amb “carinyena” lligada al Priorat , però també al Montsant o l’Empordà; el “mando” lligat a l’Empordà i al Bages, “el trepat” lligat a la Conca de Barbera, “el sumoll”  al Camp de Tarragona , Penedès i Bages; la “Malvasia de Sitges” un del vins de més prestigi des de l’edat mitjana ; “el trobat, torbato o malvasia del Rosselló” de l’Alguer i del Rosselló, “el manto negro” de Mallorca o “el monastrell” estes per tots el Països Catalans, entre d’altres.

Finalment el dia 25 de novembre, al castell de Peralada hi farem la jornada sobre “la garnatxa roja o gris al Rosselló” varietat de la que se’n elaboren vins tranquils i vi dolç natural. Tots els socis de la ICEA hi esteu convidats a venir i els que no vingueu i formeu part de la “majoria silenciosa” al menys beveu vins catalans i preferentment elaborats amb les nostres varietats , i els que vulgueu aprofundir en aquesta temàtica veniu a les nostres activitats i amb poc temps sereu uns experts.


[1] Raimon :Jo vinc d’un silenci

2.4 – 9ª JORNADA AGROPRES-ICEA A LA FIRA SANT MIQUEL DE LLEIDA

RESUM DE LA 9ena JORNADA AGROPRÉS-ICEA-ETSEA-UdL

59 FIRA DE SANT MIQUEL,

27 de setembre de 2013


“Importància de la innovació varietal i dels vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”

Com és sabut, la millora de la productivitat i de la qualitat en el sector primari va íntimament lligada a la investigació en selecció, millora genètica, creuaments i generació de noves varietats i/o nous atributs i característiques, i com no, l’obtenció de noves espècies i varietats transgènica i cisgénicament (OMG), utilitzant tot el material vegetal autòcton o bé exogen, que la naturalesa ens ha propiciat al llarg del temps.

En fructicultura, aquest rol, ha estat obstacle per a motivar una gran carrera d’activitat investigadora, de nous coneixements i tecnologies, i d’innovació varietal en les últimes dècades. Per a la seva constatació empírica i positiva només fa mancada fer memòria i recordar el ventall varietal que es disposava fa 50 anys, les activitats que han anat programant-se en l’àmbit genetista en les dècades finals de l’anterior mil·lenni i la primera dècada del nou mil·lenni, i el conjunt varietal que disposem avui dia. Tot això aplicat a totes les espècies des del presseguer, cirerer, albercoquer, perera, pomera, ametller, etc., que comporten millores substancials en adaptabilitat al medi ambient o ecologia de les zones de cultiu en diferents llocs, resistència a plagues i malalties, millora del color, grandària i forma de les fruites, millora del sabor i teixidura de la polpa, increment de continguts vitamínics i antioxidants, proporcionant grans canvis qualitatius per a satisfer els variats gustos, necessitats i de vegades, capritxos del consumidor. Tot aplicat en diferents camps d’acció: des d’aspectes qualitatius organolèptics com el sabor, dolçor, teixidura, color, aroma, etc., a elements de protecció dels fruiters i la seva adaptació mediambiental, a aspectes relacionats amb la salut humana com aporti vitamínic, d’antioxidants, etc., fins a elements dispars relacionats amb els nous gustos del consum.

D’acord amb la importància temàtica d’aquesta innovació varietal en fructicultura, i el paper del món genetista i viverista, de l’Associació Nacional de Obtentors Vegetals (ANOVE) i també el de les Administracions Públiques i Ens d’Investigació (DAAM Generalitat de Catalunya, IRTA) i del Sector Productiu i de la Comercialització de Fruita (representats a Catalunya per AFRUCAT), en relació a la millora productiva i de la qualitat fruitera, i de les possibles problemàtiques que sorgeixen en aquest sector, es va pensar a realitzar aquesta 9ª Jornada per part de les institucions que l’organitzen: Agroprés, ICEA, ETSEA-Universitat de Lleida,  amb el títol: “Importància de la innovació varietal i els vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”.

El transcurs de la jornada va ser tot un èxit per la importància temàtica, el debat i les anàlisis de l’evolució, situació actual i projeccions de futur de la innovació varietal, els beneficis i avantatges de la mateixa, i també les problemàtiques i inconvenients detectats. Després de la inauguració per part de les autoritats, i la presentació de la jornada per part del membre de Agroprés, Francesc X. Miarnau, es va donar pas al primer bloc de ponències amb el títol: “Noves varietats i tendències en la creació varietal. La importància de la innovació varietal i dels vivers per a la competitivitat del sector fructícola”.

Van participar, en aquest primer bloc, Ignasi Iglesias, tècnic especialista de l’IRTA que dibuixà i explicà en síntesi, però de manera complerta, la panoràmica de la innovació varietal en fruita dolça a nivell mundial, els diferents plantejaments evolutius i innovadors en noves varietats i les diverses línies investigadores, proporcionant exemples palpables al voltant de tot el món (des de coloració de la fruita, sabor, dolçor, aroma, fins canvis en la grandària o en la pell, o també el paper dels pigments antocians i altres molècules i els seus processos cisgénics (que en el món fruiter està desplaçant a les operatòries transgèniques), per a fixació de gens en espècies i varietats de fruita, etc. Aquestes temàtiques les va integrar en la panoràmica global del que està esdevenint en qualsevol país del món, on es conrea i s’investiga sobre innovació fruitera.

A continuació, Manuel Simón, Director General de AFRUCAT, després de donar una panoràmica general de la fruita dolça i la importància creixent dels processos de comerç exterior import-export, va defensar el model innovador, la integració professional i professionalització del negoci fructícola, la concentració del sector i la inversió com resposta a una demanda creixent i les oportunitats detectades, per a passar finalment a analitzar el tema de la creació de noves varietats i el món dels royalties. Es va proposar l’estudi, anàlisi i debat de les conegudes irregularitats tant en el món viverista com en el de la producció, per a plantejar les negociacions oportunes per a solucionar aquestes problemàtiques. Històricament, es va parlar de les negociacions CATALONIA QUALITAT-GESLIVE que van dur al Conveni de Regularització de Fruiteres UPA – COAG – FECOAM en 2008; així mateix es va citar el Conveni de Regularització Plantinova CQ. Va Concloure propugnant la innovació orientada al consumidor (IsaFruit, 2 colors-2 sabors), la innovació del productor (es va citar la iniciativa Fruit Futur, AIE), que el control de la cadena de valor ha de ser integral, no donar importància sol a la cadena de distribució, sinó començar per l’origen amb el món viverista i la multiplicació varietal, va reivindicar una major atenció per part dels obtentors per a garantir al productor els paràmetres de qualitat en la zona de venda, i finalment, va assenyalar la importància de la seguretat jurídica compartida i garanties dels contractes obtentors-viveristes-productors.

Va finalitzar aquest primer bloc la participació de Josep Ramón Arderiu, Director de Producció Agrària del Grup ACTEL, grup Cooperatiu de Segon Grau que ha apostat per la millora i la innovació varietal com es constata en la iniciativa de Fruit Futur, una Agrupació d’Interès Econòmic subscrita per quatre grans grups de producció fruitera: ACTEL, NUFRI, POMA DE GIRONA i FRUITS DE PONENT i la participació com soci tecnològic de l’IRTA. Va desenvolupar el tema de la millora i innovació varietal en relació a la competitivitat del sector fructícola, i des del punt de vista del recorregut de tota la cadena de valor, des dels obtentors, viveristes i productors, passant per la distribució i fins al consum. Va comentar els punts clau en aquesta millora i innovació varietal com són l’enfocament a la satisfacció del consumidor, l’increment de la fidelització i el volum de vendes, i l’increment de marges i rendibilitat en la cadena de valor. Va matisar, en conclusió, la important necessitat d’adaptar els programes d’investigació i desenvolupament de la millora i innovació a les necessitats i característiques locals quant a producció, els gustos i necessitats del consum, però alhora pensant també en les necessitats que sorgeixen des dels mercats internacionals.

Dins el pròxim bloc de ponències, de títol: “Panoràmica dels Vivers de Fruiters. Àmbit empresarial i administració pública, tendències en espècies i varietats, sanitat vegetal, certificacions”, va participar Noelia Roqué, Tècnica del Servei de Sanitat Vegetal-Vivers, DAAM-Lleida, que va explicar en detall tots els aspectes normatius i el paper de seguiment i control per part de les Administracions Públiques. Va Començar destacant el fort nivell d’amenaça i d’impacte de determinats problemes fitosanitaris com és el Foc Bacterià (Erwinia amylovora), la Virosis del Sharka (Plum pox virus) i Xanthomonas (Xanthomonas arborícola pv. Pruni) que estan afectant seriosament, en tot el món, a la població fruitera, assenyalant la importància de la certificació en l’exempció de virus i altres patògens del material vegetal provinent de vivers. Va parlar de la Directiva 2009/128/CE d’Ús Sostenible dels plaguicides i la seva transposició a l’Estat espanyol segons el Reial decret 1702/2011, d’inspeccions periòdiques dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris, i el Reial decret 1311/2012, marc per a aconseguir l’ús sostenible de productes fitosanitaris.

En concret, es va citar el Capítol XI del Reial decret 1311/2012, en el que concerneix a la seva aplicació als Camps de multiplicació Vivers quant a prohibicions i obligacions pertinents a complir. Es va referir després al registre i les obligacions dels obtentors de material vegetal, els autocontrols i al passaport fitosanitari CE, com element important d’acreditació i seguretat.

Es va passar seguidament a la Taula Rodona de títol o lema: “Rellevància de les Plantes de Viver en Fructicultura.Responsabilitats del Viverista i del Fruticultor”, moderada per Josep María Nolla, Enginyer Agrònom i membre de Agroprés, que va presentar breument al grup de participants en la mateixa: Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), Francesc Xavier Miarnau, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre de Agroprés, Fausto Guàrdia, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, PLAVISE Vivers, Oriol Belil, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, CERTIPLANT S.L., i Pere Oromí, Enginyer Agrònom, Servei de Producció Agrícola, DAAMGeneralitat de Catalunya-Lleida. Com s’observa, estaven representats tota la cadena de valor i l’Administració Pública autonòmica, llevat de la part final de la cadena: la distribució i el consum. Malgrat tot, el debat havia de produir-se precisament en aquesta part inicial i intermèdia representada, inclosa l’Administració autonòmica.

Després de la presentació dels participants en aquesta Taula Rodona, va iniciar el torn d’aportacions Francesc X. Miarnau com Fructicultor i Tècnic agrícola, fent eco d’algunes problemàtiques detectades que afecten negativament al productor. Va parlar sobre el tema de la millora varietal i que la recerca i investigació de genetistes ha fet efectiu aquest canvi i millora, i que per tant, comporta una propietat científica que hi ha que respectar i compensar per part dels beneficiaris que integren el sector productiu, que en aquest cas “som els agricultors”, va dir. Ara bé, en l’experiència i la pràctica, no tot allò que s’ofereix i s’utilitza, entre l’Investigador – Obtentor Viverista i el Fruticultor, es fa realitat positiva i de mutu benefici. Nombrosos són els casos que, el que s’esperava d’una varietat de préssec, nectarina, paraguaià o de varietats d’altres espècies, la realitat pràctica ratlla la decepció i obliga a reempeltar, o fins i tot a arrencar una plantació, i tot això comporta un cost i una pèrdua important econòmica i de temps per al productor fructicultor. Va afegir Miarnau, que per la utilització i implantació de noves varietats s’ha creat el pagament de royalties, en diferents modalitats segons el criteri dels obtentors, que el fruticultor ha de fer efectius a part del valor del material vegetal. Això ha comportat la instrumentació d’uns contractes densos i complicats que el fruticultor ha de comprometre’s a complir, assimilar i entendre. Va citar que aquests contractes tenen un caire una mica unilateral, per quan les obligacions no estan equilibrades amb els drets que també té el fruticultor (de vegades es citen determinades varietats que no estan ben adaptades a les zones on s’implanten, i que per tant el seu cultiu i rendiment es fa difícil). Va parlar que tot això du a incompliments en el pagament dels royalties i a irregularitats que duen a comportaments que estan lluny del que s’esperava, i que la polèmica està servida. Va comentar que últimament s’han anat celebrant moltes jornades i esdeveniments sobre aquesta temàtica, on es pot prémer el descontentament del sector productiu.

A continuació, va participar Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), que a part d’assenyalar el paper important i crucial del sector de obtentors i Viveristes, va defensar la necessitat de respectar i acceptar el paper, tasca investigadora dels obtentors i el seu component de propietat científica en els assoliments que es van obtenint en la millora i innovació d’espècies i varietats fruiteres. Malgrat tot, va reconèixer i va acceptar determinats aspectes i elements reivindicatius dels productors, i va plantejar la necessitat del diàleg i negociació per a arribar a un acord global. Va defensar, com és lògic, el paper de ANOVE com de representació, promoció i defensa dels interessos comuns dels obtentors davant les administracions públiques, agents econòmics i en general, davant grups d’interès, etc. També va citar GESLIVE dintre de l’estructura del sector obtentor a Espanya, que s’ocupa de la gestió, protecció i defensa dels drets de propietat intel·lectual sobre les varietats vegetals protegides. Dintre del món normatiu, va assenyalar que la producció de plantes de viver és una activitat subjecta a control i autorització administrativa i per tant, només les plantes certificades (o CAC) poden ser objecte de comerç; aquesta activitat només pot ser exercitada per les persones i entitats autoritzades (vivers registrats); i la producció de plantes de viver està subjecta a protocols tècnics dirigits a assegurar la seva qualitat final. Va concloure amb ànim que el sector pugui millorar, ja que és necessària la labor investigadora i obtentora, que necessita de molta inversió i on s’ocasionen molts costos. Per a finalitzar, va comentar que la multiplicació de varietats, i per tant la violació dels drets del obtentor, és extremadament fàcil (i s’està generalitzant); en conseqüència, el perjudici ocasionat a l’empresa obtentora, als vivers legals i als productors és enorme, i existeix un risc real de col·lapse del sistema per manca de sostenibilitat.

Fausto Guàrdia, de PLAVISE Vivers, va donar continuïtat a la Taula Rodona subratllant la importància del paper dels Viveristes en la seva costosa tasca de la multiplicació de plantes de qualitat, assenyalant que la rendibilitat de la nova plantació fruitera dependrà en primer lloc de la qualitat de les plantes de viver emprades a constituir la mateixa. Va fer un resum dels factors que poden influir en la qualitat del material vegetal, va parlar dels condicionaments per a l’elecció d’una determinada varietat, i per a finalitzar, comentà determinats elements dintre de la responsabilitat del viverista i la responsabilitat del productor.

Oriol Belil, de CERTIPLANT S.L., va ressenyar les problemàtiques ja debatudes en altres moments en la jornada, sobre les responsabilitats del productor i del viverista, remarcant la importància del saber fer dels obtentors i el paper fonamental dels viveristes de saber multiplicar amb garantia d’oferir una planta de viver de qualitat, d’acord amb les varietats determinades, que s’adapti a l’entorn de la zona de plantació.

Finalment, va intervenir Pere Oromí, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Lleida, per a remarcar els aspectes legals, de seguiment i control efectuats per l’Administració Pública, en el seu paper d’intermediació d’una banda entre les parts obtentora viverista i el sector productiu fruiter, però també en el seu paper de, en teoria, fer complir les normatives que impliquen i han d’actuar coactivament sobre el sector.

Per a acabar la Taula Rodona el moderador Josep María Nolla va obrir el col·loqui, que en resum, va suposar un debat en el marc dels interessos contraposats i els conflictes subjacents entre el món obtentor, els Viveristes i el pagament de royalties, i el món de la producció fruitera. Va haver participació de fructicultors de la zona, tècnics i experts, que van denunciar la falta d’acord global, els royalties excessius, en alguns casos la mancança d’adequació o adaptació al medi ambient de determinades noves varietats, etc. Els representants del sector viverista i dels obtentors (ANOVE) van defensar la necessitat que es compleixin les normatives, i van subratllar el conjunt d’irregularitats i incompliments que actualment s’estan produint en el sector fructícola.

Una vegada tancada la Taula Rodona es va passar a l’Acte de Cloenda de la Jornada per part dels Presidents de l’ICEA i Agroprés, Josep M. Vives de Quadras i Jesús Domingo Martínez, respectivament, que van agrair l’assistència als participants, i van destacar la importància del tema de la jornada, i sobretot la qualitat de la informació oferta i la intensitat dels debats produïts al llarg de la mateixa, i especialment en el col·loqui de la Taula Rodona.

Antonio Colom Gorgues i Francesc X. Miarnau Domènech

Enginyers Tècnics Agrícoles. Membres d’Agroprés i de l’ICEA

Equip de Coordinació de la Jornada

2.3 – PERSPECTIVA D’EXPLOTACIÓ D’HIDROCARBURS MITJANÇANT FRACTURA HIDRÀULICA

El passat 16 de setembre de 2013 es va celebrar la JORNADA SOBRE PERSPECTIVES DE L’EXPLOTACIÓ D’HIDROCARBURS MITJANÇANT LA TÈCNICA DE FRACTURA HIDRÀULICA A CATALUNYA, a càrrec del Dr. Mariano Marzo.

Mariano Marzo és catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Membre de la “Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona”, de la Junta Directiva i del Comité Acadèmic del “Club Español de la Energía”. Present a diversos consells assessors en matèria energètica de les administracions central i autonòmica, així com a altres institucions. En contacte amb la indústria del petroli i del gas, a través de la investigació en el sector i la formació de professionals. Ha publicat més de 75 treballs a revistes científiques, editat o co-editat 15 volums i presentat més de 100 ponències a conferències i congressos. Ha format part dels consells editorials de revistes de gran prestigi com “Basin Research” i “Sedimentology”. És col·laborador habitual de sobre temes energètics a La Vanguardia, així com a en diverses emissores de ràdio i televisió del nostre país.

En aquest enllaç es pot descarregar la presentació realitzada el passat 16 de setembre a la Institució Catalana d’Estudis Agraris, a l’edifici de l’Institut Català d’Estudis Agraris, al C/Carme, 47:

JORNADA SOBRE PERSPECTIVES DE L’EXPLOTACIÓ D’HIDROCARBURS MITJANÇANT LA TÈCNICA DE FRACTURA HIDRÀULICA A CATALUNYA

2.2 – XXVII JORNADA A LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

Aspectes de la XXVIII JORNADA D’AGRICULTURA A PRADA

Universitat Catalana d’Estiu

“AGRICULTURA,ALIMENTACIÓ I FAM”

Dissabte, 17 d’agost de 2013

Liceu Renouvier de Prada (Conflent)

 

pradaL’obertura de la Jornada d’enguany va córrer a càrrec d’en Vicenç Estanyol, Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona. De l’obertura cal remarcar dos aspectes. D’una banda, el fet que l’alimentació, com a dret universal, no es recull a la Constitució espanyola  ja que es va considerat un tema superat, i d’altra banda, la idea que la frontera d’entrada i sortida de la pobresa s’està fent cada vegada mes porosa amb col·lectius de classe mitja avocats en poc temps a la fam amb facilitat. El tema de la fam  és especialment problemàtic pels infants.

La Gemma Francès del Grup de Recerca sobre desenvolupament rural de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB) va presentar una panoràmica general sobre la situació mundial basada en el darrer informe de la FAO que va aparèixer el juny passat, i posteriorment ens va fer referències a la situació de Catalunya. D’aquesta intervenció van sorgir dos qüestions importants. Què vol dir patir fam? Amb un indicador del número de calories, en tenim prou o hem de considerar l’aportació dels micronutrients?.  La segona és que la situació a nivell internacional és avui millor de la que es preveia desprès de l’alarma del període 2008-10. (veieu el power point de la presentació per dades mes acurades)

Posteriorment Régine Tixador, presidenta de Restaurants du Coeur pel departament dels Pirineus Orientals, va presentar  la situació a la Catalunya Nord i la preocupació creixent pels col·lectius amb dificultats. Es tracta fonamentalment de gent que sovint viu al carrer. Va remarcar que aquests grup està constituït bàsicament per  mares solteres, jubilats amb pensions molt baixes, estudiants i joves (a França els menors de 26 anys sense feina no tenen dret a l’ajut basic). Un grup nou amb problemes que està creixent son francesos del nord que emigren al sud al perdre la feina, creient que la vida al sud és més fàcil. També els col·lectius d’immigrants dels països de l’est d’Europa.  Per la Régine aquesta dinàmica d’augment dels col·lectius en dificultats és explicable per l’augment de l’atur motivat en bona mesura per l’agricultura (en alguns casos abandonament en altres mecanització) i per les activitats al voltant d’aquest sector. També la caiguda de la construcció (cal assenyalar que a Prades hi ha molts cartell de casa en venda) i la desaparició d’algunes de les poques industries que existien.

Arcadi Oliveras, President de Justícia i Pau i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar una panoràmica general de la situació econòmica. Va assenyalar que el capitalisme sempre té i ha tingut crisis. L’actual va començar el 15 de setembre del 2008 amb la caiguda de la banca Leman Brothers. Es tracta d’ una crisi conseqüència de l’especulació que genera bombolles com la bombolla immobiliària ( tres milions i mig de vivendes buides a Espanya avui conviuen amb un milió de persones no tenen vivenda), i la bombolla financera. La crisi financera actualment és molt més important que en el passat degut a Internet, a la globalització i a la manca d’un organisme internacional de regulació. Abans de la crisi no es va fer res per controlar la especulació encara que George Soros havia advertit del perill que assumia el mòn amb la seva operació contra la lliure esterlina el 1992. Es podria haver posat en funcionament la taxa Tobin. S’estima que la aquesta taxa recolliria 200.000 milions de dòlars anuals, és a dir quatre vegades els diners necessaris segons la FAO per fer front al canvi climàtic i la fam.  Però no es va fer res. I no es va fer res per a lluitat contra l’especulació degut a l’aliança de la classe política amb les empreses d’ especulació, que concreta a l’exemple de Goldman Sachs, d’ on han sortit un número importants de tecnòcrates en el poder, tant a nivell estatal com al BCE.

Les dificultats dels bancs, degudes a la no recuperació de les hipoteques, la caiguda del valor de les seves carteres de valors i la necessitat de retornar els préstecs que tenien pendents (en bona mesura amb  fons sobirans) han comportat d’una banda que els estats nacionals  han posat els diners per evitar la fallida del sistema financer, amb el efectes pertinents sobre la retallada de les despeses de l’estat de benestar, i d’altra banda el tancament del crèdit.  La caiguda del crèdit ha suposat dificultats a les empreses i atur.

A l’hora de parlar de solucions, Arcadi Oliveres va explicar que l’atur requereix disminuir la jornada de treball. També va argumentar que no caldria retallar l’estat de benestar si es lluites contra el frau fiscal. A Espanya s’estima que el frau correspon a 93.000 milions de euros i es reparteix entre un 25% que correspon a els petits contribuents, i l’altra 75% a  la gran banca, grans empreses i grans fortunes (recorda el paper dels SICAPs). Són  93.000 milions d’euros en front a 115.000 milions que correspon als pagaments anuals de totes les pensions.

(per mes detall veure el dos últims llibres publicats per l’Arcadi Oliveras). Ens proposa estudiar el cas d’ Amayuelas de Abajo a la provincia de Palencia com una organització agrària alternativa.

Carles Soler, de la revista Sobirania Alimentària, va fer una presentació molt ben il·lustrada partint de dues imatges. A una ens estem menjant el mon. A l’altra es presenta la confrontació nord versus sud, és a dir països rics versus països  pobres. A partir d’aquí es defineix el dret a la alimentació i ens assenyala que la fam al mon és pagesa. Hi ha fam encara que el  planeta produeix aliments  per 12.000 milions de persones quan la població mundial es de poc mes de 7.000 milions. El problema de la fam no és tècnic és polític. I s’ha vist incrementat per: la especulació en el mercats d’aliments, els agrocombustibles, la utilització dels cereals  i les oleaginoses per l’alimentació animal (mengem massa carn),el monopoli dels aliments en mans de transnacionals ( llavors, comercialització cereals, restauració col·lectiva,….) i l’ acaparament de terres (posar els exemples de Moçambic, Etiòpia, Europa).

L’alternativa és la sobirania alimentària (entesa com a capacitat dels pobles de decidir sobre la seva alimentació). És a dir, seguir el camí de “Via campesina”, fer fora l’ agricultura de les negociacions de la  OMC, control democràtic de les terres, eliminar la globalització de la fam. (per un major detall veieu el power point amb la presentació d’en Carles Soler),

La Victoria Soldevila, de la Universitat Rovira i Virgili,  ens va parlar de règims alimentaris i seguretat alimentària. Va fer una introducció als tres règims alimentaris de la història del capitalisme, començant  desprès de 1870. El primer regim, que dura fins la segona guerra mundial, tenia una base camperola, acompanyada d’una agricultura de plantacions a les colònies per als productes tropicals. Els temes de seguretat alimentària es resolia a nivell de família i a l’àmbit de mercats locals. Les crisis de fam a nivell local eren freqüents, tant per raons meteorològiques, guerres, malalties, etc. Amb la industrialització, l’obtenció d’aliments barats que permetin que els salaris siguin baixos i els beneficis industrials millorin es fa una prioritat fonamental.  El creixement del comerç internacional de productes agraris bàsics i la incorporació de nous aliments  serà fonamental per mantindre baixos els preus de la dieta alimentària dels treballadors.

En el segon règim  que s’inicia desprès de la segona guerra mundial, l’Estat pren un paper fonamental en la regulació de l’accés als aliments i la seguretat alimentària (polítiques agràries tipus la PAC original). La producció s’intensifica seguint el model de les macro granges experimentat als Estat Units durant la guerra, per l’exèrcit, i la incorporació de paquets tecnològics. L’agroindústria i l’estructuració del règim alimentari en cadenes agroalimentàries marquen un sistema molt productiu i cada cop més dependent d’unes grans empreses.

El tercer règim seria l’actual. Hi ha però un debat sobre  si estem en transició o ja estem en aquest tercer règim. Es tracta d’un sistema agroalimentari neoliberal on els governs nacionals es retiren de la gestió de la regulació alimentària, considerant que els mercats mundials són capaços d’afrontar les situacions d’inseguretat i que son els individus a títol particular els que han de fer front a les crisis (les entitats de beneficència són les encarregades de mitigar els pitjors efectes). Les empreses transnacionals es posicionen en el centre   del sistema. Assenyala així mateix que apareixen sistemes alternatius (cas del model de sobirania alimentària). La intervenció obre moltes qüestions.  (veure power point amb la presentació de la Victòria Soldevila per més detall i l’article que presenta al congres de Castelldefels de principis de setembre de la Asociación Española d’Economia Agrària).

En Caye Gómez, gerent dels Centres de Distribució d’Aliments (CDA) de Càritas Diocesana de Girona, ens va parlar d’aquests Centres, un projecte coordinat per Càritas Diocesanes, amb col·laboració amb el Banc d’Aliments, la Diputació de Girona i la Caixa. Es tracta d’un projecte de repartiments d’aliments a partir d’un sistema de xecs amb punts que permet als beneficiaris anar a recollir aliments en aquests centres. Per tenir  dret cal que l’assistent social de l’ajuntament et doni l’autorització. A més a més de la distribució han obert una sèrie d’activitats complementaries d’acompanyament, formació,…han creat llocs de treball d’inserció social. Assenyala el creixement rapidíssim de la demanda (veieu el power point de  la presentació d’en Caye Gómez per a mes detall)

En Jordi Peix del Banc del Aliments de Barcelona ens va explicar l’experiència del banc. Va ser una intervenció molt especial ja que ell va ser el promotor d’aquesta experiència ara fa 26 anys.  El banc s’ha d’entendre com un projecte d’innovació social amb tres objectius, combatre el malbaratament alimentari, cobrir necessitats de la població amb menys recursos i millorar el medi ambient. El creixement de la demanda des de 2008 ha estat molt gran. Ens assenyala les dificultats logístiques i el repte que suposa la desaparició  dels recursos europeus provinents de la PAC (veure el power point de la presentació on trobareu xifres i mes detall).

Finalment, la Régine Tixador i en Joan-Miquel Forcade,  ens varen parlar de l’experiència dels Restaurants du Coeur a França (veieu pagina web). És interessant destacar que no solament donen de menjar a la xarxa de restaurants que tenen, sinó que fan una actuació general per aconseguir que la persona necessitada no tingui necessitat de tornar-hi ( temes relacionats amb la vivenda, la feina, l’accés a serveis socials,….)

La jornada va ser valorada positivament per molts dels assistents.

Lourdes Viladomiu

Jordi Rosell