Butlletins

NOTICEA Nº 18

INDEX

INDEX NOTICEA núm. 18

Abril 2015

0.- Index

1.- La ICEA opina: Al·legacions a la Llei del Sòl d’Ús Agrari

2.- Què hem fet?

2.1.- Inauguració Any Internacional dels Sòls (15 de gener de 2015)

2.2.- Conferència Martí Boada: Agricultura i boscos, on som, cap on anem? (28 de gener de 2015)

2.3.- I Jornada de millora genètica a Catalunya (18 de febrer de 2015)

2.4.- Jornada sobre la Varietat Garnatxa Negra (20 de febrer de 2015)

2.5.- Visita tècnica a l’explotació agrícola Fortesa (22 de febrer de 2015)

2.6.- La fruita congelada: una revolució! (9 de març de 2015)

2.7.- I Congrés de la Masia (11-13 de març de 2015)

2.8.- Jornada VITEC: El tap de suro: una eina per l’enòleg? (26 de març de 2015)

3.- Què volem fer?

10 d’abril de 2015. Jornada: Descobrim la viticultura del Baix Empordà

11 d’abril de 2015. Visita al món de la masia: Oristà

15 d’abril de 2015. Jornada: El cargol poma. El delta en perill

27 d’abril de 2015. Jornada sobre la gestió de l’aigua: L’experiència pràctica de quatre anys de sequera a California.

12 de maig de 2015. Jornada Mengem Sa: La carn en l’alimentació

4.- Activitats en el marc d’AGROFÒRUM

5.- Publicacions

5.1.- Vídeo de l’acte d’homenatge a Jordi Peix

5.2.- Quaderns Agraris 37

5.3.- Llibre: El Jardí de la Masia Freixa

6.- Articles dels socis

6.1- L’agricultura catalana i el nacionalisme. Ricard Estrada

6.2-. Una nova reforma de la PAC, sense aplicar encara i ja amb propostes de modificació. Germani Rincón.

6.3.-  Notes desades. Comentant visualització de dades. Carles Folch

6.4.- Fi de la quota làctia. I ara què?. F. Reguant

7.- L’estadística del mes: Ajuts a la incorporació de joves a l’agricultura

8.- Les webs del mes:

8.1- Novetats Documentals

8.2- European Milk Market Observatory

AL.LEGACIONS A L’AVANTPROJECTE DE LLEI DEL SÒL D’ÚS AGRARI

Text publicat al DOGC núm. 6721 – 06/10/2014 per a informació pública.

La Institució Catalana d’Estudis Agraris, com a entitat interessada en l’Avantprojecte de Llei de Sòl d’Ús Agrari, presenta al DAAM les al·legacions següents en el tràmit d’informació pública:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Es proposa afegir un primer paràgraf en el preàmbul que presenti l’objecte de protecció d’aquesta llei que és el sòl: “El sòl és un recurs natural que proporciona a la societat uns serveis ambientals y productius que permet satisfer un conjunt de necessitats com la producció d’aliments i fibres, l’assentament d’infraestructures, el reciclatge de residus, el manteniment de la biodiversitat terrestre, el segrest de carboni i la regulació dels gasos amb efecte hivernacle, entre d’altres. És considerat un recurs no renovable, atès el llarg temps que és necessari per a la seva formació, i limitat en quan a la superfície aprofitable i a la capacitat productiva. Per això cal que sigui objecte de protecció per evitar la seva pèrdua per erosió o la degradació de la seva qualitat que comprometi en el futur la realització de les funcions esmentades, tant les ambientals com les productives, que es donen especialment als espais agraris.”

En el segon paràgraf, on diu “La FAO en el seu conegut informe …..” caldria especificar el títol d’aquest informe.

Substituir el ratllat següent:

A partir de la segona meitat del segle XX, a Catalunya es produeix una extraordinària expansió de la urbanització i, per tant, un correlatiu increment del consum de sòl.

Al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle passat, es produeix una ocupació continuada de sòls d’ús agrari, en bona mesura, es justifica a partir de l’increment de la demanda de segones residències, a mesura que va millorant la situació de l’economia i augmenta el poder adquisitiu de les famílies. La resposta sol passar per l’ocupació de sòl no urbanitzable, prèvia requalificació. Val a dir que en aquest període també es construeixen algunes infraestructures notables (el desdoblament de la Nacional II entre Lleida i Barcelona, l’Eix Transversal, per exemple) que igualment exerceixen un impacte destacat sobre el territori.

per:

L’expansió urbanística que ha tingut Catalunya durant la segona meitat del segle XX i els processos d’expansió urbana i d’execució d’infraestructures i de dotacions per a satisfer la demanda de determinats sectors de l’economia (polígons industrials, centres logístics, centres de mercaderies, instal·lacions de telecomunicacions…) han efectuat, al llarg dels darrers anys, un consum intensiu de sòl que ha comportat, en termes quantitatius, la disminució de la superfície destinada a activitats agràries

Després del paràgraf:

Tot això es va desenvolupar en un marc d’una notable inseguretat jurídica. Els propietaris de superfícies de sòl agrari es varen veure sotmesos a eventualitats de tota mena que ben sovint no sabien com enfrontar.

Afegir:

Aquesta inseguretat jurídica també ha vingut afectant a la pagesia no propietària de la terra que ha tingut que suportar processos de desnonament de la terra molts d’ells derivats de moviments especulatius de la terra a favor de requalificacions de sòl reals o esperades.

Substituir le ratllat següent:

Tampoc no ho sabien els gestors públics, atesa la manca d’uns fonaments normatius suficients. En aquest darrer apartat s’hi poden incloure molts ajuntaments, que trobaven grans dificultats a l’hora d’abordar l’elaboració d’ordenances relatives a la matèria.

Per:

Els planificadors i gestors públics del territori, on s’hi poden incloure molts ajuntaments, atesa la manca d’uns fonament normatius suficients han trobat dificultats a l’hora d’abordar l’elaboració de plans territorials i urbanístics als quals acollir-se per preservar, ordenar i gestionar els espais agraris. Fins i tot han trobat dificultats a l’hora d’elaborar ordenances municipals relatives a la matèria

Substituir el ratllat següent:

de la construcció d’urbanitzacions de segones residències es situa, en alguns casos, a frec dels límits de granges i explotacions,

Per:

de l’expansió urbana i creixements industrials a més de la construcció de segones residències es situa, en alguns casos, a …

 l’emplaçament d’instal·lacions de lleure força freqüentades: camps de tir o

Per:

…l’emplaçament d’infraestructures de transport terrestre, de transport energètic (línies elèctriques, gasoductes, oleoductes, etc.) i d’aigua així com d’instal·lacions de lleure…

Afegir a:

 Advocar per la millora ràpida de les capacitats i els sistemes de recollida i monitorització d’informació dels sòls en tots el nivells ( mundial, regional i nacional).

El següent:

Segons aquestes recomanacions i amb una visió de futur de la llei s’és conscient que cada vegada és mes difícil separar els problemes i les propostes del camp i de la ciutat perquè són absolutament complementaris i difícils de separar. Ambdós han de tenir una relació simbiòtica capaç de donar resposta a la resiliència alimentària o capacitat de prevenir i preveure desastres i crisis, amenaces al aprovisionament, a la nutrició, a la seguretat alimentària i a l’autosuficiència alimentària fent possible la reducció de la petjada ecològica derivada de la producció, transport, transformació i  consum dels aliments, i de la petjada de carboni conseqüència de la despesa energètica i de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Substituir el ratllat següent:

L’objecte d’aquesta llei és establir disposicions per a l’ordenació i la gestió del sòl d’ús agrari de Catalunya, la …

Per:

… per a la preservació, l’ordenació i la gestió sostenible….

 Afegir al final del paràgraf el text en cursiva següent:

d’intervenció pública coherent amb les polítiques agraria, teritorial i ambientakl vigent …

 Article 5

 5.2.2 Identificació i localització de les zones d’agricultura periurbana …

Afegir: …. i de muntanya

Substituir el subratllat següent:

– De la seva funció de creació de mosaic agroforestal per a la prevenció d’incendis

forestals.

Per:

De la seva funció de mosaic agroforestal per a la biodiversitat, per evitar l’erosió del sòl, per afavorir la retenció de l’aigua de pluja i per a la prevenció d’incendis forestals.

Article 9

Anàlisi d’Afeccions Agràries

Afegir el subratllat indicat:

9.1 Les figures de planejament territorial i urbanístic que afectin al sòl d’ús agrari, així

com també l’execució d’actuacions, els projectes d’obres o activitats que s’hi hagin de desplegar, totalment o parcialment, han d’incorporar en la seva memòria una Anàlisi d’Afeccions Agràries que avaluï les afectacions sobre els sòls d’ús agrari que es poden derivar del pla o projecte. S’exceptuen de l’obligatorietat els projectes en supòsits d’emergència o derivats de situacions hidrològiques extremes.

9.2 El promotor o promotora d’algun dels supòsits de punt 9.1 del present article és la persona obligada a presentar l’Anàlisi d’Afeccions Agràries que haurà de ser elaborat per persona tècnica competent.

Després de l’art 15.12 afegir:

 15.3 S’entén gestió sostenible del sòl agrari aquella que afavoreix un espai agroeconòmic amb una estructura en mosaic agroforestal per a conservar i afavorir la biodiversitat i té cura de la utilització i maneig dels recursos naturals tot mantenint i millorant la qualitat agroecològica del sòl i la qualitat de l’aigua i que genera beneficis per a la societat en l’àmbit de l’alimentació i en la generació d’externalitat positives”.

Títol setè

Agricultura periurbana

En el títol setè caldria incloure l’agricultura de muntanya.

Article 39

(Nou redactat de l’article 39)

Els parcs agraris

39.1 Parc agrari és un espai d’interès agrari en què s’estableix específicament el propòsit de facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, mitjançant la creació d’un òrgan de gestió integrada propi que ha de permetre desenvolupar el seu potencial productiu agrari, econòmic en general i ambiental, així com protegir i difondre els elements naturals i culturals existent en l’espai en qüestió.

39.2 Els parcs agraris configuren un règim de protecció especial i tenen l’objectiu explícit de vetllar pel desenvolupament ordenat, equilibrat, coherent i sostenible dels espais agrícoles, així com llurs poblacions directament afectades, sempre tenint en compte la continuïtat de l’ús agrari.

39.3 Les denominacions “parc agrícoles”, “espai agrícola de protecció especial”, “parc agrari” o “espai agrari de protecció especial” són equivalents.

39.4 En el marc d’aquesta llei, els parcs agraris es configuren com a instruments de protecció, d’ordenació, de desenvolupament i de gestió de determinats espais agraris que, per les seves particularitats o ubicació, així ho requereixin, i que es poden constituir d’acord amb les condicions següents:

 a) La competència per crear-los i organitzar-los correspon a les administracions amb competències territorials i urbanístiques de comú acord amb l’ajuntament o ajuntaments dels municipis on estiguin emplaçades les superfícies que s’hi hagin d’incloure.

b) Es fomentaran especialment els Parcs Agraris supramunicipals per generar una massa crítica territorial per una eficient i eficaç gestió.

c) Informe favorable del Departament competent en matèria d’agricultura i desenvolupament rural.

 d) La declaració de la figura de “parc agrari” es fa per decret del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.

39.5 L’administració o administracions promotora/es impulsarà/n la creació del òrgan de gestió del parc agrari i l’elaboració d’un pla de gestió i desenvolupament així com d’un especial urbanístic d’acord amb allò que prevegi la normativa vigent en matèria d’urbanisme.

Afegir la disposició addicional següent:

El Departament competent en matèria agrària editarà una guia metodològica per l’Anàlisi d’Afeccions Agràries.

 

 

 

JORNADA VITEC: EL TAP DE SURO: UNA EINA PER L’ENÒLEG?

Històricament s’ha considerat al tap com un simple tancament per preservar físicament el vi o el cava contingut en l’ampolla, sent el principal objectiu enològic evitar els defectes sensorials observats en un percentatge reduït de taps de suro.  En els últims anys el sector surer ha realitzat un esforç important per minimitzar la presència d’haloanisols en els taps i evitar qualsevol defecte sensorial.

Així mateix, s’han desenvolupat diferents línies de recerca orientades a determinar la demanda d’oxigen dels vins embotellats, la permeabilitat a l’oxigen dels taps de suro i les aportacions sensorials positives dels mateixos. Tot això per incrementar l’estabilitat sensorial dels vins, i els efectes mediambientals del seu ús reduint la petjada de carboni en els vins comercialitzats, demostrant-se el tap de suro com un element actiu en la qualitat sensorial i ambiental dels vins embotellats.  Gran part d’aquest coneixement no ha estat encara divulgat i transferit al sector vitivinícola. El projecte SUBERVIN pretén posar a la disposició dels enòlegs i cellers el coneixement actual per ajudar a la millora dels vins elaborats al denominat Espai SUDOE (Sud de França, Espanya i Portugal)

Podeu visualitzar el programa al següent enllaç:

1.3 – Jornada El tap de Suro VITEC_ ICEA

I CONGRÉS DE LA MASIA

S’ha celebrat amb gran èxit d’organització i de participació el I Congrés de la Masia. El Congrés disposa d’un espai web propi que podeu visualitzar clicant la imatge o aquí

32- Progama Masies

LA FRUITA CONGELADA: UNA REVOLUCIÓ!

Tertúlia: La fruita congelada

VISITA TÈCNICA A L’EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA FORTESA

El 22 de febrer, en el marc de les activitats que realitza la Secció d’Estudis Rurals, vàrem visitar l’explotació de producció ecològica de la Maria Rovira a la Fortesa (Piera). La Maria i en Joan ens va portar pels seus camps de fruiters i horta on vàrem veure les tècniques que s’utilitzen per la prevenció de possibles malalties i tenir-ho tot a punt per l’esclat de les flors i de colors primaverals. La primavera és un bon moment per anar-hi però també l’hivern i el mes de febrer, la millor temporada per degustar uns bons calçots ecològics amb una exquisida salsa romesco preparats per la Maria i el Joan acompanyats d’altres productes alimentaris de la zona. I així ho vàrem fer: passejar pels camps, escoltar el dia a dia de la nostra pagesia,  ajudar a collir calçots, a preparar-los i sobretot a fer una estupenda degustació. Vàrem aprendre i entendre el nostre món rural i gaudir d’una magnífica companyia i hospitalitat.

Gemma Francès (Coordinadora de la Secció Estudis Rurals).

gfDSC07102 gfDSC07107 gfDSC07121 gfIMG_0146 gfIMG_0157 gfIMG_0165

JORNADA SOBRE LA VARIETAT GARNATXA NEGRA

El passat 20 de febrer  es va desenvolupar, als locals de VITEC (Parc tecnològic del vi) de Falset la jornada sobre la Garnatxa negra. Garnatxa negra

La jornada comptà amb l’assistència de 80 persones, la majoria de les quals eren del sector, especialment dels cellers tant de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat com de la Denominació d’Origen Montsant. D’aquesta jornada us adjuntem el resum de les comunicacions que es varen presentar. Com es pot comprovar va ser una actualització d’aquesta varietat en les temàtiques següents:  Història, documentació, característiques agronòmiques , Ampelografia i Enologia . Va acabar amb un tast específic de vins de terroir de Garnatxa negra . La Jornada forma part de les activitats sobre les varietats autòctones de la vinya dels Països Catalans i que des de fa més de vint anys la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA impulsa , sempre amb la col·laboració de tots els estaments implicats i que volen afegir-s’hi. En aquesta ocasió, a més de la ICEA, han col·laborat en l’organització les D.O que ja hem mencionat, la Facultat d’Enologia de la URV, VITEC , INCAVI, VINSEUM i l’Associació Terra de Garnatxes. La Garnatxa negra és la varietat  de més prestigi mundial que porten una part important dels nostres vins negres, i com diu en la seva comunicació Agustí Villarroya , es una varietat àmpliament cultivada a nivell mundial. Tenim unes 300.000Ha i de les quals Catalunya en te  4000Ha  que es cultiven a les D.O Priorat(Q), Montsant, Tarragona, Terra Alta, Catalunya i Empordà

Tot seguit podreu visualitzar els continguts de les diferents ponències:

1.- Història del orígens de la Garnatxa negra (resum)

2.- Documentació sobre les varietats de ceps al centre de documentació Vinseum

3.- Característiques agronòmiques i del conreu de la Garnatxa Negra.

4.- Efectes de la variabilitat del clima i la topografia en la qualitat del raïm i vi de Garnatxa negra. DOQ Priorat

5.- III Ampelografia i clons. “Selecció clonal de la Garnatxa negra”

6.- Correlació entre territori i vins de Garnatxa negra a la Denominació d’Origen Montsant i Denominació d’Origen Qualificada Priorat.

7.- “Caracterització fenòlica i aromàtica de la Garnatxa Negra a la DO Montsant. Estratègies enològiques per a la millora del color”

8.- Característiques sensorials dels vins de garnatxa negra a la DOQ Priorat

9.- Descriptors aromàtics i gustatius que identifiquen la Garnatxa negra

 

I JORNADA DE MILLORA GENÈTICA A CATALUNYA

3.2 - I Jornada Millora Genetica ICEA FMA

CONFERÈNCIA MARTÍ BOADA: AGRICULTURA I BOSCOS, ON SOM, CAP ON ANEM?

marti boada

Visualitza la conferencia clicant a la imatge o aquí

 

INAUGURACIÓ ANY INTERNACIONAL DELS SÒLS

any solsA proposta de la FAO, l’Assemblea de la ONU, en la 68ena sessió, va proclamar el 2015 com l’any en el que aquest recurs natural hauria de ser objecte d’interès especial per part de la societat. El sòl no únicament ens proporciona aliments, sinó que ens forneix de tot un seguit de serveis ambientals imprescindibles per a la vida al planeta. Per tant, cal que la societat sigui conscient de la necessitat de protegir aquest recurs per a la sostenibilitat de la població i dels ecosistemes.

El passat 15 de gener va tenir lloc l’acte inaugural de l’Any Internacional dels Sòls a la Universitat de Lleida. L’acte va ser presidit pel Dr. Roberto Fernández, Rector de la UdL, amb les intervencions del Dr. Àngel Ros, Alcalde Lleida, Sr. Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, Dr. Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Dr. Narciso Pastor, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL, Dr. Jaume Porta, president de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl i el Dr. Josep M. Alcañiz, coordinador de la Secció de Sòls, en representació de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.

El Professor Ildefons Pla-Sentís, Vice-President de la World Association of Soil and Water Conservation, va impartir la conferència inaugural “El repte de l’Any Internacional dels Sòls: de la ciència a la presa de decisions” en la que va destacar els múltiples usos que tenen els sòls per a la nostra societat i els problemes de degradació que l’afecten, reclamant una major atenció per part de les administracions i responsables polítics vers aquest recurs natural.

L’acte va finalitzar amb la presentació d’una placa commemorativa i l’obertura d’una exposició de panells sobre els sòls al hall de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària.