Butlletins

NOTICEA Nº 14

NOTICEA Nº 14

DOSSIER AGRARI SOBRE INNOVACIONS EN ELS DARRERS 100 ANYS

S’ha publicat el DOSSIER AGRARI sobre “INNOVACIONS EN L’AGRICULTURA CATALANA EN ELS DARRERS CENT ANYS”

cover_issue_5415_ca_ES

LES WEBS DEL MES

A cada número de NOTICEA oferim l’enllaç a una pàgina WEB que ens sembla d’interès pel mon agroalimentari i rural. Com a resultat de posar-ne només una s’acaba prioritzant les WEB de les grans institucions globals. Per corregir això i donar protagonisme als esforços informatius locals, a partir d’ara reservarem un espai per aquestes petites WEBS i BLOCS diversos.

Avui proposem conèixer:

CATALUNYA SEGON CLUSTER AGROALIMENTARI D’EUROPA

La Unió Europea ha creat el Observatori de Clústers d’Europa que te la seva seu a la Universitat d’Estocolm http://www.clusterobservatory.eu/index.html. D’acord amb aquest Observatori la regió europea (NUT2) de Catalunya té el segon clúster agroalimentari d’Europa. Tot seguit s’exposen les dades que porten a aquesta conclusió. Alhora es pretén clarificar les informacions que han sorgit des de diferents entorns afirmant que en realitat era el primer clúster o afirmant que el segon es Lombardia, o altres varinat d’una informació que és concreta i incontestable amb dades actuals, si bé és susceptible d’evolucionar amb el temps.

Per arribar a aquesta conclusió incloem en el clúster agroalimentari tres “clusters” identificats per l’Observtori:

  • Agricultural products (Agricultura)
  • Farming and animal husbandry (Ramaderia)
  • Processed food (Industria alimentària)

Com a indicador s’usa el nombre de treballadors

D’acord amb això les cinc regions que sumen entre els tres sectors un major nombre de treballadors son les següents:

Imagen2 CLUSTER

Així s’observa que el primer clúster agroalimentari europeu és Andalusia, seguida de Catalunya, Baixa Saxonia a Alemanya, Lombardia a Itàlia i Masovia a Polònia.

Cal tenir en compte per a la interpretació d’aquestes dades que el Observatori agrupa les dades en grups d’empreses amb integració de cadena, fet que explica que s’agrupi l’agricultura i la ramaderia d’algunes regions en empreses, cooperatives o no, que mantenen amb la producció agrícola o ramadera un alt nivell d’integració (transformació o comercialització).

Quant a la dimensió d’aquestes empreses el següent gràfic en mostra les dades

Imagen1 CLUSTER

D’acord amb l’Observatori de Clústers de la UE la regió NUT2 amb empreses més grans dins del clúster agroalimentari és Catalunya

REPTES I OPORTUNITATS AL SECTOR AGRARI

Ateneu

Trobareu aquí l’enllaç a la ponència sobre “Reptes i oportunitats al sector agrari” presentada per en Francesc Reguant

6.1 ATENEU BARCELONÈS 2

CAL POSAR EN VALOR ELS REGADIUS

La societat civil catalana, ha de conèixer els avantatges dels regadius pel benestar i la sostenibilitat del nostre territori.

________________________________________

Sovint llegim en els mitjans de comunicació, opinions a favor i en contra, i jo diria més en contra que a favor, sobre les superfícies transformades, o en vies de transformació, del secà al regadiu, i de que els nostres empresaris agraris malgasten l’aigua quant reguen les seves finques, a la vegada que això és un dels motius principals de la manca d’aigua en moments concrets i determinats.

Al meu entendre, totes aquestes opinions es fan sense cap mena de coneixement del que el regadiu aporta a la societat catalana en general, i moltes vegades s’efectuen en base a criteris més aviat idealistes i no tant pragmàtics i amb coneixement del que es parla.

En aquest article no pretenc polemitzar si cal fer més o menys regadius, si els regadius que s’han fet i que en l’actualitat s’estan fent amaguen interessos ocults de portar l’aigua a les grans ciutats en detriment de la resta del territori, o de si els caudals ecològics son els que tenen que ser o no, únicament vull donar una visió del que el regadiu representa per la societat civil, al temps que mentalitzar que els regadius no son cosa d’uns pocs sinó que ens impliquen a tots, ja que de la seva bona gestió en depèn bona part del futur del nostre territori i del benestar de la seva població en els propers anys.

Començaré per donar algunes dades il·lustratives: a Catalunya el regadiu ocupa una superfície aproximada de 330.000 has, la qual cosa representa el 28% de la superfície agrícola útil i el 10% de la superfície total catalana; en aquest 28% es produeix el 70% de la producció agrícola catalana; el Pla de Regadius de Catalunya ( 2008-2020) preveu, entre d’altres la modernització de més del 70% de la superfície de reg tradicional; el Pla d’Acció per l’Eficiència i la Sostenibilitat del Reg ( 2012-2015) contempla tot un seguit d’objectius estratègics adreçats a que en els regadius de Catalunya es regui efectivament i això es faci amb criteris d’eficiència i sostenibilitat, garantint subministrament continuat d’aliments a la població, preservant el paisatge i el medi ambient; i per últim dir que el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, va aprovar l’any 2012 un total de 10,4 M€ adreçats a fomentar inversions de millora dels nostres regadius durant les anualitats 2012, 2013, i 2014.

 Dit això, cal fer molta pedagogia al respecte de la valorització del regadiu a la societat civil, amb la finalitat de posar en valor el seu paper com a garant en la producció d’aliments i aliments sans, segurs i saludables, aixì com el fet de ser un gran aliat en la lluita contra els efectes del canvi climàtic.

L’anàlisi del benefici social obtingut pel consum d’aigua en l’agricultura, no pot limitar-se a la valoració econòmica de l’increment de la producció agrícola obtinguda, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte social i territorial que implica el regadiu en la zona on s’implanta.

Tampoc es pot ignorar l’existència d’una demanda creixent d’aigua per a usos no agrícoles, que juntament amb una més gran exigència mediambiental, ens obliga a tots a ser més eficients i sostenibles en l’ús dels recursos hídrics disponibles, de cara a valoritzar el seu paper davant de la societat.

Els regadius son un patrimoni de tota la societat, i per tant ens implica a tots, al temps que son la base del desenvolupament econòmic del sector agrari en general i dels sector agrari català en particular.

El regadiu s’ha de posar en valor no solament pel que representa per la nostra producció agrícola, sinó també com a factor que redueixi el risc de pèrdues de collita a causa de l’escassetat de precipitacions a l’estiu i la seva gran variabilitat.

D’altra banda els regadius fixen la població al territori, faciliten el desenvolupament econòmic de l’àrea on s’implanten, possibiliten que la industria agroalimentària pugui disposar de matèries primeres de proximitat, i que per tant hi hagi una reducció dels costos de transport i d’emissions de CO2, contribuint de manera molt important a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Per últim dir que el regadiu va associat al concepte de seguretat alimentaria, no tant des del punt de vista de sanitat sinó com a proveïdor continuat d’aliments per a una població que esperem que a l’any 2050 superi els 9.000 milions de persones arreu del món.

En definitiva, quant es parla de regadiu no ens hem de centrar únicament en el seu paper en l’agricultura, sinó que cal que tots tinguem en compte el seu “rol” en la població tant rural com urbana.

 Ramon Lluis Lletjos i Castells

President del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ENTREVISTA A IGNACIO PEREZ DOMINGUEZ

El Sr Ignacio Perez ha participat com a ponent a la Jornada AGROFORUM, a ell ens hem dirigit per a conèixer la seva opinió, com a expert de la OCDE, sobre les perspectives dels preus agraris. L’entrevista ha estat contestada en castellà la qual transcrivim en l’idioma original en la que va ser contestada

“La tendencia a la moderación de precios de los productos agrarios puede verse reforzada en los próximos meses”

Entrevista con Ignacio Pérez Domínguez, Licenciado en Economía por la Universidad de Zaragoza y Doctor en Economía Agraria por la Universidad de Bonn, economista y analista de políticas en la Dirección de Comercio y Agricultura de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE).

1.- Después de los aumentos de precios de los productos agrarios de los años 2006-2008 y 2010-2011, la OCDE y otros organismos internacionales sostienen que hemos entrada en una época de precio más elevados para los alimentos (“los precios elevados han venido para quedarse”) y que por ende se ha acabado el período  de los alimentos baratos. ¿Después de los sucedido con los precio en los últimos meses, se mantienen las perspectivas de precios a niveles más altos que sus niveles históricos para los alimentos?

Ya en las previsiones de mercado del año pasado preveíamos incrementos más moderados de precios, e incluso reducciones en términos reales para los precios de referencia de trigo y maíz. Con las perspectivas de este año esta tendencia se va a ver reforzada, sobre todo debido a varios factores: (a) las grandes campañas de este año en las principales zonas productoras (Estados Unidos, Rusia y Argentina) y las provisiones optimistas para la campaña 2014/15, (b) la revisión a la baja de los principales indicadores macroeconómicos de crecimiento por el FMI, (c) la posible relajación en los precios de la energía debido a la aparición de nuevas fuentes (fenómeno del “fracking”, con importantes efectos en los precios de fertilizantes) y (d) las reformas incipientes sobre las políticas de biocarburantes para reforzar los criterios de sostenibilidad. En definitiva, que este año las incertidumbres pueden ser más bien a la baja, aunque elementos geopolíticos de inestabilidad (crisis de Ucrania) y políticas de natalidad (segundo hijo en China), pueden mantener cierta tensión en los mercados de productos de primera necesidad.

2.- En este año 2014 tanto los Estados Unidos como la Unión Europea han culminado la reforma de sus políticas agrarias: la Farm Bill y la Política Agraria Común, respectivamente. ¿Hasta que punto las nuevas Farm Bill (Agricultural Act of 2014) y PAC 2014-2020 van a influir en los mercados agrarios internacionales?

No se esperan grandes movimientos en los mercados derivados de estas políticas. Ambas tienen pocos elementos que afecten a la producción, y estamos hablando de mercados bastante maduros, sobre todo en el caso del europeo. La nueva política agraria estadounidense incluye importantes elementos de gestión de riesgos y de intervención con objetivos de seguridad alimentaria (programa de asistencia nutricional). No obstante, el principal objetivo de la reforma es la reducción de la carga presupuestaria. En el caso de la reforma de la Política Agraria Común, la promoción de una producción sostenible unida a una reducción presupuestaria en términos reales con respecto al previo periodo de financiación son los puntos principales.

3.- Parece existir evidencia de que la volatilidad de los precios internacionales de los productos agrarios ha aumentado en los últimos años. ¿Contamos con instrumentos eficaces para combatir esta volatilidad?

Las recientes iniciativas del G20 para incrementar la transparencia de mercado y controlar los movimientos especulativos en mercados agrarios pretenden reducir la volatilidad de mercados. No siendo posible la evaluación de la eficacidad de estas medidas, sin duda han motivado una mayor concienciación a nivel internacional y la creación de foros de discusión internacional alrededor de los principales problemas relacionados con la volatilidad de precios: la in-seguridad alimentaria y los problemas de abastecimiento (niveles de existencias de productos básicos). Desde la OCDE se fomenta el uso de políticas responsables, tratando de evitar elementos distorsionadores del pasado como restricciones a las exportaciones. La actuación en los próximos años de países en desarrollo como China, India, Viet Nam o Tailandia en la gestión de políticas de seguridad alimentaria (p.e. reducción/acumulación de grandes reservas de trigo y arroz) van a ser cruciales para los movimientos de precios en los mercados internacionales. También el establecimiento de cláusulas de suspensión temporal de mandatos de biocarburantes en periodos de escasez en Estados Unidos, Unión Europea, Brasil o Indonesia puede contribuir a reducir la volatilidad de precios.

 

L’AGRICULTURA DEL SEGLE XXI

L’agricultura catalana ha de fer front als reptes ambientals, alimentaris i energètics del segle XXI, però alhora és part de la solució dels mateixos.

  • Ø Més de 130 experts, professionals, tècnics i acadèmics, van debatre sobre el futur de l’agricultura a la jornada d’AGROFÒRUM el passat 10 d’abril. 
  • Ø Invertir en el factor humà, és estratègia de futur bàsica per al sector agrari català de cara als reptes del segle XXI.
  • Ø Innovació, internacionalització, integració i implicació, quatre elements de futur pel sector agrari català.
  • Ø Són necessàries noves tecnologies per afavorir l’optimització dels recursos, principalment sòl i agua, i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, van inaugurar, el passat dia 10 d’abril, la jornada El paper de l’agricultura al segle XXI, organitzada per la Fundació del Món Rural (FMR) i la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, en el marc d’AGROFÒRUM.  L’objectiu de la jornada va ser reflexionar, amb visió de futur, sobre la manera com l’agricultura pot ser determinant davant d’alguns dels principals reptes del segle XXI, com són la transició energètica, la seguretat alimentària o el canvi climàtic. En aquest sentit el Conseller va ressaltar que l’agricultura és, a la vegada, víctima i solució d’aquets reptes que afronta la humanitat. La resposta a aquests reptes passa  per un canvi de model basat en la innovació i la tecnologia,  però també la creativitat. AGROFÒRUM ha de participar en aquest procés de definició de les línees estratègiques de futur. El Conseller va  felicitar per l’amplia participació professional i acadèmica a la Jornada, i va fer esment a les quatre “i” del futur del sector:  innovació en un sector amb gran potencial de canvi, internacionalització com un element estratègic de les empreses, integració entre agents per a buscar la competitivitat i implicació de tothom per assolir un creixement intel·ligent i inclusiu.

La demanda augmentarà més que la producció d’aliments

En la seva intervenció, el Sr. Ignacio Pérez3.1_1404_RetosAgricultura_Barcelona_IPEREZ economista i analista de polítiques a la Direcció de Comerç i Agricultura de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE),  després de fer referència a l’evolució dels preus mundials agraris i la tendència recent dels mateixos cap a l’estabilització i moderació, va destacar els factors que estan portant a l’augment de la demanda mundial d’aliments i les dificultats de la producció per donar-hi resposta. Als països més desenvolupats s’està ralentitzant la producció agrària, i tot i que als països en desenvolupament s’esperen millores en els rendiments i la productivitat per millores en la gestió i la formació, la demanda d’aliments continuarà augmentat amb major ritme que la producció a nivell mundial. Va fer referència especial al cas de la Xina, a l’augment de les importacions d’aliments previstes pel futur, i les oportunitats que això comporta per a les zones agràries amb produccions de valor afegit com la carn o els lactis.  D’altra banda, també va insistir en la necessitat d’invertir en la millor gestió de l’aigua i les bones pràctiques agràries, donada la vinculació essencial entre la producció agrària i l’ús de l’aigua i la previsió que passarà del 70% al 40% l’aigua disponible per a produir aliments, i va remarcar la importància dels regadius.

La resiliència energètica del país i la genètica, contribucions per al i des del sector agrari

El Sr. Pere Puigdomènech3.4 Agroforum-puigdomenech-2014 professor d’investigació del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) CSIC‐IRTA‐UAB, doctor en ciències biològiques i membre del IEC, començà fent referència al caire innovador de l’agricultura, explicant que una part important de les innovacions es concentren en la millora de les llavors. Amb l’evolució agrària s’ha reduït el nombre d’espècies amb els anys, però avui s’estan recuperant espècies i varietats per afavorir la diversificació i, a través de noves tecnologies com la genòmica, s’està accelerant la seva adaptació i millora per tal que siguin cultivables i acceptades pel mercat. Finalment va destacar que només la innovació pot donar resposta a reptes tan complexes com els que representen l’augment de la població o el canvi climàtic.

El Sr. Mariano Marzo3.2_Agroforum M Marzo 10-4-2014  catedràtic d’Estratigrafia i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, va presentar la problemàtica actual centrada en la transició cap un model energètic en el qual els fons d’hidrocarburs seran cada cop de més difícil extracció i amb costos més elevats. Explica que cal un equilibri entre l’energia, l’economia i l’ecologia, i que en les estratègies per assolir més resiliència com a país, des d’un punt de vista energètic, cal fer polítiques adequades més basades en dades que en ideologies, perquè serà necessària la complementarietat entre fonts energètiques. En aquest sentit també reivindicà la perspectiva local a l’hora de gestionar l’oferta d’energia, que sigui sostenible ambientalment, competitiva i no condicionada a subvencions i que asseguri continuïtat en el subministrament.

L’aspecte social, factor clau del desenvolupament del sector agrari

El Sr. José María García Álvarez-Coque3.3_Perspectivasdelosmercados_ALVAREZ-COQUE enginyer agrònom i  professor d’economia i política agràries a la Universitat Politècnica de València (UPV), va presentar el principals reptes que afronta la situació alimentària actual, els factors que afecten als mercats agraris i els falsos dilemes que sovint es formulen al sector agrari, com és l’oposició entre seguretat i sobirania alimentàries. Va insistir que en l’agenda mundial marcada de creixement de la producció i reserves d’aliments per assegurar la seguretat alimentària, cal incloure també sempre la inclusió social i defensar el rol de l’agricultura com a proveïdora de béns públics a la societat i generadora d’ocupació i riquesa al territori. En aquest sentit va apuntar que el desenvolupament dels mercats locals no s’ha de perdre mai de vista, sobretot tenint en compte que, tot i l’augment de les exportacions, la UE està perdent quota de mercat a nivell mundial.

El Sr. Antoni Pané, Director General de la Cooperativa d’ Ivars d’Urgell va fer un repàs dels pilars de la producció agrària, com l’energia, l’aigua i la terra, i dels factors externs que poden condicionar el seu futur a Catalunya, com ara les politiques agràries, les energies renovables, el canvi climàtic o la pressió social. Sobre les energies renovables va insistir en que estan lligades a l’activitat agrària, ubicades al territori i són més socials, i en que cal estudiar les mesures perquè contribueixin efectivament al desenvolupament socioeconòmic del país. Va exposar que l’activitat agrària a Catalunya, a més de tots els  reptes a nivell mundial, ha d’afrontar-ne altres de propis com l’abastiment de primeres matèries i l’optimització dels recursos bàsics. Finalment també va esmentar possibles escenaris en l’evolució de les explotacions i empreses agràries, i va insistir que el factor humà és el que impulsa el desenvolupament i ha de ser el centre de les estratègies que es proposin.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Josep M. Vives, president de la ICEA, i de Jordi Sala, director general de la Fundació del Món Rural, que van destacar l’èxit de participació a la Jornada i l’interès de les discussions. Jordi Sala va destacar que el sector agrari català també és dual, i que cal dissenyar estratègies de futur adaptades, i va apuntar que el treball d’AGROFÒRUM a partir d’ara, serà aprofundir en els paral·lelismes que s’han detectat en les visions de les diferents disciplines i institucions que han intervingut.

 

 

AGROFÒRUM es va crear l’any 2013 —a partir de la iniciativa de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, conjuntament amb la Fundació del Món Rural (FMR)— com a plataforma o marc de reflexió i debat sobre el sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya. AGROFÒRUM té per objectiu valorar les tendències socioeconòmiques i ambientals actuals d’arreu del món, i acostar el coneixement, les estratègies i les solucions que s’estan dissenyant en el marc internacional per afrontar els reptes i les incerteses que es plantegen al segle XXI.

 

 

 

1er CONGRÉS DEL MÓN DE LA MASIA

2.03 MasiesLa Secció d’Història Rural de la ICEA, una vegada més, organitza una activitat tenint en compte el seu objectiu de ser un punt de trobada de diferents disciplines i mirades sobre temes relacionats amb el món rural.

Aquesta vegada s’ha format un grup multidisciplinar per organitzar un congrés, i s’ha prioritzat una reflexió de quina és la situació actual del món rural, d’on ve i cap a on va. Per això, s’ha preparat un tríptic on es recull la gran varietat de temes, tots molt actuals i variats, que permetin fer aportacions noves i encetar un debat. Trobareu tota la informació al web del congrés www.congres-masia-territori.espais.iec.cat i el tríptic al següent enllaç:

2.03 Tríptic _MasiesTerritorienviar

 

 

XXIX JORNADA D’AGRICULTURA A PRADA

La XXIX JORNADA D’AGRICULTURA A PRADA a celebrar en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu versarà sobre el tema “L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor” si be encara no està concretat el programa

la data de realització serà el dissabte, 23 d’agost de 2014

 

QUADERN DE TREBALL DE TRANSCATALONIA 2013

S’ha editat el Quadern de Treball de Transcatalonia 2013 que trobareu al següent enllaç:

2.02 Transcatalonia-2013_GUIA-DE-CAMP