Butlletins

NOTICEA Nº 24

Presentació del projecte web Vitis Catalana

L’aAADSCN5542cte tindrà lloc a les 19h del dijous 20 d’octubre  a l’auditori de VINSEUM, Museu de les cultures del vi de Catalunya, pl. Jaume I de Vilafranca del Penedes.
Programa:
-19-19.15h: Benvinguda en nom de GREVA, a càrrec de Xavier Fornos (VINSEUM) i de Josep M Puiggròs, (ICEA)
-19.15-20h: Presentació del portal Vitis Catalana, a càrrec de Jordina Escala, bibliotecària responsable del Centre de Documentació de Vinseum.
-20-20.30h:Conferencia: Les motivacions que expliquen els noms del ceps i raïms catalans , a càrrec de Xavier Favà, Dr. en Filologia Catalana.
-20.30-21h: Debat.
-21-21.30h: Tast de vins de varietats catalanes.

Index Noticea 24, Octubre 2016

0.- Index

1.- L’entrevista: Dra Mercè Dufort

2.- Què hem fet?

2.1.- XXXI Jornada d’Agricultura a Prada en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu: El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari.(20 d’agost de 2016)

2.2.- Taula rodona sobre el Tractat de Lliure Comerç i Inversió entre la UE i els EUA (TTIP) (14 de setembre de 2016)

2.3.- La ICEA i el projecte Mengem Sa (19 de setembre de 2016)

2.4.- Workshop de la fruita dolça. Cercant equilibris: Innovació, competitivitat, internacionalització (29 de setembre de 2016)

2.5.- Sortida amb la Mediterranean Garden Society a Arenys de Mar (1 d’octubre 2016)

3.- Què volem fer?

3.1.- Transcatalonia 2016 (15 d’octubre de 2016)

3.2.- 4t Fòrum Forestal de Barcelona. Setmana de la Fusta de Catalunya 2016  (19 d’octubre de 2016)

3.3.- Presentació del projecte web Vitis Catalana (20 d’octubre de 2016)

3.4.- Jornada sobre la varietat Carinyena (25 de novembre de 2016)

4.- Premis ICEA

4.1.- Premi per estudiants ICEA (termini 30 de novembre)

5.- Publicacions ICEA:

5.1.- Quaderns Agraris 40

6.- AGROFÒRUM

6.1 Document AGROFÒRUM Nº 2: Evolució de sectors estratègics del món agrari català de cara al 2050, des del punt de vista de la incidència dels recursos: aigua, sòl i energia Conreus de cereals, farratges, industrials, lleguminoses i arròs

6.2 Document AGROFÒRUM Nº 3: Evolució de sectors estratègics del món agrari català de cara al 2050, des del punt de vista de la incidència dels recursos: aigua, sòl i energia Sectors càrnic i lleter

6.3 Document AGROFÒRUM Nº 4: Estructures productives i cadena alimentària

7.- Opinions i publicacions de socis

7.1.- L’educació ambiental ha de ser troncal. Ricart Estrada

7.2.- Les cooperatives agràries de Catalunya. Carles Folch

7.3.- Què en diu, de l’aigua, la cultura popular? Ricard Estrada

8.- L’estadística: Estadístiques de Mercabarna

9.- Les webs recomanades:

9.1.- Federeció d’Associacions de Cuincultors de Catalunya (FACC)

9.2.- EU Meat Market Observatory

Entrevista a la Dra. Mercè Durfort i Coll

NMERCE3OTICEA 24 entrevista a la Dra. Mercè Durfort i Coll. En relació a la ICEA la Dra. Durfort actua com a delegada de l´IEC i enllaç o representant de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, secció a la que està inscrita la societat filial ICEA.

Mercè Durfort, nascuda a França (La Suze-sur-Sarthe), és doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona  i, des del 1985, és catedràtica de Biologia Cel·lular de la seva Facultat de Biologia.

Des del 1994 al 2000 va ser presidenta de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual és membre numerari des de 1989 i de la qual Secció n’és representant davant la ICEA.

El seu treball de recerca i la seva activitat docent ha comptat amb els més alts reconeixements: Des del 1993, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de fet ella va ser la primera dona en formar part d’aquesta institució. El 2001 va rebre el Premi Narcis Monturiol al Mèrit científic i tecnològic. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. Finalment el 4 d’octubre de 2013 va rebre un homenatge per part de la Facultat de Biologia.

Dra. Durfort, deixi’m  iniciar l’entrevista amb una curiositat. Com una persona nascuda a França esdevé un referent en recerca i docència a la Universitat de Barcelona?

 De mare catalana i de pare francès, vaig venir a Catalunya als cinc anys, per la qual cosa els meus estudis primaris, secundaris i universitaris es varen desenvolupar aquí. En acabar la llicenciatura de Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona vaig sol·licitar el canvi de nacionalitat, fet poc freqüent. La meva activitat sempre s´ha fet aquí.

 En el seu currículum figura que la seva activitat de recerca s’ha centrat preferentment en la gametogènesi de mol·luscs crustacis i en la histopatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d’interès en aqüicultura. Pels profans ens podria explicar una mica aquesta activitat?.

 L’aqüicultura arreu del món és conrea cada vegada més, per bé que hi ha països que hi tenen molta experiència des de fa anys. Cal pensar per exemple en els bancs d´ostres de les costes atlàntiques de França així com les del nostre Mediterrani, franceses, italianes i gregues. Les reserves marines van minvant i cal frenar el procés de degradació amb diverses tàctiques i buscar alternatives per augmentar la productivitat del mar.

Les espècies aquàtiques i també les terrestres depenen molt de les condicions mediambientals. En el cas de les espècies que estudio, principalment marines, el cicle reproductor depèn de factors hormonals, de la nutrició (fitoplàncton  i zooplàncton) i  de la qualitat de les aigües : de la temperatura que alhora influeix sobre la salinitat, del onatge, de les corrents marines. La fondària en que es troben els exemplars incideix en la fisiologia de les espècies i per tan en llur cicle reproductor. L´acció humana, considerant la mar com un abocador, perjudica l´ecosistema moltes vegades de manera irreversible, provocant processos de bioacumulació de productes tòxics que alteren el metabolisme.  El els darrers anys s´han fabricat pintures resistents per a la salinitat per evitar l´alteració dels vaixells i que no siguin contaminants. Hi ha estudis de la inversió del sexe (imposex) degut a pintures que tenien tributilestany (TBT) i normalment els mol·luscs que hi estan en contacte com són els gasteròpodes, les femelles passen a tenir un penis, baixant lògicament la taxa de reproducció.  És important conèixer les condicions reproductores, saber que en un mateix grup hi han espècies unisexuades, hermafrodites de diversos tipus,  que unes maduren sexualment una, dues o més vegades a l´any i els factors tròfics que influeixen en aquesta maduració.

Els organismes filtradors com són els mol·luscs bivalves, a part del seu interès gastronòmic, tenen una gran importància en la “neteja” de les aigües. Coneixent molt bé les característiques histològiques “normals” dels mol·luscs i crustacis, en haver-hi una disminució de la població podem saber, en general, a que és motivada. Cal tenir present que ocasionalment els individus són parasitats i de maneres diverses afecten el cicle reproductor, alhora poden acumular productes tòxics que frenen o bloquegen el procés reproductiu, principalment l´oogènesi. És important fer un seguiment microscòpic de les alteracions tissulars i valorar el risc que es malmeti un determinat conreu. També he estudiat espècies d´aigua dolça com l’Anodonta i  Unio o semi aquàtiques com el cargol poma (Pomatia sp.) del delta de l´Ebre.

Vull recordar que al port de Barcelona a començaments del segle XX hi havia muscleres amb una productivitat molt bona. L´augment del trànsit marítim, l’abocament dels olis i del petroli dels vaixells, entre altres factors contaminants van aconsellar eliminar-les,  ja que des de el punt de vista sanitari era perillós el seu consum. Hi van haver-hi intoxicacions més o menys greus. Curiosament cal tenir present que alguns investigadors de l´Institut de Ciències del Mar (abans nomenat “Pesqueres”) varen traslladar-se a fer recerca al centre del CSIC de Vigo i van contribuir en el desenvolupament de les “batees” (plataformes flotants).

 Sovint s’han referit a vostè com a mestra, per la seva vocació per la docència. De les dues paraules investigadora o mestra en quin lloc o en quin percentatge se situaria vostè.

 Sempre he cregut que la missió de la universitat és fer docència i també recerca. Ara be hem de ser conscients que atendre correctament els nostres estudiants requereix temps ja que no únicament es tracta d’actualitzar els coneixements de la matèria que hom imparteix, de fer les classes presencials, preparar materials docents interessants que despertin la curiositat de l´alumnat, hi ha molt més que això i per tan resulta difícil partir el temps en parts iguals per dedicar-se a fer una bona docència i una bona recerca. Per altre banda hi ha molts factors que condicionen la dedicació en els dos àmbits. Seria llarg aprofundir en els factors limitants. Seria del tot aberrant menystenir la docència universitària. Hi han reflexions sobre aquesta qüestió realment interessants que fora bo que les administracions coneguessin, tals com la “Meditació sobre la Recerca a la Universitat” exposada en l’acte inaugural del curs 1981-1982 de la Universitat de Barcelona per Ramon Margalef. És bo que hi hagin centres enfocats únicament a la recerca i cal estar amatent del que fan i establir ponts de comunicació amb ells. Caldria però qüestionar el seu nombre i llur regim de finançament.

Contestant concretament a la seva pregunta, per motius diversos, la docència ha estat qui ha polaritzat més la meva dedicació universitària, sense oblidar la recerca.

El Dr. Eduardo Soriano, en l’acte d’homenatge que se li va fer a la Facultat de Biologia la va definir a vostè amb tres paraules clau: generositat, carisma i intuïció. Com se sent d’identificada en aquesta definició?.

Em vaig sentir molt afalagada en sentir-lo dir això.  Per be que jo, coneixent la lluita feta per assolir els objectius que havia pretès des de els meus inicis de la trajectòria universitària donaria valor a la tenacitat, a la perseverança durant molts anys per aconseguir crear un departament en un ambient molt competitiu. També la intuïció ha jugat un paper important en molts moments, principalment en permetre que s´obrissin línies de recerca diferents a la meva.

Vostè podria repetir amb Garcia Marquez: “confieso que he vivido”. Tanmateix de tot el conjunt de vivències ens podria identificar aquella que més satisfaccions li hagi aportat?

La resposta hauria de ser massa polièdrica. He viscut la vida universitària amb màxima dedicació i il·lusió. M’identifico més amb la frase d´Ortega i Gasset: “El hombre i su circunstancia”,  ja que les “circumstancies” m´han marcat molt en el terreny personal i professional. De tornar a començar faria el mateix. Acabada la carrera vaig tenir ofertes per entrar a la industria farmacèutica i ho vaig agrair però no ho vaig acceptar ja que m´havia proposat dedicar-me a una àrea de coneixement poc conreada a la meva facultat i aquesta va ser la circumstància que me va guiar en la meva tasca. Un dels fets més gratificants per mi és retrobar exalumnes de fa vint o trenta anys i que em recorden amb quelcom més que simpatia (això és nota), com molt satisfactori és tenir exalumnes que desenvolupen tasques de responsabilitat i que han destacat en els seus llocs de treball: públics o privats; de docència o de recerca. I els que s´han dedicat a altres tasques molt diverses que recorden, en general, el que van aprendre i van gaudir dels seus anys d´estudis.

A la ICEA tenim el privilegi de comptar amb una persona de la vàlua professional de vostè però si preguntem als diferents membres de la Junta segurament el que més es valora és la seva capacitat per generar empatia de grup. Pel que hem pogut observar aquesta és una qualitat que vostè ha regalat al llarg de la seva trajectòria i als diversos llocs on ha participat. En que es basen aquestes habilitats?.

Crec que en saber escoltar i en el fet que hi ha moltes coses que m’interessen i tinc curiositat i pregunto, no amago el desconeixement que tinc de determinats aspectes de la conducta humana i del comportament del nostre planeta. Alhora que m´agrada compartir els meus coneixements i dubtes amb la gent que m´envolta. De vostès he après moltes coses que m´han fet pensar (i això és bo).

 Finalment, una pregunta obligada. Quin consell donaria a la ICEA, en la seva dinàmica i projecció futura.

Pel que he  detectat en les reunions , pel seguiment que he fet de les seves  publicacions i de les  trobades i jornades organitzades he pogut constatar que ICEA és format per un col·lectiu molt diversificat però amb objectius comuns. L’ICEA  manté bons contactes amb diferents administracions i això sempre és interessant per tirar endavant projectes.

Fundar una societat és relativament fàcil, mantenir-la, augmentar el seu potencial humà, tirar endavant diversos projectes, això ja és més difícil i vostès han superat en escreix aquestes dificultats. No crec que necessitin els meus consells. Vull manifestar però el meu desig que continuïn igual d´actius i que les diverses publicacions ofereixin treballs de qualitat com fins ara. Alhora que desitjo que disminueixin les dificultats per obtenir un finançament òptim per desenvolupar tots els projectes que tinguin i els projectin arreu del nostre territori. La participació de ICEA des de el l985, any darrera any fins l´actualitat , a la Universitat Catalana d´Estiu a Prada de Conflent, de fet demostra l´interès  que té en aquesta projecció.

Moltes gràcies Dra. Durfort

XXXI Jornada d’Agricultura de Prada: El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari

El dissabte, 20 d’agost de 2016, es va realitzar la XXXI Jornada d’Agricultura a Prada en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. El tema d’aquest any va ser “El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari”.

L’obertura de la Jornada va estar a càrrec d’Antoni Diaz i Vendrell, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat de Catalunya, que ens va fer una síntesi del que està fent l’Administració catalana actualment per afrontar el malbaratament alimentari. S’ha creat una Comissió per definir l’estratègia i s’està treballant per millorar la proposta de llei presentada al Parlament pel grup dels socialistes. Com a elements basics de l’estratègia cal destacar l’èmfasi a la prevenció; intervenció a tota la cadena alimentaria amb coordinació dels agents; introducció de la responsabilitat social corporativa en el malbaratament; seguiment del que es fa a la Unió Europea; conscienciació a escoles i llars; promoció de la reutilització del diferents subproductes; xarxes de proximitat per facilitar les donacions i inclusió de la llei del bon samarità.

La  Raquel Diaz. del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) ens va resumir el projectes en els que aquesta institució ha o està treballant relacionats amb el malbaratament alimentari. Al 2013 van realitzar una sèrie d’enquestes per conèixer el grau de conscienciació de la població sobre el malbaratament, posteriorment han treballat amb una proposta metodològica de com quantificar el malbaratament i actualment col·laboren en el projecte europeu Refresh (Resource efficient food and dirink for entire supply chain), que es el projecte de recerca de referència a la UE en aquest àmbit.

La Victoria Soldevila de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va exposar  resultats comparatius del projecte Food saving en el que va participar conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El projecte el van impulsar  tres Universitats italianes i es van dur a terme anàlisis de casos de tota la cadena productiva i de les ONG de distribució de les donacions. Va assenyalar algunes de les particularitats del model català tant en producció com en el sistema de donació. En aquest últim s’aprecia un grau elevat d’interacció del sector privat i públic i un fort protagonisme del Banc dels Aliments.

En DavidEsteller d’AECOC, l’associació de fabricants i distribuïdors,  a més a més d’ explicar-nos quin són els grans objectius de l’organització en la que treballa, ens va explicar les principals lleis a l’àmbit de la lluita contra el malbaratament a altres països i el marc legislatiu d’Espanya. La llei del bon samarità s’aplica als EEUU, Mèxic i Itàlia i comporta l’exempció de responsabilitats als donants. També va assenyalar les limitacions de la llei francesa. En el cas Espanyol va assenyalar que no existeix una llei tret de la proposta legislativa catalana, però va analitzar el tractament de les donacions en l’IVA i en l’impost de societats. Amb una operació complexa d’enginyeria financera els beneficis a l’impost de societats poden ser importants, però l’IVA sempre s’ha de pagar (pot assumir-lo el que dóna o el que rep la donació).

En Paco Muñoz de la oficina de medi ambient de la UAB va treballar el tema de la quantificació i molt especialment dels reptes que suposa la quantificació del malbaratament a les primeres etapes de la cadena alimentària, és a dir a la producció agrària. No hi ha una fórmula infal·lible, ni un mètode comú en els estudis. De forma que cal veure quina és la definició de malbaratament i el mètode de quantificació utilitzat quan s’indiquen xifres de malbaratament.

A la tarda varem procedir a casos d’estudi, seguint el que ja es una tradició.

La Mireia Barba ens va explicar l’ experiència d’Espigoladors, una iniciativa d’emprenedoria social en la que s’uneixen la lluita contra l’exclusió social amb la lluita contra el malbaratament alimentari. Per a la seva creació es van inspirar en experiències d’altres països i després d’ un fort reconeixement institucional que els hi ha suposat una sèrie de premis volen arribar a més zones,  amb un sistema de franquícies socials.  Espigolar suposa entrar en els camps una vegada feta la collita i recollir les restes. Restes que donen o elaboren. Amb un sistema de comunicació molt elaborat han entrat en un àmbit poc treballat fins el moment.

En Josep Tejedo, Director general de Mercabarna,  va explicar el que estan fent i volen fer en el futur en el marc de la lluita contra el malbaratament. És una experiència puntera en el marc del mercats majoristes. Després d’anys de treballar el reciclatge (fins a arribar al 72% avui) i les donacions (amb una seu del Banc dels aliments dins el recinte), ara s’orienten a la creació d’un Centre d’aprofitament alimentari més ambiciós. Tot això es complementa en programes de sensibilització a les escoles.

L’Alba Alsina de l’empresa Natureco ens va explicar el mètode que l’empresa utilitza per minimitzar el residus i per garantir-ne el màxim aprofitament. Encara que sigui  una petita empresa, amb 35 treballadors, té un sistema modèlic de gestió amb un esquema molt comprensible i útil que garanteix una ràpida resposta davant dels excedents.

En Felip Donadeu, pagès de la Catalunya nord (fruita dolça a Eus al Conflent), ens explicà les iniciatives de la zona per evitar el malbaratament i aconseguir més grans donacions d’aliments. També comenta la llei francesa. Després va assenyalar l’evolució de les produccions de fruita a la zona, el paper de la cooperativa i la seva estratègia com agricultor. Cal remarcar que ha passat a producció orgànica i que això li ha suposat una disminució molt important dels residus. Quan feia producció convencional qualsevol producte marcat o que no complia uns estàndards de presentació no tenia sortida al mercat, ara pel contrari no té problema per comercialitzar-ne la totalitat.

Per últim, l’Eduard Arruga. President del Banc d’Aliments de Barcelona, ens va presentar el grans números del Banc d’aliments de Barcelona i la seva trajectòria en el temps. Impressionen. A la vegada ens recorda el paper clau que a la creació del Banc va tenir en Jordi Peix, que tots trobem a faltar.

Com ens va indicar en Salvador Puig va ser més una jornada de treball molt activa sobre el malbaratament alimentari, que un seguit de conferències. Creiem que és cap aquest model cap el que anirem treballant. Ja que som pocs aprofitem bé l’ oportunitat.

Teniu més informació en els powers points que varen presentar els participants i als que podeu accedir.

Els organitzadors:

Lourdes Viladomiu

Jordi Rosell

Taula rodona sobre el TTIP

El tractat de lliure comerç i inversió que la Unió Europea (UE) està negociant amb els Estats Units (EUA) per crear l’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió, conegut també com a TTIP per les sigles del seu nom anglès (Transatlantic Trade and Investment Partnership), pot tenir un impacte notable en el sector agroalimentari català.

La magnitud dependrà de fins a quin grau l’acord elimina efectivament els obstacles aranzelaris i no aranzelaris en els intercanvis recíprocs. Pel que fa als primers, malgrat que de mitjana els drets de duana d’una zona i l’altra són baixos, romanen alguns aranzels alts (crestes aranzelàries) i molt alts (megaaranzels) per a determinats productes del sector agroalimentari. A l’hora, les mesures sanitàries, fitosanitàries i altres barreres tècniques són un obstacle més que notable per als intercanvis de bona part de productes del sector agrari i alimentari.

L’eliminació dels obstacles aranzelaris i no aranzelaris al comerç agroalimentari entre la UE i els EUA donarà lloc a canvis en la dinàmica i composició d’aquest comerç i, per tant, tindrà efectes d’una certa grandària en els diferents subsectors agroalimentaris.

Vist des de la UE, per alguns subsectors el TTIP és una oportunitat per a consolidar i ampliar les exportacions al mercat americà. D’altres el veuen amb temor per la competència de produccions dels EUA, fins ara sense accés al mercat de la UE pels aranzels i les barreres sanitàries, fitosanitàries o tècniques. L’efecte final del TTIP sobre el sector agroalimentari de la UE i de Catalunya dependrà, però, del contingut final d’un acord que, de fet, encara es troba en negociació.

Amb la finalitat de posar llum a aquesta problemàtica el passat dia 14 de setembre es va celebrar una Jornada a la ICEA amb el seguent

PROGRAMA

17,45 Presentació de la Jornada, a càrrec de Josep M. Vives de Quadras, president de la ICEA

18,00 Aspectes generals del TTIPP, a càrrec de Mark Jeffery, representant de la UE a Barcelona

18,30 Sector Boví, a càrrec d’Albert Juanola (ASOPROVAC)

18,45 Sector Porcí, a càrrec d’Andreu Ferrer (Unió de Pagesos de Catalunya)

19,00 Sector Vitivinícola, a càrrec de Salvador Puig (INCAVI)

19,15 Sector de la fruita, a càrrec de Manel Simón (AFRUCAT)

19,30 Repercussions previsibles del TTIP en el sector agrari de Catalunya, a càrrec de Antoni Díaz (Departament d’Agricultura, Ramaderia , Pesca i Alimentació)

19,45 Debat amb la participació dels ponents i de Ramon Sentmarti (PRODECA). Moderació:Jordi Rosell (UAB)

La ICEA i el projecte Mengem sa

Per tal d’avaluar i explicar com va anar la III edició Mengem sa, i a efectes de pensar amb la IV edició, es va celebrar el passat 19 de setembre una conferencia a càrrec del  Dr. Abel Mariné, president de l’ACCA, que va presentar les principals conclusions de la III Jornada.

 

Workshop de la fruita dolça. Cercant equilibris: innovació, competitivitat i internacionalització

 

Quan es parla de mercats, el concepte d’equilibri s’acostuma a representar com a l’intersecció entre l’oferta i la demanda. Si ens desplacem cap a un dels costats de la gràfica es guanyen diners, però cap a l’altre cantó sempre hi ha algú que hi perd. De vegades, la translació de les teories a la vida real no és tan senzilla, i pot passar que la pèrdua es doni vagis cap a on vagis.

La realitat del moment transcendent que viu la fructicultura va portar a reflexionar de forma col·lectiva sobre el perquè del desequilibri. Així va neixer aquest primer Workshop entre Univesitat de Lleida, Afrucat, ICEA i Agroprés. La segona part de la jornada va tenir entitat pròpia. Es va tractar de dues tertúlies organitzades de la mà de Siete Agromarketing sobre el mercat xinès, la gran esperança i el gran repte tecnològic per a la fructicultura.

Tot en el marc de la Fira de Lleida, celebrat el dia 29 de setembr

PROGRAMA DE LA JORNADA TÈCNICA

 BLOC I: LA REALITAT DEL DESEQUILIBRI.

 

Estudi de costos de producció en fruita.

Sr. José S. Millán; Professor de la UdL.

Cadena de valor en fruita de pinyol.

Sr. Julián Briz; Catedràtic de la UPM.

El mercat fruiter i la seva gestió.

Sr. Manel Simon; Director general d’Afrucat.

Taula rodona de debat de la situació.

Modera: Sr. Antoni Colom; ETSEA-FDET-UdL.

Sr. Xavier Miarnau; Enginyer Agrícola-Fructicultor.

Sr. Sisco Palau; President del Comité de fruita de pinyol d’Afrucat.

Sr. Simó Alegre; Director del FruitCentre.

Sr. Antoni Díaz; Director general d’Agricultura de la Generalitat.

Representant; de la Generalitat.

BLOC II: LES NOVES OPORTUNITATS.
COMERCIALITZACIÓ SEGURA A LA XINA.

Presentació del bloc II.

Les claus guanyadores per poder arribar a la Xina.

Modera: Periodista agroalimentari.

La Caixa.

Syngenta.

Entitat d’Assegurances.

Empresa de Transports.

Taula d’experts en mercats internacionals.

Consultor Internacional.

Conseller Econòmic i Comercial de l’Ambaixada Espanyola a la Xina.

Sr. Josep Usall; Cap del Programa de Post-collita de l’IRTA.

Prodeca.

Sr. Manel Simon; Director general d’Afrucat.

Sr. Josep Presseguer; Director general de Fruits de Ponent.

Conclusions del WorkShop.

 

Sortida amb la Mediterranean Garden Society a Arenys de Mar

Des de la Secció de Jardineria i Paisatgisme es va promoure la participació en l’activitat de la branca catalana de la Mediterranean Garden Society que es concretava en una visita a Arenys de Mar el dia 1 d’octubre.

Els punts d’interès visitats van ser:

  • Claustre dels Caputxins.
  • Eixida d’una casa particular.
  • Jardí de Salvi Miserachs i Sara González, La Planeta, ones va poder veure la seva col·lecció de palmeres.

 

 

Premi Estudiants ICEA

La ICEA convoca la trenta-tresena edició del Premi per a Estudiants, tal com s’especifica en el següent enllaç

PREMI PER A ESTUDIANTS ICEA 2017

Aquest premi forma part del conjunt de premis de la IEC, la participació en el quals s’hauran de tramitar exclusivament per via telemàtica al web premis.iec.cat, fins a les 13 hores del dia 30 de novembre de 2016.