La protecció dels vegetals ha estat, des de l’inici de la ICEA l’any 1977, un dels temes que ha interessat més als socis de la institució, de tal manera que el “grup de treball per la protecció vegetal” es va constituir en els primers temps sota la coordinació de Josep Maria Puiggròs qui va ser el 1er vocal.
Un dels primers treballs va ser el projecte de com s’hauria d’estructurar la defensa sanitària a Catalunya, que es va realitzar en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.
Al 1970, gràcies a l’impuls donat pel seus promotors JM Puiggrós, Joan Isard i Claudi Barberà, el grup de treball va passar a ser la “Societat catalana de protecció vegetal”, va ser l’inici de l’actual secció. En Martí Nadal va prendre la responsabilitat de ser el primer coordinador, encetant una etapa on la formació va ser un dels principals objectius. Es varen organitzar cursos, com per exemple els cursos de patògens (fongs, artròpodes), de botànica (males herbes), es varen editar guies de cultius, com la de la carxofa (1983), la maduixa (1981) o el manual de males herbes dels conreus de Catalunya (1083).
El 1983, la ICEA passa a ser societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i es constitueix la “Secció Protecció Vegetal”. La secció sempre ha estat molt activa i ha comptat amb socis que han col·laborat i participat activament. En les activitats organitzades s’ha notat l’empremta dels diferents coordinadors, Josep Izquierdo, Claudi Barberà, Jordi Ticó, Joan Isart, Josep Maria Espelta i Ester Torres. No es pot dir tot el que ha aportat cadascun però es remarcable el foment de la interrelació entre els socis que va promoure en J. Ticó, la dinamització i modernització de la secció amb JM Espelta i el rigor científic d’en C. Barberà. Al llarg dels anys s’han realitzat conferències, cursos, jornades tècniques, tertúlies i s’han editat dossiers agraris, essent les Jornades de Protecció Vegetal, creades per C. Barberà, una de les activitats més rellevants i amb major continuïtat.
L’any 2014 es va promoure el canvi de nom de la secció per emfatitzar les implicacions que té la protecció dels cultius i la sanitat vegetal més enllà del propi cultiu i el seu entorn. Actualment s’anomena “protecció vegetal i seguretat alimentària” i es vol entendre seguretat des de la definició de disponibilitat d’aliments i també amb l’accepció d’assegurament de la qualitat sanitària. S’organitzen tertúlies, jornades tècniques i taules de debat, moltes vegades en col·laboració amb altres institucions i empreses, es poden destacar:
- Jornades per informar i debatre sobre problemàtiques actuals com per exemple “el cargol poma” o la “Xylella fastidiosa”
- Jornades de “Millora genètica” amb la Fundació Miquel Agustí
- Jornades “Mengem sa” amb la Institució catalana de ciències de l’alimentació
- Taula rodona “El menage a trois de la biotecnologia, l’agricultura i el medi ambient. Realitat o ficció?” Amb Futureco Bioscience i l’Associació catalana de comunicació científica.
La propera activitat serà el 12 de maig, la “III Jornada mengem sa. La conservació dels aliments” amb un programa que abasta temes tècnics, científics i de salut. (http://blogs.iec.cat/icea/2016/03/15/iii-jornada-mengem-sa-la-conservacio-dels-aliments/).
De cara al futur es vol continuar amb les propostes de tertúlies i jornades tècniques sobre temes actuals i també seguir eixamplant els vincles amb altres institucions i empreses. I potser també ara és el moment de tornar a pensar de quina manera es pot estructurar millor la defensa vegetal, amb quines eines comptem i quines volem per afrontar els reptes del sector.