Lourdes Viladomiu
Professora de la UAB – Equip de recerca Desenvolupament rural (DRUAB)
Moltes notícies han aparegut en els últims anys en relació a les dificultats de proveïment d’aliments als països pobres a causa de l’augment dels preus dels productes agraris, però molt poc en referència al que passava en els països rics.
La notícia relativa a la reducció dràstica l’any del fons que la Unió Europea destina al pla de subministrament d’aliments a les persones més necessitades, permet apreciar el importants que són aquests recursos per proveir la demanda creixent que reben les entitats de beneficència.
Els 500 milions d’euros del fons, es reduiran a aproximadament 113 milions a causa de que la sentència del Tribunal de Justícia europeu ha donat raó a una demanda del govern alemany sobre la il·legalitat de l’ús que es feia d’aquests recursos. El fons es va crear el 1987 com un mecanisme per facilitar la sortida dels excedents agraris, però en els anys recents la falta d’aquests ha fet que part dels recursos es destinessin a la compra d’aliments al mercat. Espanya ha estat un dels països que més s’ha beneficiat en els dos últims anys d’aquest fons, amb una quantitat de gairebé 75 milions d’euros en l’exercici actual i que es reduiran a 18 milions l’any que ve. Els aliments s’han distribuït a través de Bancs d’Aliments, Càritas, Creu Roja i altres organitzacions no governamentals. La resolució del Tribunal de Justícia obliga a la Comissió a limitar el pla de subministrament d’aliments a les persones més necessitades exclusivament a les existències disponibles que per al 2012 es quantificaven en 162.000 tones de cereals i prop de 54.000 tones de llet desnatada en pols.
En els anys vuitanta, l’agricultura europea produïa importants excedents agraris estimulats per una política agrícola comuna de preus garantits, però les reformes posteriors han portat a una política que tot i ser costosa pressupostàriament (55.000 milions d’euros anuals) desestimula la producció i permet un mercat fortament volàtil. Actualment les ajudes principals que distribueix la PAC són pagaments directes que no exigeixen realitzar producció, ni guarden relació amb els preus del mercat (ajudes desacoblades, en l’argot comunitària). Es tracta de rendes que reben els propietaris de terra agrària i que tenen difícil justificació i legitimació social.
Per contra, la política agrària nord-americana actual ha posat en el centre de la intervenció les ajudes al consum d’aliments per als grups menys afavorits. D’aquesta manera els pressupostos agraris faciliten la compra d’aliments, alhora que sostenen els ingressos dels agricultors. El programa dels “food stamps” (formalment anomenat Programa d’Aliments i Nutrició) ha deixat de ser marginal i ha passat a ser el centre de la intervenció agrària. Si és un programa destinat a col · lectius molt necessitats, avui és un element de sosteniment del consum de les classes mitjanes i baixes afectades per l’endeutament i la desocupació. Els recursos destinats al programa han augmentat de 33 mil milions de dòlars en 2006-68000000000 el 2010 i el nombre de beneficiaris és avui de 43,6 milions de persones, un de cada vuit nord-americans, enfront dels 26,5 milions d’ 2006. Igualment en certs Estats, els “food stamps” poden utilitzar-se en la compra de productes frescos de proximitat, contribuint a desenvolupar nous canals de venda i millorar la dieta de les poblacions més vulnerables.
La PAC està en procés de reforma i els debats estan sent intensos, però amb tot, no s’ha prestat cap consideració a la qüestió de l’alimentària d’una població enfrontada a l’impacte de la crisi. La Comissió Europea busca elements justificatius de les ajudes directes desacoblades que no vol qüestionar, els estats membres centren els seus esforços a defensar el pressupost que avui reben i els lobbies dels grans propietaris europeus troben en els moviments ecologistes un bon aliat per mantenir el sistema actual de pagaments.
La crisi actual obliga, però, a replantejar cadascuna de les parcel·les de la intervenció pública i a usar de la manera més eficaç i eficient possible els recursos públics. La mateixa Comissió Europea estima que uns 43 milions de persones a la Unió Europea corren el risc de patir pobresa alimentària, és a dir un nombre igual al que actualment es beneficia als Estats Units del programa d’Aliments i Nutrició. El pressupost agrari hauria de facilitar al nostre entendre, el dret universal a una alimentació sana i abundant per a la totalitat de la població, alhora que permetés que els agricultors produïssin amb garantia d’estabilitat dels mercats. Sota aquestes premisses, un Fons ben dotat que facilités la compra de productes per les poblacions més fràgils hauria de ser una part important de la política agrícola comuna europea futura, sempre que ajudés a consolidar la producció europea. Aquest fons hauria de propiciar una rebaixa dels ajuts directes que avui es reparteixen entre els propietaris de les finques europees i no requeriria recursos públics addicionals.