Butlletins

1 – L’ENTREVISTA

ENTREVISTA A JOSEP M PUIGGRÒS I JOVÉ

Entrevista a Josep M Puiggròs i Jové

Parlar de la ICEA no es pot fer sense parlar d’en Josep M Puiggròs. Ell en va ser impulsor, primer president des de 1979 fins a 1988 i promotor i ànima de múltiples iniciatives i activitats. Per aquesta raó si volem conèixer la ICEA hem de conèixer a Josep M. Puiggròs.

Abans de preguntar començarem amb les imatges que Josep M Puiggròs ha escollit per a presentar-se. Aquestes ens mostren quatre moments de la persona entrevistada: el d’avi , el de ciutadà , a la Universitat Catalana d’Estiu i per últim a la sortida de la Secció de Viticultura i Enologia als productors de vi del Baix Empordà.

Imagen1puiggros

Per conèixer una persona cal saber els seus orígens, en aquest cas de la Segarra

Cert, vaig neixer a Hostalets de Cervera a la Segarra (el poble de la meva mare) provenint d’una família pagesa. Però des de molt petit els meus pares varen abandonar el camp per venir a la gran ciutat, encara que sempre he mantingut les meves arrels segarrenques ja que conservo la casa del meus padrins paterns a Vilagrasseta i una gran part de la meva família viu en aquesta comarca. Aquest fet el considero molt important i em sento afortunat de tenir formació i esperit rural i urbà a la vegada.

Per tant… rural d’origen, urbà de formació?

El fet que la meva família emigrés a Barcelona va fer que la meva formació tingues lloc a Barcelona , amb llargues estades a les cases dels padrins materns i padrina paterna. La formació d’escola primària , batxillerat i preuniversitari la vaig fer en acadèmies del barri de Gràcia on hi van anar a parar els mestres que Franco va expulsar de les escoles públiques republicanes i això donava una atmosfera diferent i segur que en aquella època eren els millors mestres . Després vaig estudiar Enginyer Tècnic Agrícola a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, de la que en tinc un gran record amb els seus vells professors(que venien de l’antiga escola de la Generalitat republicana) com Ramon Bardia, Josep Llobet , Francesc Riera , Enric Coromines, Antoni Almirall, Vives de Comallonga, Valle, Doñate, i tants d’altres. Molts d’ells em varen ajudar en la meva vida professional i es varen fer socis de la ICEA.

També he d’afegir que a l’etapa de jubilat he completat la meva formació realitzant els estudis de les Llicenciatures d’Història i Antropologia cultural i estic realitzant un treball de recerca sobre “la Història i cultura del vinya i el vi a Catalunya de l’edat mitjana als temps actuals”

Diuen que la vertadera formació es comença després de la carrera, és així?

Es així, un cop acabats els meus estudis d’Agricultura vaig tenir la sort d’aconseguir entrar de voluntari i desprès de becari al centre d’Edafologia Aplicada que dirigien el Dr Cardús i el Dr Lasala. Vaig treballar a l’àrea de protecció vegetal amb Enriqueta Bordas i vaig ser, juntament amb Felix Martínez un dels dos primers becaris que va tenir el centre de Cabrils que va coincidir amb la seva inauguració. Això em va permetre aconseguir una altra beca i aquest cop per “l’Istituto di Ricerche Ortifruticole de Minoprio a la Lombardia, on vaig treballar a l’àrea de Protecció Vegetal que depenia de La universitat de Bolonya allà vaig tenir l’oportunitat de conèixer als professors Goidanich i Canova , el primer un dels millors patòlegs del moment i el segon viròleg. Desprès de tantes beques i cobrar poc, a casa meva em varen dir que ja era temps de treballar, però a sou, i vaig buscar feina remunerada.

Però vostè és conegut com a professional de Bayer

Cal dir que també vaig tenir molta sort ja que vaig començar a treballar (i acabar) a la multinacional alemanya Bayer com a tècnic d’assajos, vaig ser el primer que tenia l’empresa a Espanya i hi vaig treballar durant 34 anys fent tota la meva carrera laboral, vaig crear el departament de desenvolupament , el Tècnic, el que ara se’n diu I+D . A l’última part del meu camí professional tenia competències per l’àrea Ibero.Magreb- Un punt molt important és que vaig poder escollir i contractar totes les persones que varen treballar al meu equip i de tots ells en guardo un gran record, com es de suposar el meu càrrec comportava una sèrie d’activitats representatives exteriors com presentar treballs a congressos, participar en nom de l’empresa en diferents organitzacions locals i exteriors, i em vaig haver d’espavilar en aprendre el màxim d’idiomes. Les persones que em coneixen no s’estranyen quan dic, que vaig fer més bon camí sota la batuta germànica que si hagués treballat sota la batuta hispànica.

Com va ser que acabés liderant la creació de la ICEA?

Amb això arribem al 1975-76 i el nostre país amb la mort de Franco bullia. Va coincidir que era a la junta del col·legi d’Enginyers tècnics i Perits Agrícoles que presidia el malguanyat Jordi Peix , època en la que el col·legi d’Advocats va endegar el Congres de Cultura Catalana i Jordi Peix va aconseguir que fos el Col·legi qui organitzes l’Ambit d’Agricultura. Tal com anaven les diferents ponències, un grup de persones entre les que m’hi trobava jo veiem que faltava alguna ponència que a més de temes socioeconòmics tractés de temes tècnics i de desenvolupament. Aquest grup quan va acabar el congrés , no tenia la feina encara acabada i al decidir-se que hi havia la voluntat de crear com a estament continuador, un Institut d’Estudis Agraris, aquest grup juntament amb totes les persones que varen participar en el Congres (i varen voler) vàrem endegar la ICEA en que al principi hi havia dos grups de membres ben delimitats, uns que continuaven treballant per temes socioeconòmics i un altre per la tècnica ,l’ensenyament i el desenvolupament agrari .

I d’aquests dos grups on va orientar la seva activitat?

En aquest grup és on m’hi vaig posar de ple juntament amb unes cent persones de tot Catalunya i vàrem desenvolupar el treball “Memòria sobre l’Estructura Tècnica de l’Ensenyament , Investigació, Assessorament i Divulgació Agrícola-Ramadera a Catalunya Entre les persones que varem participar es fa difícil enumerar-les per por de deixar-me algú però a qui vull destacar com a fidel treballador per la ICEA, es a Claudi Barbera que va ser la persona que més em va ajudar. Fèiem una proposta de crear en tota la geografia del país uns Centres Agropecuaris Territorials que tinguessin aquestes funcions d’assessorament divulgació, ensenyament i recerca(C.A.T) que abastessin tot Catalunya.

Però això no era fer la “competència” a les funcions de la Generalitat?

Per a nosaltres la futura Conselleria no havia de ser “un canvi de plaques”; va ser una utopia ja que el marge de maniobra que tindrà la futura Generalitat no serà molt gran i el país va canviar poc, l’herència del franquisme era molt gran . Però amb totes aquestes tendències es va constituir la ICEA i el grup que després va constituir la Secció d’Estudis Rurals va estar molt actiu amb temes com l’entrada al Mercat Comú o la llei de Contractes de Conreu i tots plegats vàrem començar a treballar amb molta il·lusió per la ICEA.

M’agradaria que valorés la seva etapa com a President de la ICEA

En quan a la meva etapa de President crec que va ser molt important per consolidar la ICEA però vàrem tenir la sort de molta gent que va treballar per anar en davant. Vàrem legalitzar l’entitat , vàrem fixa la nostra seu , vàrem començar a generar un petit pressupost i vàrem posar tenir un secretari/a auxiliar. Es varen constituir les primeres seccions i el seu funcionament; vàrem crear Quaderns Agraris, i el que és més important vàrem tenir la perseverança per aconseguir ser filial del IEC(1984) i tenir la nostra casa definitiva a la Gran Casa. També vàrem iniciar les Jornades d’Agricultura de Prada, (però qui en vulgui saber més que consulti Q.A Extraordinari 2003). Vaig acabar aquesta etapa amb el primer congres de la ICEA.

Però vostè no va deixar ni es va allunyar de la ICEA, ans al contrari…

Quan vaig deixar de ser president vaig continuar dintre de la junta de la ICEA fen activitats diverses i entre elles vaig continuar amb l’organització de la Jornada d’Agricultura de Prada fins a la jornada XXVI. Però la meva activitat principal ha sigut la creació i desenvolupament de la Secció de Viticultura i Enologia vàrem fer un grup partint de zero i en un tema del qual no n’ erem especialistes. No va ser fàcil agafar el fil del que havia de ser la Secció i després de donar moltes voltes vàrem trobar un fil nou inèdit que fins aleshores no s’havia tocat massa, que va ser la d’organitzar activitats, tasts, sortides a cellers i de manera especial jornades sobre les varietats autòctones de la vinya dels Països Catalans amb la publicació monogràfica d’aquestes jornades a Dossiers Agraris . Aquest model d’activitat ha tingut molta acceptació en el sector això no vol dir que no fem, algunes altres activitats d’interès pel sector Eno-vitícola, hem fet activitats dedicades a la Catalunya Nord, a les Illes, a l’Alguer i properament en volem fer al País Valencià. També som coordinadors del Grup Greva sorgit d’un conveni amb Vinseum ( el museu de la vinya i el vi de Vilafranca) en que estem treballant en la recollida de material sobre les varietats autòctones de la nostra vinya i també participem al congrés que cada dos anys organitza CepVi (Centre d’Estudis del Paisatge vitivinícola).

Per acabar parli’m de futur

La primera il·lusió de cara el futur és que la ICEA i en aquest cas la Secció de Viticultura i Enologia tingui llarga vida(que vol dir que vingui gent jove) ,i continuï fent un bon treball per la societat. Hi ha moltes coses a fer per la nostra Agricultura i pels nostres vins i nosaltres com a societat civil hem de ser i polsar el que el sector necessita i personalment m’agradaria col·laborar per tot això en una futura Republicà Catalana.