Qui perd els orígens per identitat [1]

Per Josep M Puiggròs Jové       

La identitat , no únicament la pot perdre una societat de manera individual o conjunta sobre valors espirituals , en els quals s’hi sent identificat , sinó que un poble pot perdre la seva identitat en altres valors , com es per la destrucció del paisatge en el que aquest ha viscut de temps , perdent la seva cuina o gastronomia per la pèrdua del seu patrimoni vegetal o animal que forma part de la seva dieta modulada a través del  temps. I precisament sobre aquest últim punt vull fer el meu article. Tots el pobles tenen una dieta específica que s’ha format originàriament a base de la seva agricultura i ramaderia que ha desenvolupat , es a dir, menjant allò que produïm allò, que ara en diem agricultura de proximitat(inclosa la ramaderia) . Es evident que s’ha anat modulant o introduït canvis amb el temps amb la incorporació de nous aliments  que ens han agradat i han vingut de diverses parts del món; però això no hauria de significar mai la pèrdua del nostre patrimoni que a vegades, inclús durant mil·lennis, ha format part de la nostra dieta, i canviar-lo per una globalització alimentaria. L’oblit o el que és el mateix la ignorància sobre el nostre patrimoni  forma part d’una pèrdua d’identitat. Des de la ICEA hem impulsat moltes activitats en la direcció de no perdre aquesta identitat i sense ànim de menysprear-ne cap en citaré algunes en les que m`hi he trobat o m`hi trobo involucrat.

En primer lloc i dintre de les jornades d’Agricultura de Prada,  em refereixo  a la jornada nº 4 de l’any 1988 en que vàrem tractar de: “material vegetal autòcton de l’Agricultura dels Països Catalans : situació actual” ; de la nº5: “El  material varietal autòcton de l’Agricultura dels Països Catalans , te possibilitat de futur?”; o la nº8 de l’any 1992: “Evolució varietal en viticultura : resultat i perspectives”. Totes tres jornades varen ser seguides amb un ampli debat i vàrem tenir la sort de comptar amb alguns “sèniors” importants com el professor Coromines de l’Escola superior d’Agricultura de Barcelona o el professor Boubals de la facultat d’Agronomia de Montpeller.

Posteriorment i fins avui hem iniciat una  activitat sobre les varietats autòctones de la vinya dintre de la secció de Viticultura i Enologia. La vinya i el vi com a beguda elaborada a partir del raïm ha tingut una gran importància en la nostra dieta des de la proto-història en el territori que avui en diem Catalunya. La seva presencia si tenim en compte les recents dades que ens ha aportat l’arqueòleg Dani Lopez del jaciment del “Turo de la Font de la Canya”(Avinyonet del Penedès , Alt Penedès) d’època ibèrica datat del 700 aC , fa com a mínim 2700 anys que en aquest territori bevem vi, i la vinya i el vi d’una manera continuada ha format part de la nostra dieta i tot aquest període de temps s’han plantat en aquest territori diferents varietats de ceps i s’han elaborat diferents tipus de vins. Moltes d’aquestes varietats de cep han perdurat fins avui i aquestes son les varietats que formen el nostre patrimoni i els vins que d’elles s’obtenen son diferents als d’altres llocs i si es treballem bé, ens donen un prestigi a nivell mundial.

Els catalans  som molt patriotes en molts aspectes , però en el tema del vi, en som poc. Als nostres restaurants encara es consumeix més vi forani que català i avui en dia això no te raó d’esser ja que amb les 12 D.O(inclòs el cava) que tenim hi ha un ventall de vins extraordinaris Beure vins catalans es un primer pas per no perdre els orígens, i un segon i definitiu es fixar-nos en l’etiqueta i veure si aquest vi esta elaborat amb varietats autòctones que formen part d’aquest patrimoni vegetal , com la mongeta del “ganxet” o el tomàquet “Montserrat”. Aquí tenim molt per escollir : el “xarel·lo  , pansa o cartoixà” ara lligat de manera especial a Penedès i a la D.O d’Alella tan en vins tranquils com en cava;  el “picapoll “ ara amb força al Bages; la “garnatxa blanca” lligada de manera especial a la Terra Alta; ” la garnatxa negra” i el cupatge d’aquesta amb “carinyena” lligada al Priorat , però també al Montsant o l’Empordà; el “mando” lligat a l’Empordà i al Bages, “el trepat” lligat a la Conca de Barbera, “el sumoll”  al Camp de Tarragona , Penedès i Bages; la “Malvasia de Sitges” un del vins de més prestigi des de l’edat mitjana ; “el trobat, torbato o malvasia del Rosselló” de l’Alguer i del Rosselló, “el manto negro” de Mallorca o “el monastrell” estes per tots el Països Catalans, entre d’altres.

Finalment el dia 25 de novembre, al castell de Peralada hi farem la jornada sobre “la garnatxa roja o gris al Rosselló” varietat de la que se’n elaboren vins tranquils i vi dolç natural. Tots els socis de la ICEA hi esteu convidats a venir i els que no vingueu i formeu part de la “majoria silenciosa” al menys beveu vins catalans i preferentment elaborats amb les nostres varietats , i els que vulgueu aprofundir en aquesta temàtica veniu a les nostres activitats i amb poc temps sereu uns experts.