Butlletins

NOTICEA Nº 22

INDEX NOTICEA Núm 22

Abril  2016

0.- Index

1.- L’entrevista: Josefina Plaixats

2.- La secció de la ICEA: Protecció Vegetal

3.- Què hem fet?

3.1.- Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals sobrePolítiques i instruments de cooperació intermunicipal com eines per la dinamització econòmica i social dels entorns rurals a càrrec d’en Dionís Guiteras (18 de febrer de 2016)

3.2.-Historia del conreu del clavell a Catalunya (25 de febrer de 2016)

3.3.- Sortida a Falset de la Secció de Viticultura i Enologia (3 de març de 2016)

3.4.- Conferència “Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre”, a càrrec de Mercè Durfort (21 de març de 2016)

3.5.- Sortida a la zona vitívinícola de la Denominació d’Origen Alella (12 d’abril de 2016)

3.6.- Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals:  «Debat glocal sobre l’alimentació» a càrrec de Sonia Callau i Francesc Reguant (12 d’abril 2016)

4.- Què volem fer?

4.1.- Jornada Agrofòrum sobre “Mercats i Cadena Alimentària vers el futur” (10 de maig de 2016)

4.2.-III Jornada Mengem sa: la conservació dels aliments (12 de maig de 2016)

4.3.- IV tarda de Jardins i Jardiners (21 de juny de 2016)

4.4.- Continuïtat del Congrés de la Masia

5.- Publicacions ICEA:

5.1.- Quaderns Agraris 39

5.2.- Nova base de dades: “Llista de productes fitosanitaris” per a Jardineria Exterior Domèstica i per a Parcs i Jardins , elaborada per Carles Folch, Joaquim Camps i Josep M. Vives

6.- AGROFÒRUM

6.1.- Properes Jornades

6.2.- Document de Treball AGROFÒRUM nº2:  Evolució de sectors estratègics del món agrari català de cara al 2050, des del punt de vista de la incidència dels recursos: aigua, sòl i energía Sectors càrnic i lleter

6.3.- Document de Treball AGROFÒRUM nº3: Evolució de sectors estratègics del món agrari català de cara al 2050, des del punt de vista de la incidència dels recursos: aigua, sòl i energía Conreus de cereals, farratges, industrials, lleguminoses i arròs

6.4.- Document de Treball AGROFÒRUM nº4: Estructures productives i cadena alimentària

7.- Opinions i publicacions de socis i persones relacionades amb l’activitat de la ICEA

7.1.- La necessària reflexió de les “Biofonts del coneixement”. Ricart Estrada

7.2.- En el campo o en la ciudad: de la búsqueda de la utopía al cambio social. Rafael Folch

7.3.- Un projecte engrescador: el parc rural del Montserrat. Josep Montasell

7.4.- Les cadenes curtes de comercialització d’aliments i els espais agraris periurbans. Xavier Recasens

7.5.- L’alimentació a l’agenda de les ciutats. Xavier Recasens

7.6.- Pau i aliments. Francesc Reguant

7.7.- Reptes ambientals del sector porcí. Francesc Reguant

7.8.- Pla hidrològic, un tema complex. Francesc Reguant

7.9.- Jardins d’un passat recent: el jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Montse Rivero

8.- L’estadística: Preus origen, majorista, destí (MAGRAMA)

9.- Les webs recomanades:

9.1.- Dades obertes GENCAT

9.2.- International Food Policy Research Institute (IFPRI)

PROPERES JORNADES AGROFÒRUM

Els dos Grups de Treball actuals de AGROFÒRUM, han conclòs darrerament tres diversos documents de treball dels que en donem referència en els següents apartats de NOTICEA.

Es desitja que aquests documents siguin àmpliament debatuts i millorats. Amb aquesta finalitat ja s’ha convocat la Jornada Agrofòrum sobre “Mercats i Cadena Alimentària vers el futur” del dia 10 de maig de 2016.

Aquesta Jornada està dividida en dos sessions sobre els dos temes següents:

a) Cadena alimentària, asimetries i sinèrgies

b) Producció local per al mercat local i global

Està previst que més endavant es complementi aquest debat amb una nova Jornada sobre dos nous enfocaments temàtics:

c) Concentració i especulació

d) Tecnologia i organització social i econòmica

CONTINUITAT DEL CONGRÉS DE LA MASIA

Com tots ja sabeu, ara fa un any que va tenir lloc el primer Congrés MASIA I TERRITORI promogut per la Secció d’Història Rural de la ICEA-IEC. Per portar-lo a terme, ens vàrem organitzar en diferents grups, entre el Comitè Organitzatiu i el Comitè Científic. Passat el congrés, ens hem continuat trobant per acabar els temes que havien quedat pendents, com els vídeos, les sortides o les visites al territori.

 Al llarg d’aquestes trobades, ens em animat a continuar i organitzar un congrés amb una periodicitat de 4 anys, jornades o col·loquis de temes més concrets, cada dos…, entre altres activitats que estem perfilant. Per tant encetem una nova etapa que vol ser més continuada i per això ens hem constituït en la Comissió Permanent del Congrés MASIA I TERRITORI.

 Qui som.

1.    Xosé Armesto. Doctor en geografia, professor del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la  UB.

2.    Roger Clavaguera. Equip tècnic Sindical d’Unió de pagesos.

3.    Rafel Folch: Antropòleg. Direcció General de Cultura Popular i Tradicional – Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya

4.    Manel Julià: arquitecte i arqueòleg. Vocal de Barcelona de l’AADIPA.

5.    Montserrat Mercader. Geògrafa, membre de la SCOT, filial de l’IEC, experta en temes de territori.

6.    Isidre Pastor Batalla. Llicenciat amb grau en Història Medieval, Arqueòleg i president  de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya

7.    Oriol Roselló. Arquitecte, Universitat de Girona

8.    Assumpta Serra. Doctora en història medieval, i arqueòloga, especialitzada en història rural i en masos i masies a Catalunya.

9.    Marta Urbiola i Domènech. Arquitecta, Tresorera de l’AADIPA.

10.   Jordi Vilalta Mora. Gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central . Solsona. Coordinador del projecte Masies + sostenibles

11.   Lourdes Viladomiu Doctora en Economia. Professora Dept. d’ Economia Aplicada de la UAB, amb una extensa experiència en  projectes sobre economia rural i agrària, membre de la ICEA

 Activitats en curs:

•     Publicació de les Actes del Congrés.

•     Col·laboració en l’organització d’activitats pròpies d’entitats que han participat en el congrés.

•     Preparació d’una jornada tècnica d’un tema concret relacionat amb la temàtica del congrés, per a l’any 2017.

•     Sortides de visita al territori.

•     Difusió, a través del correu del congrés, per la web, el Facebook i el Twitter de les notícies que rebem i d’activitats diverses.

•     Col·laboracions amb entitats relacionades amb la temàtica del congrés per intercanviar informació i coordinació d’activitats

 Si desitgeu rebre informació envieu un correu al congresmasia.icea@iec.cat  i us inclourem al nostre llistat. D’altra banda si algú té alguna activitat relacionada amb la temàtica del Congrés que vulgueu fer-ne difusió ens ho podeu fer arribar a la nostra adreça de correu abans esmentada  al congresmasia.icea@iec.cat

 De tot això, us anirem informant a mida que estiguin organitzades. Igualment es penjaran a la web.

ENTREVISTEM A JOSEFINA PLAIXATS

ICEA5Des de fa tres Noticea hem incorporat a aquest butlletí una entrevista a persones de la ICEA. La nostra voluntat es posar nom i imatge a les persones que estan participant en el projecte de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.  

Avui entrevistem a Josefina Plaixats, una reconeguda professional en el món de la recerca en fisiologia vegetal i valoració nutritiva d’aliments pels animals i que, com a membre de la ICEA, és la coordinadora de la Secció de Ramaderia.

 

 

Per iniciar l’entrevista, ens podria descriure breument els trets més destacats de la seva trajectòria personal-professional?

Soc filla de Manresa, on m’hi sento sentimentalment molt lligada. Tinc molts bons records de l’escola i de les activitats que feia quan era daina i desprès noia guia. M’agrada el muntanyisme i adoro la natura. Tanmateix als 16 anys vaig anar a estudiar a Barcelona, precisament allí vaig viure al carrer d’Elisabets, ben a prop de l’Institut d’Estudis Catalans i de la ICEA. Vaig llicenciar-me en ciències biològiques i vaig obtenir el doctorat en fisiologia vegetal, especialitzant-me en biologia molecular en plantes. Durant deu anys vaig exercir com a professora a la Facultat de ciències de la UAB i posteriorment vaig incorporar-me com a professora de l’àrea de Producció Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB on m’he especialitzat en la valoració nutritiva de primeres matèries vegetals per a l’alimentació animal

Personalment, tinc dues filles precioses, les quals –sense que conscientment hagi exercit cap influència- han estudiat ambdues Veterinària

Es a dir vostè juga un triple paper en relació a les seves filles: com a mare, com a professora i com a col·lega

Sí, és cert però en els tres papers m’hi sento i m’hi he sentit còmode, tot i que no sempre és fàcil. Professionalment he arribat on m’havia proposat però la compaginació de la vida professional amb la de mare de família no sempre es fàcil, tot i que les satisfaccions, si més no en el meu cas, han estat altes, atès que em sento molt compensada per les meves filles.

Però on m’ha faltat temps ha estat en poder continuar tocant el piano. Vaig cursar tota la carrera que havia iniciat als quatre anys. La Universitat no m’ha deixat temps per a quelcom que has de practicar cada dia. Moltes vegades m’he dit: m’hi tornaré a posar, però amb el temps, dissortadament, ho he anat descartant, cosa que em sap greu.

Però en canvi sí que ha disposat de temps per viatjar, tal com ens ha explicat sovint

Es cert, vaig començar a viatjar sobretot per raons professionals però finalment ha esdevingut una passió. He pogut conèixer països molt diversos i aquesta experiència m’ha donat molta informació per a entendre els temes en que estic treballant, però sobretot per tenir una visió de la nostra realitat des d’una perspectiva global. Viatjant ets testimoni de l’abisme entre el primer i la resta de món i s’aprèn molt sobre moltes coses però crec que sobretot s’aprèn a ser més humil.

Tinc, tanmateix, una assignatura pendent que m’agradaria realitzar algun dia que seria viatjar a l’Antàrtida

Tal com ens explicava vostè s’ha especialitzat en fisiologia vegetal però darrerament la trobem donant conferències sobre el canvi climàtic, es tracta d’una reorientació professional?

No, en absolut. Formo part del Grup d’Experts sobre el Canvi Climàtic vinculats al Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) precisament per la meva especialització relacionada amb l’estudi i gestió de pastures. Els àmbits de recerca que he desenvolupat s’han centrat, d’una banda, en els mecanismes d’acció de les substàncies reguladores del creixement vegetal, les mal anomenades fito-hormones durant els primers deu anys. Al passar de la Facultat de Ciències a la de Veterinària vaig començar a treballar en la composició química i valor nutritiu dels productes vegetals per a l’alimentació animal, especialment per herbívors. Les dues perspectives ofereixen una visió integral de les relacions sòl-planta-animal- atmosfera i, per tant, d’aquí obtenim les eines per a comprendre la funcionalitat de les pastures com a embornals de CO2 .

Sobre aquesta problemàtica m’ha estat de molta utilitat el treball que he realitzat durant disset anys en la gestió de recuperació de les pastures del Montseny.

Com i quan va passar a formar part de la ICEA?

Va ser l’any 1987 on vaig coincidir amb Anna Jacas que era professora d’Economia Agrària i ella m’ho va proposar. Més endavant, l’any 1999 em van demanar si volia formar part de la Junta Directiva. Primer hi vaig entrar com a vocal i després com a coordinadora de la Secció de Ramaderia

Quina ha estat la seva activitat a la Secció de Ramaderia

No és una secció molt “activista”, em preocupa molt la qualitat del que faig. Però les activitats realitzades han respost als objectius i han tingut una bona acollida. En voldria destacar algunes, tals com la Jornada “Mengem sa” dedicada a la carn, debats sobre la gestió dels parcs naturals, sobre la mort de les abelles i conferències sobre el canvi climàtic i l’agricultura

Es tracta, en qualsevol cas, d’una activitat gratificant, potser perquè m’atrau de manera especial el món dels animals i és la manera de poder presentar a la societat i compartir unes inquietuds i uns coneixements que formen part de la meva professió

Es a dir, vostè treballa pel món animal a la Universitat, a la ICEA … i a casa?

Efectivament, a més tinc una gran afició pels cavalls, fins al punt que soc professora de maneig de cavalls i imparteixo classes regularment. Els cavalls han estat una part important de la meva vida, després de l’entorn familiar i d’amistats. De fet no m’imagino sense estar en contacte amb aquests animals. Es una vocació que he viscut des de petita. Fins i tot vaig viure una anècdota curiosa, de molt petita veia una sèrie on l’euga es deia Flicka, quan més gran vaig muntar per primera vegada un cavall, que en realitat era una euga, aquesta es deia Flicka, i no cal dir que se’m va posar la pell de gallina.

Com a persona que observa la realitat des de tant diferents punts de vista, amb una visió globalitzadora i alhora compromesa, quina és la seva opinió sobre la ICEA?

La ICEA es una institució que em té enamorada però alhora també soc molt crítica quan alguns temes s’endarrereixen o bé quan s’actua com si no tinguéssim recursos amb el ben entès de que sóc conscient que en aquests moments en disposem de menys. Tot i així s’ha d’entendre que es una entitat sense ànim de lucre, que les persones que en formem part ens hi impliquem de manera desinteressada. De fet, penso que estem fent una tasca de valoració i dinamització d’un sector que és menystingut en molts entorns i que, alhora, aportem eines per al debat creatiu, fem emergir noves idees i solucions i treballem pel nostre país. La ICEA em resulta molt gratificant perquè hi aprenc molt

Quant al que ami respecte he intentat aportar jovialitat, dinamisme i modernitat, intentant equilibrar la recerca amb les necessitats més immediates del món agrari

Aquesta es la quarta entrevista i és la primera entrevista a una dona, d’alguna manera això també reflecteix un clar biaix de la Institució pel que fa  al gènere.

Es cert, però és resultat del sector sobre el qual actuem on predomina el gènere masculí. Aquesta es una realitat, tanmateix, que està canviant molt de pressa. Per exemple, la Facultat de Veterinària ha passat en relativament pocs anys d’una Facultat exclusivament d’homes a la situació actual  on predominen àmpliament les dones.

Probablement la ICEA del futur no tindrà la composició actual, de la mateixa manera que moltes coses hauran canviat. Son temps de canvis i la ICEA els està afrontant.

LA SECCIÓ DE LA ICEA: PROTECCIÓ DELS VEGETALS

Foto 2 per NoticeaLa protecció dels vegetals ha estat, des de l’inici de la ICEA l’any 1977, un dels temes que ha interessat més als socis de la institució, de tal manera que el “grup de treball per la protecció vegetal” es va constituir en els primers temps sota la coordinació de Josep Maria Puiggròs qui va ser el 1er vocal.

Un dels primers treballs va ser el projecte de com s’hauria d’estructurar la defensa sanitària a Catalunya, que es va realitzar en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

Foto 1 per NoticeaAl 1970, gràcies a l’impuls donat pel seus promotors JM Puiggrós, Joan Isard i Claudi Barberà, el grup de treball va passar a ser la “Societat catalana de protecció vegetal”, va ser l’inici de l’actual secció. En Martí Nadal va prendre la responsabilitat de ser el primer coordinador, encetant una etapa on la formació va ser un dels principals objectius. Es varen organitzar cursos, com per exemple  els cursos de patògens (fongs, artròpodes), de botànica (males herbes), es varen editar guies de cultius, com la de la carxofa (1983), la maduixa (1981) o el manual de males herbes dels conreus de Catalunya (1083).

El 1983, la ICEA passa a ser societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i es constitueix la “Secció Protecció Vegetal”. La secció sempre ha estat molt activa i ha comptat amb socis que han col·laborat i participat activament. En les activitats organitzades s’ha notat l’empremta dels diferents coordinadors, Josep Izquierdo, Claudi Barberà, Jordi Ticó, Joan Isart, Josep Maria Espelta i Ester Torres. No es pot dir tot el que ha aportat cadascun però es remarcable el  foment de la interrelació entre els socis que va promoure en J. Ticó, la dinamització i modernització de la secció amb JM Espelta i el rigor científic d’en C. Barberà. Al llarg dels anys s’han realitzat conferències, cursos, jornades tècniques, tertúlies i s’han editat dossiers agraris, essent les Jornades de Protecció Vegetal, creades per C. Barberà, una de les activitats més rellevants i amb major continuïtat.

Foto 3 per NoticeaL’any 2014 es va promoure el canvi de nom de la secció per emfatitzar les implicacions que té la protecció dels cultius i la sanitat vegetal més enllà del propi cultiu i el seu entorn. Actualment s’anomena “protecció vegetal i seguretat alimentària” i es vol entendre seguretat des de la definició de disponibilitat d’aliments i també amb l’accepció d’assegurament de la qualitat sanitària. S’organitzen tertúlies, jornades tècniques i taules de debat, moltes vegades en col·laboració amb altres institucions i empreses, es poden destacar:

  • Jornades per informar i debatre sobre problemàtiques actuals com per exemple “el cargol poma” o la “Xylella fastidiosa”
  • Jornades de “Millora genètica” amb la Fundació Miquel Agustí
  • Jornades “Mengem sa” amb la Institució catalana de ciències de l’alimentació
  • Taula rodona “El menage a trois de la biotecnologia, l’agricultura i el medi ambient. Realitat o ficció?” Amb Futureco Bioscience i l’Associació catalana de comunicació científica.

La propera activitat serà el 12 de maig, la “III Jornada mengem sa. La conservació dels aliments” amb un programa que abasta temes tècnics, científics i de salut. (http://blogs.iec.cat/icea/2016/03/15/iii-jornada-mengem-sa-la-conservacio-dels-aliments/).

De cara al futur es vol continuar amb les propostes de tertúlies i jornades tècniques sobre temes actuals i també seguir eixamplant els vincles amb altres institucions i empreses. I potser també ara és el moment de tornar a pensar de quina manera es pot estructurar millor la defensa vegetal, amb quines eines comptem i quines volem per afrontar els reptes del sector.

QUÈ HEM FET?

3.1.- Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals sobrePolítiques i instruments de cooperació intermunicipal com eines per la dinamització econòmica i social dels entorns rurals a càrrec d’en Dionís Guiteras (18 de febrer de 2016)

3.2.-Historia del conreu del clavell a Catalunya (25 de febrer de 2016)

3.3.- Sortida a Falset de la Secció de Viticultura i Enologia (3 de març de 2016)

3.4.- Conferència “Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre”, a càrrec de Mercè Durfort (21 de març de 2016)

3.5.- Sortida a la zona vitívinícola de la Denominació d’Origen Alella (12 d’abril de 2016)

3.6.- Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals:  «Debat glocal sobre l’alimentació» a càrrec de Sonia Callau i Francesc Reguant (12 d’abril 2016)

QUÈ VOLEM FER?

4.1.- Jornada Agrofòrum sobre “Mercats i Cadena Alimentària vers el futur” (10 de maig de 2016)

4.2.-III Jornada Mengem sa: la conservació dels aliments (12 de maig de 2016)

4.3.- IV tarda de Jardins i Jardiners (21 de juny de 2016)

4.4.- Continuïtat del Congrés de la Masia

PUBLICACIONS ICEA

5.1.- Quaderns Agraris 39

5.2.- Nova base de dades: Llista de productes fitosanitaris” per a Jardineria Exterior Domèstica i per a Parcs i Jardins , elaborada per Carles Folch

AGROFÒRUM

6.1.- Properes Jornades

6.2.- Document de Treball AGROFÒRUM nº2:  Evolució de sectors estratègics del món agrari català de cara al 2050, des del punt de vista de la incidència dels recursos: aigua, sòl i energía Sectors càrnic i lleter

6.3.- Document de Treball AGROFÒRUM nº3: Evolució de sectors estratègics del món agrari català de cara al 2050, des del punt de vista de la incidència dels recursos: aigua, sòl i energía Conreus de cereals, farratges, industrials, lleguminoses i arròs

OPINIONS I PUBLICACIONS DE SOCIS I PERSONES RELACIONADES AMB L’ACTIVITAT DE LA ICEA

7.1.- La necessària reflexió de les “Biofonts del coneixement”. Ricart Estrada

7.2.- En el campo o en la ciudad: de la búsqueda de la utopía al cambio social. Rafael Folch

7.3.- Un projecte engrescador: el parc rural del Montserrat. Josep Montasell

7.4.- Les cadenes curtes de comercialització d’aliments i els espais agraris periurbans. Xavier Recasens

7.5.- L’alimentació a l’agenda de les ciutats. Xavier Recasens

7.6.- Pau i aliments. Francesc Reguant

7.7.- Reptes ambientals del sector porcí. Francesc Reguant

7.8.- Pla hidrològic, un tema complex. Francesc Reguant

7.9.- Jardins d’un passat recent: el jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Montse Rivero