Butlletins

2 – QUÈ HEM FET?

EL PAPER DE L’AGRICULTURA AL SEGLE XXI

Dijous 10 d’abril de 2014 (de 9 a 14 h)

Institut d’Estudis Catalans, Sala Prat de la Riba (carrer del Carme, 47, Barcelona)

 

L’objectiu de la jornada va ser reflexionar, amb visió de futur, sobre la manera com l’agricultura pot ser determinant davant d’alguns dels principals reptes del segle XXI, com són la transició energètica, la seguretat alimentària o el canvi climàtic.

L’agricultura és, a la vegada, víctima i solució d’aquests reptes que afronta la humanitat. La resposta a aquests reptes passa per un canvi de model basat en la innovació i la tecnologia,  però també en la creativitat. Les quatre “i” del futur del sector:  innovació en un sector amb gran potencial de canvi, internacionalització com un element estratègic de les empreses, integració entre agents per a buscar la competitivitat i implicació de tothom per assolir un creixement intel·ligent i inclusiu.

Els ponents foren els següents experts en diferents matèries motiu del debat:

  • Sr. Ignacio Pérez, economista i analista de polítiques a la Direcció de Comerç i Agricultura de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)
  • Sr. Pere Puigdomènech, professor d’investigació del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) CSIC‐IRTA‐UAB, doctor en ciències biològiques i membre del IEC,
  • Sr. Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona,
  • Sr. José María García Álvarez-Coque, enginyer agrònom i professor d’economia i política agràries a la Universitat Politècnica de València (UPV),
  • El Sr. Antoni Pané, Director General de la Cooperativa d’ Ivars d’Urgell.L’activitat va comptar amb una assistència d’unes 100 persones representatives de molts diverses institucions i orientacions professionals.

Al capítol 3.1 d’aquest NOTICEA 15 trobareu un resum del contingut i conclusions de la Jornada

 

ALIMENTÀRIA, UN REFERENT PER A LA INDUSTRIA DE L’ALIMENTACIÓ

24 foto alimentaria

Organitzat per la Secció de Protecció Vegetal de la ICEA, coordinat per Ester Torres, es va celebrar una conferència sobre el Saló ALIMENTÀRIA i el seu paper com a referent de la projecció internacional de l’agroindústria catalana.

El conferenciant fou el director del Saló en Antoni Valls qui va oferir una visió àmplia i detallada de les realitats i les potencialitats del Saló ALIMENTÀRIA i va propiciar un ric debat entre els assistents.

En l’enllaç següent s’inclou el contingut de la conferència,

Presentació ICEA 16 Juny 2014

 

CONFERÈNCIA SOBRE EL PLA HIDROLÒGIC DE LA CONCA DE L’EBRE

A càrrec de Lluis Berga

Barcelona, 13 de maig de 2014

Amb motiu de l’aprovació per part del Govern de l’Estat del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre i Donada la importància d’aquest Pla per a l’agricultura catalana, i pel medi rural en general, la Secció d’Agricultura de la ICEA va programar una conferència sobre els pros i contres del nou Pla aprovat.

Aquest Pla preveu un important increment dels regadius i reserva un cabal ecològic de 3.009 hm3 l’any a Tortosa, a més de realitzar importants inversions en obres de regulació i modernització de regadius tradicionals.

La seva aprovació va ser polèmica atès que va ser aprovat amb els vots favorables de vuit comunitats autònomes i el vot en contra de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que consideren insuficient el règim de cabals ecològics per a garantir la supervivència de les espècies que viuen en el tram final del riu, i també del Delta de l’Ebre.

La Jornada la va impartir Lluis Berga, doctor enginyer de camins, canals i ports, i expert en matèria de planificació hidrològica.

Podeu accedir a la presentació prement al següent enllaç:

L. Berga. ICEA 2014

 

SEGUINT LES PETJADES DELS VINS D’ALÇADA

23- vinyes d'alçada

– Fotografia Josep Rubió, Vinyes del Castell d’Encus , Talarn.

  1. Els passats 23 i 24 de maig la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA va realitzar organitzada pels companys Eduard Puig i Tomas Rubió,  una sortida-jornada per a discutir “in situ” el fenomen relativament recent de la recuperació de la vinya al Pallars Jussà.

En aquest moment es calcula que poden haver-hi unes 200 a 250 ha de plantació recent i pertanyen a la D.O. Costers del Segre. Aquestes vinyes es troben situades en unes alçades que oscil·len entre els 400-1000 mts. Una de les idees que hi ha darrera d’aquest fenomen de la replantació de vinyes en aquestes condicions, és observar el comportament de les varietats actuals i la qualitat dels vins elaborats en aquestes condicions i si els previsibles efectes d’un canvi climàtic poden disminuir plantant en aquestes alçades.

Durant aquesta sortida vàrem visitar tres cellers de característiques completament diferents.

El primer va ser el celler Vilacorona de Vallmitjana(a prop de Tremp)  ens va acompanyar durant la visita el seu propietari Enric Vila Corona. El celler te uns 20 anys, concretament va començar les seves activitats l’any 1993. Les vinyes de la propietat es troben situades al voltant del celler (10 ha i) cultiva, en quan a varietats blanques Riesling i Chardonay i de negres Ull de llebre, Garnatxa negra, Morastell i Cabernet Sauvignon. Enric Vila Corona ens fa primer de tot un complerta introducció geològica de la zona i ens situa la finca dintre d’aquesta part del Pallars Jussà, en que els orígens del sol actual es situen dintre el Cretaci superior , format per una fina arena que dona molt bona percolació al terreny , ja que a més te poca argila. Aquestes característiques faciliten el drenatge i a la vegada influeixen en la qualitat del vi però per contra necessiten de reg , precisament per la poca retenció de l’aigua.

Pel que fa a la sanitat del cultiu, l’oïdi és la principal malaltia; les males herbes les sega entre fileres i al peu dels ceps les treu amb una màquina especial per aquesta funció.

Quan compara les qualitats del vi produït amb les mateixes varietats al Penedès és més aromàtic en canvi al Penedès tindria més carga de collita (negatiu per una bona qualitat) i normalment al haver-hi temperatures més altes un grau alcohòlic més elevat.

Quan toquem el tema de les varietats autòctones creu que a la zona s’estan recuperant les varietats negres autòctones: Brocada i Sumoll. La varietat Brocada citada com a típica del Pallars, ens diu que a través de l’organització de Slow Foot han contactat amb l’INRA de Montpeller i han determinat que aquesta varietat pot ser Trepat; proposem de fer enviar mostres a l’INCAVI perque facin la determinació.

El celler és va construir semisoterrat de manera que li permet mantenir una temperatura entre els 5 i els 20º C segons l’època de l’any . Per la fermentació del most utilitza llevats autòctons, l’envelliment el fa en botes de roure americà , en els vins que tenen cupatge elabora cada varietat per separat, excepte en el que anomena “Tu rai…”( expressió típicament pallaresa), a base de Garnatxa negra, Morastell i Ull de llebre. Durant el tast ens comenta que les etiquetes que porten els diferents vins tenen temàtiques lligades amb el territori com fotografia del sol o de fòssils de la finca . Encara que la finca no esta declarada d’agricultura biològica intenten conduir.la de la manera més pròxima possible.

La següent visita que fem el mateix dia per la tarda és al celler de Sauvella, situat a Orcau . A la visita ens acompanya el propietari Jeroen Nagtegaal que és un holandès que va venir amb els seus pares i la família i va aterrar a Orcau després de treballar al Penedès i la Rioja. En un català perfecte ens explica entusiasmat el seu treball i ens introdueix a la seva explotació de 5 ha. Va realitzar la plantació l’any 2004. En aquets moments està fent els tràmits perquè la seva producció sigui biològica. Hi cultiva les següents varietats de ceps : Macabeu, Brocada negra, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa negra,  Sumoll, Nebiolo i Syrah. Està molt orgullós d’haver recuperat les varietats autòctones, Sumoll i Brocada.

Pel que fa a la sanitat del cultiu té la sort de que fins ara no hi ha presencia del “corc” i només té problemes de fongs( com en el cas anterior) i que soluciona tractant amb sofre pel control de l’oïdi i pel control  del míldiu en te prou amb la utilització de coure , barrejat amb oli parafínic. I pel control de les males herbes ho soluciona deixant pasturar un ramat d’ovelles.

El primer vi el va fer l’any 2008, actualment la seva producció es limita encara a 5600 ampolles que comercialitza principalment pel Pallars. Espera molt aviat arribar a doblar la producció i d’aquesta manera iniciar la comercialització a l’exterior de la “conca”. La verema la fa manual i realitza un procés de selecció del raïm gra a gra. Ha introduït la novetat de la maceració en fred “cold soaking” en que deixa els raïms a una temperatura baixa (durant 10 dies els negres i 3 dies els blancs, posposant-se la fermentació per assegurar d’aquesta manera més el sabor de les pells del raïm en el vi. Després es deixa fermentar a 27-28 Cº i posteriorment és separen els mostos que aniran a envellir o faran una criança . El resultat és un vi molt aromàtic..

Durant el tast prenem un vi  de 90% de Macabeu i 10% de Brocat negre elaborat en blanc , i a continuació diversos Sumoll i un criança a base de Cabernet Sauvignon , Syrah i Merlot i així podem contrastar el gust internacional amb les nostres varietats.

Per acabar la visita a Orcau  els que no tinguin problemes de bufera poden veure un dels castells de frontera que té el Pallars i la capella de sant Joan o gaudir d’una geologia fascinant de capes vermelles , grises, i grogues , crestes rocoses o petjades de dinosaures.

Castell de l’Encus. El dissabte 24 visitem el celler Castell d’Encus, que té una superfície plantada de vinya de 23 ha i es troba situada a damunt de Talarn  a una alçada que oscil·la entre 850a 1000 mts. Es tracta d’una empresa creada l’any 2001 per Raul Bobet enòleg d’àmplia experiència que ha treballat en diferents cellers entre ells Torres. El primer que veiem (fotografia de l’inici) son unes vinyes totalment protegides contra les pedregada amb una malla , ja que són freqüents en aquest indret. La densitat de plantació és de 5000 a 7000 plantes per ha (molt semblant a la regió del Rhin), amb una producció màxima limitada a 5000 kg ha. Amb aquestes condicions Raul Bobet espera minvar els efectes del canvi climàtic sobre les vinyes . Des del punt de vista històric la finca havia sigut de l’orde dels hospitalers entre els segles XII al XVIII i d’aquest temps han restaurat la capella i etnològicament han recuperat el sistema de fermentació en cup esculpits a la pedra i que tenen dues alçades de cavitats, una més elevada on es trepitja el raïm i unes segones on per gravetat hi cau el most i fermenta  amb llevats naturals amb un procés que dura de 10 a 15 dies. Tots els vins que elaboren tenen una part que ha sigut fermentada en els cups de pedra i un el vi Quest el 100%, tal com feien els monjos a l’edat mitjana. La capella ha sigut restaurada i s’ha convertit en sala de tast i de reflexió.

Les instal·lacions del celler son impecables, tenen una cambra frigorífica per guardar la verema per si cal. El raïm és selecciona gra a gra i també en aquest cas es troba el celler i vinyes sota un procés d’agricultura biològica.

Al celler les tines de fermentació són d’una part d’acer inoxidable i unes altres de fusta. La producció màxima de vi es de 70.000 l’any, de les quals n’exporta un 40% especialment a l’Aisa i la resta el ven a Barcelona i Mallorca,

     23- vinyes d'alçada 2

Fotografia Josep Rubio. El grup de socis de la visita amb un panoràmica del Pallars.

La part de vi que ha fermentat a l’exterior en els cups excavats a la roca de pedra , té més cos , més estructura, menys aromes de fruita i més aromes especials, segons Mireia, l’enòloga que ens condueix la visita .El celler utilitza l’energia geotèrmica mitjançant la utilització de 4 km de canonada soterrada, en un esforç per disminuir la despesa energètica.

Les varietats cultivades son: Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Merlot , Pinot Noir , Syrah, Petit Verdot, Sauvignon Blanc, Riesling, Semillon, i Albariño. Aquí si que va ser el punt de la nostra disconformitat al veure que no tenen plantada ni una sola varietat del país , seria bo que a més de recuperar el sistema de fermentació a les tines excavades a la roca recuperessin les varietats que els monjos hospitalers varen fer servir.

Com a última part de la nostra visita discussió vàrem participar en un ampli tast de tota la seva gama de vins que molt resumidament comento. Comencem pels vins blancs el primer és Ekam( que en sànscrit significa l’inici de tot) és un vi a base de Riesling i Albariño,, fermentat parcialment en cup de pedra. Teleia (no tinguis obsessió en pallarès) es un vi a base de Sauvignon Blanc i tastem un vi jove i un que porta menys de SO2. Pel que fa al negres en tastem els següents: Acusp (d’Acustus, nom de la serra del lloc) a base de Pinot Noire; Thalarn  a base de Syrah; Quest  que com hem dit abans tot el vi ha fermentat en cups de pedra i té un cupatge a base de Cabernet Sauvignon, C Franc, Merlot i Petit Verdot. Finalment tastem un vi escumós Taika, a base de Sauvignon blanc, i la collita del raïm es fa quan te el màxim de maduresa.

En tots els cellers entreguem un exemplar de Dossiers Agraris que son molt apreciats pels productors

 

Josep M Puiggròs i Jové

 

 

II TARDA DE JARDINS I JARDINERS

 Barcelona, 19 de juny de 2014, de 17.30 h a 20.30 h

Coordinador: Joaquim Camps

 25- Jardins i jardiners

S’ha celebrat la segona tarda de Jardins i Jardiners amb el següent programa:

17.30 h Presentació de la II Tarda a càrrec del senyor Josep M. Vives, president de la ICEA.

17.45 h «Píndoles. El procés de recerca del patrimoni jardiner», a càrrec de membres del Grup Jardins i Jardiners.

18.10 h «Nova aproximació a Joan Mirambell», a càrrec de la doctora Alícia Suárez, professora titular d’història de l’art del segle xx de la Universitat de Barcelona (UB). Investigadora del GRACMON.

18.35 h Pausa

18.50 h «Joaquim Folch i Torres i l’art del jardí», a càrrec de la doctora Mercè Vidal, professora titular del Departament d’Història de l’Art de la UB. Historiadora i crítica d’art. Investigadora del GRACMON. Comissària de l’Any Joaquim Folch i Torres.

19.15 h «El jardí botànic de Sant Joan Despí de la família Salvador», a càrrec del doctor Josep M. Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona.

19.45 h Fragment del documental Lo jardí de las rahons perdudes, del director Daniel B. Farré. Presentació i conversa amb Ignacio Somovilla, historiador de l’art, especialista en història del jardí i membre del Grup Jardins i Jardiners.

20.15 h Cloenda

Adjuntem tot seguit el butlletí informatiu de les activitats de Jardins i Jardiners

25BIS-jardins i Jardiners NJJ – 02 c

 

2on FORUM FORESTAL DE BARCELONA 2014

4 de juny de 2014

Organitzat per l’Aula de Silvicultura Mediterrània de Barcelona de la ICEA

La celebració del primer Fòrum Forestal de Barcelona va demostrar l’interès de les empreses del sector en participar en un espai de comunicació que dona la possibilitat de presentar-se a un públic

professional, projectar la imatge pròpia, divulgar les activitats de l’empresa i anunciar la seva posició en el mercat.

La bona acollida d’aquesta primera edició ha empès als organitzadors a convocar-ne aquesta segona, que dona continuïtat a l’objectiu d’apropar d’una manera directa la indústria, els productors de fusta, les empreses d’aprofitaments, la universitat i els tècnics especialitzats, tant privats com de les administracions públiques, en un entorn idoni i distés, per establir sinergies, relacions comercials i intercanvi de visions.

El contingut del Fòrum d’enguany va girar entorn de quatre temes principals:

  • El desenvolupament de les instal·lacions de calderes de biomassa, que l’any passat ja va ser tractat amb gran optimisme per les empreses participants.
  • La mecanització dels aprofitaments forestals, que progressa lentament però imparablement a tot Catalunya.
  • La importació i comercialització de fustes i suro, que suposa el volum mes alt de productes forestals consumits a casa nostra.
  • El desenvolupament de noves iniciatives com la construcció de cases de fusta i la producció de bolets, que obren noves possibilitats de negoci.

El Fòrum continua apostant, també, per facilitar els contactes entre els directius de les empreses forestals i els tècnics de tots els àmbits, amb el convenciment de que són una oportunitat fantàstica per conèixer de primera mà com evoluciona el sector i l’activitat de cada empresa, i per ajudar a orientar la seva tasca professional i docent

El programa va tenir el següent contingut:

09,00 – 09,15 h

Presentació

09,30 – 10,45 h

Taula rodona 1: Instalacions en funcionament alimentades amb biomassa

Moderador: Iñigo Rebollo San Miguel – ICEA

09,30 h

Combinació d’energia termosolar i biomassa (12′)

Raimon Mariné Bellido – COMSA EMTE

09,45 h

Les instal.lacions municipals de Begues (12′)

Liberto Mas Garcia – AJUNTAMENT DE BEGUES

10,00 h

Serveis per instalacions de biomassa (12′)

Roger Jonqueras Vias – FERROVIAL SERVICIOS

10,15 h

Debat – col·loqui (30′)

10,45 – 11,20 h

Cofee Break

11,25 – 12,40 h

Taula rodona 2: Mecanització dels aprofitaments forestals

Moderador: Jaume Minguell Garriga – BOSCAT

11,25 h

Aprofitaments mecanitzats (12′)

Miquel Casas López – MIQUEL CASAS. TREBALLS FORESTALS

11,40 h

Compra venda de maquinaria pesada forestal (12′)

Llorenç Palomé Prat – FORESTAL PALOMÉ

11,55 h

Comercialització de motosserres (12′)

Oriol Pina Canals – ANDREAS STIHL S A

CURS D’ASSESSORAMENT EN GESTIÓ INTEGRADA DE PLAGUES

Barcelona, del 3 al 25 de juliol

Lloc:   COEAC. Passeig de Gràcia, 55, 6è 6ena. 08007 Barcelona

Data: els dijous i divendres, del 3 al 25 de juliol de 2014

Hora: Tarda de 16h a 20h

Organitza: Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.

El Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, en col·laboració amb la Institució Catalana d’Estudis Agraris ha organitzat un curs pràctic d’ASSESSORAMENT EN GESTIÓ INTEGRADA DE PLAGUES, durant el mes de juliol.

Aquest curs s’adreça especialment als tècnics amb  titulacions d’Enginyer Agrònom, Enginyer Tècnic Agrícola, Enginyer de Monts o Enginyer Tècnic de Monts, adquirides amb els plans d’estudis anteriors al Pla Bolònia que, d’acord amb l’annex II del RD 1311/2012, els habilita per exercir com assessors en gestió integrada de plagues, amb l’únic requisit d’acreditar aquestes titulacions davant  els Serveis de Sanitat Vegetal del DAAM.

També hi poden participar tots els professionals que desitgin ampliar coneixements en el camp de la lluita integrada de plagues.

L’objectiu principal del curs és que els alumnes assoleixin els coneixements pràctics que garantitzin una prestació de serveis professionals de qualitat en l’àmbit de l’assessorament fitosanitari.