Butlletins

2 – ACTIVITATS REALITZADES

2.4 – 9ª JORNADA AGROPRES-ICEA A LA FIRA SANT MIQUEL DE LLEIDA

RESUM DE LA 9ena JORNADA AGROPRÉS-ICEA-ETSEA-UdL

59 FIRA DE SANT MIQUEL,

27 de setembre de 2013


“Importància de la innovació varietal i dels vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”

Com és sabut, la millora de la productivitat i de la qualitat en el sector primari va íntimament lligada a la investigació en selecció, millora genètica, creuaments i generació de noves varietats i/o nous atributs i característiques, i com no, l’obtenció de noves espècies i varietats transgènica i cisgénicament (OMG), utilitzant tot el material vegetal autòcton o bé exogen, que la naturalesa ens ha propiciat al llarg del temps.

En fructicultura, aquest rol, ha estat obstacle per a motivar una gran carrera d’activitat investigadora, de nous coneixements i tecnologies, i d’innovació varietal en les últimes dècades. Per a la seva constatació empírica i positiva només fa mancada fer memòria i recordar el ventall varietal que es disposava fa 50 anys, les activitats que han anat programant-se en l’àmbit genetista en les dècades finals de l’anterior mil·lenni i la primera dècada del nou mil·lenni, i el conjunt varietal que disposem avui dia. Tot això aplicat a totes les espècies des del presseguer, cirerer, albercoquer, perera, pomera, ametller, etc., que comporten millores substancials en adaptabilitat al medi ambient o ecologia de les zones de cultiu en diferents llocs, resistència a plagues i malalties, millora del color, grandària i forma de les fruites, millora del sabor i teixidura de la polpa, increment de continguts vitamínics i antioxidants, proporcionant grans canvis qualitatius per a satisfer els variats gustos, necessitats i de vegades, capritxos del consumidor. Tot aplicat en diferents camps d’acció: des d’aspectes qualitatius organolèptics com el sabor, dolçor, teixidura, color, aroma, etc., a elements de protecció dels fruiters i la seva adaptació mediambiental, a aspectes relacionats amb la salut humana com aporti vitamínic, d’antioxidants, etc., fins a elements dispars relacionats amb els nous gustos del consum.

D’acord amb la importància temàtica d’aquesta innovació varietal en fructicultura, i el paper del món genetista i viverista, de l’Associació Nacional de Obtentors Vegetals (ANOVE) i també el de les Administracions Públiques i Ens d’Investigació (DAAM Generalitat de Catalunya, IRTA) i del Sector Productiu i de la Comercialització de Fruita (representats a Catalunya per AFRUCAT), en relació a la millora productiva i de la qualitat fruitera, i de les possibles problemàtiques que sorgeixen en aquest sector, es va pensar a realitzar aquesta 9ª Jornada per part de les institucions que l’organitzen: Agroprés, ICEA, ETSEA-Universitat de Lleida,  amb el títol: “Importància de la innovació varietal i els vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”.

El transcurs de la jornada va ser tot un èxit per la importància temàtica, el debat i les anàlisis de l’evolució, situació actual i projeccions de futur de la innovació varietal, els beneficis i avantatges de la mateixa, i també les problemàtiques i inconvenients detectats. Després de la inauguració per part de les autoritats, i la presentació de la jornada per part del membre de Agroprés, Francesc X. Miarnau, es va donar pas al primer bloc de ponències amb el títol: “Noves varietats i tendències en la creació varietal. La importància de la innovació varietal i dels vivers per a la competitivitat del sector fructícola”.

Van participar, en aquest primer bloc, Ignasi Iglesias, tècnic especialista de l’IRTA que dibuixà i explicà en síntesi, però de manera complerta, la panoràmica de la innovació varietal en fruita dolça a nivell mundial, els diferents plantejaments evolutius i innovadors en noves varietats i les diverses línies investigadores, proporcionant exemples palpables al voltant de tot el món (des de coloració de la fruita, sabor, dolçor, aroma, fins canvis en la grandària o en la pell, o també el paper dels pigments antocians i altres molècules i els seus processos cisgénics (que en el món fruiter està desplaçant a les operatòries transgèniques), per a fixació de gens en espècies i varietats de fruita, etc. Aquestes temàtiques les va integrar en la panoràmica global del que està esdevenint en qualsevol país del món, on es conrea i s’investiga sobre innovació fruitera.

A continuació, Manuel Simón, Director General de AFRUCAT, després de donar una panoràmica general de la fruita dolça i la importància creixent dels processos de comerç exterior import-export, va defensar el model innovador, la integració professional i professionalització del negoci fructícola, la concentració del sector i la inversió com resposta a una demanda creixent i les oportunitats detectades, per a passar finalment a analitzar el tema de la creació de noves varietats i el món dels royalties. Es va proposar l’estudi, anàlisi i debat de les conegudes irregularitats tant en el món viverista com en el de la producció, per a plantejar les negociacions oportunes per a solucionar aquestes problemàtiques. Històricament, es va parlar de les negociacions CATALONIA QUALITAT-GESLIVE que van dur al Conveni de Regularització de Fruiteres UPA – COAG – FECOAM en 2008; així mateix es va citar el Conveni de Regularització Plantinova CQ. Va Concloure propugnant la innovació orientada al consumidor (IsaFruit, 2 colors-2 sabors), la innovació del productor (es va citar la iniciativa Fruit Futur, AIE), que el control de la cadena de valor ha de ser integral, no donar importància sol a la cadena de distribució, sinó començar per l’origen amb el món viverista i la multiplicació varietal, va reivindicar una major atenció per part dels obtentors per a garantir al productor els paràmetres de qualitat en la zona de venda, i finalment, va assenyalar la importància de la seguretat jurídica compartida i garanties dels contractes obtentors-viveristes-productors.

Va finalitzar aquest primer bloc la participació de Josep Ramón Arderiu, Director de Producció Agrària del Grup ACTEL, grup Cooperatiu de Segon Grau que ha apostat per la millora i la innovació varietal com es constata en la iniciativa de Fruit Futur, una Agrupació d’Interès Econòmic subscrita per quatre grans grups de producció fruitera: ACTEL, NUFRI, POMA DE GIRONA i FRUITS DE PONENT i la participació com soci tecnològic de l’IRTA. Va desenvolupar el tema de la millora i innovació varietal en relació a la competitivitat del sector fructícola, i des del punt de vista del recorregut de tota la cadena de valor, des dels obtentors, viveristes i productors, passant per la distribució i fins al consum. Va comentar els punts clau en aquesta millora i innovació varietal com són l’enfocament a la satisfacció del consumidor, l’increment de la fidelització i el volum de vendes, i l’increment de marges i rendibilitat en la cadena de valor. Va matisar, en conclusió, la important necessitat d’adaptar els programes d’investigació i desenvolupament de la millora i innovació a les necessitats i característiques locals quant a producció, els gustos i necessitats del consum, però alhora pensant també en les necessitats que sorgeixen des dels mercats internacionals.

Dins el pròxim bloc de ponències, de títol: “Panoràmica dels Vivers de Fruiters. Àmbit empresarial i administració pública, tendències en espècies i varietats, sanitat vegetal, certificacions”, va participar Noelia Roqué, Tècnica del Servei de Sanitat Vegetal-Vivers, DAAM-Lleida, que va explicar en detall tots els aspectes normatius i el paper de seguiment i control per part de les Administracions Públiques. Va Començar destacant el fort nivell d’amenaça i d’impacte de determinats problemes fitosanitaris com és el Foc Bacterià (Erwinia amylovora), la Virosis del Sharka (Plum pox virus) i Xanthomonas (Xanthomonas arborícola pv. Pruni) que estan afectant seriosament, en tot el món, a la població fruitera, assenyalant la importància de la certificació en l’exempció de virus i altres patògens del material vegetal provinent de vivers. Va parlar de la Directiva 2009/128/CE d’Ús Sostenible dels plaguicides i la seva transposició a l’Estat espanyol segons el Reial decret 1702/2011, d’inspeccions periòdiques dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris, i el Reial decret 1311/2012, marc per a aconseguir l’ús sostenible de productes fitosanitaris.

En concret, es va citar el Capítol XI del Reial decret 1311/2012, en el que concerneix a la seva aplicació als Camps de multiplicació Vivers quant a prohibicions i obligacions pertinents a complir. Es va referir després al registre i les obligacions dels obtentors de material vegetal, els autocontrols i al passaport fitosanitari CE, com element important d’acreditació i seguretat.

Es va passar seguidament a la Taula Rodona de títol o lema: “Rellevància de les Plantes de Viver en Fructicultura.Responsabilitats del Viverista i del Fruticultor”, moderada per Josep María Nolla, Enginyer Agrònom i membre de Agroprés, que va presentar breument al grup de participants en la mateixa: Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), Francesc Xavier Miarnau, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre de Agroprés, Fausto Guàrdia, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, PLAVISE Vivers, Oriol Belil, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, CERTIPLANT S.L., i Pere Oromí, Enginyer Agrònom, Servei de Producció Agrícola, DAAMGeneralitat de Catalunya-Lleida. Com s’observa, estaven representats tota la cadena de valor i l’Administració Pública autonòmica, llevat de la part final de la cadena: la distribució i el consum. Malgrat tot, el debat havia de produir-se precisament en aquesta part inicial i intermèdia representada, inclosa l’Administració autonòmica.

Després de la presentació dels participants en aquesta Taula Rodona, va iniciar el torn d’aportacions Francesc X. Miarnau com Fructicultor i Tècnic agrícola, fent eco d’algunes problemàtiques detectades que afecten negativament al productor. Va parlar sobre el tema de la millora varietal i que la recerca i investigació de genetistes ha fet efectiu aquest canvi i millora, i que per tant, comporta una propietat científica que hi ha que respectar i compensar per part dels beneficiaris que integren el sector productiu, que en aquest cas “som els agricultors”, va dir. Ara bé, en l’experiència i la pràctica, no tot allò que s’ofereix i s’utilitza, entre l’Investigador – Obtentor Viverista i el Fruticultor, es fa realitat positiva i de mutu benefici. Nombrosos són els casos que, el que s’esperava d’una varietat de préssec, nectarina, paraguaià o de varietats d’altres espècies, la realitat pràctica ratlla la decepció i obliga a reempeltar, o fins i tot a arrencar una plantació, i tot això comporta un cost i una pèrdua important econòmica i de temps per al productor fructicultor. Va afegir Miarnau, que per la utilització i implantació de noves varietats s’ha creat el pagament de royalties, en diferents modalitats segons el criteri dels obtentors, que el fruticultor ha de fer efectius a part del valor del material vegetal. Això ha comportat la instrumentació d’uns contractes densos i complicats que el fruticultor ha de comprometre’s a complir, assimilar i entendre. Va citar que aquests contractes tenen un caire una mica unilateral, per quan les obligacions no estan equilibrades amb els drets que també té el fruticultor (de vegades es citen determinades varietats que no estan ben adaptades a les zones on s’implanten, i que per tant el seu cultiu i rendiment es fa difícil). Va parlar que tot això du a incompliments en el pagament dels royalties i a irregularitats que duen a comportaments que estan lluny del que s’esperava, i que la polèmica està servida. Va comentar que últimament s’han anat celebrant moltes jornades i esdeveniments sobre aquesta temàtica, on es pot prémer el descontentament del sector productiu.

A continuació, va participar Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), que a part d’assenyalar el paper important i crucial del sector de obtentors i Viveristes, va defensar la necessitat de respectar i acceptar el paper, tasca investigadora dels obtentors i el seu component de propietat científica en els assoliments que es van obtenint en la millora i innovació d’espècies i varietats fruiteres. Malgrat tot, va reconèixer i va acceptar determinats aspectes i elements reivindicatius dels productors, i va plantejar la necessitat del diàleg i negociació per a arribar a un acord global. Va defensar, com és lògic, el paper de ANOVE com de representació, promoció i defensa dels interessos comuns dels obtentors davant les administracions públiques, agents econòmics i en general, davant grups d’interès, etc. També va citar GESLIVE dintre de l’estructura del sector obtentor a Espanya, que s’ocupa de la gestió, protecció i defensa dels drets de propietat intel·lectual sobre les varietats vegetals protegides. Dintre del món normatiu, va assenyalar que la producció de plantes de viver és una activitat subjecta a control i autorització administrativa i per tant, només les plantes certificades (o CAC) poden ser objecte de comerç; aquesta activitat només pot ser exercitada per les persones i entitats autoritzades (vivers registrats); i la producció de plantes de viver està subjecta a protocols tècnics dirigits a assegurar la seva qualitat final. Va concloure amb ànim que el sector pugui millorar, ja que és necessària la labor investigadora i obtentora, que necessita de molta inversió i on s’ocasionen molts costos. Per a finalitzar, va comentar que la multiplicació de varietats, i per tant la violació dels drets del obtentor, és extremadament fàcil (i s’està generalitzant); en conseqüència, el perjudici ocasionat a l’empresa obtentora, als vivers legals i als productors és enorme, i existeix un risc real de col·lapse del sistema per manca de sostenibilitat.

Fausto Guàrdia, de PLAVISE Vivers, va donar continuïtat a la Taula Rodona subratllant la importància del paper dels Viveristes en la seva costosa tasca de la multiplicació de plantes de qualitat, assenyalant que la rendibilitat de la nova plantació fruitera dependrà en primer lloc de la qualitat de les plantes de viver emprades a constituir la mateixa. Va fer un resum dels factors que poden influir en la qualitat del material vegetal, va parlar dels condicionaments per a l’elecció d’una determinada varietat, i per a finalitzar, comentà determinats elements dintre de la responsabilitat del viverista i la responsabilitat del productor.

Oriol Belil, de CERTIPLANT S.L., va ressenyar les problemàtiques ja debatudes en altres moments en la jornada, sobre les responsabilitats del productor i del viverista, remarcant la importància del saber fer dels obtentors i el paper fonamental dels viveristes de saber multiplicar amb garantia d’oferir una planta de viver de qualitat, d’acord amb les varietats determinades, que s’adapti a l’entorn de la zona de plantació.

Finalment, va intervenir Pere Oromí, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Lleida, per a remarcar els aspectes legals, de seguiment i control efectuats per l’Administració Pública, en el seu paper d’intermediació d’una banda entre les parts obtentora viverista i el sector productiu fruiter, però també en el seu paper de, en teoria, fer complir les normatives que impliquen i han d’actuar coactivament sobre el sector.

Per a acabar la Taula Rodona el moderador Josep María Nolla va obrir el col·loqui, que en resum, va suposar un debat en el marc dels interessos contraposats i els conflictes subjacents entre el món obtentor, els Viveristes i el pagament de royalties, i el món de la producció fruitera. Va haver participació de fructicultors de la zona, tècnics i experts, que van denunciar la falta d’acord global, els royalties excessius, en alguns casos la mancança d’adequació o adaptació al medi ambient de determinades noves varietats, etc. Els representants del sector viverista i dels obtentors (ANOVE) van defensar la necessitat que es compleixin les normatives, i van subratllar el conjunt d’irregularitats i incompliments que actualment s’estan produint en el sector fructícola.

Una vegada tancada la Taula Rodona es va passar a l’Acte de Cloenda de la Jornada per part dels Presidents de l’ICEA i Agroprés, Josep M. Vives de Quadras i Jesús Domingo Martínez, respectivament, que van agrair l’assistència als participants, i van destacar la importància del tema de la jornada, i sobretot la qualitat de la informació oferta i la intensitat dels debats produïts al llarg de la mateixa, i especialment en el col·loqui de la Taula Rodona.

Antonio Colom Gorgues i Francesc X. Miarnau Domènech

Enginyers Tècnics Agrícoles. Membres d’Agroprés i de l’ICEA

Equip de Coordinació de la Jornada

2.3 – PERSPECTIVA D’EXPLOTACIÓ D’HIDROCARBURS MITJANÇANT FRACTURA HIDRÀULICA

El passat 16 de setembre de 2013 es va celebrar la JORNADA SOBRE PERSPECTIVES DE L’EXPLOTACIÓ D’HIDROCARBURS MITJANÇANT LA TÈCNICA DE FRACTURA HIDRÀULICA A CATALUNYA, a càrrec del Dr. Mariano Marzo.

Mariano Marzo és catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Membre de la “Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona”, de la Junta Directiva i del Comité Acadèmic del “Club Español de la Energía”. Present a diversos consells assessors en matèria energètica de les administracions central i autonòmica, així com a altres institucions. En contacte amb la indústria del petroli i del gas, a través de la investigació en el sector i la formació de professionals. Ha publicat més de 75 treballs a revistes científiques, editat o co-editat 15 volums i presentat més de 100 ponències a conferències i congressos. Ha format part dels consells editorials de revistes de gran prestigi com “Basin Research” i “Sedimentology”. És col·laborador habitual de sobre temes energètics a La Vanguardia, així com a en diverses emissores de ràdio i televisió del nostre país.

En aquest enllaç es pot descarregar la presentació realitzada el passat 16 de setembre a la Institució Catalana d’Estudis Agraris, a l’edifici de l’Institut Català d’Estudis Agraris, al C/Carme, 47:

JORNADA SOBRE PERSPECTIVES DE L’EXPLOTACIÓ D’HIDROCARBURS MITJANÇANT LA TÈCNICA DE FRACTURA HIDRÀULICA A CATALUNYA

2.2 – XXVII JORNADA A LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

Aspectes de la XXVIII JORNADA D’AGRICULTURA A PRADA

Universitat Catalana d’Estiu

“AGRICULTURA,ALIMENTACIÓ I FAM”

Dissabte, 17 d’agost de 2013

Liceu Renouvier de Prada (Conflent)

 

pradaL’obertura de la Jornada d’enguany va córrer a càrrec d’en Vicenç Estanyol, Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona. De l’obertura cal remarcar dos aspectes. D’una banda, el fet que l’alimentació, com a dret universal, no es recull a la Constitució espanyola  ja que es va considerat un tema superat, i d’altra banda, la idea que la frontera d’entrada i sortida de la pobresa s’està fent cada vegada mes porosa amb col·lectius de classe mitja avocats en poc temps a la fam amb facilitat. El tema de la fam  és especialment problemàtic pels infants.

La Gemma Francès del Grup de Recerca sobre desenvolupament rural de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB) va presentar una panoràmica general sobre la situació mundial basada en el darrer informe de la FAO que va aparèixer el juny passat, i posteriorment ens va fer referències a la situació de Catalunya. D’aquesta intervenció van sorgir dos qüestions importants. Què vol dir patir fam? Amb un indicador del número de calories, en tenim prou o hem de considerar l’aportació dels micronutrients?.  La segona és que la situació a nivell internacional és avui millor de la que es preveia desprès de l’alarma del període 2008-10. (veieu el power point de la presentació per dades mes acurades)

Posteriorment Régine Tixador, presidenta de Restaurants du Coeur pel departament dels Pirineus Orientals, va presentar  la situació a la Catalunya Nord i la preocupació creixent pels col·lectius amb dificultats. Es tracta fonamentalment de gent que sovint viu al carrer. Va remarcar que aquests grup està constituït bàsicament per  mares solteres, jubilats amb pensions molt baixes, estudiants i joves (a França els menors de 26 anys sense feina no tenen dret a l’ajut basic). Un grup nou amb problemes que està creixent son francesos del nord que emigren al sud al perdre la feina, creient que la vida al sud és més fàcil. També els col·lectius d’immigrants dels països de l’est d’Europa.  Per la Régine aquesta dinàmica d’augment dels col·lectius en dificultats és explicable per l’augment de l’atur motivat en bona mesura per l’agricultura (en alguns casos abandonament en altres mecanització) i per les activitats al voltant d’aquest sector. També la caiguda de la construcció (cal assenyalar que a Prades hi ha molts cartell de casa en venda) i la desaparició d’algunes de les poques industries que existien.

Arcadi Oliveras, President de Justícia i Pau i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar una panoràmica general de la situació econòmica. Va assenyalar que el capitalisme sempre té i ha tingut crisis. L’actual va començar el 15 de setembre del 2008 amb la caiguda de la banca Leman Brothers. Es tracta d’ una crisi conseqüència de l’especulació que genera bombolles com la bombolla immobiliària ( tres milions i mig de vivendes buides a Espanya avui conviuen amb un milió de persones no tenen vivenda), i la bombolla financera. La crisi financera actualment és molt més important que en el passat degut a Internet, a la globalització i a la manca d’un organisme internacional de regulació. Abans de la crisi no es va fer res per controlar la especulació encara que George Soros havia advertit del perill que assumia el mòn amb la seva operació contra la lliure esterlina el 1992. Es podria haver posat en funcionament la taxa Tobin. S’estima que la aquesta taxa recolliria 200.000 milions de dòlars anuals, és a dir quatre vegades els diners necessaris segons la FAO per fer front al canvi climàtic i la fam.  Però no es va fer res. I no es va fer res per a lluitat contra l’especulació degut a l’aliança de la classe política amb les empreses d’ especulació, que concreta a l’exemple de Goldman Sachs, d’ on han sortit un número importants de tecnòcrates en el poder, tant a nivell estatal com al BCE.

Les dificultats dels bancs, degudes a la no recuperació de les hipoteques, la caiguda del valor de les seves carteres de valors i la necessitat de retornar els préstecs que tenien pendents (en bona mesura amb  fons sobirans) han comportat d’una banda que els estats nacionals  han posat els diners per evitar la fallida del sistema financer, amb el efectes pertinents sobre la retallada de les despeses de l’estat de benestar, i d’altra banda el tancament del crèdit.  La caiguda del crèdit ha suposat dificultats a les empreses i atur.

A l’hora de parlar de solucions, Arcadi Oliveres va explicar que l’atur requereix disminuir la jornada de treball. També va argumentar que no caldria retallar l’estat de benestar si es lluites contra el frau fiscal. A Espanya s’estima que el frau correspon a 93.000 milions de euros i es reparteix entre un 25% que correspon a els petits contribuents, i l’altra 75% a  la gran banca, grans empreses i grans fortunes (recorda el paper dels SICAPs). Són  93.000 milions d’euros en front a 115.000 milions que correspon als pagaments anuals de totes les pensions.

(per mes detall veure el dos últims llibres publicats per l’Arcadi Oliveras). Ens proposa estudiar el cas d’ Amayuelas de Abajo a la provincia de Palencia com una organització agrària alternativa.

Carles Soler, de la revista Sobirania Alimentària, va fer una presentació molt ben il·lustrada partint de dues imatges. A una ens estem menjant el mon. A l’altra es presenta la confrontació nord versus sud, és a dir països rics versus països  pobres. A partir d’aquí es defineix el dret a la alimentació i ens assenyala que la fam al mon és pagesa. Hi ha fam encara que el  planeta produeix aliments  per 12.000 milions de persones quan la població mundial es de poc mes de 7.000 milions. El problema de la fam no és tècnic és polític. I s’ha vist incrementat per: la especulació en el mercats d’aliments, els agrocombustibles, la utilització dels cereals  i les oleaginoses per l’alimentació animal (mengem massa carn),el monopoli dels aliments en mans de transnacionals ( llavors, comercialització cereals, restauració col·lectiva,….) i l’ acaparament de terres (posar els exemples de Moçambic, Etiòpia, Europa).

L’alternativa és la sobirania alimentària (entesa com a capacitat dels pobles de decidir sobre la seva alimentació). És a dir, seguir el camí de “Via campesina”, fer fora l’ agricultura de les negociacions de la  OMC, control democràtic de les terres, eliminar la globalització de la fam. (per un major detall veieu el power point amb la presentació d’en Carles Soler),

La Victoria Soldevila, de la Universitat Rovira i Virgili,  ens va parlar de règims alimentaris i seguretat alimentària. Va fer una introducció als tres règims alimentaris de la història del capitalisme, començant  desprès de 1870. El primer regim, que dura fins la segona guerra mundial, tenia una base camperola, acompanyada d’una agricultura de plantacions a les colònies per als productes tropicals. Els temes de seguretat alimentària es resolia a nivell de família i a l’àmbit de mercats locals. Les crisis de fam a nivell local eren freqüents, tant per raons meteorològiques, guerres, malalties, etc. Amb la industrialització, l’obtenció d’aliments barats que permetin que els salaris siguin baixos i els beneficis industrials millorin es fa una prioritat fonamental.  El creixement del comerç internacional de productes agraris bàsics i la incorporació de nous aliments  serà fonamental per mantindre baixos els preus de la dieta alimentària dels treballadors.

En el segon règim  que s’inicia desprès de la segona guerra mundial, l’Estat pren un paper fonamental en la regulació de l’accés als aliments i la seguretat alimentària (polítiques agràries tipus la PAC original). La producció s’intensifica seguint el model de les macro granges experimentat als Estat Units durant la guerra, per l’exèrcit, i la incorporació de paquets tecnològics. L’agroindústria i l’estructuració del règim alimentari en cadenes agroalimentàries marquen un sistema molt productiu i cada cop més dependent d’unes grans empreses.

El tercer règim seria l’actual. Hi ha però un debat sobre  si estem en transició o ja estem en aquest tercer règim. Es tracta d’un sistema agroalimentari neoliberal on els governs nacionals es retiren de la gestió de la regulació alimentària, considerant que els mercats mundials són capaços d’afrontar les situacions d’inseguretat i que son els individus a títol particular els que han de fer front a les crisis (les entitats de beneficència són les encarregades de mitigar els pitjors efectes). Les empreses transnacionals es posicionen en el centre   del sistema. Assenyala així mateix que apareixen sistemes alternatius (cas del model de sobirania alimentària). La intervenció obre moltes qüestions.  (veure power point amb la presentació de la Victòria Soldevila per més detall i l’article que presenta al congres de Castelldefels de principis de setembre de la Asociación Española d’Economia Agrària).

En Caye Gómez, gerent dels Centres de Distribució d’Aliments (CDA) de Càritas Diocesana de Girona, ens va parlar d’aquests Centres, un projecte coordinat per Càritas Diocesanes, amb col·laboració amb el Banc d’Aliments, la Diputació de Girona i la Caixa. Es tracta d’un projecte de repartiments d’aliments a partir d’un sistema de xecs amb punts que permet als beneficiaris anar a recollir aliments en aquests centres. Per tenir  dret cal que l’assistent social de l’ajuntament et doni l’autorització. A més a més de la distribució han obert una sèrie d’activitats complementaries d’acompanyament, formació,…han creat llocs de treball d’inserció social. Assenyala el creixement rapidíssim de la demanda (veieu el power point de  la presentació d’en Caye Gómez per a mes detall)

En Jordi Peix del Banc del Aliments de Barcelona ens va explicar l’experiència del banc. Va ser una intervenció molt especial ja que ell va ser el promotor d’aquesta experiència ara fa 26 anys.  El banc s’ha d’entendre com un projecte d’innovació social amb tres objectius, combatre el malbaratament alimentari, cobrir necessitats de la població amb menys recursos i millorar el medi ambient. El creixement de la demanda des de 2008 ha estat molt gran. Ens assenyala les dificultats logístiques i el repte que suposa la desaparició  dels recursos europeus provinents de la PAC (veure el power point de la presentació on trobareu xifres i mes detall).

Finalment, la Régine Tixador i en Joan-Miquel Forcade,  ens varen parlar de l’experiència dels Restaurants du Coeur a França (veieu pagina web). És interessant destacar que no solament donen de menjar a la xarxa de restaurants que tenen, sinó que fan una actuació general per aconseguir que la persona necessitada no tingui necessitat de tornar-hi ( temes relacionats amb la vivenda, la feina, l’accés a serveis socials,….)

La jornada va ser valorada positivament per molts dels assistents.

Lourdes Viladomiu

Jordi Rosell

2.1 – CONSTITUCIÓ DE L’AGROFORUM

CONSTITUCIÓ DE L’AGROFÒRUM

 15 de juliol de 2013

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans, la constitució de l’Agroforum. L’acta fou presidit pel Honorable Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Sr Josep M. Pelegrí i va comptar amb la participació de les següents entitats:

  • Agromillora Research SL
  • Agroprés
  • Col•legi d’Enginyers de Forests de Catalunya
  • Col•legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya
  • Col•legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
  • Col•legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya
  • Col•legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya
  • Col•legi Oficial de Biòlegs de Catalunya
  • Consell de Col•legis de Veterinaris de Catalunya
  • Cooperativa d’Ivars
  • Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
  • Fundació Agrícola Catalana
  • Fundació del Món Rural
  • Fundació Triptolemos
  • Institució Catalana d’Estudis Agraris
  • Ros Roca Indox Cryo Energy, S.L.
  • Universitat Autònoma de Barcelona – Facultat Veterinària
  • Universitat de Girona – Escola Politècnica Superior
  • Universitat de Lleida – Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària
  • Universitat Politècnica de Catalunya – Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
  • Universitat de Vic

El Sr. Joandomènec Ros, president electe de l’Institut d’Estudis Catalans va donar la benvinguda als assistents. Acte seguit el Sr. Josep Maria Vives, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i La Sra. Misericòrdia Montlleó, directora executiva de la Fundació del Món Rural (FMR), varen presentar les dues entitats (ICEA i FMR) que han promogut la iniciativa.

El Sr. Francesc Reguant Vicepresident de ICEA va exposar les raons per les quals es constituïa  l’AGROFÒRUM, el qual desitja esdevenir una plataforma de reflexió i debat amb la mirada posada en el futur, en un moment singular de la nostra història i en un moment singular de la humanitat. El nostre país es troba davant de propostes que poden esdevenir en un nou marc institucional però, en qualsevol cas, han de comportar transformacions importants on caldrà redefinir estratègies i restablir prioritats. Alhora, més enllà dels trets conjunturals de la profunda crisi econòmica en què estem immersos, cal ésser conscients que ens trobem davant d’importants reptes estratègics de caire estructural i d’abast global. Ens trobem, de fet, en un escenari excepcional amb poderosos vectors de tensió que signifiquen per a la societat actual grans reptes vers el futur.

Cal, per tant, buscar i trobar alternatives que siguin capaces de convertir tots els potencials de coneixement i capital de la societat en benestar i equilibri. La resolució d’aquests grans reptes implicarà, sens dubte, canvis importants: canvis en la relació de la societat, majoritàriament urbana, amb el fet alimentari, amb l’agricultura i amb el món rural; canvis en el proveïment i la gestió de l’energia; canvis tecnològics, que són propers però avui són quasi inimaginables i, en qualsevol cas, difícils de predir, però que amb tota seguretat obriran noves oportunitats i generaran importants transformacions en el nostre entorn; canvis, sens dubte, vers un sistema econòmic orientat al benestar i capaç de gestionar de manera sostenible els recursos disponibles, i canvis culturals necessaris per a nodrir noves actituds més basades en la cooperació i més obertes a les novetats que proveirà la dinàmica d’aquest escenari viu.

Abordar amb èxit aquests processos necessaris de transformació exigeix, d’una banda, aprofundir en la realitat del nou escenari, conèixer les noves propostes que sorgeixin arreu i endevinar les tendències que es vagin produint en l’entorn global; coneixement que ha d’orientar les nostres estratègies i ha de reduir les incerteses i temors que tot canvi genera. I aquest camí serà més eficient si el fem junts. L’AGROFORUM es proposa apropar el món a casa nostra, i si ho fem de manera coordinada ens serà possible arribar més lluny i amb més encert. D’altra banda, cal sumar per poder influir, per traslladar de manera audible la nostra veu als fòrums on sigui precís, per aportar la visió, sovint poc reconeguda, del món agroalimentari. Una visió que esdevé cada cop més imprescindible en tant que eina clau per a abordar avui els reptes d’un món sostenible que haurà de proveir-se de recursos renovables, obtinguts bàsicament de la gestió dels actius biològics.

En resum, AGROFÒRUM neix amb una triple missió: en primer lloc, acostar a casa nostra el coneixement, les estratègies i les solucions que des d’arreu del món s’estan dissenyant, desenvolupant i implantant de cara al futur; en segon lloc, esdevenir un marc de debat plural, estable i de referència sobre els temes clau que impliquen els sectors agrari, forestal, agroalimentari i del món rural de Catalunya enfront dels reptes del segle xxi i amb la mirada posada en l’horitzó del 2050; i en tercer lloc, despertar inquietuds, evidenciar febleses i fortaleses, prevenir amenaces, aflorar oportunitats i aportar propostes de solucions. Amb aquests objectius avui donem el pas imprescindible de constituir-nos amb la voluntat de sumar per apropar-nos al futur des d’una mirada allargada en el temps. Parlem així, per posar una fita, de treballar per la Catalunya agroalimentària i forestal del 2050. Catalunya, al llarg de la seva història, ha estat capaç de donar respostes agosarades i responsables als reptes que ha hagut d’abordar. Darrere d’aquestes respostes hi ha hagut protagonistes que han cregut en un futur innovador. Amb l’AGROFORUM proposem que en siguem nosaltres els protagonistes i que aquesta plataforma acabi essent un referent que impulsi el rol del món agroalimentari a Catalunya en el nou escenari global.

El Sr. Ramon Lletjós President del Col·legi de Oficial d’Enginiers Técnics Agricoles i Pèrits Agricoles, va presentar el Consell Directiu d’AGROFÒRUM: La governança d’AGROFÒRUM té dos nivells en la vessant presencial i un nivell en la vessant virtual, que en conjunt constitueixen els tres nivells de governança d’AGROFÒRUM.

En el primer nivell hi ha el Consell Directiu, que en l’acte dl dia 15 de juliol de 2013 es va constituir formalment. En la formació del Consell Directiu s’ha procurat integrar totes les vessants del coneixement i de l’experiència en els àmbits del sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya. Hi són presents les escoles d’Agricultura i la Facultat de Veterinària, com a ens on es genera el coneixement i la formació; els col·legis professionals vinculats, com a corporacions que integren els professionals coneixedors dels diferents àmbits que pretén incloure AGROFÒRUM en les seves activitats; les fundacions vinculades amb els àmbits d’AGROFÒRUM i que, per tant, tenen activitats en les actuacions que es pensen portar a terme; Agropès, com a entitat vinculada directament amb el sector agrari i agroalimentari de Catalunya, i sobretot els empresaris, que, amb la seva visió, poden ajudar a reorientar les actuacions que cal portar a terme en el marc d’AGROFÒRUM, sense oblidar l’Administració agrària catalana, que pretén que AGROFÒRUM sigui el marc de referència en el disseny de les polítiques agràries, agroalimentàries i del medi rural de Catalunya per part del DAAM.

El segon nivell presencial d’AGROFÒRUM és el del Grup de Treball, que té com a funcions principals planificar les actuacions anuals a partir de les línies estratègiques derivades del Consell Directiu, fer el disseny de les activitats a realitzar al llarg de l’any, fer el pressupost econòmic de cada activitat i cercar les diferents fons de finançament, assumir la publicació i difusió dels resultats de les activitats desenvolupades al llarg de l’any, fer propostes al Consell Directiu per tal de mantenir viva i constant l’activitat d’AGROFÒRUM i, sobretot, impulsar i fer el seguiment de la Xarxa Interactiva, que és el nivell virtual d’AGROFÒRUM.

I el tercer nivell de govenança d’AGROFÒRUM és el que podríem anomenar nivell virtual. D’altra banda, el que dóna sentit i diferenciació respecte d’altres fòrums que poden fer una activitat similar és l’anomenada Xarxa Interactiva. La Xarxa Interactiva d’AGROFÒRUM té un doble objectiu: d’una banda, aportar continguts a les conferències i debats actuant, en aquest sentit, com a element de suport a les tasques del grup de treball i del Consell Directiu; i d’una altra, donar continuïtat als debats sorgits i mantenir viva l’activitat d’AGROFÒRUM. Per això, la Xarxa Interactiva ha de posar en contacte persones, coneixements i recursos (humans i materials) que puguin ésser d’interès per al desenvolupament del nostre sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya; donar suport al grup de treball en la recerca de temes i contactes per a realitzar les activitats anuals, i difondre, entre les persones interessades, les activitats i els materials d’AGROFÒRUM.

A la cloenda de l’acte l’Hble. Sr. Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya va agrair a tothom el treball fet i va manifestar la seva satisfacció i el seu orgull per aquesta iniciativa. Va demanar a tots els presents que contribueixin a donar valor a l’esforç realitzat. Indicant que és molt important per a Catalunya que s’intenti aprofundir en la identificació i el desenvolupament de conceptes d’estratègia. Aquests conceptes cal que es nodreixin del coneixement i de les experiències que aporten els membres del Consell Director així com dels coneixements existents en tots els àmbits, tant a Catalunya o a Europa com a escala mundial. Un país que no pot o no té els mitjans per a fer aquest aprofundiment estratègic i reflexionar sobre variables bàsiques té un futur més difícil que d’altres, perquè no té la possibilitat de preparar el futur i facilitar l’adaptació de la seva societat o els seus sectors principals als canvis que es poden esperar. Aquesta tasca, sobretot, cal que sigui una demostració de generositat. Efectivament, el futur és incert i l’horitzó és ple de riscos, encara que també d’oportunitats, i cal agrair a tots els que hi han contribuït fins ara i els que ho faran en el futur la seva disponibilitat a treballar per anticipar el futur. Una fórmula per a limitar les incerteses és promoure el coneixement i assegurar-ne la divulgació. Aquesta és la finalitat principal d’AGROFÒRUM, i el seu mèrit és intentar realitzar-la de manera inclusiva des de tots els punts de vista i incidint en els plantejaments amb un valor afegit,  afavorint sinergies i sumant les energies disponibles, per així evitar de competir amb ningú. Això segurament ens ajudarà a tenir un sector agroalimentari més ben preparat per a entendre les implicacions dels canvis globals i encarar el que vindrà. El que vindrà ja sabem que és complex, només per al·ludir a un aspecte de les previsions, ja sabem avui que per a assolir els objectius d’alimentació a escala mundial la major part de la resposta alimentària haurà de venir d’un millor ús de la superfície cultivada actual.

El repte d’AGROFÒRUM és que mitjançant la seva activitat ens faciliti la nostra adaptació al futur. Més que la filosofia d’obtenir resultats immediats, aquí es tracta de contribuir a definir, identificar i plantejar les qüestions essencials per a caminar cap a una orientació positiva per al sector agroalimentari en general, i qui diu això, diu el nostre país, perquè el sector agroalimentari és una part essencial del país. Aquesta no és una tasca fàcil. Estem en un moment en què proliferen canvis espectaculars en tots els àmbits (català, europeu i mundial), caracteritzats per la ubiqüitat i rapidesa de les conseqüències d’aquests canvis i sovint per la imprevisibilitat que tenen. Jo desitjo manifestar la disponibilitat del DAAM per a col·laborar i donar suport a les diferents iniciatives que AGROFÒRUM dugui a terme.

SESSIÓ DE TREBALL DEL CONSELL DIRECTIU D’AGROFÒRUM

Acte seguit es va efectuar una sessió de treball sobre el funcionament d’AGROFÒRUM i proposta d’actuacions del 2013, tema que va ser presentat per  Jordi Rosell i Meritxell Serret:

 Principis i projectes d’activitat

  • Visió innovadora i estratègica, èmfasi en el paper de la ciència i la tecnologia, així com de l’evolució de les percepcions i hàbits de la població
  • Transversalitat en la programació dels continguts i del públic objectiu
  • Èmfasi en la prospectiva i en les estratègies, processos, eines i tecnologies, i en les seves repercussions
  • Experiències d’èxit i bones pràctiques, tant a escala local com global
  • Estratègia de comunicació i divulgació de continguts i resultats, amb especial atenció als públics objectiu i als mitjans de comunicació
  • Pla específic de recursos necessaris i de fons de finançament per a cada actuació
  • Eficiència, austeritat i estalvi de recursos per a cada actuació, tot i vetllar per assolir un nivell de qualitat òptim
    • Mantenir els debats iniciats amb l’edició de continguts i la difusió i intercanvi d’informació

 Eixos d’actuacions

  • Conferències i debats

Objectiu: difondre a la societat civil catalana les problemàtiques, els coneixements, les posicions i els debats entorn d’un tema en concret. Periodicitat trimestral o semestral, amb un mínim de dues actuacions  l’any.

  • Xarxa Interactiva

Objectius: aportar continguts per a les conferències, donar continuïtat als debats i mantenir viva l’activitat d’AGROFÒRUM.

Funcions: posar en contacte persones, coneixements, recursos i materials d’interès per al desenvolupament agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya; donar suport al grup de treball en la recerca de temes i contactes per a la realització de les activitats anuals; difondre, entre les persones interessades, les activitats i els materials d’AGROFÒRUM.

 

Primera conferència-debat

CONFERÈNCIA: «El PAPER DE L’AGRICULTURA AL SEGLE XXI: CONTINGUT DE LA CONFERÈNCIA CENTRAL»

El segle xxi neix amb grans reptes: l’energia, la seguretat alimentària, el medi ambient, el canvi climàtic. L’agricultura n’esdevé víctima, problema i solució alhora. En qualsevol cas, l’agricultura està cridada a ésser essencial per a donar sortida a aquests reptes.

PONÈNCIA 1 : «La biotecnologia com a eina»

PONÈNCIA 2: «La seguretat de proveïment alimentari com a problema global i local»

PONÈNCIA 3 : «La biotecnologia com a eina»

PONÈNCIA 4: «Agricultura i energia. El pagès del 2050»