Butlletins

1 – LA ICEA OPINA

AL.LEGACIONS A L’AVANTPROJECTE DE LLEI DEL SÒL D’ÚS AGRARI

Text publicat al DOGC núm. 6721 – 06/10/2014 per a informació pública.

La Institució Catalana d’Estudis Agraris, com a entitat interessada en l’Avantprojecte de Llei de Sòl d’Ús Agrari, presenta al DAAM les al·legacions següents en el tràmit d’informació pública:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Es proposa afegir un primer paràgraf en el preàmbul que presenti l’objecte de protecció d’aquesta llei que és el sòl: “El sòl és un recurs natural que proporciona a la societat uns serveis ambientals y productius que permet satisfer un conjunt de necessitats com la producció d’aliments i fibres, l’assentament d’infraestructures, el reciclatge de residus, el manteniment de la biodiversitat terrestre, el segrest de carboni i la regulació dels gasos amb efecte hivernacle, entre d’altres. És considerat un recurs no renovable, atès el llarg temps que és necessari per a la seva formació, i limitat en quan a la superfície aprofitable i a la capacitat productiva. Per això cal que sigui objecte de protecció per evitar la seva pèrdua per erosió o la degradació de la seva qualitat que comprometi en el futur la realització de les funcions esmentades, tant les ambientals com les productives, que es donen especialment als espais agraris.”

En el segon paràgraf, on diu “La FAO en el seu conegut informe …..” caldria especificar el títol d’aquest informe.

Substituir el ratllat següent:

A partir de la segona meitat del segle XX, a Catalunya es produeix una extraordinària expansió de la urbanització i, per tant, un correlatiu increment del consum de sòl.

Al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle passat, es produeix una ocupació continuada de sòls d’ús agrari, en bona mesura, es justifica a partir de l’increment de la demanda de segones residències, a mesura que va millorant la situació de l’economia i augmenta el poder adquisitiu de les famílies. La resposta sol passar per l’ocupació de sòl no urbanitzable, prèvia requalificació. Val a dir que en aquest període també es construeixen algunes infraestructures notables (el desdoblament de la Nacional II entre Lleida i Barcelona, l’Eix Transversal, per exemple) que igualment exerceixen un impacte destacat sobre el territori.

per:

L’expansió urbanística que ha tingut Catalunya durant la segona meitat del segle XX i els processos d’expansió urbana i d’execució d’infraestructures i de dotacions per a satisfer la demanda de determinats sectors de l’economia (polígons industrials, centres logístics, centres de mercaderies, instal·lacions de telecomunicacions…) han efectuat, al llarg dels darrers anys, un consum intensiu de sòl que ha comportat, en termes quantitatius, la disminució de la superfície destinada a activitats agràries

Després del paràgraf:

Tot això es va desenvolupar en un marc d’una notable inseguretat jurídica. Els propietaris de superfícies de sòl agrari es varen veure sotmesos a eventualitats de tota mena que ben sovint no sabien com enfrontar.

Afegir:

Aquesta inseguretat jurídica també ha vingut afectant a la pagesia no propietària de la terra que ha tingut que suportar processos de desnonament de la terra molts d’ells derivats de moviments especulatius de la terra a favor de requalificacions de sòl reals o esperades.

Substituir le ratllat següent:

Tampoc no ho sabien els gestors públics, atesa la manca d’uns fonaments normatius suficients. En aquest darrer apartat s’hi poden incloure molts ajuntaments, que trobaven grans dificultats a l’hora d’abordar l’elaboració d’ordenances relatives a la matèria.

Per:

Els planificadors i gestors públics del territori, on s’hi poden incloure molts ajuntaments, atesa la manca d’uns fonament normatius suficients han trobat dificultats a l’hora d’abordar l’elaboració de plans territorials i urbanístics als quals acollir-se per preservar, ordenar i gestionar els espais agraris. Fins i tot han trobat dificultats a l’hora d’elaborar ordenances municipals relatives a la matèria

Substituir el ratllat següent:

de la construcció d’urbanitzacions de segones residències es situa, en alguns casos, a frec dels límits de granges i explotacions,

Per:

de l’expansió urbana i creixements industrials a més de la construcció de segones residències es situa, en alguns casos, a …

 l’emplaçament d’instal·lacions de lleure força freqüentades: camps de tir o

Per:

…l’emplaçament d’infraestructures de transport terrestre, de transport energètic (línies elèctriques, gasoductes, oleoductes, etc.) i d’aigua així com d’instal·lacions de lleure…

Afegir a:

 Advocar per la millora ràpida de les capacitats i els sistemes de recollida i monitorització d’informació dels sòls en tots el nivells ( mundial, regional i nacional).

El següent:

Segons aquestes recomanacions i amb una visió de futur de la llei s’és conscient que cada vegada és mes difícil separar els problemes i les propostes del camp i de la ciutat perquè són absolutament complementaris i difícils de separar. Ambdós han de tenir una relació simbiòtica capaç de donar resposta a la resiliència alimentària o capacitat de prevenir i preveure desastres i crisis, amenaces al aprovisionament, a la nutrició, a la seguretat alimentària i a l’autosuficiència alimentària fent possible la reducció de la petjada ecològica derivada de la producció, transport, transformació i  consum dels aliments, i de la petjada de carboni conseqüència de la despesa energètica i de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Substituir el ratllat següent:

L’objecte d’aquesta llei és establir disposicions per a l’ordenació i la gestió del sòl d’ús agrari de Catalunya, la …

Per:

… per a la preservació, l’ordenació i la gestió sostenible….

 Afegir al final del paràgraf el text en cursiva següent:

d’intervenció pública coherent amb les polítiques agraria, teritorial i ambientakl vigent …

 Article 5

 5.2.2 Identificació i localització de les zones d’agricultura periurbana …

Afegir: …. i de muntanya

Substituir el subratllat següent:

– De la seva funció de creació de mosaic agroforestal per a la prevenció d’incendis

forestals.

Per:

De la seva funció de mosaic agroforestal per a la biodiversitat, per evitar l’erosió del sòl, per afavorir la retenció de l’aigua de pluja i per a la prevenció d’incendis forestals.

Article 9

Anàlisi d’Afeccions Agràries

Afegir el subratllat indicat:

9.1 Les figures de planejament territorial i urbanístic que afectin al sòl d’ús agrari, així

com també l’execució d’actuacions, els projectes d’obres o activitats que s’hi hagin de desplegar, totalment o parcialment, han d’incorporar en la seva memòria una Anàlisi d’Afeccions Agràries que avaluï les afectacions sobre els sòls d’ús agrari que es poden derivar del pla o projecte. S’exceptuen de l’obligatorietat els projectes en supòsits d’emergència o derivats de situacions hidrològiques extremes.

9.2 El promotor o promotora d’algun dels supòsits de punt 9.1 del present article és la persona obligada a presentar l’Anàlisi d’Afeccions Agràries que haurà de ser elaborat per persona tècnica competent.

Després de l’art 15.12 afegir:

 15.3 S’entén gestió sostenible del sòl agrari aquella que afavoreix un espai agroeconòmic amb una estructura en mosaic agroforestal per a conservar i afavorir la biodiversitat i té cura de la utilització i maneig dels recursos naturals tot mantenint i millorant la qualitat agroecològica del sòl i la qualitat de l’aigua i que genera beneficis per a la societat en l’àmbit de l’alimentació i en la generació d’externalitat positives”.

Títol setè

Agricultura periurbana

En el títol setè caldria incloure l’agricultura de muntanya.

Article 39

(Nou redactat de l’article 39)

Els parcs agraris

39.1 Parc agrari és un espai d’interès agrari en què s’estableix específicament el propòsit de facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, mitjançant la creació d’un òrgan de gestió integrada propi que ha de permetre desenvolupar el seu potencial productiu agrari, econòmic en general i ambiental, així com protegir i difondre els elements naturals i culturals existent en l’espai en qüestió.

39.2 Els parcs agraris configuren un règim de protecció especial i tenen l’objectiu explícit de vetllar pel desenvolupament ordenat, equilibrat, coherent i sostenible dels espais agrícoles, així com llurs poblacions directament afectades, sempre tenint en compte la continuïtat de l’ús agrari.

39.3 Les denominacions “parc agrícoles”, “espai agrícola de protecció especial”, “parc agrari” o “espai agrari de protecció especial” són equivalents.

39.4 En el marc d’aquesta llei, els parcs agraris es configuren com a instruments de protecció, d’ordenació, de desenvolupament i de gestió de determinats espais agraris que, per les seves particularitats o ubicació, així ho requereixin, i que es poden constituir d’acord amb les condicions següents:

 a) La competència per crear-los i organitzar-los correspon a les administracions amb competències territorials i urbanístiques de comú acord amb l’ajuntament o ajuntaments dels municipis on estiguin emplaçades les superfícies que s’hi hagin d’incloure.

b) Es fomentaran especialment els Parcs Agraris supramunicipals per generar una massa crítica territorial per una eficient i eficaç gestió.

c) Informe favorable del Departament competent en matèria d’agricultura i desenvolupament rural.

 d) La declaració de la figura de “parc agrari” es fa per decret del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.

39.5 L’administració o administracions promotora/es impulsarà/n la creació del òrgan de gestió del parc agrari i l’elaboració d’un pla de gestió i desenvolupament així com d’un especial urbanístic d’acord amb allò que prevegi la normativa vigent en matèria d’urbanisme.

Afegir la disposició addicional següent:

El Departament competent en matèria agrària editarà una guia metodològica per l’Anàlisi d’Afeccions Agràries.