El sector agrari i el futur acord de lliure comerç Unió Europea – Estats Units.
Gemma Francès, Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu.
Membres de DRUAB
Una de les notícies d’aquest mes de febrer amb important conseqüències potencials per l’agricultura i l’agroindústria europea és el comunicat conjunt del 13 de febrer dels presidents de la Comissió Europea, José Manual Barroso, del Consell Europeu, Herman Van Rompuy i dels EEUU, Barack Obama, anunciant la negociació d’un acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units.
| “A nosaltres, els líders dels Estats Units i la Unió Europea, ens complau anunciar que els Estats Units i la Unió Europea començarem els procediments interns necessaris per posar en marxa les negociacions sobre una Associació transatlàntica pel comerç i la inversió.”La relació econòmica transatlàntica ja és la més gran del món, representant la meitat de la producció econòmica mundial i gairebé un bilió de dòlars en comerç de béns i serveis, i donant suport a milions de llocs de treball a banda i banda de l’Atlàntic.”Una Associació transatlàntica pel comerç i la inversió d’alt estàndard faria avançar el comerç i la liberalització de les inversions i s’ocuparia de les regulacions i altres obstacles no aranzelaris.”A través d’aquesta negociació, els Estats Units i la Unió Europea tindran l’oportunitat no només d’ampliar el comerç i la inversió a través de l’Atlàntic, sinó també de contribuir al desenvolupament de normes globals que poden enfortir el sistema multilateral de comerç.” |
Les previsions optimistes preveuen la finalització de les negociacions per l’any 2014. Com assenyala la Comissió Europea en un Comunicat del mateix 13 de febrer, l’acord amb els EEUU anirà “més enllà de l’enfocament tradicional de l’eliminació dels aranzels” doncs haurà “d’harmonitzar les normes i estàndards tècnics per als productes, que actualment constitueixen el principal obstacle per al comerç transatlàntic”.
La rellevància dels aranzels per alguns productes agraris i de manera especial dels obstacles tècnics i sanitàries en l’intercanvi de productes agraris, permet argumentar que l’agricultura serà un element central de les discussions per tirar endavant l’acord. No en và, el Secretari de Comerç dels EEUU, Ron Kirk, declara que “un ampli suport bipartidista (demòcrates i republicans) del Congrés per ampliar el comerç amb la UE depèn, en gran part, de la reducció de barreres comercials per als productes agrícoles nord-americans. ”
Pel que fa a les normes i estàndards tècnics i sanitaris, pensem només en el contenciós amb els EEUU i Canadà per la prohibició europea d’importar carn tractada amb hormones del creixement o en les visions diferents sobre els transgènics a un costat i altre de l’Atlàntic. Com explica molt bé el New York Times a l’endemà del anunci, “les qüestions alimentàries són des de fa molt temps un obstacle per a una major obertura comercial entre els Estats Units i Europa. Molts europeus s’oposen als cultius modificats genèticament i als productes derivats d’animals clonats que són comuns als Estats Units”.
Des de la Comissió Europea s’han assenyalat les avantatges econòmiques que comportarà l’acord, amb unes estimacions de creixement anual del PIB del 0,5%, especialment important en aquesta època de crisi. S’ha identificat als sectors químic, l’automoció i de maquinària com els potencialment més beneficiats. Mentre es pensa que el sector agrícola i la liberalització dels processos de licitació pública seran els temes més conflictius. Ara per ara, Alemanya apareix com una ferma defensora de l’acord mentre que França i Espanya segurament plantejaran postures més reticents.
Cal tenir present que en el moment actual la Unió Europea està negociant un acord de lliure comerç amb Canadà. Fins ara els majors obstacles per a concloure l’acord han estat temes com els productes agraris, les denominacions d’origen o les regles d’origen. Per part canadenca, els productors d’ous, aus i llet ja s’han posicionat en contra pel perill de desmantellament del sistema de gestió de l’oferta basat en aranzels elevats i quotes pels productors. Com argumenta Pierre Marc Johnson, representant de Québec a les negociacions, “a la pràctica, aquest sistema (la gestió de l’oferta) substitueix els ajuts que es donen a Europa per al món agrícola. Així que la gent que diu que hauríem d’abolir la gestió de l’oferta potser s’haurien de preguntar si Europa suprimirà aquestes subvencions que són un dels programes més importants de la Unió Europea? Crec que la resposta és no”. Mentre, per part de la Unió Europea els sectors sensibles són la carn de vedella, de porc i el blat de moro.
En els propers mesos s’haurà d’analitzar el transcurs d’aquestes negociacions que segur tindran un efecte sobre la discutida Política Agrària Comuna i el dificultós multilateralisme comercial establert en el marc de la Organització Mundial del Comerç.