Butlletins

1 – L’ENTREVISTA

ENTREVISTA A EN RAMON LLETJÓS I CASTELLS

R lletjosDSC_0007 - còpia

Per a l’entrevista d’aquest NOTICEA ens hem dirigit al soci Ramón Lluis Lletjos, de formació Enginyer Tècnic Agrícola i Biòleg, actual Director dels Serveis Territorial del DARP a la Catalunya Central però amb una dilatada trajectòria a l’Administració Pública, a la ICEA, institució de la que n’ha estat Vicepresident del 1994 al 2003 i al Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya del que n’és l’actual President.

Ramón Lluis Lletjos ha tingut una vida professional  entregada a l’agricultura i és avui un dels millors experts de Catalunya en aquest sector de la nostra economia. Però sabem poques coses d’en Ramón Lluis Lletjos. Malgrat que ha estat al davant de quasi tot el que s’ha mogut en les polítiques agrícoles de la Generalitat de Catalunya  sempre s’ha allunyat del protagonisme. Home d’acció i tenaç però discret ha arribat a crear alguna llegenda… molts es pregunten si dorm al DARP doncs quan arriba el personal a iniciar la jornada ell ja hi és i quan se’n van ell encara hi és. En aquesta entrevista mirarem de posar una mica de llum a qualsevol misteri.

 Tots els funcionaris actuals recorden que vostè ja hi era, és que va ser el primer funcionari al servei de la Generalitat de Catalunya?

Es quasi be cert ,ja que  vaig entrar a la Generalitat formant part de les primeres 200 persones que va contractar el President Tarradelles, fet que personalment ho sento com un honor. A nivell del DARP, vàrem entrar juntament el Sr. Alexandre Checchi, també soci de la ICEA, i jo com a primers tècnics contractats.

No és estrany el seu sentiment doncs va viure el naixement d’una nova Administració.

Aquesta va ser la nostra tasca, crear una Administració Pública moderna en l’àmbit de l’agricultura, entesa aquesta en el seu sentit mes ampli.. Dirigit per en Jordi Peix, de qui me’n sento deixeble, varem entrar en contacte amb les experiències més avançades d’Europa i Estats Units a fi d’aplicar-les a casa nostra. Gràcies a això vàrem ser pioners en molts aspectes.

Com a Cap del Servei, primer, i com a Subdirector d’Agricultura, després, quins són els assoliments que considera més importants 

En diré alguns. La coordinació dels traspassos a la Generalitat de Catalunya dels Serveis de Protecció Vegetal i Capacitació Agrària, el disseny del Pla d’Ensenyament Agrari per Catalunya, el disseny i realització de la primera mostra de Vins i , també, dels olis de Catalunya, el disseny i estructuració de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV), Disseny del Pla Agrometeorològic de Catalunya, que ha estat l’embrió del actual Servei Meteorològic de Catalunya, disseny del sistema de previsió de collites en conreus arboris. Cal dir, tanmateix, que totes aquestes actuacions eren sota la direcció d’en Jordi Peix.

Més endavant, com a Subdirector, voldria destacar les actuacions per a poder declarar Catalunya lliure de plagues i malalties tals com el Foc Bacterià i la posta en marxa del Registre Vitivinícola de Catalunya, entre d’altres innovadores, seguint l’estela que en el seu dia en va marcar el meu “professor” en Jordi Peix, que tot i no ser aleshores el meu Director, em seguia ajudant i assessorant.

Els darrers anys ha actuat en l’àmbit del regadiu com a Responsable d’Avaluació Estratègica del Medi Rural.

En aquest apartat, la tasca s’ha centrat en potenciar el paper de les Comunitats de Regants per tal de que fossin els veritables “metges de capçalera” dels regants, i a fi que tinguessin un paper mes rellevant en la presa de decisions en institucions com l’Agència Catalana de l’Aigua. En aquest sentit ha estat molt important la creació de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants,

Alhora s’ha dissenyat i elaborat el Pla d’Acció per l’Eficiència i la Sostenibilitat del Reg, el qual te com objectiu que en tots els regadius de Catalunya, els empresaris agraris reguin efectivament i ho facin amb criteris d’eficiència i sostenibilitat.. Dins d’aquest doble objectiu, mereix un esment destacat la creació de l’Oficina del Regant i l’impuls al projecte dels Motors del Segarra- Garrigues, projecte de cooperació vertical que neix i s’impulsa a iniciativa d’Antoni Pujol.

Quin record en té de la seva trajectòria com a Vicepresident de la ICEA?

Be, cal aclarir que abans de vicepresident vaig ser el coordinador de la secció d’Agricultura. Fou al cloure el I Congrés de la ICEA, el 1988, que en Josep M Puig-gros i Claudi Barberà em van proposar de portar la secció d’Agricultura. Com a objectiu es tractava de dinamitzar l’agricultura afavorint-ne el debat sobre els temes que poguessin ajudar a millorar el nostre sector. Amb aquesta finalitat vam ajuntar les energies de les seccions d’Estudis Rural, que coordinava Francesc Reguant, de Ramaderia, que coordinava Anna Jacas i la d’Agricultura i vam impulsar les Jornades Agro-sectorials que es van celebrar a diverses ciutats sobre un sector concret, i els Debats Agraris per abordar, en forma de conferència-debat, els temes de preocupació del sector. Crec que van ser activitats de gran interès i que han posat les bases per a altres iniciatives tals com l’Agrofòrum.

També m’agradaria donar valor a l’Assemblea Extraordinària de 1995 al Castell de Montesquiu i del Pla Estratègic que s’hi va debatre. Penso que allí es van donar passes interessants de renovació. M’he assabentat que ara se’n vol fer un altra, val la pena d’en tant en tant fer una sacsejada per posar al dia la institució.

Ha esmentat l’Agrofòrum del que vostè n’és coordinador del seu secretariat

L’Agrofòrum és una iniciativa que parteix de tres entitats, de la ICEA, del Col·legi d’Enginyers Agrícoles de Catalunya i de la Fundació del Món Rural, però actualment aplega a 28 entitats de diferent tipus (universitats, col·legis, empreses, etc). L’objectiu d’Agrofòrum no és altre que crear un think tank o plataforma plural des d’on pensar en el futur en un moment especial de canvis importants, des d’on intercanviar i divulgar experiències i coneixements i des d’on elaborar propostes dirigides a la societat i a l’Administració Pública. Cal sortir del dia a dia, cal acabar amb la política” d’apagar incendis” per avançar-se a les necessitats del futur, cal aportar idees i propostes per a un pla estratègic de l’agroalimentació catalana. Agrofòrum hauria de ser el Club del Siglo XXI de l’agricultura catalana. Sobre aquest tema avui estem en el procés de constituir-nos com a Associació, fet que ha de donar major solidesa i projecció a aquesta plataforma.

 

Porta sis anys com a President del Col·legi d’Enginyers Agrícoles de Catalunya, quins són els aspectes que desitjaria destacar d’aquest període?

Actualment el nostre Col·legi és el primer de Catalunya que ha establert unes relacions de col·laboració voluntària amb el Consejo General a nivell d’Estat espanyol, formula que entenc que és la que possibilita una millor relació de cooperació des de la pròpia realitat de cadascú. Estem treballant per la fusió amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics Forestals per a constituir le Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals. Alhora, com a orientació estratègica estem dirigint els nostres esforços a obrir el Col·legi a la societat civil. El Col·legi no ha de defensar només als professionals ,que també, sinó que ha d’obrir la seva presència i influencia a les entitats que d’alguna manera tinguin relació amb els àmbits de la seva activitat.

Ens agradaria acabar la entrevista amb una frase, un desig o una proposta

A mi hi ha una frase que sempre m’ha agradat aplicar en totes les activitats i responsabilitats que he fet fins al dia d’avui, que es la de “Pau Social”, ja que sempre he intentat estar en contacte directe amb el sector agrari, escoltar les seves inquietuds i necessitats, mirar de donar solucions a les seves problemàtiques, que no sempre han passat per donar diners i si mes aviat per donar serveis, i en definitiva buscar el benestar i, en definitiva, la “pau social”.

El desig seria poder tenir un sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya, competitiu i referent a Europa i el Mon, i això passaria per poder dissenyar la nostra pròpia política agrària en base a les nostres necessitats, disponibilitats i requeriments, i no condicionada per aspectes que res tenen a veure amb les característiques pròpies i innates del nostre territori. Això es pot interpretar com es vulgui.

La proposta seria que AGROFORUM fos una veritable plataforma de debat estable i plural del sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya, on tots els actors hi estiguessin integrats, que s’identifiquessin i que fos l’instrument perquè l’Administració Agrària Catalana, la que fos en cada moment, pogués dissenyar la seva pròpia política amb l’objectiu marcat en el 2030, a mig termini, i 2050 a llarg termini. Les bases hi son, i ara cal explotar-les i explorar-les.