Butlletins

4.4 – LA PROBLEMÀTICA ACTUAL DEL SECTOR LLETER CATALÀ

REFLEXIONS DE LA SECCIÓ D’ESTUDIS RURALS DE LA ICEA SOBRE LA PROBLEMÀTICA ACTUAL DEL SECTOR LLETER CATALÀ

Membres de la Secció d’Estudis Rurals de la ICEA

Barcelona, abril de 2013.

La Secció d’Estudis Rurals de la ICEA, com a secció entitat compromesa amb el sector agrari i el món rural català, vol exposar algunes reflexions sobre la situació actual del sector lleter al nostre país.

El sector lleter és una de les activitats importants de la nostra ramaderia actualment amb 700 explotacions professionals (a finals dels anys vuitanta n’hi havia 3.000), i amb una indústria làctia potent i moderna.

La llet és un aliment bàsic i estratègic per qualsevol país/comunitat a l’hora de valorar la seva seguretat alimentària.

La situació que estan travessant els productors és molt crítica, degut fonamentalment als elevats costos de producció i a la baixa remuneració de la llet. L’ escassa disponibilitat de terres que permeti la pròpia producció d’alimentació animal. Aquest fet posa en risc de fer desaparèixer encara més explotacions, amb el consegüent impacte sobre les famílies que s’hi dediquen, el teixit empresarial  i el territori on desenvolupen la seva activitat.

Les explotacions de vaques de llet tenen una capacitat limitada per adaptar-se a les fluctuacions de preus del mercat pel propi cicle de vida de l’animal. Encara que augmenti el preu de l’alimentació o baixi el preu de la llet, el marge de reacció del ramader és “inelàstic” a l’hora de desfer-se de caps de bestiar o augmentar-ne el nombre . A més, un dels “patrimonis”  dels productors ramaders és la genètica del seu ramat i la seva capacitat de recria que suposa per altra banda, la necessitat de realitzar una inversió a llarg termini.

Els ramaders han fet fortes inversions i esforços per modernitzar les seves granges i aconseguir uns nivells altíssims de productivitat i qualitat, que no es veuen compensats suficientment pels preus de venda de la llet. Si hi afegim l’augment sostingut dels preus de l’alimentació animal, tot plegat fa que actualment els professionals del sector hagin assolit un nivell d’endeutament elevat que fa témer per la seva viabilitat.  Aquesta situació es dóna en un país deficitari en la producció de llet en relació amb la seva demanda a causa de l’establiment d’unes quotes insuficients i s’agreuja per unes importacions de llet a preus baixos procedents d’altres països, especialment de França. De fet, empreses franceses són propietàries avui del 40 % de la capacitat industrial làctia de casa nostra.

La propera desaparició del règim de quotes obre nous interrogants sobre com s’estructurarà la producció a partir d’ara. Tanmateix,  la major part d’explotacions catalanes, compten amb un bon nivell tecnològic i professional i amb unes dimensions que permeten encarar aquest repte de manera positiva. Però són molt vulnerables al preu de les matèries primeres per a l’alimentació del bestiar, que és una de les causes principals de la crisi actual d’aquest sector, junt amb el descens del preu de la llet i la concentració del poder de negociació en la distribució.

A Catalunya comptem amb vàries centrals lleteres, amb bones instal·lacions, des de les que s’abasteix el mercat català i el de bona part del litoral espanyol. Això els dóna bones perspectives de futur, si bé per garantir la seva continuïtat també és fonamental comptar amb la suficient producció de llet a la zona.

La indústria làctia també passa per dificultats importants per la impossibilitat d’aconseguir un valor adequat de la llet, que només millora a base de derivats lactis com els funcionals o amb productes diferenciats orientats a satisfer determinats aspectes de la dieta o salut.

La gran distribució fa temps que utilitza la llet com a producte reclam, a preus que no cobreixen ni els seus costos, i això pressiona a la baixa tota la cadena, posant en dificultat seriosa la indústria i la ramaderia de casa nostra i reduint la qualitat del producte que s’ofereix al consumidor. La marca blanca o de distribució es ven a uns preus que només es justifiquen amb sacrifici de qualitat o de marge, i per a compensar-ho han de posar preus força superiors en el producte de marca. Aquest cicle viciós compromet el futur de la cadena productiva de casa nostra. I l’actual crisi de consum de les famílies fa que s’estigui pressionant més en aquest sentit.

Per tot això, que no només passa a Catalunya, cada vegada hi ha més veus i també iniciatives polítiques per combatre les pràctiques comercials abusives, que es concretaran en normatives noves que donin més transparència i evitin certes posicions de domini excessiu.

En aquest sentit, des d’aquest any, la relació entre el ramader i la central lletera ha d’estar emparada per un contracte i una certa estabilitat en les relacions entre ambdues parts.   Però hi ha dubtes sobre si, per una banda, el contracte servirà eficientment a assegurar un preu mínim que cobreixi costos i, per altra banda,  com es gestionaran els incompliments  ja que fins ara els contractes només asseguren el volum a la indústria però el preu pel productor es continua negociant mensualment. A més, és habitual que la indústria marqui el preu a mes vençut; és a dir, que s’entrega la llet sense saber realment a quin preu es cobrarà.

De manera general, la fixació de preus de la llet només s’aplica el criteri de l’evolució de les vendes de la distribució i la indústria, sense tenir en compte els costos de producció. En aquest sentit, la gran informació que ofereix l’Observatori de preus de la llet de Catalunya constitueix una referència que s’hauria de tenir molt en compte a l’hora de marcar els preus.

Davant de tot això, la Secció d’Estudis Rurals de Institució Catalana d’Estudis Agraris, fa les propostes següents:

  1. Que els ramaders puguin vendre la llet a un preu suficientment remunerador per garantir la viabilitat de les seves explotacions. Els contractes amb les indústries han d’assegurar un preu mínim tenint en compte els costos de les explotacions i han d’ajudar a donar més garanties i perspectives de futur al sector.
  2. Que es vertebri millor la cadena productiva, especialment entre la producció i la indústria, per tal d’aconseguir una posició de més força davant la gran distribució i poder millorar la negociació dels preus de la llet.
  3. Que es creïn i reforcin les normes per evitar pràctiques incorrectes i abusives en el mercat.
  4. Que es reguli l’etiquetatge de la llet per tal que el consumidor rebi informació clara sobre la procedència, els tractaments i la qualitat de la llet.
  5. Que s’estudiïn i s’impulsin mecanismes específics i adequats a les explotacions lleteres per tal de poder accedir al finançament necessari, perquè les explotacions que l’actual crisi de preus ha portat al límit de la subsistència puguin continuar.
  6. Que es reforci la recerca i la transferència d’innovacions al sector, sobretot en alimentació animal i maneig.
  7. Que es continuï fomentant el consum de llet i de productes lactis, amb una bona informació sobre els aspectes essencials per a la salut.
  8. Que es fomenti en aquest sector els productes de proximitat de la llet i derivat làctics, de forma que permeti valorar més la qualitat de la nostra producció.
  9. Que el govern de la Generalitat, desplegui tots aquells instruments que estiguin al seu abast per donar suport a les explotacions de vaquí de llet per a que puguin superar la situació actual i estar en millors condicions d’afrontar el futur.
  10. Que entre l’Administració i el sector es faci un Pla Estratègic pels propers anys davant el nou escenari de la desaparició de les quotes, amb mesures concretes per superar la situació actual i obrir perspectives de futur.

 

La Secció d’Estudis Rurals de la ICEA està oberta a col·laborar, en allò que li és propi, en aconseguir aquesta millora general en aquest sector estratègic que compta amb una tradició important a casa nostra i que cal que continuï tenint un paper destacable a la nostra agricultura i al nostre país.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *