Butlletins

2.04 – TRANSCATALONIA 2014

TRANSCATALONIA 2014

Calcixerept tipic_Estany de Basturs

El dissabte 4 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la Transcatalònia organitzada la conjuntament amb la Delegació Territorial de la SECS a Catalunya. Aquesta vegada es va visitar la Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà (Lleida). Geològicament, la comarca té un interés especial degut a la seva situació entre els contraforts prepirinencs de la Serra del Montsec i la Serralada dels Pirineus, on s’observen els materials de transició entre el Mesozoic i Cenozoic.

La Jornada va ser conduida per l’Àngels Armengol (Ing. de Forest), Gonzalo Ribas (geòleg) i Emilio Ascaso (edafòleg), investigadors de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Comptà amb la participació de 31 persones, entre socis de la ICEA, SECS i estudiants universitaris.

Sortint de la ciutat d’Artesa de Segre, ens dirigirem cap al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la zona de Covet, per estudiar els sòls procedents de la meteorització dels conglomerats de la Serra de Comiols. Són sòls profunds, bén drenats i de textures fines on es troben intercalats elements grollers, procedents dels conglomerats. També tenen acumulacions secundàries generalitzades de carbonat de calci. El perfil estudiat presenta un horitzò mòllic, bén estructurat i elevada saturació en bases. Es tracte d’un Calcixeroll típic.

A continuació vàrem visitar un perfil de caràcter vèrtic a la Plana de Sianes. Aquest perfil, a certa fondària, presenta una gran quantitat d’esquerdes amb cares de lliscament (slickensides), i acumulacions de sulfat càlcic. La Dra Rosa M. Poch amb el seu kit d’anàlisis de camp va detectar la presència de guix per la precipitació dels sulfats amb clorur de bari. El perfil es classificà com Haploxerert cròmic.

L’itinerari continuà per la Conca de Tremp fins arribar a l’àrea dels Estanys de Basturs. Aquí vam tenir l’oportunitat d’observar les surgències kàrstiques, la formació de noves i petites llacunes, així com la colmatació d’altres més antigues, on els organitzadors explicaren l’història de la construcció de canals romans per l’aprofitament de l’aigua d’aquestes llacunes. El sòls observats tenen perfils molt profunds, béns drenats i són de textures mitjanes, amb pocs elements grossos i un escàs desenvolupament edàfic. Són sòls formats sobre travertins amb potències que superen en algun cas el metro de fondària.  Acostumen a presentar horitzons càlcics i/o hipercàlcics. Es van classificar com a Calcixerept típic.

Continuant vers la Serra de Nerets, vam visitar un perfil format a partir de la meteorització de calcarenites i conglomerats de grà fi. El perfil mostrà una seqüència d’horitzons argílics. Acabat de dinar a Tremp, es van visitar dos perfils més. El primer a Talarn, sobre antics ventalls al·luvials conglomeràtics amb un horitzó petrocàlcic. Finalment, l’últim perfil format per acumulació de materials de vessant, on s’observà foraminífers a les graves arrodonides procedents dels conglomerats de la Serra de Comiols.