Butlletins

6 – ARTICLES I ACTIVITATS DELS SOCIS

REPTES I OPORTUNITATS AL SECTOR AGRARI

Ateneu

Trobareu aquí l’enllaç a la ponència sobre “Reptes i oportunitats al sector agrari” presentada per en Francesc Reguant

6.1 ATENEU BARCELONÈS 2

CAL POSAR EN VALOR ELS REGADIUS

La societat civil catalana, ha de conèixer els avantatges dels regadius pel benestar i la sostenibilitat del nostre territori.

________________________________________

Sovint llegim en els mitjans de comunicació, opinions a favor i en contra, i jo diria més en contra que a favor, sobre les superfícies transformades, o en vies de transformació, del secà al regadiu, i de que els nostres empresaris agraris malgasten l’aigua quant reguen les seves finques, a la vegada que això és un dels motius principals de la manca d’aigua en moments concrets i determinats.

Al meu entendre, totes aquestes opinions es fan sense cap mena de coneixement del que el regadiu aporta a la societat catalana en general, i moltes vegades s’efectuen en base a criteris més aviat idealistes i no tant pragmàtics i amb coneixement del que es parla.

En aquest article no pretenc polemitzar si cal fer més o menys regadius, si els regadius que s’han fet i que en l’actualitat s’estan fent amaguen interessos ocults de portar l’aigua a les grans ciutats en detriment de la resta del territori, o de si els caudals ecològics son els que tenen que ser o no, únicament vull donar una visió del que el regadiu representa per la societat civil, al temps que mentalitzar que els regadius no son cosa d’uns pocs sinó que ens impliquen a tots, ja que de la seva bona gestió en depèn bona part del futur del nostre territori i del benestar de la seva població en els propers anys.

Començaré per donar algunes dades il·lustratives: a Catalunya el regadiu ocupa una superfície aproximada de 330.000 has, la qual cosa representa el 28% de la superfície agrícola útil i el 10% de la superfície total catalana; en aquest 28% es produeix el 70% de la producció agrícola catalana; el Pla de Regadius de Catalunya ( 2008-2020) preveu, entre d’altres la modernització de més del 70% de la superfície de reg tradicional; el Pla d’Acció per l’Eficiència i la Sostenibilitat del Reg ( 2012-2015) contempla tot un seguit d’objectius estratègics adreçats a que en els regadius de Catalunya es regui efectivament i això es faci amb criteris d’eficiència i sostenibilitat, garantint subministrament continuat d’aliments a la població, preservant el paisatge i el medi ambient; i per últim dir que el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, va aprovar l’any 2012 un total de 10,4 M€ adreçats a fomentar inversions de millora dels nostres regadius durant les anualitats 2012, 2013, i 2014.

 Dit això, cal fer molta pedagogia al respecte de la valorització del regadiu a la societat civil, amb la finalitat de posar en valor el seu paper com a garant en la producció d’aliments i aliments sans, segurs i saludables, aixì com el fet de ser un gran aliat en la lluita contra els efectes del canvi climàtic.

L’anàlisi del benefici social obtingut pel consum d’aigua en l’agricultura, no pot limitar-se a la valoració econòmica de l’increment de la producció agrícola obtinguda, sinó que s’ha de tenir en compte l’impacte social i territorial que implica el regadiu en la zona on s’implanta.

Tampoc es pot ignorar l’existència d’una demanda creixent d’aigua per a usos no agrícoles, que juntament amb una més gran exigència mediambiental, ens obliga a tots a ser més eficients i sostenibles en l’ús dels recursos hídrics disponibles, de cara a valoritzar el seu paper davant de la societat.

Els regadius son un patrimoni de tota la societat, i per tant ens implica a tots, al temps que son la base del desenvolupament econòmic del sector agrari en general i dels sector agrari català en particular.

El regadiu s’ha de posar en valor no solament pel que representa per la nostra producció agrícola, sinó també com a factor que redueixi el risc de pèrdues de collita a causa de l’escassetat de precipitacions a l’estiu i la seva gran variabilitat.

D’altra banda els regadius fixen la població al territori, faciliten el desenvolupament econòmic de l’àrea on s’implanten, possibiliten que la industria agroalimentària pugui disposar de matèries primeres de proximitat, i que per tant hi hagi una reducció dels costos de transport i d’emissions de CO2, contribuint de manera molt important a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Per últim dir que el regadiu va associat al concepte de seguretat alimentaria, no tant des del punt de vista de sanitat sinó com a proveïdor continuat d’aliments per a una població que esperem que a l’any 2050 superi els 9.000 milions de persones arreu del món.

En definitiva, quant es parla de regadiu no ens hem de centrar únicament en el seu paper en l’agricultura, sinó que cal que tots tinguem en compte el seu “rol” en la població tant rural com urbana.

 Ramon Lluis Lletjos i Castells

President del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya