Butlletins

2 – QUÈ HEM FET?

XXXI Jornada d’Agricultura de Prada: El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari

El dissabte, 20 d’agost de 2016, es va realitzar la XXXI Jornada d’Agricultura a Prada en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. El tema d’aquest any va ser “El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari”.

L’obertura de la Jornada va estar a càrrec d’Antoni Diaz i Vendrell, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat de Catalunya, que ens va fer una síntesi del que està fent l’Administració catalana actualment per afrontar el malbaratament alimentari. S’ha creat una Comissió per definir l’estratègia i s’està treballant per millorar la proposta de llei presentada al Parlament pel grup dels socialistes. Com a elements basics de l’estratègia cal destacar l’èmfasi a la prevenció; intervenció a tota la cadena alimentaria amb coordinació dels agents; introducció de la responsabilitat social corporativa en el malbaratament; seguiment del que es fa a la Unió Europea; conscienciació a escoles i llars; promoció de la reutilització del diferents subproductes; xarxes de proximitat per facilitar les donacions i inclusió de la llei del bon samarità.

La  Raquel Diaz. del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) ens va resumir el projectes en els que aquesta institució ha o està treballant relacionats amb el malbaratament alimentari. Al 2013 van realitzar una sèrie d’enquestes per conèixer el grau de conscienciació de la població sobre el malbaratament, posteriorment han treballat amb una proposta metodològica de com quantificar el malbaratament i actualment col·laboren en el projecte europeu Refresh (Resource efficient food and dirink for entire supply chain), que es el projecte de recerca de referència a la UE en aquest àmbit.

La Victoria Soldevila de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va exposar  resultats comparatius del projecte Food saving en el que va participar conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El projecte el van impulsar  tres Universitats italianes i es van dur a terme anàlisis de casos de tota la cadena productiva i de les ONG de distribució de les donacions. Va assenyalar algunes de les particularitats del model català tant en producció com en el sistema de donació. En aquest últim s’aprecia un grau elevat d’interacció del sector privat i públic i un fort protagonisme del Banc dels Aliments.

En DavidEsteller d’AECOC, l’associació de fabricants i distribuïdors,  a més a més d’ explicar-nos quin són els grans objectius de l’organització en la que treballa, ens va explicar les principals lleis a l’àmbit de la lluita contra el malbaratament a altres països i el marc legislatiu d’Espanya. La llei del bon samarità s’aplica als EEUU, Mèxic i Itàlia i comporta l’exempció de responsabilitats als donants. També va assenyalar les limitacions de la llei francesa. En el cas Espanyol va assenyalar que no existeix una llei tret de la proposta legislativa catalana, però va analitzar el tractament de les donacions en l’IVA i en l’impost de societats. Amb una operació complexa d’enginyeria financera els beneficis a l’impost de societats poden ser importants, però l’IVA sempre s’ha de pagar (pot assumir-lo el que dóna o el que rep la donació).

En Paco Muñoz de la oficina de medi ambient de la UAB va treballar el tema de la quantificació i molt especialment dels reptes que suposa la quantificació del malbaratament a les primeres etapes de la cadena alimentària, és a dir a la producció agrària. No hi ha una fórmula infal·lible, ni un mètode comú en els estudis. De forma que cal veure quina és la definició de malbaratament i el mètode de quantificació utilitzat quan s’indiquen xifres de malbaratament.

A la tarda varem procedir a casos d’estudi, seguint el que ja es una tradició.

La Mireia Barba ens va explicar l’ experiència d’Espigoladors, una iniciativa d’emprenedoria social en la que s’uneixen la lluita contra l’exclusió social amb la lluita contra el malbaratament alimentari. Per a la seva creació es van inspirar en experiències d’altres països i després d’ un fort reconeixement institucional que els hi ha suposat una sèrie de premis volen arribar a més zones,  amb un sistema de franquícies socials.  Espigolar suposa entrar en els camps una vegada feta la collita i recollir les restes. Restes que donen o elaboren. Amb un sistema de comunicació molt elaborat han entrat en un àmbit poc treballat fins el moment.

En Josep Tejedo, Director general de Mercabarna,  va explicar el que estan fent i volen fer en el futur en el marc de la lluita contra el malbaratament. És una experiència puntera en el marc del mercats majoristes. Després d’anys de treballar el reciclatge (fins a arribar al 72% avui) i les donacions (amb una seu del Banc dels aliments dins el recinte), ara s’orienten a la creació d’un Centre d’aprofitament alimentari més ambiciós. Tot això es complementa en programes de sensibilització a les escoles.

L’Alba Alsina de l’empresa Natureco ens va explicar el mètode que l’empresa utilitza per minimitzar el residus i per garantir-ne el màxim aprofitament. Encara que sigui  una petita empresa, amb 35 treballadors, té un sistema modèlic de gestió amb un esquema molt comprensible i útil que garanteix una ràpida resposta davant dels excedents.

En Felip Donadeu, pagès de la Catalunya nord (fruita dolça a Eus al Conflent), ens explicà les iniciatives de la zona per evitar el malbaratament i aconseguir més grans donacions d’aliments. També comenta la llei francesa. Després va assenyalar l’evolució de les produccions de fruita a la zona, el paper de la cooperativa i la seva estratègia com agricultor. Cal remarcar que ha passat a producció orgànica i que això li ha suposat una disminució molt important dels residus. Quan feia producció convencional qualsevol producte marcat o que no complia uns estàndards de presentació no tenia sortida al mercat, ara pel contrari no té problema per comercialitzar-ne la totalitat.

Per últim, l’Eduard Arruga. President del Banc d’Aliments de Barcelona, ens va presentar el grans números del Banc d’aliments de Barcelona i la seva trajectòria en el temps. Impressionen. A la vegada ens recorda el paper clau que a la creació del Banc va tenir en Jordi Peix, que tots trobem a faltar.

Com ens va indicar en Salvador Puig va ser més una jornada de treball molt activa sobre el malbaratament alimentari, que un seguit de conferències. Creiem que és cap aquest model cap el que anirem treballant. Ja que som pocs aprofitem bé l’ oportunitat.

Teniu més informació en els powers points que varen presentar els participants i als que podeu accedir.

Els organitzadors:

Lourdes Viladomiu

Jordi Rosell

Taula rodona sobre el TTIP

El tractat de lliure comerç i inversió que la Unió Europea (UE) està negociant amb els Estats Units (EUA) per crear l’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió, conegut també com a TTIP per les sigles del seu nom anglès (Transatlantic Trade and Investment Partnership), pot tenir un impacte notable en el sector agroalimentari català.

La magnitud dependrà de fins a quin grau l’acord elimina efectivament els obstacles aranzelaris i no aranzelaris en els intercanvis recíprocs. Pel que fa als primers, malgrat que de mitjana els drets de duana d’una zona i l’altra són baixos, romanen alguns aranzels alts (crestes aranzelàries) i molt alts (megaaranzels) per a determinats productes del sector agroalimentari. A l’hora, les mesures sanitàries, fitosanitàries i altres barreres tècniques són un obstacle més que notable per als intercanvis de bona part de productes del sector agrari i alimentari.

L’eliminació dels obstacles aranzelaris i no aranzelaris al comerç agroalimentari entre la UE i els EUA donarà lloc a canvis en la dinàmica i composició d’aquest comerç i, per tant, tindrà efectes d’una certa grandària en els diferents subsectors agroalimentaris.

Vist des de la UE, per alguns subsectors el TTIP és una oportunitat per a consolidar i ampliar les exportacions al mercat americà. D’altres el veuen amb temor per la competència de produccions dels EUA, fins ara sense accés al mercat de la UE pels aranzels i les barreres sanitàries, fitosanitàries o tècniques. L’efecte final del TTIP sobre el sector agroalimentari de la UE i de Catalunya dependrà, però, del contingut final d’un acord que, de fet, encara es troba en negociació.

Amb la finalitat de posar llum a aquesta problemàtica el passat dia 14 de setembre es va celebrar una Jornada a la ICEA amb el seguent

PROGRAMA

17,45 Presentació de la Jornada, a càrrec de Josep M. Vives de Quadras, president de la ICEA

18,00 Aspectes generals del TTIPP, a càrrec de Mark Jeffery, representant de la UE a Barcelona

18,30 Sector Boví, a càrrec d’Albert Juanola (ASOPROVAC)

18,45 Sector Porcí, a càrrec d’Andreu Ferrer (Unió de Pagesos de Catalunya)

19,00 Sector Vitivinícola, a càrrec de Salvador Puig (INCAVI)

19,15 Sector de la fruita, a càrrec de Manel Simón (AFRUCAT)

19,30 Repercussions previsibles del TTIP en el sector agrari de Catalunya, a càrrec de Antoni Díaz (Departament d’Agricultura, Ramaderia , Pesca i Alimentació)

19,45 Debat amb la participació dels ponents i de Ramon Sentmarti (PRODECA). Moderació:Jordi Rosell (UAB)

La ICEA i el projecte Mengem sa

Per tal d’avaluar i explicar com va anar la III edició Mengem sa, i a efectes de pensar amb la IV edició, es va celebrar el passat 19 de setembre una conferencia a càrrec del  Dr. Abel Mariné, president de l’ACCA, que va presentar les principals conclusions de la III Jornada.

 

Workshop de la fruita dolça. Cercant equilibris: innovació, competitivitat i internacionalització

 

Quan es parla de mercats, el concepte d’equilibri s’acostuma a representar com a l’intersecció entre l’oferta i la demanda. Si ens desplacem cap a un dels costats de la gràfica es guanyen diners, però cap a l’altre cantó sempre hi ha algú que hi perd. De vegades, la translació de les teories a la vida real no és tan senzilla, i pot passar que la pèrdua es doni vagis cap a on vagis.

La realitat del moment transcendent que viu la fructicultura va portar a reflexionar de forma col·lectiva sobre el perquè del desequilibri. Així va neixer aquest primer Workshop entre Univesitat de Lleida, Afrucat, ICEA i Agroprés. La segona part de la jornada va tenir entitat pròpia. Es va tractar de dues tertúlies organitzades de la mà de Siete Agromarketing sobre el mercat xinès, la gran esperança i el gran repte tecnològic per a la fructicultura.

Tot en el marc de la Fira de Lleida, celebrat el dia 29 de setembr

PROGRAMA DE LA JORNADA TÈCNICA

 BLOC I: LA REALITAT DEL DESEQUILIBRI.

 

Estudi de costos de producció en fruita.

Sr. José S. Millán; Professor de la UdL.

Cadena de valor en fruita de pinyol.

Sr. Julián Briz; Catedràtic de la UPM.

El mercat fruiter i la seva gestió.

Sr. Manel Simon; Director general d’Afrucat.

Taula rodona de debat de la situació.

Modera: Sr. Antoni Colom; ETSEA-FDET-UdL.

Sr. Xavier Miarnau; Enginyer Agrícola-Fructicultor.

Sr. Sisco Palau; President del Comité de fruita de pinyol d’Afrucat.

Sr. Simó Alegre; Director del FruitCentre.

Sr. Antoni Díaz; Director general d’Agricultura de la Generalitat.

Representant; de la Generalitat.

BLOC II: LES NOVES OPORTUNITATS.
COMERCIALITZACIÓ SEGURA A LA XINA.

Presentació del bloc II.

Les claus guanyadores per poder arribar a la Xina.

Modera: Periodista agroalimentari.

La Caixa.

Syngenta.

Entitat d’Assegurances.

Empresa de Transports.

Taula d’experts en mercats internacionals.

Consultor Internacional.

Conseller Econòmic i Comercial de l’Ambaixada Espanyola a la Xina.

Sr. Josep Usall; Cap del Programa de Post-collita de l’IRTA.

Prodeca.

Sr. Manel Simon; Director general d’Afrucat.

Sr. Josep Presseguer; Director general de Fruits de Ponent.

Conclusions del WorkShop.

 

Sortida amb la Mediterranean Garden Society a Arenys de Mar

Des de la Secció de Jardineria i Paisatgisme es va promoure la participació en l’activitat de la branca catalana de la Mediterranean Garden Society que es concretava en una visita a Arenys de Mar el dia 1 d’octubre.

Els punts d’interès visitats van ser:

  • Claustre dels Caputxins.
  • Eixida d’una casa particular.
  • Jardí de Salvi Miserachs i Sara González, La Planeta, ones va poder veure la seva col·lecció de palmeres.