Butlletins

Entrevista a la Dra. Mercè Durfort i Coll

NMERCE3OTICEA 24 entrevista a la Dra. Mercè Durfort i Coll. En relació a la ICEA la Dra. Durfort actua com a delegada de l´IEC i enllaç o representant de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, secció a la que està inscrita la societat filial ICEA.

Mercè Durfort, nascuda a França (La Suze-sur-Sarthe), és doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona  i, des del 1985, és catedràtica de Biologia Cel·lular de la seva Facultat de Biologia.

Des del 1994 al 2000 va ser presidenta de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual és membre numerari des de 1989 i de la qual Secció n’és representant davant la ICEA.

El seu treball de recerca i la seva activitat docent ha comptat amb els més alts reconeixements: Des del 1993, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de fet ella va ser la primera dona en formar part d’aquesta institució. El 2001 va rebre el Premi Narcis Monturiol al Mèrit científic i tecnològic. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. Finalment el 4 d’octubre de 2013 va rebre un homenatge per part de la Facultat de Biologia.

Dra. Durfort, deixi’m  iniciar l’entrevista amb una curiositat. Com una persona nascuda a França esdevé un referent en recerca i docència a la Universitat de Barcelona?

 De mare catalana i de pare francès, vaig venir a Catalunya als cinc anys, per la qual cosa els meus estudis primaris, secundaris i universitaris es varen desenvolupar aquí. En acabar la llicenciatura de Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona vaig sol·licitar el canvi de nacionalitat, fet poc freqüent. La meva activitat sempre s´ha fet aquí.

 En el seu currículum figura que la seva activitat de recerca s’ha centrat preferentment en la gametogènesi de mol·luscs crustacis i en la histopatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d’interès en aqüicultura. Pels profans ens podria explicar una mica aquesta activitat?.

 L’aqüicultura arreu del món és conrea cada vegada més, per bé que hi ha països que hi tenen molta experiència des de fa anys. Cal pensar per exemple en els bancs d´ostres de les costes atlàntiques de França així com les del nostre Mediterrani, franceses, italianes i gregues. Les reserves marines van minvant i cal frenar el procés de degradació amb diverses tàctiques i buscar alternatives per augmentar la productivitat del mar.

Les espècies aquàtiques i també les terrestres depenen molt de les condicions mediambientals. En el cas de les espècies que estudio, principalment marines, el cicle reproductor depèn de factors hormonals, de la nutrició (fitoplàncton  i zooplàncton) i  de la qualitat de les aigües : de la temperatura que alhora influeix sobre la salinitat, del onatge, de les corrents marines. La fondària en que es troben els exemplars incideix en la fisiologia de les espècies i per tan en llur cicle reproductor. L´acció humana, considerant la mar com un abocador, perjudica l´ecosistema moltes vegades de manera irreversible, provocant processos de bioacumulació de productes tòxics que alteren el metabolisme.  El els darrers anys s´han fabricat pintures resistents per a la salinitat per evitar l´alteració dels vaixells i que no siguin contaminants. Hi ha estudis de la inversió del sexe (imposex) degut a pintures que tenien tributilestany (TBT) i normalment els mol·luscs que hi estan en contacte com són els gasteròpodes, les femelles passen a tenir un penis, baixant lògicament la taxa de reproducció.  És important conèixer les condicions reproductores, saber que en un mateix grup hi han espècies unisexuades, hermafrodites de diversos tipus,  que unes maduren sexualment una, dues o més vegades a l´any i els factors tròfics que influeixen en aquesta maduració.

Els organismes filtradors com són els mol·luscs bivalves, a part del seu interès gastronòmic, tenen una gran importància en la “neteja” de les aigües. Coneixent molt bé les característiques histològiques “normals” dels mol·luscs i crustacis, en haver-hi una disminució de la població podem saber, en general, a que és motivada. Cal tenir present que ocasionalment els individus són parasitats i de maneres diverses afecten el cicle reproductor, alhora poden acumular productes tòxics que frenen o bloquegen el procés reproductiu, principalment l´oogènesi. És important fer un seguiment microscòpic de les alteracions tissulars i valorar el risc que es malmeti un determinat conreu. També he estudiat espècies d´aigua dolça com l’Anodonta i  Unio o semi aquàtiques com el cargol poma (Pomatia sp.) del delta de l´Ebre.

Vull recordar que al port de Barcelona a començaments del segle XX hi havia muscleres amb una productivitat molt bona. L´augment del trànsit marítim, l’abocament dels olis i del petroli dels vaixells, entre altres factors contaminants van aconsellar eliminar-les,  ja que des de el punt de vista sanitari era perillós el seu consum. Hi van haver-hi intoxicacions més o menys greus. Curiosament cal tenir present que alguns investigadors de l´Institut de Ciències del Mar (abans nomenat “Pesqueres”) varen traslladar-se a fer recerca al centre del CSIC de Vigo i van contribuir en el desenvolupament de les “batees” (plataformes flotants).

 Sovint s’han referit a vostè com a mestra, per la seva vocació per la docència. De les dues paraules investigadora o mestra en quin lloc o en quin percentatge se situaria vostè.

 Sempre he cregut que la missió de la universitat és fer docència i també recerca. Ara be hem de ser conscients que atendre correctament els nostres estudiants requereix temps ja que no únicament es tracta d’actualitzar els coneixements de la matèria que hom imparteix, de fer les classes presencials, preparar materials docents interessants que despertin la curiositat de l´alumnat, hi ha molt més que això i per tan resulta difícil partir el temps en parts iguals per dedicar-se a fer una bona docència i una bona recerca. Per altre banda hi ha molts factors que condicionen la dedicació en els dos àmbits. Seria llarg aprofundir en els factors limitants. Seria del tot aberrant menystenir la docència universitària. Hi han reflexions sobre aquesta qüestió realment interessants que fora bo que les administracions coneguessin, tals com la “Meditació sobre la Recerca a la Universitat” exposada en l’acte inaugural del curs 1981-1982 de la Universitat de Barcelona per Ramon Margalef. És bo que hi hagin centres enfocats únicament a la recerca i cal estar amatent del que fan i establir ponts de comunicació amb ells. Caldria però qüestionar el seu nombre i llur regim de finançament.

Contestant concretament a la seva pregunta, per motius diversos, la docència ha estat qui ha polaritzat més la meva dedicació universitària, sense oblidar la recerca.

El Dr. Eduardo Soriano, en l’acte d’homenatge que se li va fer a la Facultat de Biologia la va definir a vostè amb tres paraules clau: generositat, carisma i intuïció. Com se sent d’identificada en aquesta definició?.

Em vaig sentir molt afalagada en sentir-lo dir això.  Per be que jo, coneixent la lluita feta per assolir els objectius que havia pretès des de els meus inicis de la trajectòria universitària donaria valor a la tenacitat, a la perseverança durant molts anys per aconseguir crear un departament en un ambient molt competitiu. També la intuïció ha jugat un paper important en molts moments, principalment en permetre que s´obrissin línies de recerca diferents a la meva.

Vostè podria repetir amb Garcia Marquez: “confieso que he vivido”. Tanmateix de tot el conjunt de vivències ens podria identificar aquella que més satisfaccions li hagi aportat?

La resposta hauria de ser massa polièdrica. He viscut la vida universitària amb màxima dedicació i il·lusió. M’identifico més amb la frase d´Ortega i Gasset: “El hombre i su circunstancia”,  ja que les “circumstancies” m´han marcat molt en el terreny personal i professional. De tornar a començar faria el mateix. Acabada la carrera vaig tenir ofertes per entrar a la industria farmacèutica i ho vaig agrair però no ho vaig acceptar ja que m´havia proposat dedicar-me a una àrea de coneixement poc conreada a la meva facultat i aquesta va ser la circumstància que me va guiar en la meva tasca. Un dels fets més gratificants per mi és retrobar exalumnes de fa vint o trenta anys i que em recorden amb quelcom més que simpatia (això és nota), com molt satisfactori és tenir exalumnes que desenvolupen tasques de responsabilitat i que han destacat en els seus llocs de treball: públics o privats; de docència o de recerca. I els que s´han dedicat a altres tasques molt diverses que recorden, en general, el que van aprendre i van gaudir dels seus anys d´estudis.

A la ICEA tenim el privilegi de comptar amb una persona de la vàlua professional de vostè però si preguntem als diferents membres de la Junta segurament el que més es valora és la seva capacitat per generar empatia de grup. Pel que hem pogut observar aquesta és una qualitat que vostè ha regalat al llarg de la seva trajectòria i als diversos llocs on ha participat. En que es basen aquestes habilitats?.

Crec que en saber escoltar i en el fet que hi ha moltes coses que m’interessen i tinc curiositat i pregunto, no amago el desconeixement que tinc de determinats aspectes de la conducta humana i del comportament del nostre planeta. Alhora que m´agrada compartir els meus coneixements i dubtes amb la gent que m´envolta. De vostès he après moltes coses que m´han fet pensar (i això és bo).

 Finalment, una pregunta obligada. Quin consell donaria a la ICEA, en la seva dinàmica i projecció futura.

Pel que he  detectat en les reunions , pel seguiment que he fet de les seves  publicacions i de les  trobades i jornades organitzades he pogut constatar que ICEA és format per un col·lectiu molt diversificat però amb objectius comuns. L’ICEA  manté bons contactes amb diferents administracions i això sempre és interessant per tirar endavant projectes.

Fundar una societat és relativament fàcil, mantenir-la, augmentar el seu potencial humà, tirar endavant diversos projectes, això ja és més difícil i vostès han superat en escreix aquestes dificultats. No crec que necessitin els meus consells. Vull manifestar però el meu desig que continuïn igual d´actius i que les diverses publicacions ofereixin treballs de qualitat com fins ara. Alhora que desitjo que disminueixin les dificultats per obtenir un finançament òptim per desenvolupar tots els projectes que tinguin i els projectin arreu del nostre territori. La participació de ICEA des de el l985, any darrera any fins l´actualitat , a la Universitat Catalana d´Estiu a Prada de Conflent, de fet demostra l´interès  que té en aquesta projecció.

Moltes gràcies Dra. Durfort

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *