Butlletins

4.1 – LA RIDÍCULA REFORMA DE LA PAC DE 2014

La ridícula reforma de la PAC de 2014

Lourdes Viladomiu

Maig 2013

 

Després de més de dos anys de debat sobre la reforma de la PAC, avui es coneix ja el seu contingut i es pot assegurar que el seu abast és ben limitat. Per contra, la campanya de comunicació està sent molt rica, manifestant una forta inflació d’objectius, mantenint la sostenibilitat com a principi inspirador, recuperant com a elements justificatius de la intervenció els desajustos dels mercats agraris, el caràcter estratègic dels aliments en un món que avança cap a l’escassetat i mantenint la concepció que els agricultors europeus són un col·lectiu pobre que requereix ajudes a la seva renda.

La PAC futura pot arribar a destinar gairebé el 90% del seu pressupost a transferència de renda als seus beneficiaris. Al Pilar I aquestes transferències prenen la forma en la seva gairebé totalitat de pagaments desacoblats de la producció. Es tracta d’una transferència de renda als tenidors de terres. El percentatge dels pagaments que es mantenen vinculats o acoblats a l’obligació de produir semblen reservats a la ramaderia, que queda malament posicionada en la reforma. La recepció dels pagaments desacoblats s’intenta legitimar a partir d’una condicionalitat que ara passa a anomenar-se “greening”. Les tres condicions addicionals que es van plantejar en la proposta de 2011 s’han anat alleugerint progressivament contenint nombroses excepcions i una reducció de les exigències. La seva credibilitat en termes de millora ambiental està molt qüestionada, però el seu manteniment és inqüestionable ja que és de fet l’únic element de legitimació de les ajudes directes desacoblades.

Al Pilar II, que continua en règim de cofinançament, es mantenen i es potencien els pagaments per mesures agroambientals, els pagaments en zones de muntanya, els pagaments en zones Natura 2000. A més s’accepta transferir recursos del pilar II al Pilar I, que agraeixen els estats que no poden assegurar els recursos necessaris per al cofinançament, però que augmentaran més la importància dels pagaments directes desacoblats en el conjunt del pressupost de la PAC.

En les mesures d’intervenció de mercat no hi ha novetats, es manté el que existia, i malgrat que la volatilitat dels preus es considera un dels grans problemes de l’agro actual no hi ha cap novetat significativa, igual que en relació a l’enfortiment dels agricultors en la cadena de valor dels aliments.

El segon Pilar manté la tendència inflacionista objectius de la PAC amb sis prioritats que comprenen tot tipus d’elements des de mitigar el canvi climàtic a fomentar la inclusió social. Aquest Pilar ha d’implementar una nova enutjosa metodologia de treball que en nom de la simplificació fa molt més complex el procés administratiu amb contractes de partenariat, amb més exigències comunitàries i amb més paperassa.

Tristement la reforma deixa poc pressupost i relega al mínim les mesures de suport a la inversió, ja sigui en les explotacions agràries, en cooperatives, en empreses agroalimentàries o a la diversificació del món rural. La inversió és la clau per a la incorporació de noves tecnologies que són fonamentals en la millor gestió dels recursos naturals-estalvi aigua-, per treballar amb tècniques menys contaminants, per incorporar noves activitats, per crear noves empreses-explotacions agràries, per reorganitzar la cadena alimentària promocionant una nova logística en la distribució que faciliti el consum de productes de proximitat, per a enfortir el món rural i evitar la seva despoblament, per generar ocupació i incorporar joves, és a dir, per a tots aquells elements que han de permetre moure cap a un model que permeti “fer les coses bé”.

I aquesta manca de consideració del suport a la inversió és especialment greu als països pobres de la UE, on no hi ha més política agrària que aquella que pot inserir-se en el finançament de la PAC. Per contra en els països rics la política agrària nacional mantindrà els seus programes nacions de suport a la innovació, a la incorporació de tecnologia, a la formació, a la millora en la gestió dels recursos, a la lluita contra la contaminació i en definitiva a canviar la manera de fer agricultura. Per a ells, la PAC només és una manera de recuperar pressupost en benefici d’un col·lectiu molt determinat els posseïdors de la terra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *