Butlletins

2 – QUÈ HEM FET?

XXIX JORNADA D’AGRICULTURA A PRADA

XXIX JORNADA D’AGRICULTURA DE PRADA

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

DISSABTE, 23 D’AGOST DE 2014

Prada 1

Al Liceu Renouvier de Prada (Conflent) i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) es va celebrar la XXIX jornada d’agricultura dins la Universitat Catalana d’estiu, el dissabte 23 d’agost de 2014.

El tema d’aquest any ha estat ”L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor”.

La Jornada començà amb les paraules de benvinguda del Rector de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, Salvador Alegret.

Prada 2

Posteriorment en Jordi Sala, Director General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (DAAM), va inaugurar la Jornada amb una breu presentació de les novetats i projectes en curs del Departament. Partint del lema de que tot govern ha d’aconseguir  que els agricultors es puguin guanyar  la vida, va informar que s’està treballant en una Llei de protecció del sòl agrari que afavoreixi la mobilitat de les terres i la continuïtat de l’activitat agrària. Es una llei inspirada en l’experiència francesa.

D’altra banda, i dins de les negociacions de la reforma de la PAC, el govern català va presentar 35 propostes per millorar la posició dels agricultors dins la cadena de valor. Algunes d’aquestes varen ser recollides. També s’està actuant per millorar el funcionament de les llotges, que en aquest moment presenten deficiències significatives. Així mateix el govern treballa en una llei de desenvolupament integral del món rural.

El nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) vol enfortir el lligam entre la innovació i la recerca amb les noves possibilitats que obre el canal Segarra-Garrigues, permeten  un canvi de conreus, la introducció de xarxes anti-pedra i nous acords entre agricultors e industria com el de la plantació de festucs amb la empresa Borges.

Finalment va anuncia que una llei complementaria d’integració agrícola que pretén realitzar importants modificacions a la actual llei d’integració estarà preparada en el proper trimestre.

Prada 3

La primera sessió de la Jornada la van realitzar Lluis Bosch, enginyer agrònom i professor de la Universitat de Girona i Victòria Soldevila, economista i professora de la Universitat Rovira i Virgili, sota el títol Agricultura i contractes: una perspectiva històrica.

Victoria Soldevila va assenyalar els principals elements que fan singular la experiència d’integració vertical del porcí a Catalunya en comparació d’altres països. Singularitat que es concreta en que els integradors son empreses de pinsos (no escorxadors), els integradors son propietaris dels animals, la gran importància de la integració dins de la producció total i la poca base de terra de molts dels integrats. Així mateix va assenyalar diferents raons que expliquen l’èxit d’aquest model en quan ha augment de la producció. Va acabar assenyalant que la llei d’integració no ha incorporat canvis fonamentals i que el tema mediambiental serà fonamental per al futur.

 Prada 4

Lluis Bosch va indicar que el pagès sempre ha estat vinculat als contractes, fent una distinció entre contractes de la terra (a on assenyalà que el model de tinença de la terra de Catalunya ha estat sempre mixta amb propietat i arrendament) i contractes de producció. Els contractes de producció son el resultat de la manca de capacitat de fixació dels preus per part dels pagesos el que comporta crisis cícliques.

Dins dels models d’integració va diferenciar entre la integració horitzontal (pròpia de les cooperatives) i la integració vertical. Aquesta ultima es va iniciar a l’avicultura i es va imposar  a la porcicultura i desprès s’ha ampliat  a molts altres sectors amb més o menys importància. De fet la integració vertical no es més que un model d’organització de la producció basat en franquícies.  Va assenyalar a la seva intervenció  els avantatges i desavantatges del sistema d’integració , que si bé han contribuït a mantindre un numero més elevat de pagesos i ha permès mantindre vius certs entorns rurals han conferit un més gran poder a les empreses agroalimentàries i han forçat un model món intensiu i especialitzat. Va acabar la intervenció indicant que el futur es caracteritzarà per unes explotacions més grans i més integració i en aquests procés estan incidint amb molta força les normatives que son homogènies per els grans i per els petits.

Prada 5

La segona part es va dedicar al sector lleter a on els contractes entre ramaders i productors son actualment obligatoris. Eduard Gelpi, responsable de recursos lactis de Calidad Pascual SAU, ens va fer una panoràmica general del sector lleter, remarcant el caràcter deficitari en llet d’Espanya, la manca d’empreses catalanes i el fet de que les decisions no es prenen a Catalunya, ni a Espanya  i el important  control del sector làctic  per part d’unes poques multinacionals.

Els augments de demanda lletera s’han desplaçant des dels tradicionals grans consumidors (Europa, Estats Units,…) cap als països emergents fonamentalment Xina, India, Brasil, Indonèsia i Mèxic. El comerç de llet representa el 7% de la producció i es fa en llet en pols. El model europeu té poques avantatges en aquest mercat controlat per Australia i Nova Zelanda. A més a més, el sector lleter a la UE s’enfronta a importants reptes en el propers anys amb la desaparició de les quotes.

Els contractes al sector lleter incorporen tres elements el volum, el preu, i la durada. Abans els acords eren de paraula amb una durada infinita amb un preu acordat, els problemes apareixien en la lletra petita. Ara els contractes s’han fet obligatoris en paper, però incorporen tres preus, la durada es curta i en resum no han incorporat un complement d’estabilitat notable. En síntesi, el futur del sector català i espanyol té moltes incògnites obertes.

Prada 6

2.1.2 _E. Gelpi Problemàtica del sector lleter i els nous contractes obligatoris 23 agost 2014

Yvonne Colomer, directora de la Fundació Triptolemus, va fer una breu presentació de les activitats que està desenvolupant aquesta organització creada el 2002  i va centrar la seva intervenció en un programa de suport als productors de llet de la cornisa cantàbrica per encàrrec de la empresa Nestlé i que han realitzat amb col·laboració de la Universitat de Santiago de Compostela.

Ja fa temps que es preveu que l’any 2015, amb la desaparició de les quotes lleteres, es veurà marcat per una situació tempestuosa tota vegada que el sector passarà d’estar fortament regulat a molt liberalitzat. Els contractes han de servir per a fer un aterratge suau. En aquest context, la empresa Nestlé  va proposar fer un apropament amb els ramaders per afavorir un procés de millora continua i de més gran rendibilitat per afrontar els canvis. Per ells la clau de la supervivència del sector a Europa  esta en la reducció dels costos i molt especialment en la millora de l’alimentació animal. Per aquest objectiu van crear un grup de ramaders que segueixen un programa de millora continuada i que estan proporcionant un entorn de confiança amb la empresa sota la direcció de la Universitat de Santiago, que ha desenvolupat un model per facilitar la presa de decisions.

Prada 7

2.1.1 Y Colomer

A la tarda es varen presentar tres comunicacions. En Josep Maria Besora, ramader a Salvanera (Segarra) ens va explicar el contracte d’integració amb fons regulador que té signat amb la Cooperativa de Guissona.  Es tractava d’il·lustrar la varietat de contractes que existeix actualment. Aquest tipus de  contracte s’ha imposat a l’engreix de vedells, però va fracassar al porcí desprès d’un cicle llarg d’anys en pèrdues. El contracte amb fons regulador garanteix a tots el productor una xarxa de seguretat amb un preu mínim. La liquidació es fa en dos conceptes una part provisional es rep al finalitzar l’engreixada i depèn dels preus del mercat i una sèrie de criteris tècnics que poden ser diferents segons els resultats de cada ramader i una liquidació anual que es el resultat de l’evolució dels preus de mercat amb base setmanal i de tots el costos.

El Fons es nodreix d’una part del ingressos de cada ramader i del 40% dels pagaments directes (drets de pagament únic) de la PAC. Cada ramader té una participació diferenciada en el fons. En els anys de baixos preus es reparteix part dels fons i pel contrari en anys bons es fa una aportació important al fons. En conseqüència, es un mecanisme d’estabilització d’ingressos per els agricultors. El cicle del fons es de cinc anys, en cas de sortida els recursos es recuperen al llarg del 5 anys.

En la seva opinió els recursos de la PAC han permès un més gran volum de recursos i per tant una major  garantia en el temps per al fons regulador.  En Josep Maria va assenyalar que aquest només es una modalitat de contracte entre altres que té en funcionament la Cooperativa de Guissona. Va assenyalar que en els anys de la seva permanència li ha resultat més convenient que un contracte típic d’integració vertical.

Prada 8

Yves Aris, President de la F.D.S.E.A. (Fédération Départementale desSyndicats d’Exploitants Agricoles) del Departament dels Pirineus Orientals, comentà la situació de la producció de fruites i verdures a la Catalunya Nord, explicant el paper de les cooperatives. Es tracta d’una integració horitzontal. També va denunciar la situació que viu al sector com a resultat de la davallada de preus de fuites i hortalisses el que força a vendre per sota el preu de cost pel productor.

 Prada 9

Dionis Guiteras,  gerent i propietari de Natureco, s. l. i Diputat al Parlament de Catalunya, va explicar  la historia de la seva empresa i de com havia sorgit la necessitat d’establir contractes tant amb altres empreses per la confecció de productes específics com ara farina (Farina del Moianès), pasta (Bonapasta)  i pa com pel subministra de matèria primera (especialment l’espelta).

Prada 12

Les preguntes van esser molt nombrosos i el debat molt interessant.

Prada 10

Posteriorment, en Francesc Reguant, vicepresident de l’ICEA, va presentar l’Agroforum, la plataforma de reflexió i debat sobre el sectors agrari, forestal i agroalimentari i el món rural de Catalunya, impulsada per l’ICEA.

Prada 11

Finalment, en Josep Maria Vives, President de l’ICEA, va assenyalar a la cloenda de la Jornada que l’any proper es celebrarà el 30 aniversari de les Jornades i que caldria fer “festa grossa”. En Jordi Rosell i la Lourdes Viladomiu, organitzadors de la Jornada, van acceptar el repte i assenyalen que estan oberts al suggeriments de tots vosaltres que son fonamentals per assegurar l’èxit de la propera Jornada i augmentar l’assistència que va ser de poc més de 35 persones.

CONGRÉS DE CANALS

Uns 120 especialistes en canals d’una desena de països de quatre continents s’han donat cita a la Universitat de Lleida (UdL) en el marc d’un congrés en motiu del centenari de la central hidroelèctrica del canal de Seròs. El rector de la UdL, Roberto Fernández, i el director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, Jordi Sala, varen inaugurar la trobada que es va celebrar a l’auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, al campus de Cappont. El Congrés de Canals Industrials i Agrícoles ha volgut ser un fòrum per a l’intercanvi d’experiències sobre la història dels canals i els seus efectes en la societat; l’impacte en el paisatge, el medi ambient i la sostenibilitat; la gestió i enginyeria de canals i la seua millora, tant per a la producció d’energia com per a l’agricultura i l’agroindústria; la seua importància per a les economies regionals; i el paper dels canals en la Directiva Marc de la Unió Europea. Hi varen participar experts d’Espanya, França, el Regne Unit, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Mèxic, Panamà, Corea, Austràlia i l’Índia. Entre altres temes, posaren sobre la taula aspectes sobre la gestió i millora de canals ja consolidats, com el Canal d’Aragó i Catalunya, el Canal d’Urgell, el Canal de la Marge Dreta de l’Ebre, el Rec del Molí de Pal, el Canal de Navarra, la Sèquia d’Escalona, el Canal de Camarmeña i el Canal de Pinyana, entre altres; així com també canals en construcció, com el Segarra-Garrigues. L’expresidenta de la Word Federation of Engineering Organizations i presidenta d’honor del congrés, Maria Jesús Prieto Laffargue, va impartir la conferència Technological progress: Retrospective analysis of the contribution of technological innovations in the use of water and electricity to social progress and sustainable regional development (El progrés tecnològic: Anàlisi retrospectiva de la contribució de les innovacions tecnològiques en l’ús d’aigua i electricitat per al progrés social i el desenvolupament regional sostenible).

Cal esmentar també la participació com a ponent de Joan Anglès, responsable de la Secció d’Agricultura de la ICEA Altres ponents destacats varen ser la directora general de Medi Ambient de la Comissió Europea, Marta Moren; Pierre-Louis Viollet (Electricité de France); Felipe Ríos i José Conesa (Endesa); i Iven Marrels (University of Melbourne). La trobada -organitzada per la UdL, la Fundació UdL i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC- va finalitzar amb una visita al canal de Seròs. El material científic del congrés es recollirà en un llibre electrònic finançat per la Diputació de Lleida.

FIRA DE LLEIDA: ELS FRUIT SECS COM A ALTERNATIVA A LA FRUITA DOLÇA

60 FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL

10ª Jornada AGROPRÉS – ICEA – ETSEA-UdL

“ELS FRUITS SECS: AMETLLER, NOGUER I AVELLANER COM ALTERNATIVA O COMPLEMENT DE LA FRUITA DOLÇA A CATALUNYA I L’ARAGÓ”

 Organitza: AGROPRÉS-Associació de periodistes i escriptors agraris de Catalunya; ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris. ETSEA-UdL- Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària – Universitat de Lleida. Dept. d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria (HBJ) i Dept. d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals (AEGERN).

Coordinació: Antonio Colom Gorgues, ETSEA-Universitat de Lleida, Dept. d’AEGERN, Francesc Xavier Miarnau Domènech, AGROPRÉS, Miquel Pascual Roca, ETSEA-Universitat de Lleida, Dept. d’HBJ, Josep María Nolla Jordana, membre de la ICEA i d’AGROPRÈS, Simó Alegre Castellví, Director Fruitcentre, IRTA-Lleida, i Manel Simón Barbero, Director General d’AFRUCAT.

Lloc de celebració: Saló de Congressos de Fira de Lleida.

Dissabte, 27 de setembre de 2014, tarda. Saló de Congressos Fira de Lleida

 Programa de treball

 

Varietats, tècniques de cultiu, producció i costos en Ametller, Noguer i Avellaner.

  •  Xavier Miarnau Prim, Dr. Enginyer Agrònom. Investigador especialista en Ametller de l’IRTA-Lleida.
  • Neus Aletà Soler, Dra. Enginyera Agrònoma, Investigadora especialista en Noguer, IRTA-Mas de Bover.
  • Mercè Rovira Cambra, Dra. Enginyera Agrònoma, Investigadora especialista en Avellaner, IRTA-Mas de Bover.
  • Rafael Socias i Company, Dr. Enginyer Agrònom, Investigador en Fruits Secs, CITA-Gobierno de Aragón.
  • María José Rubio Cabetas, Dra. Eng. Agrònoma, Investigadora Hortofructícola del CITA-Gobierno de Aragón.
 

L’Ametller, Noguer i Avellaner front la fruita dolça: Pomera, Perer, Presseguer-Nectarina. Avantatges i inconvenients en la producció, costos i distribució als mercats.

  • Josep Maria Veà, ALICSA, La Granadella (Lleida).
  • Ferran Ferrer, Finca Monte Valonga, Bellver de Cinca (Huesca).
  • Josep Lluis Trilla, Agrolés-GrupActel, Borges Blanques – Lleida.
 

Taula Rodona: “¿Es realment una bona alternativa o complement la producció de fruits secs: Ametller, Noguer i Avellaner front la fruita dolça?”.

 Col·loqui i debat.

 

Moderador: Sr. Josep María Nolla Jordana, Enginyer Agrònom, membre de la ICEA i d’AGROPRÈS.

 

Participants:

  • Francesc Xavier Miarnau Domènech, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre d’AGROPRÉS.
  • Miquel Borràs Cabacès, Gerent de Crisol de Frutos Secos i Arboreto SAT’s, OPFH de Fruits Secs.
  • Ramon Rovira, viverista i productor, finca a Vilobí d’Onyar (Girona).

– Sr. Representant de la Família Panades, productors a la finca a El Poal (Lleida).

– Sr. Representant de la Família Pastor, productors a la finca a El Palau d’Anglesola (Lleida).

 

TRANSCATALONIA 2014

2.4- Transcatalonia 2014

TRANSCATALONIA 2014

“SÒLS DE LA CONCA DE TREMP (Pallars Jussà)”

Dissabte 4 d’octubre de 2014

Aquest any l’edició de la jornada de camp per conèixer els

sòls del nostre país, la Transcatalònia, ha tingut lloc a La Conca de Tremp. L’itinerari

seleccionat ha permès observar les principals unitats geològiques i visitar els sòls més

característics d’aquesta zona.

La jornada ha estat organitzada per l’Àngels Armengol, amb el suport de l’Emili Ascaso, socis de

la SECS, i el Gonzalo Rivas de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

S’ha entregat una guia de camp als inscrits amb l’explicació del sòls que s’han visitat.

Programa

· 9:30h Port de Comiols. Entrega guia de camp. Explicació general (15 min) i inici del
recorregut
· 10:00h Covet. Sòl sobre col·luvis de conglomerats
· 11:00h Pla de Sianes (Isona). Sòl vèrtic
· 12:00h Estanys de Basturs. Visita als estanys i explicació hidrogeològica
· 12:20h Estany de Basturs. Perfil sobre travertins
· 13:15h Serra dels Nerets. Argiles vermelles d’alteració de quarsarenites de ciment
calcari del grup Areny
· 14:15h Tremp. Dinar al restaurant de l’Hotel Segle XX
· 15:45h Visita al Centre de Suport Territorial –Pirineus del ICGC.
· 16:30h Talarn, Sant Miquel. Sòl sobre ventall al·luvial conglomeràtic

· 17:30h Sant Salvador de Toló. Calcàries lacustres i sòl sobre dipòsits d’argiles.

· 18:30h Port de Comiols. Fi del recorregut.