Butlletins

3 – QUÈ HEM FET?

CONCLUSIONS DEL I CONGRÉS DE LA MASIA

Conclusions.

Ara ja a finals del curs i passat un temps de la celebració del congrés, és un bon moment per fer-ne una valoració. La possibilitat de refrescar la memòria a través de la gravació que podem fer dels tres dies del congrés, permet tenir una visió general sempre actualitzada[1]. És així que ens adrecem a tots vosaltres per agrair-vos la bona disposició que heu mostrat.

Aquest interès per a la gent del territori, les seves inquietuds, la seva realitat, on estem i on anem és el que ha marcat el contingut del congrés, centrat en la unitat organitzativa més propera , com és la masia.Podem dir que hem tocat tots els temes, entenent que molts d’ells s’interrelacionen i no es poden comprendre sense aquests lligams. I comprendre aquesta realitat, tenint el compte els problemes i presentant elements de reflexió de cara a un futur, n’ha estat l’objectiu essencial.

Fent un repàs en cada un dels apartats, podem sentir-nos molt agraïts per la presència i exposició de reflexions del Conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya Sr. Josep M. Pelegrí que inaugurà el congrés. Entre els molts aspectes que va presentar podem destacar tres reflexions: 1.Necessitat imperiosa de generar una societat autosuficient i sostenible; 2. Promocionar la producció de proximitat amb un apuntalament en les noves tecnologies i 3. Revitalització del món rural des de l’administració.

La conferència inaugural, a càrrec de Jordi Sala, Director General de Desenvolupament Rural, incidí en la nova direcció que està prenent la Unió Europea (UE) potenciant la pluridisciplinarietat en els diversos sectors i ajudes per tal de que interactuïn els diferents departaments en els quals hi participen.

 

El Bloc 1.1. fou presentat per Xosé A. Armesto qui va posar l’èmfasi en la nova ruralitat en contraposició al que s’esperava fins ara. El que actualment se’n espera és equilibri territorial; control mediambiental ; paisatge atractiu i ser respectuosos amb el canvi climàtic, punt del que se’n fa bandera però no es trasllueix en la realitat.

Les diferents comunicacions permeteren incorporar les experiències concretes de problemes per part d’autors actius com el presentat per Anna Albó qui destacà com l’organització actual del territori destrueix el món rural entre polígons i infraestructures, a partir del model de Figueres. Igualment Pere Vidal, considerà que s’està urbanitzant el món rural, segons copsa en la Catalunya Central. Per la seva part, Joan Closa, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va considerar un element de desenvolupament rural la revalorització del patrimoni construït. Laura Dalmau, com a subdirectora del departament de Desenvolupament rural, va exposar en detall les polítiques de desenvolupament rural econòmic amb fons de la UE. Montserrat Lligades, d’Unió de Pagesos, va fer una interessant reflexió del que passa amb els nous usos que pot tenir el mas i la masia. El debat reivindicà Polítiques més reflexives amb més participació, més dinàmiques (Eva Garcia, Directora de l’Avaluació a Posteriori del PDR de Catalunya 2007-2013, GAP Recursos, SL); potenciar l’ús tradicional de la masia i el seu terreny (Josep Montasell ,Tècnic del territori. Àrea de territori i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona) i l’eficàcia dels ajuts europeus (Jordi Vilalta,Gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central).

 

Bloc 1.2 La conferència d’Enric Tello, Catedràtic d’Història Econòmica de la UB i especialitzat en història ambiental dels paisatges agraris de la Mediterrània presentà les últimes tendències a nivell mundial (La Fao, Convenció Europea del Paisatge, entre altres) d’una visió biocultural de la matriu global del territori, entenent que coincideixen persones i paisatges vius. Pel seu funcionament calen els sabers vius i la conservació de la natura amb factors pertorbadors que no la destrueixen. Valora l’ecologia a Catalunya i el paper que hi juga la masia.

La presentació del bloc la va realitzar Neus Monllor que centrà el tema en la nova pagesia entenent que ara les explotacions familiars ja no es traspassen únicament de pares a fills sinó que també es compta amb la incorporació de pagesia nouvinguda que aporta, juntament amb la local, elements nous d’innovació així com mirades alternatives al sistema agrari tradicional.

Les comunicacions, si bé es poden agrupar en temàtiques diferenciades com ara el tema de la masia com a element tant constructiu com familiar i inherent al poblament (tractat per Xabier Eizaguirre i Carles Crosas i també per Montserrat Cucurella i Francesc Valls) o la qüestió dels canvis socioeconòmics que es produeixen amb la introducció de la maquinària que canvia el model de producció familiar (comunicacions de Francesc Reguant, Albert Esteve i Miquel Valls i Neus Monllor), cada una de elles presentà particularitats pròpies de la zona de treball o de les temàtiques treballades. Els mateixos autors Montserrat Cucurella i Francesc Valls presentaren com el procés d’especialització vitivinícola del Penedès impulsat des de les masies va comportar un creixement demogràfic molt significatiu durant la llarga fase d’expansió de la viticultura (ss. XVIII-XIX). Continuant en l’anàlisi del passat per entendre el present, Albert Esteve i Miquel Valls presentaren una comunicació en la qual elaboren un mapa de l’àrea d’influència territorial de les masies a Catalunya a l’any 1860 realitzat a partir del Nomenclàtor del Cens de Població d’aquell any.

Ja avançant en el període estudiat, Emma Llach i Joan Llinàs mostren com la vall de Querós, a les Guilleries, està deshabitada des de fa mig segle. Un estudi històric, arqueològic, documental i etnològic de la vall ha permès reconstruir l’evolució i les característiques i quina fou la vida dels seus darrers habitants.

Passant ja a una reflexió des de l’actualitat trobem la comunicació de Xabier Eizaguirre i Carles Crosas, que reflexiona sobre quin és el present i el passat del model territorial de la masia. Algunes investigacions realitzades des del Laboratori d’Urbanisme (LUB) s’han centrat en l’anàlisi de les modificacions que han experimentat alguns territoris catalans amb forta presència de la masia, i molt especialment, l’entorn de la Plana de Vic.

Especial pel marc geogràfic fou la de Joan Peytaví qui reflexiona sobre el Vallespir el qual considera com un territori de frontera històrica on el mas constitueix des de fa molts segles l’hàbitat tradicional majoritari i encara avui representa l’element paisatgístic més emblemàtic, circumstància única a la Catalunya del Nord.

Si en les comunicacions anteriors s’exposen les migracions internes de Catalunya i l’abandonament de zones, en la Francesc Reguant, es presenta unes gràfiques i estadístiques on es mostra aquest fenomen a Catalunya en general i busca l’explicació de les diferents causes entre les quals hi ha el regadiu o els mitjans de comunicació.

Finalment Joan Tort analitza la pervivència de la nomenclatura antiga de masos i masies en la toponímia actual, tant en els noms de les ciutats, viles i pobles com en els veïnats, barris i urbanitzacions. Un treball fet des de la metodologia de la geografia.

En la Fila zero hi intervingueren Antonio Enjuanes, Subdirector General d’Infraestructures Rurals del DAAM, qui va reclamar que es compaginin les relacions i interessos entre la nova pagesia i els que s’hi mantenen. Per la seva part Llorenç Baró (Aficionat al món de la Masia) feu dues aportacions vitals per al manteniment del món pagès: l’arribada de l’electricitat a totes les masies i fomentar l’arrendament o les segregacions de part dels terrenys d’una masia que es troba dins un terreny més ampli o en procés d’abandonament. Marina Vilaseca, de la Cooperativa L’Arada (Projecte Territori de Masies), considera que el món rural està en un bon camí segons ha pogut apreciar per les comunicacions i intervencions ja que s’aposta per l’agroecologia, que considera que és el futur. Finalment Montserrat Mercadé (Societat Catalana d’Ordenació del Territori –SCOT-) reflexiona la incorporació d’aquesta nova pagesia i la seva pervivència amb el relleu generacional. El debat amb el públic ha estat molt intens sobre temes com la segregació horitzontal (Vall d’en Bas); la problemàtica actual d’accés a la terra o la creació d’un banc de terres, amb el suport de l’administració; no es pot pensar en resoldre els problemes actuals sense un planejament de futur. La crisi general també ha afectat al món rural amb la incorporació de fills, molt preparats, en finques de la família. Enfront de l’opinió de que la filosofia de la nova pagesia no és sostenible ja que ara com ara no és suficient per viure s’hi ha contraposat la preparació de la joventut per encarar aquesta activitat de cara a un mercat i beneficis suficients, tot i que tot just s’està en els inicis.

 

Bloc 1.3. La presentació del bloc va ser a càrrec de Júlia Trias, Responsable d’Aplicació de les Polítiques de Paisatge, Departament de Territori i Sostenibilitat que va explicar l’aposta de la Llei d’Urbanisme feta a l’any 2002 en crear la figura del Catàleg de masies com a instrument per a la recuperació del ric patrimoni català, la seva funció al llarg dels anys i quina és la situació actual.

Comunicacions com la de Mònica Alcindor qui considera que hi ha una dicotomia entre la tradició i la modernitat en les rehabilitacions de masies de tal manera que la normativa dels catàlegs són massa estrictes i immobilistes. Núria Camps, tècnica de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas que va presentar l’evolució del catàleg des del punt de vista jurídic, tant en els aspectes positius com els que caldria millorar. Un cas particular és el de l’horta de Lleida, presentat per Daniel Paul, que ho és tant per la forma constructiva com per l’aspecte agrari ja que abasta un espai molt ampli de l’entorn de la ciutat.

Fila zero amb la participació de Joan Maluquer (Fundació Mas i Terra) qui ha participat activament en l’elaboració de catàlegs i destaca que la normativa que contenen no es feu desprès d’una reflexió i es nota en la falta d’organització. Raquel Lacuesta (Dra. en Història de l’Art i fins l’any 2014, Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) recorda tot el treball que es feu en anys anteriors de recollida de material d’edificis rurals entre els quals de masies i va estar d’acord en considerar que la masia és un monument ja que representa els nostres valors culturals i com a tal s’ha de tractar. Finalment considera que és més viable fer projectes per a cada edifici que no complir una normativa general. Robert Juvé (Arquitecte i tresorer de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya – AAUC-; agrupació depenent del COAC) defensà la viabilitat dels catàlegs inclòs en la nova llei d’urbanisme ja que representa una normativa que permet la recuperació i protecció d’aquests edificis. Demanà canviar la terminologia d’espai no urbanitzat per espai obert. El públic intervingué donant veu als sense recursos que no poden millorar ni encetar una nova modalitat per fer rendible la masia, entre els quals hi ha avis.

 

Bloc 2. El bloc de la recerca i noves tecnologies en les qüestions agroalimentàries tenia la intenció d’apropar a la població tota una temàtica molt desconeguda i, per aquesta raó mal compresa, quan la realitat és d’una gran rellevància per al futur d’aquest sector. Per aquesta raó es demanà la intervenció de persones coneixedores del tema que en fes una semblança prou entenedora i que fos una eina de pedagogia. En aquesta línia començà amb la conferència de Josep M. Monfort, Director General de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) qui presentà la situació tant important que viu el sector agroalimentari a Catalunya, tant a nivell de producció com de recerca. Un moment en que el sector és un puntal en la sortida de la crisi mentre que en la recerca es pot concloure que té les bases per esdevenir un territori intel·ligent en agroalimentació europea.

Tant l’estat de la qüestió de la matèria com les comunicacions presentaren casos concrets molt adaptables al món de la pagesia. Així la presentació del bloc anà a càrrec de Joan Simó Fundació Miquel Agustí. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB, UPC), qui es centrà en l’evolució, des de l’inici, de l’estudi de varietats vegetals i com s’anaren incorporant, per acabar amb els estudis actuals.

El grup format per Ignasi Iglesias, Laura Torguet, InésSantoro i Xavier Farré presentà una comunicació en que explicaren com la incorporació del conreu de pomes de muntanya com a producte de proximitat amb valor afegit ajudava també a potenciar es zones. Semblant a aquesta fou la presentada pel grup format per Anna Puig, Carme Domingo, Marc Sans i Salvador Puig, centrada en aquesta ocasió en la viticultura buscant varietats del passat. Per la seva banda Jordi Garcia, tot explicant com funciona la recerca en l’IRTA, es centrà en els arbres fruiters i hortalisses per mostrar com es pot aconseguir una millora genètica de fruiters i d’espècies hortícoles, per aconseguir varietats més productives i millor adaptades al medi. La tècnica emprada es coneix com el genoma que com diu El genoma no reemplaça la millora genètica però és una bona eina.

En relació la ramaderia el grup format per Joel González, Elsa Lloret, Marta Gil, Joan Parareda, Pilar Rovira, Marina Gispert, Jacint Arnau, M. Àngels Oliver i Valeri Salgot presentà un exemple concret de la selecció genètica porcina més adequada per producció ecològica feta per encàrrec de l’empresa Salgot i quins paràmetres es tenien en compte. D’altra banda, en Pere Muñoz exposà la conveniència de fer una valoració de l’impacte ambiental del nostre sistema productiu en totes les seqüencies i presentà la tècnica del ACV, la qual avalua tot el cicle de vida d’un producte.També en l’ objectiu de la producció de qualitat fou la comunicació del grup format per Judit Arno, Rosa Gabarra i Jordi Riudavets que presentaren el control integrat de plagues com la millor forma de controlar- les ja que es considera que és l’ eina que suposa un baix impacte mediambiental i econòmicament viable.

El grup format per Carme Biel, Robert Savé, Pere Muñoz, Àlex Bach, M. Terres, M. Calderer i L. Llenas, presentà dos projectes europeus sobre l’ús de l’aigua en el conreu i la ramaderia en una casa de pagès, analitzant la despesa, la qualitat, el que es coneix com a Cicle de l’aigua. Finalment es presentà el treball centrat en l’adob per part del grup composat per Francesc Domingo, Eva González i Carles Mallo de la Fundació Mas Badia. Intervingueren com a fila zero per al debat Abel Mariné (Dr., catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia. Campus de l’Alimentació de Torribera, UB) i Buenaventura Guamis (CEO Parc de Recerca UAB) els quals expressaren la necessitat de que la recerca estigui encarada a millorar la vida de les persones i més en el moment actual.

L’apartat de les noves tecnologies anà a càrrec de Carles Folch qui donà el missatge de que Les TIC no són una fórmula màgica, són eines. Milloren la vida de tots els habitants del planeta. Ajuden al desenvolupament i a propagar el coneixement.

Foren quatre les comunicacions presentades. La primera, a càrrec de Josep M. Masses i Jaume Sió, presentà el projecte de la Generalitat RuralCat, la comunitat virtual agroalimentària i rural concebut com un portal temàtic implantat al territori per a donar servei a les necessitats dels professionals . La segona, presentada per Guillem Miralles exposà el projecte de la Diputació de Barcelona en la dinamització del territori a través de l’enfortiment del teixit empresarial de productes alimentaris locals i de qualitat. D’altra banda, Ramon Roca presentà l’experiència d’un grup de pagesos que fundaren la Fundació guifi.net, la qual considera que la infraestructura de telecomunicacions és un bé comú, sense aprofitament econòmic i a cost just. D’altra banda Emilio Gil parlà sobre l’agricultura de precisió i les noves tecnologies en les petites i mitjanes explotacions, les quals tenen majors dificultats per implementar-les.

 

Bloc 3. La presentació d’aquest bloc, destinat a la visió social de la masia, anà a càrrec de F. Xavier Roigé, Catedràtic d’Antropologia social i degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB qui va centrar la seva conferència en dos blocs, l’un analitzant la realitat de la vida familiar en la masia en el passat rebatent molts tòpics i l’altre basat en la realitat actual, amb tots els canvis, centrat en el territori del Montseny.

L’estat de la qüestió el presentaren . Ferran Estrada i Santi Ponce els quals plantejaren les seves reflexions a través de dos punts: 1. la necessitat d’abordar l’estudi del mas com una institució social amb múltiples dimensions: l’arquitectònica, la familiar i demogràfica, l’econòmica, la social, la jurídica i la simbòlica. 2. la necessitat d’estudiar i tenir en compte les diferències, fugir de visions homogeneïtzadores tant de les masies com de les persones.

Les comunicacions les varen agrupar segons el contingut. Així el primer contingut estigué dedicat a la masoveria en el seu aspecte històrico-polític com les causes i conseqüències de les col·lectivitzacions en la primer terç del s. XX per part de Guillem Puig o el Sindicalisme antifranquista que presentà en Cristian Ferrer. Tres comunicacions tingueren un punt en comú com la història de les masies com la presentada per Margarida Genera sobre l’evolució històrica amb imatges i material de Can Poi del bosc de La Garriga. M. Àngels Sanlley s’estengué en “çò de Pèirponin d’Arròs”, una casa forta aranesa dels ss. XVIII-XX i els germans Cau Aner que desenvoluparen tasques més socials i culturals a part del conreu. El grup format per Eduard Milan, Arantxa Morán, Sònia Rosa Guisado i Jordi Petit, centrat en la masia de Can Riera del barri de la Verneda de Barcelona, no solament mostraren el recorregut històric i contractual de la masia sinó que platejaren un projecte de recuperació patrimonial com a centre cultural pel barri.

Un segon tema es centrà en la presentació d’iniciatives d’estudi de la masia de principis de segle. Si bé podria haver estat un tema presentat com a nostàlgia d’uns valors, les dues comunicacions exposaren la mentalitat i interessos polítics de l’època. Josep M. Garcia es centrà en Montserrat, entesa com la masia de tots els catalans, i Montserrat Solà, sobre el grup, motius i metodologia de “L’estudi de la masia”. Finalment enquadrat sobre la dimensió patrimonial i en el marc dels nous usos de la masia, es presentà la comunicació de l’ecomuseu del blat per part de Jacint Torrents i Santi Ponce.

Del debat promogut per la fila zero, en Joan Casanovas, propietari de tres masies a més d’ermites i esglésies privades, demanà la preservació de la documentació privada d’aquestes masies així com denunciar la confiscació, en el passat d’aquestes esglésies privades per part dels bisbats.

El bloc 4, dedicat a l’economia de la masia-empresa, tingué un format diferent i compaginà l’exposició de la comunicació amb reflexions sobre el tema exposat. Fou presentat per Lourdes Viladomiu i Jordi Rossell. Especial rellevància tingué la intervenció d’Andreu Ferrer (Unió de Pagesos) qui exposà la situació actual de la Política Agrària Comunitària (PAC). Neus Monllor concretà la seva intervenció sobre el seu treball de la nova pagesia que ja s’havia parlat en el bloc que ella mateixa havia presentat de demografia.

Esther Loaisa i Joan Molla van presentar el cas del poble de Calonge, al Baix Empordà, que amb els anys ha aconseguit que els mateixos pagesos (22 juntament amb altres persones i l’ajuntament constituïts en Fundació) puguin produir i comercialitzar al detall, en mercats, el vi propi del poble. Un altre el presentà Maria Aulinas per la Vall d’en Bas que va experimentar una transformació cap els anys 70 (concentració parcel·lària) que permeté als 7 pobles que constitueixen el municipi organitzar-se com a cooperativa amb una producció intensiva en agricultura i ramaderia aconseguint també una denominació de Rebost de terra. En sentit contrari és el cas presentat per Àngels Travé i qui exposà la pèrdua del mas de les Garrigues de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) en el què hi havien estat treballat els masovers al llarg de varies generacions i el seu lloc actualment l’ocupen diverses d’empreses. Esteve Cabré I Albert Alegret, van presentar una proposta per tal de que la masia pugui canviar d’ús sense que això li suposi cap detriment de tal forma que si el nou ús no funcionés es pogués recuperar l’estat inicial i començar de nou.

A la fila zero hi intervingueren Jordi Rovira (Família Rovira de Sagàs), Berguedà, va explicar com els 5 germans viuen tots del sector, produint i consumint incloses la transformació dels productes i la comercialització a restaurants, hotelets rurals. Andreu Ferrer, Coordinador tècnic d’Unió de Pagesos de Catalunya, presentà propostes del sindicat per afavorir la pagesia com per exemple demanar diferent pressió fiscal pels que viuen allunyats i no gaudeixen de tots els serveis bàsics; parlà també dels conflictes per les infraestructures que envaeixen el territori i sobre la retallada econòmica que ha fet el govern de l’Estat dels ajuts que es reben de la UE. D’altra banda, CristinaTous de la Fundació agroterritori, situada a Girona va explicar que donaven suport no solament a la pagesia en recerca per fer front als nous reptes sinó també a empreses i cooperatives tant a Catalunya com fora. Finalment Isabel Salamaña, Doctora en Geografia, professora de la UdG, va demanar que hi hagi més contacte entre la pagesia i el sector de la recerca per tal de fer-la conèixer.

 

El Bloc 4. 2, dedicat a les Alternatives: producció de proximitat, ecològica i agricultura social, va ser presentat per Laura Ibanyez, la qual va donar explicacions i definicions per entendre i diferenciar les produccions de proximitat, (no només producció local), producció ecològica i agricultura social com a formes alternatives cap al canvi de paradigma que s’està donant, totes elles incloses en el concepte de multifuncionalitat, tant present en l’economia agrària si es vol fer viable i sostenible.

La primera comunicació fou presentada pel grup format per Antoni F.Tulla, Carles Guirado, Anna Badia, Ana Vera i Natàlia Valldeperas els quals van presentar el marc de l’agricultura social amb tots els projectes de recerca que hi estan treballant. L’ Agricultura Social (Social Farming) està cada vegada més representada a Europa, tot i que a Catalunya encara és molt incipient. Es dediquen a col·lectius d’exclusió social i són una alternativa a l’agricultura tradicional que busquen la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Pau Moragas, de la cooperativa de L’Olivera, presentà el projecte. Fundada l’any 1974 a Vallbona de les Monges, treballen l’agricultura de secà i vins i olis. Jordi Pietx presentà l’emprenedoria social relacionada amb la masia i el que volen és aconseguir ser rendibles i exposà 10 projectes concrets a Menorca (casa de lloc), diferents indrets del territori català i també a Europa. S’estructuren en el camp de la conservació del paisatge; habitatge social per a persones en l’àmbit local; agroturisme; accés i transmissió de la terra. La darrera comunicació continua amb el tema d’emprenedoria i la presentà Joan Muntané en relació el “viver d’agricultors de Rufea”, que pertany a l’horta de Lleida i esta potenciada per part del mateix ajuntament.

 

Bloc 4.3 Turisme rural presentat per Ramon Serrat qui feu un repàs dels orígens, causes i beneficis que comportà. Segueix una reflexió sobre el que cal revisar després de 30 anys de la seva implantació. Les comunicacions també mostraren aquesta necessitat tot i exemples concrets de funcionament. Montserrat Coberó com a Directora dels Serveis Tècnics de TURALCAT feu una exposició global del que representa el turisme rural. Dedicada a les barraques del delta de l’Ebre per part de M Teresa Bartual i Xavier Abril explicaren la metodologia que van utilitzar per inventariar-les i donar-les-hi un nou ús, com ara el turisme rural, com a forma de conservar i potenciar el territori. Victòria Bassa, com a tècnica de Monumenta, exposà què aquesta associació defensa el patrimoni privat. Presentà el cas concret de la masia de cal Gener (Baix Penedès), soci de Monumenta, transformada en hotel de turisme rural. Empar Vaqué va presentar la transformació d’un molí com a hotel de turisme rural.

D’altra banda, Josep Costa va presentar l’evolució de la normativa reguladora del turisme rural a Catalunya a partir dels decrets dels anys 1983,1995, 2006, 2010 i 2012. En concret tres representen els orígens (1983), l’evolució conceptual dels establiments (1995) i la consolidació conceptual de la normativa per obrir un establiment de turisme rural (2006). La comunicació de Gemma Francès també va estar dedicada a una revisió de la normativa i també a la reflexió sobre els nous turistes que demanen altres serveis.

La fila zero va estar formada per Jordi Balari, Gerent de la Cooperativa 2147 Mans, qui explicà qui són, com es van formar i els seus objectius i es presenta com una cooperativa d’agricultura social lligada a bon preu i amb capacitat de donar treball. Josep M Coll, pagès a Rodonyà (Alt Camp), responsable de qualitat i seguretat alimentària i d’activitats complementàries a la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos de Catalunya, considerà que en el vessant d’agroturisme s’havia avançat massa ràpid i s’havien deixat valors que caldria recuperar com ara són la cultura, la gastronomia o la producció de proximitat que els nous turistes demanden. Josep M. Solé (President de la Confederació de Turisme de Comarques de Interior; President de Turalcat – Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya-) que representa el sector català de turisme rural, es decantà també per l’agroturisme per a les persones que s’han volgut quedar a la terra i han propiciat el manteniment de població en zones de muntanya. Igualment defensà la normativa restringida del turisme rural com una forma d’impedir l’entrada de grans empreses. Anna Torres, Dra. en Geografia i professora associada de la UB, valorà la posada al dia de la normativa a causa de les noves funcions que pot desenvolupar de cara a nous turistes així com retornar als primers objectius que impulsà l’agroturisme. El debat obert girà entorn la incidència de la crisi en l ‘agricultura social; la dissocio entre producció i consum ecològic i relleu generacional o potenciació d’emprenedors.

 

El Bloc 5 es centrà en l’edifici de la masia que es repartí en la sessió del matí centrat en la part històrico-arqueològica, entès com la necessitat de conèixer l’evolució de l’edifici des dels orígens fins a l’actualitat. La sessió de la tarda es centrà en la rehabilitació entesa com una aposta de futur

La conferència anà a càrrec d’Albert Pla, arquitecte i vocal de patrimoni de Rehabimet, qui donà a conèixer que Rehabimet està implantada en tot el territori i es centra en les persones de tal manera que quan cal fer una rehabilitació d’una masia, cal tenir en consideració el territori on està implantada i el sistema productiu que la sustenta. Per a aquesta exposició presentà uns quants exemples representatius del Vallès, l’Empordà i la Catalunya Central.

 

5.1. L’estat de la qüestió anà a càrrec d’Assumpta Serra qui feu un repàs des del primer treball amb recopilació de dades, a principis de segle, de l’estudi de la masia i fins a aquest congrés. Una segona part es dedicà a presentar el treball de fa ja uns anys, de l’estudi de l’evolució del mas (ss. X- XX) i masia a partir del treball de camp (arqueologia) i la documentació a Catalunya.

Les comunicacions mostraren l’interès per a aquest estudi al llarg de a geografia catalana i des de l‘arqueologia fins a la interrelació amb el paisatge. Tenint en compte aquestes temàtiques, Imma Mestres feu l’exposició dels treballs que estan portant a terme a La Masia de Can Iglésies de Sant Martí de Provençals fent incís en la part arqueològica. Diferencies constructives es pogueren observar segons la zona i ús.

Torres de defensa que esdevingueren masos a l’Empordà com les Masies amb torres defensives a L’Escala, presentada per Lurdes Boix o al Gironès com la Torre Desvern (Celrà) que treballa el grup format per Jordi Sagrera, Lluís Palahí i Josep M. Nolla. Els masos fortificats de Tarragona foren presentats per Joan J. Menchon. Una especial atenció tingué la comunicació dedicada a aquesta tipologia, amb les seves variants a les Terres de l’Ebre que presentaren FerranTorta i Adelina Casanova.

Un altre tema exposat fou la vida quotidiana a través d’inventaris com la de Ramon Ripoll al Gironès o l’extens treball, fruit d’una tesi, aportat per Maria del Agua Cortés centrat en la zona del Berguedà. Xavier Solà parlà de la vida quotidiana, els conreus i l’arquitectura dels masos de l’Alt Fluvià i el Brugent en el període 1580-1660. El paisatge i l’arquitectura foren reunits per Salvador Ribas centrat a la zona del Maresme. Un tema nou fou el dels mestres d’obres, en aquest cas dedicat a la saga dels Morató del segle XVII d’Osona que presentà Maria Garganté.

La fila zero va estar formada per Fernando Álvarez (Arquitecte. Director Màster Restauració de Monuments, ETSAB/UPC), Josep. Santesmases, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Joan Serra (Propietari i representant del grup de propietaris de Torroella de Montgrí i l’Escala), Joan Montesó (pagès a Roquetes, Baix Ebre. Responsable de Medi Rural a la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos).

Arqueologia de la masia: recerca i rehabilitació. Debat moderat per Isidre Pastor dedicat a l’arqueologia com a eina necessària per fer una rehabilitació de projecte integral i pluridisciplinar.. Es portà a terme amb els mateixos participants de la fila zero i s’hi afegiren José Luís Vives, President fundador de Monumenta –Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya, i Assumpta Serra, relatora i coordinadora del bloc. El debat es centrà en defensors i detractors de la necessitat que l’arqueòleg participi en els treballs pluridisciplinars. Igualment s’encetà un altre tema de debat, que s’emplaçà també a la tarda, sobre rehabilitació-restauració.

L’inici del Bloc 5.2, de rehabilitació, va enllaçar amb les discussions posposades del bloc anterior sobre el significat de restauració i rehabilitació i es va poder copsar la dificultat que comporta acotar aquests significats ja que en alguns casos, com pot ser el de les intervencions a les masies, edificis carregats de simbolismes, els límits no apareixen clarament definits sinó que es tracta d’una frontera difusa.

Les dues presentacions plantejaren l’actuació per transmetre una modernitat i l’actualització en aquests edificis que es poden considerar vius. En la seva presentació, Mònica Alcindor, tingué molt en compte l’antropologia i una visió social dels edificis, considerats simbòlics, i per tant en actuar-hi s’hauria de tenir en compte aquest caràcter però incorporant-li la modernitat, sobretot en els materials per fer més efectiva la rehabilitació. En el mateix sentit es pronuncià Joan Curós a l’assenyalar que, quan es realitzi una intervenció, caldria tenir respecte i sensualitat tant en els materials a aplicar com en generar una empatia entre tradició i modernitat. Coincidiren amb Mónica Alcindor en destacar la problemàtica de les normatives municipals per tal d’evitar l’obtenció d’uns resultats d’edifici fossilitzat, per acabar reclamant la disposició de l’administració municipal per tenir tècnics idonis en la redacció dels plans especials. Joan Curós acabà amb algunes imatges de les masies que s’estan construint segons els criteris del s. XX.

Les comunicacions presentades es centren en dos territoris prou diferents: les que es situen a Catalunya i l’específica de València, presentada per Juan Miguel del Rey en base el treball que actualment està fent-hi, destacant les varietats d’edificis i centrant-se sobretot en el conegut com el Riuruas. Montserrat Caldès exposà un extens treball d’imatges i planimetria de masies del territori de Catalunya defensa la necessitat de conèixer-la abans. Santi Llagostera, del projecte Greta, centra el treball i problemàtica que trobaren en la zona situada entre el Ripollès i la Garrotxa, coneguda com Milany- Santa Magdalena-Puig Sa Calm, on el territori hi juga un paper essencial.

A la fila zero van intervenir Josep Gómez (Dr. en arquitectura i catedràtic del Departament d’Estructures Arquitectòniques, UPC), seguint amb els plantejaments de debat anteriors considerà que no es pot viure solament del passat. L’edifici ha de tenir unes condicions d’habitabilitat millors i per tant s’ha de tenir en compte des del terreny fins als materials. Aquests materials, obtinguts segons les tècniques actuals, es poden aplicar diferentment segons si van destinats a llocs ocults o visibles tot respectant al màxim l’essència de l’edifici. Per la seva part Juan Miguel del Rey (Catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics UPValència), que es declarà no especialista en rehabilitació, considera que cal mantenir la particularitat de cada edifici i la intervenció ha de deixar en evidència el pas del temps. Finalment Lluís Auquer (Arquitecte, especialitzat en sòl rural i en la rehabilitació) coincidí en la necessitat de saber conjuntar tradició i modernitat i també coincidí en la problemàtica que suposen les normatives vigents i els tècnics municipals a qui demana sensibilitat i coneixement de l’edifici.

 

Taula rodona. Per cloure el congrés, es convidaren 4 experts per tal de que donessin la seva visió en els 4 temes que s’exposaren i es debateren. Martí Boada, Doctor en ciències ambientals i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), destacà com el paisatge que tenim s’ha anat formant al llarg del temps tenint en compte la presència humana que poc a poc ha deixat una petjada ecològica en equilibri amb el bosc, terres de correu, aus, creant una biodiversitat sostenible. Actualment tot està en un procés de canvi i que cal fer tenint en compte aquests paràmetres esmentats. Caldrà buscar un altre equilibri que serà diferent perquè el paisatge és viu i s’adapta a les noves circumstàncies. Una alerta a l’administració per poder recuperar zones de conreu o formes tradicionals d’economia o societat.

Per la seva part, Oriol Nel·lo, Doctor en geografia, especialitzat en estudis d’ordenació del territori, secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011) i membre de l’IEC, analitzà en quin moment es donà valor a la societat rural encarnada com un ideal basat en la masia que es plasmà en la iniciativa patrocinada per Patxot. Considerà que tot fou fruit d’un moment polític de Catalunya expressat per la Renaixença i amb una dicotomia entre la Catalunya ciutat per portar una forma de viure basada sobretot amb els avantatges dels serveis que ofereix la ciutat, a tot el territori o al contrari tornar a la vida rural, desprès d’una decepció de la societat urbana a causa de la Setmana Tràgica. Aquesta dicotomia actualment ha estat guanyada pel món urbà i l’espai rural ha estat ocupat amb formes urbanes, com les urbanitzacions, sense control.

Lourdes Viladomiu, Coordinadora de l’equip espanyol en diversos projectes de recerca sobre desenvolupament agrícola i explotacions agràries encarregats per la Comissió Europea i pel Ministeri d’Agricultura, amb una visió molt optimista, exposà els 4 punts que li permeten enviar aquest missatge: a partir dels anys 80 es comença a donar valor al món rural tant com a lloc productiu amb valor afegit (de proximitat, ecològic), amb diversificació d’estratègies, o com a zona residencial per la qualitat de vida quan s’hi ha incorporat molts serveis. Per mantenir aquesta dinàmica cal que l’administració hi col·labori i no posi traves.

Antoni Vilanova, Arquitecte, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i redactor de Catàlegs de Béns i de Masies, es destacà pel seu missatge positiu en defensa dels Catàlegs de masies incidint en els canvis que ha experimentat el paisatge rural quan ha esdevingut un espai de lleure i segones residències per a les famílies dedicades al treball industrial. Igualment els espais rurals d’alta muntanya poden fer canvis que no han de ser negatius si no tot al contrari coma la Vall Fosca.

Pòsters. Igualment van contribuir a donar la visió general de l’actualitat del nostre territori a l’entorn de la masia, els pòsters que van estar exposats tots els dies. Es poden agrupar en tres temes destacats: 1.Potenciar el territori amb polítiques de desenvolupament rural: a través de projectes associatius, com el de la cooperativa l’Arada, presentat per Marina Vilaseca (Solsonès), o en la variant de turisme rural d’Osona, presentat per Aurora Montserrat (Gestió turística i cultural). Un cas concret és la rehabilitació d’un molí com a hotel a l’Empordà, treballat per Empar Vaqué. Masies + sostenibles, és un projecte que porta anys de treball global i Jordi Vilalta (Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central) i Pere Báscones (Espai Nòmada) són uns dels promotors. 2. Coneixement de la historia de masies com el dedicat a la Torre Forçosa de l’Empordà presentada per Joaquim Tremoleda i Mariona Font. Un treball de molts anys fou exposat per Sònia Loewe, Marc Sanabra i Jordi Xiques (Taller de Patrimoni de la UPC. Departaments de Construccions Arquitectòniques II i d’Expressió Gràfica II. UPC), de masies del Collsacabra i del Montseny. Inclòs en aquesta temàtica Carme Bosch s’inclinà pels Potencials i límits dels catàlegs de masies. Una menció especial es deu al treball fet a Vallfogona de Ripollès per Perfecte Costa, Miquel Saña i M Carme Freixa.

A la cloenda participaren   Carme Sabrí i Puig, Directora de Negoci Agrari de Caixabank Carlos Duarte i Montserrat, Director General de la Fundació Lluís Carulla com a representació dels respectius promotors

 

 

De tot el que s’ha exposat resumidament podem destacar que

 

  1. Molts temes són pluridisciplinars en tant que s’han repetit en varis blocs, com ara el tractament del paisatge entès com un element viu que condiciona i cal tenir-lo en compte.
  2. Necessitat de que l’administració s’impliqui i impulsi l’emprenedoria.
  3. Revisió de les normatives, tant en els catàlegs de masies com en l’àmbit turístic
  4. S’està encetant un nou cicle tant a nivell agroalimentari com de forma de vida al món rural
  5. Participa del moment actual tant en la crisi com en la sensibilització social.
  6. La nova pagesia o l’impuls de sustentació de la població.
  7. Modernització d’aquesta nova forma de vida i no anquilosar-se en normatives o manteniment del passat.
  8. L’edifici, tot i mantenint-li el respecte pot adaptar-se als nous materials i la millora del nivell de vida.
  9. El seu coneixement de forma integral afavoreix les intervencions que responguin a la sensibilitat i necessitats actuals, com a habitatges o en els nous usos.

 

 

Assumpta Serra

Coordinadora del I Congrés del Món de la Masia

Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) Institut d’Estudis Catalans (IEC)

Barcelona 30 de juliol del 2015

[1] Aquestes conclusions s’han fet tenint en compte també les reflexions aportades per la majoria dels responsables de les presentacions dels blocs: X. Armesto, N. Monllo, J. Trias, C. Folc, L. Viladomiu, R. Serrat, F. Estrada, S. Ponce, M. Alcindor i J. Curós. També s’ha pogut comptar amb les aportacions d’alguns membres de la fila zero com M. Mercadé, J. Serra, R. La Cuesta, R. Juvé i M. del Rey. Ha fet una revisió M. Mercadé.

III TARDA DE JARDINS I JARDINERS

El passat 9 de juny es va celebrar la III Tarda de Jardins i Jardiners

Els vídeos de la III Tarda de Jardins i Jardiners són en aquesta llista de reproducció: https://www.youtube.com/playlist?list=PLJPVNzVlFt_BBtDVgZuzQFxXbaO9mYJn_

 

XXX JORNADA D’AGRICULTURA DE PRADA

Resum de la Jornada d’agricultura a Prada

El dissabte dia 22 d’agost es va celebrar la XXX Jornada d’agricultura organitzada per l’ICEA dins la Universitat Catalana de Prada.

El tema seleccionat pel 2015 era el del sòl agrari i la seva problemàtica. El sòl agrari es un input fonamental per la producció agrària i un element que confereix a la activitat unes característiques peculiars. El mercat del sòl funciona de forma imperfecta amb una permanent intervenció per part dels Estats cercant una millor gestió. Avui l’accés a la terra es una barrera d’entrada molt important al sector per a nous agricultors.

El programa de la Jornada va ser el següent:

  • 9:30 a 10:00h. Obertura a càrrec de Vicenç Estanyol Bardera, Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona i Joandomènec Ros, rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Presentació i introducció, a càrrec de Josep Mª. Vives, president de la ICEA.
  • 10:00 a 10:30h. 30 anys de Jornades d’Agricultura a Prada a càrrec de Josep M. Puiggròs.
  • 10:30 a 11:00 h. El projecte de llei del sòl d’ús agrari, Jordi Sala, expert en temes agraris, ex Director General de Desenvolupament Rural.
  • 11:00 a 11:30 h. La problemàtica de l’accés al sòl agrari, a càrrec de Josep Montasell, Agroterritori
  • 12:00 a 12,30 h Torn d’intervencions i preguntes.
  • 12:30 a 13,00h. Acaparament de terres i accés al sòl agrari a Moçambic, a càrrec d’Anabel Ayala, consultora de la FAO
  • 13:00 a 14:30h. Pausa i dinar
  • 14:30 a 15:00.h. L’experiència francesa: SAFER, a càrrec de Joan Becat, Universitat de Perpinyà i membre de l’IEC.
  • 15:00 a 15:20 h. L’experiència de Terre de Liens, a càrrec de Simon Moliner, animador de Terre de Liens
  • 15:20 a 15:50 h. L’experiència de Terra Franca, a càrrec de Jordi Martí, President de Terra Franca
  • 15:50 a 16,10h. El Banc de Terres del Garraf, a càrrec de Rafel Florenciano, Director de Node Garraf, Agència de Desenvolupament
  • 16.10 a 16:30 h: Aportacions des de la custòdia agrària a l’accés a la terra, a càrrec de Jordi Pietx, consultor en emprenedoria i conservació rural
  • 16:30- 18:00 h Torn d’intervencions i preguntes
  • 18:00 h. Cloenda

Inauguració

En representació del Departament d’Agricultura va venir en Vicenç Estanyol que és el director territorial d’agricultura a Girona. Va assenyalar la importància del tema i els eixos de la proposta de la nova llei de protecció del sòl agrari del govern de la Generalitat. Aquesta llei, en la seva opinió, ha de donar resposta a tres elements fonamentals: ordenar el territori, possibilitant un mosaic que inclogui parcel·les agràries; defensar l’agricultura periurbana i evitar l’abandonament del sòl agrari.

El rector de la Universitat Catalana d’Estiu i president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Joan Domènec Ros va animar a la ICEA a continuar amb la Jornada i a fer la màxima difusió dels temes tractats i del material utilitzat.

En Josep Maria Puiggròs qui va ser l’organitzador d’aquestes jornades durant 26 anys va fer una síntesi del que han estat, indicant algunes anècdotes. Va classificar les temàtiques de les jornades en tres grans blocs. Un primer grup va tractar de productes concrets: l’ametller, el vi,… etc. Un segon grup va ser de caràcter més tècnic i de ciència aplicada, com per exemple el dedicat als purins o al reg i el tercer a temes més socioeconòmics: immigrants, crisi alimentària mundial, fam, nova pagesia, etc. En total han passat a les jornades 183 ponents diferents. Va anunciar que es prepararia un article per la revista de la ICEA (Quaderns Agraris) sobre els trenta anys de les jornades i els temes tractats.

Jornada

En Jordi Sala, ex-director general de desenvolupament rural i promotor de la llei del sòl d’ús agrari va fer una presentació d’aquesta emmarcada en el context general de la problemàtica agrària mundial. Dos factors mundials donen importància fonamental a la preservació del sòl agrari: la fam i el canvi climàtic. Catalunya és un país divers amb importants restriccions objectives: altitud, desnivells, etc. i incorporades: 33% del territori està inclòs dins els espais naturals protegits i ha hagut un procés d’urbanització exagerada amb una elevada subutilització (polígons industrials i residències secundàries). El sòl agrari ha estat molt poc protegit en comparació amb altres sòls. A més a més, el 85% dels contractes d’arrendament son verbals. Cal una llei que protegeixi els sòl agrari i que permeti que Catalunya contribueixi a la producció mundial d’aliments. S’ha discutit a llei durant tres anys però encara no és una realitat. Les pressions en contra han estat molt nombroses, especialment en el que feia referència a la intervenció sobre els sòls no utilitzats. L’opció que s’ha pres és la d’expropiar el usdefruit obligant a un arrendament a 10 anys. També va assenyalar altres elements de la llei: la possibilitat d’establir parcs agraris per donar resposta a l’agricultura periurbana; més capacitat d’actuar a les comunitats de regants per emprendre obres sense necessitat d’esperar els recursos públics; una disminució de la protecció forestal; una actualització de la llei de concentració parcel·lària; un canvi en el període de contractació al derogar els 7 anys obligatoris actuals; la necessitat de confeccionar un mapa detallat dels diferents nivells de qualitat de sòl agrari, etc.

La segona intervenció la va realitzar en Josep Montasell, que fou durant molts anys director del Parc Agrari del Baix Llobregat. Va començar indicant com, amb el temps, ha canviat el plantejament reivindicatiu del sòl agrari. Tres eslògans, tres etapes: la terra per qui la treballa, volem viure de la terra, volem terra per cultivar. Catalunya té poca terra per cultivar i no es pot desaprofitar. Però per mantindre l’ocupació cal defensar el petit agricultor i això exigeix reconnectar l’agricultor amb el consumidor, per equilibrar el poder a la cadena alimentaria, avui favorable als grans distribuïdors (supermercats).

Per afavorir l’accés a la terra a nous agricultors i aconseguir una millora existeix la formula del Banc de terres, però altres propostes com un impost sobre les terres poc utilitzades pot desincentivar l’abandonament.

Joan Becat, geògraf i professor de la Universitat de Perpinyà, ens va apropar a la realitat francesa amb una presentació de les SAFERs (Sociétés d’aménagement foncier et d’établissement rural). Aquestes institucions han estat claus per protegir els sòl agrari, mantenir el preus relativament baixos i prioritzar les transaccions a favor dels agricultors professionals. El projecte de les SAFErs va néixer els anys 60’s quan hi havia un Estat fort i molt intervencionisme a l’economia francesa. Era un moment en que hi havia fam de terra per part d’uns agricultors que volien ampliar la seva activitat i beneficiar-se de les economies d’escala. A més a més, la creació del mercat comú (la Comunitat Econòmica Europea) va tenir en els primers anys un impacte molt negatiu sobre l’agricultura francesa. Hi ha 26 Safers, una a cada regió i són avui molt diferents entre elles. Hi treballen unes 1.000 persones. L’instrument fonamental en el seu funcionament és el dret de preempció al preu del mercat. Els notaris tenen l’obligació de notificar totes les transaccions que afectin l’ús de la terra, moment en el que la SAFER pot practicar el dret de preempció. Fa un balanç positiu de l’actuació d’aquesta institució.

L’Annabel Ayala, consultora per la FAO, ens va apropar a la realitat de Moçambic i el problema de l’acaparament de terres. Aquest fenomen afecta molt especialment a l’Àfrica i són grans empreses multinacionals i Estats de països amb poca disponibilitat de terra les grans protagonistes. Les dades disponibles són molt qüestionables però el que si que és clar és que des de la crisis alimentaria de 2007-08 s’ha donat un augment molt significatiu de l’acaparament. Moçambic és un país que es va veure afectat en poc temps per la descolonització, la guerra civil i una economia gestionada per l’Estat. Ella va treballar en un projecte de la FAO sobre dona, comunitats i accés a la terra. La corrupció de l’ Administració va facilitar l’adjudicació de terres a empreses foranies destinades principalment a la producció de biocombustibles que van tenir conseqüències molt negatives sobre les comunitats locals. Finalment el govern va establir un sistema de protecció per les terres comunitàries i un mecanisme d’adjudicació de drets. A Moçambic, com a molts altres països el mercat de terres està molt intervingut però això no evita l’acaparament a mans d’estrangers.

El primer ponent de la tarda va ser Simon Moliner, coordinar al departament dels Pirineus Orientals de Terre de Liens. Va iniciar la seva intervenció assenyalant la pèrdua d’explotacions agràries que es dona a França i l’augment del nombre d’agricultors que cauen sota el llindar de pobresa. Igualment assenyalà l’augment dels preus de la terra i la poca incidència de les SAFER’s en les noves instal·lacions d’agricultors. Per fer front a aquestes deficiències es va crear l’organització sense ànim de lucre Terre des Liens, que fa una feina d’intermediació entre els agricultors que es volen instal·lar i les terres disponibles. Terre de Liens compra terra amb les aportacions que realitzen nombrosos contribuents que passen a ser socis. Per ser beneficiari de les Terres de Liens cal seguir un model d’agricultura agroecològica i ser un petit agricultor.

L’experiència de Terra Franca va ser explicada per Jordi Martí, president de la mateixa. A Catalunya Terra Franca vol replicar l’experiència de Terres de Liens però pel moment les actuacions com a comprador de sòl no són factibles, actuant especialment com arrendador i mediador en la transferència de terres i com a impulsor d’una nova filosofia d’apropament de la població a la producció d’aliments.

En Rafael Florenciano, gerent de Node Garraf, Agència de Desenvolupament del Garraf, que és una organització de tots el ajuntaments de la comarca i del Consell comarcal i que disposa d’un Banc de terres, ens va explicar les raons que van portar a afrontar el tema agrari en una comarca on el pes d’aquest sector és mínim. El Banc de terres fa d’intermediari entre els propietaris de terres que detecten estan abandonades i els agricultors.

En Jordi Pietx, que va ser durant onze anys Director de la Xarxa de Custodia del Territori, va explicar què poden aportar les entitats de custòdia en el funcionament del mercat de sòl agrari i com poden contribuir a pal·liar l’ impacte negatiu de l’abandonament de sòl. Remarcà la feina d’intermediació que realitzen entre la propietat i els usos del sòl. Va finalitzar proposant la creació d’un Grup Operatiu sobre Accés a la Terra en el marc dels nous Programes de Desenvolupament Rurals (A Europa: EIP FG Noves incorporacions en l’agricultura).

El debat va ser molt ric i les preguntes molt nombroses. L’assistència va ser en el moments de màxima afluència de unes 40 persones. Vàrem trobar a faltar la presencia d’en Llorenç Planes i de la seva dona que durant tots els anys van fer de contacte amb l’agricultura de la Catalunya Nord. En Joan Becat ens va ajudar a poder incloure l’experiència francesa en el programa.

Per aquells que voleu complementar les presentacions, s’han adjuntat els power points utilitzats.

Per l’any vinent s’han proposat els temes següents:

– El malbaratament alimentari. Anàlisi a la cadena productiva.

– Dona i agricultura al segle XXI

– El pagès: neix o es fa?

– Agricultura autòctona i gastronomia

– Els grups Leader i els agricultors

Com veieu hi ha un ampli ventall d’opcions. Esperem les vostres opinions sobre la XXXI Jornada i reserveu el dissabte de la tercera setmana d’agost del 2016. Us hi esperem.

 

VISITA A BODEGAS TORRES

Imagen1 torres

La Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Secció d’Estudis Rurals de la ICEA va organitzar el dissabte 19 de setembre una visita tècnica a Bodegas Torres (Miguel Torres, SA). La visita es va desenvolupar en bona part a la propietat de Torres localitzada a Vilafranca del Penedès, el que va permetre conèixer de primera ma les diferents varietats de raïm utilitzades en el procés productiu del vi, i va continuar amb les plantes del seu procés de producció industrial. En tercer lloc es van oferir algunes explicacions sobre les estratègies fonamentals de comercialització del vi, així com una descripció de la gama dels productes de l’empresa. Per acabar, es va efectuar un tast de vins. L’interés de la visita presenta tres dimensions principals: l’estructura familiar de l’empresa Torres, la importància de les activitats d’innovació, i la significació de les pràctiques ambientals en el procés productiu.

L’empresa Torres va ser fundada l’any 1870, i és actualment la bodega familiar amb una major extensió de vinya cultivada en terra pròpia, en la denominació d’Origen Penedès. Una característica essencial de Bodegas Torres rau en el manteniment de la seva estructura familiar malgrat la dimensió multinacional de la seva activitat empresarial. En el mateix sentit, resulta destacable la gran influència que suposa per l’empresa la seva localització geogràfica a Vilafranca del Penedès, tot i mantenir una activitat empresarial multinacional. Bodegas Torres és actualment l’empresa familiar amb més extensió de vinya de la seva propietat a la Denominació d’Origen del Penedès.

Torres pot ser qualificada com una empresa multinacional, donat que la seva activitat es desenvolupa no solament a Catalunya, sinó també a Xile i als Estats Units. Pel que fa a la producció, aquesta no es limita al Penedès, sinó que també hi compta amb vinyes localitzades a la Conca de Barberà i el Priorat, així com a les Denominacions d’Origen de Rioja, Ribera del Duero, Jumilla i Toro.

La innovació tecnològica és una política essencial de l’empresa. S’ha de subratllar que la política d’innovació no solament incideix en els costos de producció o els preus de venda, sinó també en la creació de nous productes. Un possible justificació per aquesta estratègia innovadora rau en que si s’aconsegueixen vins molt intensius en innovació, aquesta es una forma de garantir una posició competitiva al mercat durant un període de temps més llarg. Tanmateix la producció del vi està molt diversificada en funció de gustos i preus, el que permet arribar a molts nínxols de mercat diferents, a tot el mon.

D’altre banda, Torres és una empresa innovadora tant pel que fa a la tecnologia utilitzada en la producció de raïm, com per l’existència d’una política de R+D que incideix en tots els esglaons de la cadena productiva. Quan a la producció, s’hauria de destacar que Torres va incorporar dos canvis substancials en el procés de producció del vi, com ara la fermentació a temperatures controlades i la maduració del vi en barriques petites de roure, durant un període limitat de temps. En segon lloc, però no menys important, la rellevància de les activitats de les activitats de R+D, no solament incideix als aspectes més directament vinculats amb la producció, (com podrien ser els costos o la millora de la qualitat del vi), sinó també la creació de nous productes, com ara el vi blanc Natureo, de solament 0.5 graus.

Un tercer aspecte significatiu de l’empresa és la seva dimensió ecològica, present en algunes etapes del procés productiu del vi, i que existeix a l’empresa d’ençà 1975. Dos aspectes destaquen especialment, com ara la producció orgànica del raïm sense fertilitzants ni pesticides i la utilització de plantes d’aigua regenerada en el reg.

TRANSCATALONIA 2015

Trobareu informació detallada sobre aquesta activitat en el següent enllaç

Transcatalonia 2015_1a Circular

TERTULIA XYLELLA FASTIDIOSA

Xilella

La Secció Protecció Vegetal i Seguretat Alimentaria ha realitzat una tertúlia el dilluns 5 d’octubre de 2015

TERTÚLIA

Xylella fastidiosa: el bacteri que asseca l’olivera i la vinya

 

Xylella fastidiosa és un bacteri que produeix danys greus en cultius importants per la nostra economia com la vinya, l’olivera, els cítrics i els ametllers. Colonitza el xilema, obtura els vasos conductors i provoca l’assecament de fulles i branques, i finalment pot causar la mort de la planta.

A Europa es va detectar el 2013 al Sud d’Itàlia, concretament a la regió de la Púglia, on ha arrasat milers d’oliveres. Els experts de la Unió Europea han aprovat mesures d’emergència per evitar la propagació de la malaltia entre els estats membres.

De la Xylella fastidiosa, els seus efectes, els insectes vectors, de la situació actual i el possible control en parlarem a la tertúlia. Comptarem amb la participació de científics i tècnics en sanitat vegetal: Emili Montesinos (Universitat de Girona), Assumpció Batlle (IRTA), Amparo Laviña (IRTA), Jordi Sabaté (IRTA), Ester Torres (ICEA) i Jordi Giné (Servei de Sanitat Vegetal).

SEMINARI MERCATS DE MATERIES PRIMERES

Trobareu informació detallada del Seminari en el següent enllaç

I Seminari Mercats de Materies Primeres

ALTRES ACTIVITATS DE LA SECCIÓ DE JARDINERIA I PAISATGISME

Ens agrada comunicar-vos la   confeccio d’un OBSERVATORI DE PLAGUES I MALALTIES   de plantes ornamentals i horta familiar , tant en les Àrees verdes publiques com a les privades .

L’OBSERVATORI

Permetrà consultar els fitosanitaris autoritzats i els seus usos . d’acord a les llistes Europees i de l’Estat Espanyol

Les materies actives recomanades i els corresponents Noms Comercials , de les Formulacions autoritzades existents en el comerç .

Es tracta d’un formulari de fàcil consulta , que resoldrà els dubtes, siguin de Assessors , empreses de jardinaria , aplicadors , o particulars

Cobrirà els àmbits de parcs i jardins ,  jardineria exterior domèstica i hort familiar

Aquests llistats que els tecnics de la Secció confecionen   consultant a diari els llistats oficials des de l’època de les MONOGRAFIAS ,   vol tambe recollir aquells altres mitjans de lluita alternativa , lluita biològica OCB , etc

 GRUP JARDINS, JARDINERS, ARTS CIENCIA I OFICI

Hem assistit a la trobada que es va celebrar al Jardi Botanic de Barcelona

RE-VERDIR: 1ª TROBADA D’ENTITATS DEDICADES AL VERD

7 DE JUNY DE 2015

Imagen1 JARDINERS

En aquest Event vam estrenar el Roll-up de representacio del Grup , i del ICEA

Imagen2 JARDINERS