Butlletins

5 – DOCUMENTACIÓ D’ACTIVITATS REALITZADES

Resum de Transcatalonia 2016

Participants a Transcatalonia 2016

La jornada Transcatalònia és ja una activitat clàssica de la Secció de Sòls de la ICEA. Es tracta d’una jornada en la qual es segueix un circuit prèviament estudiat i preparat, amb la finalitat d’observar sòls i paisatges d’una comarca o territori concret de Catalunya. Aquest any la Transcatalònia ha recorregut una part de la comarca del Berguedà i ha comptat amb la participació de 30 persones.

La jornada s’ha iniciat a les terrasses altes del riu Llobregat a la zona de Cal Rosal, prop de Berga, on s’han observat sòls amb una evolució interessant, amb  rentat dels carbonats i formació d’un perfil (alfisòl) de característiques poc freqüents i poc extenses en aquesta zona del país.

Posteriorment l’equip s’ha desplaçat al santuari de Queralt, on la bona visibilitat de la jornada, després d’una setmana de pluges, ha permès una explicació de la fisiografia del Berguedà Sud.

La següent parada ha estat a la conca de Vallcebre on s’han observat sòls sota coberta forestal –antigament prats de muntanya – formats en cons de dejecció. Es tracta de mol.lisòls, caracteritzats per un alt contingut de matèria orgànica, fèrtils, però de mecanització complexa per la presència de grans blocs de calcàries depositats per la força del con al·luvial. A la mateixa zona de Vallcebre s’han rebut les explicacions del tècnic responsable d’una estació hidrològica del CSIC, que porta gairebé trenta anys generant dades. Informació que un cop elaborada ha resultat d’un valor importantíssim pel coneixement de l’impacte de la tipologia de les cobertes vegetals en el cabals, erosió i règim hídric, amb conclusions rellevants pel maneig de les capçaleres de conques similars.

Desprès del dinar, realitzat a la mateixa zona, s’ha recorregut l’àrea que va estar afectada per la mineria a cel obert en els anys vuitanta del segle passat, amb l’observació de l’impacte i el grau de cicatrització actual. Aquesta zona va ser pionera a Catalunya en la realització d’estudis d’impacte ambiental de la mineria a cel obert. Sobre aquesta problemàtica es varen generar  diversos estudis que han estat objecte d’explicació sobre el terreny on es varen desenvolupar.

Finalment la jornada ha finalitzat als vessants del Pedraforca, on s’ha estudiat un perfil de sòl caracteritzat per la formació d’horitzons calcaris en un entorn on aquests horitzons són poc freqüents, tot i que aquesta situació es dona en altres indrets dels vessant sud del Prepirineu. Es tracta també d’un perfil d’un gran valor evolutiu i didàctic.

En aquest punt ha finalitzat la jornada, que ha rebut una bona valoració per part  dels assistents, en base a les  característiques dels sòls observats, explicacions rebudes en cada parada  i sens dubte la bellesa paisatgística del recorregut. Tots els assistents han rebut la corresponent “Guia Transcatalònia 2017”  amb el detall del circuit i explicacions de cada punt d’observació

Agraïm des de la ICEA el treball per fer possible la jornada realitzat pel Toni Baltiérrez, bon coneixedor dels sòls berguedans.

 

Miquel Aran

Coordinador Secció de Sòls de la ICEA

Resum de la Jornada Els cultius transgènics a Europa: legislació, avaluació i perspectives

Els cultius trangènics a Europa: legislació, avaluació i perspectives

Dimarts, 8 de novembre

Josep Maria Casacuberta Suñer, investigador del CRAG (CSIC-IRTA-UAB-UB) i membre de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)

 

Presentació de la jornada segons programa

Els cultius transgènics es produeixen en gairebé 200 milions d’hectàrees arreu del món, especialment als Estats Units, Argentina, Brasil i en països menys desenvolupats, com ara la Índia o la Xina.

Actualment, la majoria dels transgènics cultivats s’han modificat per a ser més resistents a plagues o més tolerants a herbicides, cosa que permetria augmentar la productivitat i fer un ús més racional dels agroquímics, reduint la despesa de producció, sanitària i ambiental.

Els cultius transgènics també poden presentar major resistència a les adversitats del medi (clima, sòl o salinitat), per la qual cosa ofereixen una oportunitat per a l’adaptació de l’agricultura al canvi climàtic.

En els darrers anys s’han desenvolupat noves tècniques que permetrien modificar els genomes de plantes d’una manera més dirigida que amb la transgènia o les tècniques de millora clàssica. A Europa es debat si aquestes noves tècniques de modificació genètica s’han de considerar o no com a transgènics.

