Iniciem en aquest NOTICEA 19 un seguit d’entrevistes als nostres socis, volem conèixer qui són, que fan i quines sons les seves il·lusions, les seves ambicions, els seus somnis. Volem saber més de la persona i del professional.
La primera entrevista era obligat fer-la al nostre President, en Josep M Vives de Quadras
En Josep M. Vives es president de la ICEA des de 2008, des de llavors l’activitat d’aquesta institució ha fet un salt endavant més que notable. Intentarem entendre-ho apropant-nos a la persona i a la seva trajectòria professional.
Qui és Josep M Vives, quin es el seu entorn personal?
Em vaig casar, ara fa més de 50 anys amb Maria Lluïsa Xiol Quingles, a la que tinc d’agrair el suport que en tot moment m’ha donat en les meves activitats. Durant aquest temps hem compartit les coses bones i dolentes de la vida. Tenim un fill, Jordi, enginyer agrònom, dos filles i sis nets, de dinou a vuit anys, quatre nois i dos noies.
A la família ens agrada l’esport i la natura. De jove vaig practicar atletisme i tenis, i la meva dona i les seves germanes van guanyar molts trofeus com jugadores de basquet. Sempre ens ha agradat el muntanyisme i l’esquí, herència dels meus pares, que es van conèixer al Centre Excursionista de Catalunya, del que soc soci des de els quatre anys. Tinc un record especial dels càmpings salvatges al Pirineu, que durant molts anys vam fer amb un grup de matrimonis amics, amb els que compartíem l‘interès per la natura, analitzant la flora i la fauna del indrets d’acampada i des de aquests càmpings, amb la meva dona i fills, vàrem pujar a tretze cims de més de 3000 metres, alguns d’ells varies vegades, com l’Aneto, Posets o el Mont Perdut.
La meva dona es advocada i de família d’advocats. El meu sogre Joan Maria Xiol, d’orígens vallesans, era un reconegut especialista en dret agrari i el besavi de la meva dona era perit agrícola La família del meu pare, amb arrels a Osona i el Moianès ha estat des de fa molts anys vinculada amb el món de l’Agricultura. Un avantpassat, Ramón de Casanova i Mir, Comissari Regi d’Agricultura a Barcelona, va publicar el 1852 una “Cartilla de Agricultura” i va ser un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Per part de la família de la meva mare, en la primera promoció de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, de l’any 1915, un dels quatre alumnes que van acabar els estudis era el meu oncle, Josep Maria de Quadras.
En aquest entorn vinculat al món agrícola i la seva vocació per la natura, quasi per força havia de dirigir la seva formació vers el món agrari.
Efectivament, vaig estudiar el peritatge agrícola a l’ Escola d’Agricultura de Barcelona, llavors ubicada al recinte de l’Escola Industrial del carrer Urgell, antiga fàbrica Batlló, continuadora de la recordada i prestigiosa Escola Superior d’Agricultura anterior a la guerra civil. Vaig obtenir el títol el 1958.
Tinc molt bon record d’aquesta escola, especialment d’alguns professors com Josep Llobet, que em va deixar idees molt clares sobre economia agrària, Ramón Bardia, amb idees molt avançades de la lluita contra les plagues i Josep Lluis Vives que en el seu curs sobre temes forestals, em va transmetre la seva passió pels arbres i els boscos.
Posteriorment vaig estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Madrid, en la que vaig obtenir el títol l’any 1964. En aquesta escola vaig conèixer molts companys que després he retrobat en la meva vida professional, tant al Ministeri d’Agricultura com ocupant càrrecs a diverses autonomies.
Però vostè es conegut per la seva especialització en sanitat vegetal…
Sí, durant quaranta-tres anys de la meva vida professional, he estat dedicat a la sanitat vegetal, primer com enginyer del “Servicio de Defensa contra Plagas e Inpección Fitopatológica” del “Ministerio de Agricultura”, amb destins a Tarragona , on em vaig relacionar amb el sector dels fruits secs, i després a Barcelona. L’any 1980 vaig passar a la Generalitat de Catalunya, de forma voluntària i amb il·lusió per col·laborar amb la incipient administració de la Generalitat , com a responsable de la sanitat vegetal a Catalunya, feina que vaig desenvolupar fins la jubilació al febrer del 2007.
Crec que pertanyo al grup dels afortunats professionals que hem gaudit realitzant la nostra feina, un fet habitual entre els tècnics dedicats a la sanitat vegetal. Les causes, que al meu parer, fan atractiva la sanitat vegetal és la freqüent novetat d’aparició de noves plagues i, sobretot, la constant evolució i millora de les tècniques de lluita. En el meu cas he pogut desenvolupar dos aficions molt relacionades amb la sanitat vegetal: la Botànica, especialment l’arboricultura i l’ entomologia.
Quina es la seva opinió sobre la sanitat vegetal al nostre país?
Un aspecte interessant de la meva vida professional, es que he viscut dos fets importants: el desenvolupament de les autonomies a l’estat espanyol i la integració d’Espanya a la UE, tots dos amb fortes implicacions en la sanitat vegetal.
El procés autonòmic en el camp de la sanitat vegetal, va permetre a les CCAA desenvolupar iniciatives pròpies i treure, dins del marc legal estatal i europeu, normatives adaptades a les seves necessitats, alhora que es mantenia una estreta col·laboració, entre els tècnics de les diferents autonomies, a través de les reunions periòdiques a les diverses autonomies dels Grups de Treball Fitosanitaris i les reunions al Ministeri d’Agricultura del “Comité Fitosanitario Nacional”.
En el desenvolupament de la sanitat vegetal a Catalunya cal destacar la figura de Jordi Peix, un dels fundadors de la ICEA, que des de el seu càrrec de Director de Producció i Industries Agroalimentàries va impulsar, entre moltes altres iniciatives en el camp de l’agricultura, millores en la lluita contra les plagues, com la potenciació de les Estacions d’Avisos , la creació d’un Laboratori de Diagnosi de plagues o l’Estació de Mecànica Agrícola i noves estructures associatives que han estat bàsiques pel desenvolupament de la sanitat vegetal a Catalunya com les ADV o la Producció Integrada.
La política de la UE en el camp de la sanitat vegetal ha comportat l’eliminació de substàncies perilloses i la progressiva implantació de sistemes alternatius de lluita. La aplicació de la Directiva 91/414/ CEE va suposar la eliminació del 75 per cent de les substàncies actives existents a Europa el 1991, si bé la majoria no es van eliminar per la seva perillositat, sinó per l’elevat cost de les revisions que demanava la UE. El reglament que l’ ha substituït estableix criteris encara més estrictes per l’aprovació de les substàncies actives d’ús fitosanitari.
El pas més decisiu per la implantació dels nou sistemes de control de plagues a nivell europeu ha estat la Directiva 2009/128/CE sobre l’ús sostenible dels plaguicides, que, entre altres obligacions, estableix que tots els tractaments fitosanitaris realitzats per professionals, tant per empreses de tractaments a tercers com pels propis agricultors, es facin seguint els principis de la Gestió Integrada de Plagues i d’acord un document redactat per un assessor que contempli aquest tipus de gestió.
Per tant, considera que disposem d’una agricultura avançada amb un alt nivell de seguretat sanitària pel que fa a residus toxicològics?
Sens dubte, l’aplicació d’aquestes normatives, i els controls que demanen, ha fet que els productes d’origen vegetal hagin assolit un molt alt nivell de seguretat des de el punt de vista de residus toxicològics, fet poc conegut pels consumidors. En contra partida han incrementat la burocràcia dels agricultors, al temps que s’han creat problemes pel control de determinades plagues o malalties que han quedat sense productes adients per combatre-les.
Però a més vostè és un propietari forestal, quina opinió en té del nostre sector forestal?
Un cop jubilat he pogut dedicar més temps a una de les meves aficions que es l’explotació forestal i alhora amb la responsabilitat de gestionar-la. Es un fet que els boscos ocupen una part important de la superfície de Catalunya i que aquesta superfície va creixent a causa del abandonament de terres agrícoles marginals. No obstant no sempre aquests boscos son gestionats de forma correcta a causa de la seva baixa rendibilitat. Es important donar sortida a la producció del nostres boscos, buscant nous aprofitaments de la fusta i els altres productes que produeixen , valorant a més els seus beneficis socials i ambientals per tal que sigui rendible la seva gestió i millora.
Un tema important es el dels incendis forestals. Tot i que els boscos mediterranis tenen mecanismes naturals de regeneració l’impacta ambiental i econòmic del incendis es molt elevat, especialment si, com s’ha donat a Catalunya, afecten a grans superfícies . Si bé han millorat molt els sistemes de prevenció i extinció, tant per part de l’administració que destina importants pressupostos amb aquesta finalitat, com per l’eficaç col·laboració t de les Agrupacions de Defensa Forestal, el tema de fons es que la progressiva acumulació de biomassa als boscos fa inevitable el risc de nous incendis. Es per això que calen mesures per a que sigui rendible la neteja dels boscos , com pot ser el recolzar la instal·lació de calderes de biomassa.
I com és que va entrar en contacte amb la ICEA?
Els meus primers contactes amb la ICEA , van ser les tertúlies i debats de la Secció d’Estudis Agraris que tenien lloc a la seu del llavors denominat Col·legi Oficial de Perits Agrícoles , en aquell moment ubicat a la Travessera de Dalt. Poc després es van organitzar els primers cursos promoguts per la ICEA a l’Escola d’Agricultura de Barcelona , en els que vaig participar com professor en els cursos de Tecnologia Forestal.
Més endavant vaig estar col·laborant amb la Secció d’Ornamentals de la ICEA de la que era coordinador l’entusiasta d’aquest sector Josep Montaner. En aquella època es van iniciar els cursos coneguts com “Monografies de Paisatgisme i Jardineria “, de les que s’han fet vint-i-vuit edicions i vaig col·laborar en el primer Dossier Agrari de la ICEA sobre “Producció d’arbres i arbusts ornamentals a Catalunya”. A la mort d’en Josep Montaner em vaig fer càrrec de la coordinació de la Secció d’Ornamentals, que recentment ha adoptat el nou nom de “Secció de Jardineria i Paisatgisme” i sota la coordinació de Joaquim Camps, ha potenciat les seves activitats amb la incorporació d’un competent equip de professionals vinculats al sector que tenen per objectiu realitzar estudis d’investigació sobre els jardins i jardiners de Catalunya, tan actuals com desapareguts.
Quan arriba a President?
El novembre del 2008 vaig accedir a la Presidència de la ICEA, substituint a l’anterior president, el recordat Joan Ràfols Casamada i al que haig d’agrair el recolzament i assessorament que em va donar per desenvolupar aquesta nova responsabilitat
Avui a la ICEA hi ha una gran activitat…
Poc a poc me he anat adonant de la importància i l’encert d’haver creat la ICEA, que gràcies a la competència i desinteressada dedicació dels seus components ha vingut realitzant al llarg dels anys les tasques contemplades en els Estatuts Fundacionals : gran nombre de jornades i debats sobre els temes que en cada moment han afectant a l’agricultura catalana . A destacar la participació des de fa trenta anys amb una jornada sobre agricultura a l’Escola Catalana d’Estiu a Prada de Conflent.
Moltes d’aquestes activitats i informacions queden reflectides en les publicacions de la Institució: fins el moment 37 Quaderns Agraris, 17 Dossiers Tècnics i 5 volums que recullen les ponències dels Congressos realitzats, per la qual cosa cal agrair la tasca que ha realitzat el Comitè de Publicacions. Cada cop més es poden també consultar de forma informàtica a la web i en el Noticea.
Abans de seguir parlant de la ICEA cal dedicar un record a tot aquells que ens han deixat i que van ser importants per la Institució. Tot i que hi han molts d’altres, jo recordo a Xavier Alibés, Joan Isart, Narcís Teixidor, Josep Tarragó, Jordi Peix i, de forma molt especial, a l’entranyable Claudi Barberà.
Altre fet a destacar es la visió de les persones, especialment del llavors president Josep Maria Puiggrós, que van promoure la incorporació de la ICEA com filial de l’Institut d’Estudis Catalans , que va comportar un gran salt endavant per la ICEA, beneficiant-se del prestigi de l’Institut i del suport que ha donat per les activitats i publicacions, i, en especial de poder disposar de les instal·lacions del històric edifici de la Casa de Convalescència al carrer del Carme.
Com veu la ICEA avui?
En aquets moments, i gràcies a la competència i dedicació dels coordinadors de les seccions, l’activitat de la ICEA, es molt intensa. No obstant, existeixen mancances, les principals la constant disminució del nombre de socis, especialment per la molt limitada d’incorporació de gent jove, i el poc ressò mediàtic de les activitats que es realitzen. Es per això que en aquest moment la Junta de Govern a pres la iniciativa de fer un estudi estratègic sobre el paper de la ICEA en el moment actual, de profunds canvis polítics i amb molts reptes de futur, com la globalització o el canvi climàtic i la necessitat d’alimentar una població creixent , amb més exigències alimentàries i amb limitacions de disponibilitat de noves terres de conreu o d’aigua, encariment de l’energia etc.
I la ICEA del futur?
En aquest sentit ha estat important la creació de la plataforma AGROFÒRUM, formada per la ICEA, la Fundació del Món Rural i vint-i cinc entitats més, per esbrinar on va l’agricultura catalana de cara al 2050. AGROFÒRUM compta amb un Consell Director format pels directors de les escoles , universitats , col·legis professionals i altres entitats i empreses de Catalunya relacionades amb l’agricultura. Aquesta plataforma ha iniciat les seves activitats, amb la creació de grups de treball especialitzats i una xarxa interactiva.