23- vinyes d'alçada

– Fotografia Josep Rubió, Vinyes del Castell d’Encus , Talarn.

  1. Els passats 23 i 24 de maig la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA va realitzar organitzada pels companys Eduard Puig i Tomas Rubió,  una sortida-jornada per a discutir “in situ” el fenomen relativament recent de la recuperació de la vinya al Pallars Jussà.

En aquest moment es calcula que poden haver-hi unes 200 a 250 ha de plantació recent i pertanyen a la D.O. Costers del Segre. Aquestes vinyes es troben situades en unes alçades que oscil·len entre els 400-1000 mts. Una de les idees que hi ha darrera d’aquest fenomen de la replantació de vinyes en aquestes condicions, és observar el comportament de les varietats actuals i la qualitat dels vins elaborats en aquestes condicions i si els previsibles efectes d’un canvi climàtic poden disminuir plantant en aquestes alçades.

Durant aquesta sortida vàrem visitar tres cellers de característiques completament diferents.

El primer va ser el celler Vilacorona de Vallmitjana(a prop de Tremp)  ens va acompanyar durant la visita el seu propietari Enric Vila Corona. El celler te uns 20 anys, concretament va començar les seves activitats l’any 1993. Les vinyes de la propietat es troben situades al voltant del celler (10 ha i) cultiva, en quan a varietats blanques Riesling i Chardonay i de negres Ull de llebre, Garnatxa negra, Morastell i Cabernet Sauvignon. Enric Vila Corona ens fa primer de tot un complerta introducció geològica de la zona i ens situa la finca dintre d’aquesta part del Pallars Jussà, en que els orígens del sol actual es situen dintre el Cretaci superior , format per una fina arena que dona molt bona percolació al terreny , ja que a més te poca argila. Aquestes característiques faciliten el drenatge i a la vegada influeixen en la qualitat del vi però per contra necessiten de reg , precisament per la poca retenció de l’aigua.

Pel que fa a la sanitat del cultiu, l’oïdi és la principal malaltia; les males herbes les sega entre fileres i al peu dels ceps les treu amb una màquina especial per aquesta funció.

Quan compara les qualitats del vi produït amb les mateixes varietats al Penedès és més aromàtic en canvi al Penedès tindria més carga de collita (negatiu per una bona qualitat) i normalment al haver-hi temperatures més altes un grau alcohòlic més elevat.

Quan toquem el tema de les varietats autòctones creu que a la zona s’estan recuperant les varietats negres autòctones: Brocada i Sumoll. La varietat Brocada citada com a típica del Pallars, ens diu que a través de l’organització de Slow Foot han contactat amb l’INRA de Montpeller i han determinat que aquesta varietat pot ser Trepat; proposem de fer enviar mostres a l’INCAVI perque facin la determinació.

El celler és va construir semisoterrat de manera que li permet mantenir una temperatura entre els 5 i els 20º C segons l’època de l’any . Per la fermentació del most utilitza llevats autòctons, l’envelliment el fa en botes de roure americà , en els vins que tenen cupatge elabora cada varietat per separat, excepte en el que anomena “Tu rai…”( expressió típicament pallaresa), a base de Garnatxa negra, Morastell i Ull de llebre. Durant el tast ens comenta que les etiquetes que porten els diferents vins tenen temàtiques lligades amb el territori com fotografia del sol o de fòssils de la finca . Encara que la finca no esta declarada d’agricultura biològica intenten conduir.la de la manera més pròxima possible.

La següent visita que fem el mateix dia per la tarda és al celler de Sauvella, situat a Orcau . A la visita ens acompanya el propietari Jeroen Nagtegaal que és un holandès que va venir amb els seus pares i la família i va aterrar a Orcau després de treballar al Penedès i la Rioja. En un català perfecte ens explica entusiasmat el seu treball i ens introdueix a la seva explotació de 5 ha. Va realitzar la plantació l’any 2004. En aquets moments està fent els tràmits perquè la seva producció sigui biològica. Hi cultiva les següents varietats de ceps : Macabeu, Brocada negra, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa negra,  Sumoll, Nebiolo i Syrah. Està molt orgullós d’haver recuperat les varietats autòctones, Sumoll i Brocada.

Pel que fa a la sanitat del cultiu té la sort de que fins ara no hi ha presencia del “corc” i només té problemes de fongs( com en el cas anterior) i que soluciona tractant amb sofre pel control de l’oïdi i pel control  del míldiu en te prou amb la utilització de coure , barrejat amb oli parafínic. I pel control de les males herbes ho soluciona deixant pasturar un ramat d’ovelles.

El primer vi el va fer l’any 2008, actualment la seva producció es limita encara a 5600 ampolles que comercialitza principalment pel Pallars. Espera molt aviat arribar a doblar la producció i d’aquesta manera iniciar la comercialització a l’exterior de la “conca”. La verema la fa manual i realitza un procés de selecció del raïm gra a gra. Ha introduït la novetat de la maceració en fred “cold soaking” en que deixa els raïms a una temperatura baixa (durant 10 dies els negres i 3 dies els blancs, posposant-se la fermentació per assegurar d’aquesta manera més el sabor de les pells del raïm en el vi. Després es deixa fermentar a 27-28 Cº i posteriorment és separen els mostos que aniran a envellir o faran una criança . El resultat és un vi molt aromàtic..

Durant el tast prenem un vi  de 90% de Macabeu i 10% de Brocat negre elaborat en blanc , i a continuació diversos Sumoll i un criança a base de Cabernet Sauvignon , Syrah i Merlot i així podem contrastar el gust internacional amb les nostres varietats.

Per acabar la visita a Orcau  els que no tinguin problemes de bufera poden veure un dels castells de frontera que té el Pallars i la capella de sant Joan o gaudir d’una geologia fascinant de capes vermelles , grises, i grogues , crestes rocoses o petjades de dinosaures.

Castell de l’Encus. El dissabte 24 visitem el celler Castell d’Encus, que té una superfície plantada de vinya de 23 ha i es troba situada a damunt de Talarn  a una alçada que oscil·la entre 850a 1000 mts. Es tracta d’una empresa creada l’any 2001 per Raul Bobet enòleg d’àmplia experiència que ha treballat en diferents cellers entre ells Torres. El primer que veiem (fotografia de l’inici) son unes vinyes totalment protegides contra les pedregada amb una malla , ja que són freqüents en aquest indret. La densitat de plantació és de 5000 a 7000 plantes per ha (molt semblant a la regió del Rhin), amb una producció màxima limitada a 5000 kg ha. Amb aquestes condicions Raul Bobet espera minvar els efectes del canvi climàtic sobre les vinyes . Des del punt de vista històric la finca havia sigut de l’orde dels hospitalers entre els segles XII al XVIII i d’aquest temps han restaurat la capella i etnològicament han recuperat el sistema de fermentació en cup esculpits a la pedra i que tenen dues alçades de cavitats, una més elevada on es trepitja el raïm i unes segones on per gravetat hi cau el most i fermenta  amb llevats naturals amb un procés que dura de 10 a 15 dies. Tots els vins que elaboren tenen una part que ha sigut fermentada en els cups de pedra i un el vi Quest el 100%, tal com feien els monjos a l’edat mitjana. La capella ha sigut restaurada i s’ha convertit en sala de tast i de reflexió.

Les instal·lacions del celler son impecables, tenen una cambra frigorífica per guardar la verema per si cal. El raïm és selecciona gra a gra i també en aquest cas es troba el celler i vinyes sota un procés d’agricultura biològica.

Al celler les tines de fermentació són d’una part d’acer inoxidable i unes altres de fusta. La producció màxima de vi es de 70.000 l’any, de les quals n’exporta un 40% especialment a l’Aisa i la resta el ven a Barcelona i Mallorca,

     23- vinyes d'alçada 2

Fotografia Josep Rubio. El grup de socis de la visita amb un panoràmica del Pallars.

La part de vi que ha fermentat a l’exterior en els cups excavats a la roca de pedra , té més cos , més estructura, menys aromes de fruita i més aromes especials, segons Mireia, l’enòloga que ens condueix la visita .El celler utilitza l’energia geotèrmica mitjançant la utilització de 4 km de canonada soterrada, en un esforç per disminuir la despesa energètica.

Les varietats cultivades son: Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Merlot , Pinot Noir , Syrah, Petit Verdot, Sauvignon Blanc, Riesling, Semillon, i Albariño. Aquí si que va ser el punt de la nostra disconformitat al veure que no tenen plantada ni una sola varietat del país , seria bo que a més de recuperar el sistema de fermentació a les tines excavades a la roca recuperessin les varietats que els monjos hospitalers varen fer servir.

Com a última part de la nostra visita discussió vàrem participar en un ampli tast de tota la seva gama de vins que molt resumidament comento. Comencem pels vins blancs el primer és Ekam( que en sànscrit significa l’inici de tot) és un vi a base de Riesling i Albariño,, fermentat parcialment en cup de pedra. Teleia (no tinguis obsessió en pallarès) es un vi a base de Sauvignon Blanc i tastem un vi jove i un que porta menys de SO2. Pel que fa al negres en tastem els següents: Acusp (d’Acustus, nom de la serra del lloc) a base de Pinot Noire; Thalarn  a base de Syrah; Quest  que com hem dit abans tot el vi ha fermentat en cups de pedra i té un cupatge a base de Cabernet Sauvignon, C Franc, Merlot i Petit Verdot. Finalment tastem un vi escumós Taika, a base de Sauvignon blanc, i la collita del raïm es fa quan te el màxim de maduresa.

En tots els cellers entreguem un exemplar de Dossiers Agraris que son molt apreciats pels productors

 

Josep M Puiggròs i Jové