D’altra banda, molta població està preocupada pel perill que poden representar per a la salut humana, la possible transferència a altres organismes o per la dependència de l’agricultor respecte a les companyies que els patenten.

L’objectiu de la Jornada és debatre aquestes qüestions, el seu estat actual i les perspectives de futur per als cultiu transgènics a Catalunya.

Consideracions addicionals. El que vaig aprendre

Va ser una jornada molt interessant, en Josep Maria Casacuberta s’explica molt bé i encara que la seva aproximació és molt tècnica, és entenedora i  arriba  a un públic ampli i als ls que no som coneixedors del tema.

El punt de partida és que totes les plantes actuals són conseqüència d’importants mutacions genètiques, ja siguin per mutacions espontànies o per mutacions induïdes. Del tomàquet o del blat de moro inicial a l’actual les diferències són abismals.

La seqüència de les plantes segons  mutacions fora la següent: wild species, cultivated plants, bred plants, transgenic plants, gene-edited plants.

Els transgènics apareixen al 1983 a Bèlgica i es comercialitzen per primera vegada al 1994 com a puré de tomàquet enllaunat. Molt aviat són mal acceptats per la població, especialment a Europa. Són molt diverses les raons explicatives d’aquest rebuig  però voldria destacar quatre que es van  introduir durant la Jornada. En primer lloc els primers transgènics no aportaven res pel consumidor, les seves qualitats eren la resistència a malalties i la tolerància a herbicides/ insecticides. Les avantatges eren pels agricultors, però els consumidors del món ric són molt insensibles als rendiments agraris, en una societat a on els aliments abunden. Recordem que en les ultimes dècades del segle passat van haver-hi molts moments de sobreproducció a Europa . En segon lloc, les empreses productores de llavors transgèniques (poques i molt fortes) van manifestar una forta supèrbia,  presentant-los com la solució a la fam al món i com una alternativa universal que anul·laria totes les formes de producció anteriors. En tercer lloc, la població no acceptà bé els riscos per una proposta que no venia a aportar  beneficis evidents.  Així mateix, el control monopolístic dels avenços  i de la propietat intel·lectual d’aquests a mans d’unes poques empreses  ha acabat de reafirmar el rebuig als transgènics en l’alimentació.

Europa va adoptar mesures de quasi prohibició dels conreus transgènics  (solament el blat de moro resistent al barrinador, que és el que es produeix a Catalunya) i més obertes en quant a la importació, de forma que avui quasi la totalitat de la soja i del blat de moro que s’importa és transgènic.

En els últims anys,  els avenços en el coneixement dels genomes de les plantes estan permeten noves tècniques de modificació de les plantes. Aquestes tècniques permeten millores menys dràstiques que  els transgènics, però poden aportar elements de millora de la qualitat importants. Transgènics i tècniques d’edició gnòmica són complementàries, no fan el mateix, però poden donar lloc a productes molt millorats.

Els nous conreus i llavors conseqüència d’aquestes tècniques tenen avantatges i problemes pel seu desenvolupament.

Entre les avantatges destacaríem que les tècniques són molt més econòmiques que les pròpies dels transgènics. Les mutacions poden proporcionar millores molt fàcilment identificables i apreciades pels consumidors.  Els canvis que proporcionen  són menys dràstics i comporten menys riscos.

Entre els problemes que apareixen pel seu desenvolupament, els més greus és la seva possible identificació  amb els transgènics. Aquesta assimilació  pot comportar la no acceptació del consumidor. Però a més a més  els organismes competents  tenen que pronunciar-se.  Fa anys que s’espera la posició de la UE. Als USA s’ha fet una triple consideració d’aquests productes que comporta vies diferents d’aprovació.   A Europa, segons la seva opinió, la decisió final serà  jurídica, és a dir, segons les interpretacions legals  dels textos que defineixen els OGM , i per tant,  la decisió no serà ni científica, ni política.  Alemanya ja s’ha pronunciat i considera que aquests productes no són transgènics.

Els nous productes encara no tenen un nom àmpliament acceptat, utilitzant-se molt el de conreus d’edició gnòmica.

En el meu parer i donat que no són una alternativa als transgènics, el debat sobre aquest continua obert i sense canvis notables. D’altra banda,  els  conreus d’edició gnòmica poden veure’s seriosament afectats pels rebuig als transgènics sinó es fa una comunicació i aprovació adient.  El desenvolupament d’aquest nous conreus sembla  molt lent i tortuós.

Resum redactat per Lourdes Viladomiu