Resum de la Jornada d’agricultura a Prada
El dissabte dia 22 d’agost es va celebrar la XXX Jornada d’agricultura organitzada per l’ICEA dins la Universitat Catalana de Prada.
El tema seleccionat pel 2015 era el del sòl agrari i la seva problemàtica. El sòl agrari es un input fonamental per la producció agrària i un element que confereix a la activitat unes característiques peculiars. El mercat del sòl funciona de forma imperfecta amb una permanent intervenció per part dels Estats cercant una millor gestió. Avui l’accés a la terra es una barrera d’entrada molt important al sector per a nous agricultors.
El programa de la Jornada va ser el següent:
- 9:30 a 10:00h. Obertura a càrrec de Vicenç Estanyol Bardera, Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona i Joandomènec Ros, rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Presentació i introducció, a càrrec de Josep Mª. Vives, president de la ICEA.
- 10:00 a 10:30h. 30 anys de Jornades d’Agricultura a Prada a càrrec de Josep M. Puiggròs.
- 10:30 a 11:00 h. El projecte de llei del sòl d’ús agrari, Jordi Sala, expert en temes agraris, ex Director General de Desenvolupament Rural.
- 11:00 a 11:30 h. La problemàtica de l’accés al sòl agrari, a càrrec de Josep Montasell, Agroterritori
- 12:00 a 12,30 h Torn d’intervencions i preguntes.
- 12:30 a 13,00h. Acaparament de terres i accés al sòl agrari a Moçambic, a càrrec d’Anabel Ayala, consultora de la FAO
- 13:00 a 14:30h. Pausa i dinar
- 14:30 a 15:00.h. L’experiència francesa: SAFER, a càrrec de Joan Becat, Universitat de Perpinyà i membre de l’IEC.
- 15:00 a 15:20 h. L’experiència de Terre de Liens, a càrrec de Simon Moliner, animador de Terre de Liens
- 15:20 a 15:50 h. L’experiència de Terra Franca, a càrrec de Jordi Martí, President de Terra Franca
- 15:50 a 16,10h. El Banc de Terres del Garraf, a càrrec de Rafel Florenciano, Director de Node Garraf, Agència de Desenvolupament
- 16.10 a 16:30 h: Aportacions des de la custòdia agrària a l’accés a la terra, a càrrec de Jordi Pietx, consultor en emprenedoria i conservació rural
- 16:30- 18:00 h Torn d’intervencions i preguntes
- 18:00 h. Cloenda
Inauguració
En representació del Departament d’Agricultura va venir en Vicenç Estanyol que és el director territorial d’agricultura a Girona. Va assenyalar la importància del tema i els eixos de la proposta de la nova llei de protecció del sòl agrari del govern de la Generalitat. Aquesta llei, en la seva opinió, ha de donar resposta a tres elements fonamentals: ordenar el territori, possibilitant un mosaic que inclogui parcel·les agràries; defensar l’agricultura periurbana i evitar l’abandonament del sòl agrari.
El rector de la Universitat Catalana d’Estiu i president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Joan Domènec Ros va animar a la ICEA a continuar amb la Jornada i a fer la màxima difusió dels temes tractats i del material utilitzat.
En Josep Maria Puiggròs qui va ser l’organitzador d’aquestes jornades durant 26 anys va fer una síntesi del que han estat, indicant algunes anècdotes. Va classificar les temàtiques de les jornades en tres grans blocs. Un primer grup va tractar de productes concrets: l’ametller, el vi,… etc. Un segon grup va ser de caràcter més tècnic i de ciència aplicada, com per exemple el dedicat als purins o al reg i el tercer a temes més socioeconòmics: immigrants, crisi alimentària mundial, fam, nova pagesia, etc. En total han passat a les jornades 183 ponents diferents. Va anunciar que es prepararia un article per la revista de la ICEA (Quaderns Agraris) sobre els trenta anys de les jornades i els temes tractats.
Jornada
En Jordi Sala, ex-director general de desenvolupament rural i promotor de la llei del sòl d’ús agrari va fer una presentació d’aquesta emmarcada en el context general de la problemàtica agrària mundial. Dos factors mundials donen importància fonamental a la preservació del sòl agrari: la fam i el canvi climàtic. Catalunya és un país divers amb importants restriccions objectives: altitud, desnivells, etc. i incorporades: 33% del territori està inclòs dins els espais naturals protegits i ha hagut un procés d’urbanització exagerada amb una elevada subutilització (polígons industrials i residències secundàries). El sòl agrari ha estat molt poc protegit en comparació amb altres sòls. A més a més, el 85% dels contractes d’arrendament son verbals. Cal una llei que protegeixi els sòl agrari i que permeti que Catalunya contribueixi a la producció mundial d’aliments. S’ha discutit a llei durant tres anys però encara no és una realitat. Les pressions en contra han estat molt nombroses, especialment en el que feia referència a la intervenció sobre els sòls no utilitzats. L’opció que s’ha pres és la d’expropiar el usdefruit obligant a un arrendament a 10 anys. També va assenyalar altres elements de la llei: la possibilitat d’establir parcs agraris per donar resposta a l’agricultura periurbana; més capacitat d’actuar a les comunitats de regants per emprendre obres sense necessitat d’esperar els recursos públics; una disminució de la protecció forestal; una actualització de la llei de concentració parcel·lària; un canvi en el període de contractació al derogar els 7 anys obligatoris actuals; la necessitat de confeccionar un mapa detallat dels diferents nivells de qualitat de sòl agrari, etc.
La segona intervenció la va realitzar en Josep Montasell, que fou durant molts anys director del Parc Agrari del Baix Llobregat. Va començar indicant com, amb el temps, ha canviat el plantejament reivindicatiu del sòl agrari. Tres eslògans, tres etapes: la terra per qui la treballa, volem viure de la terra, volem terra per cultivar. Catalunya té poca terra per cultivar i no es pot desaprofitar. Però per mantindre l’ocupació cal defensar el petit agricultor i això exigeix reconnectar l’agricultor amb el consumidor, per equilibrar el poder a la cadena alimentaria, avui favorable als grans distribuïdors (supermercats).
Per afavorir l’accés a la terra a nous agricultors i aconseguir una millora existeix la formula del Banc de terres, però altres propostes com un impost sobre les terres poc utilitzades pot desincentivar l’abandonament.
Joan Becat, geògraf i professor de la Universitat de Perpinyà, ens va apropar a la realitat francesa amb una presentació de les SAFERs (Sociétés d’aménagement foncier et d’établissement rural). Aquestes institucions han estat claus per protegir els sòl agrari, mantenir el preus relativament baixos i prioritzar les transaccions a favor dels agricultors professionals. El projecte de les SAFErs va néixer els anys 60’s quan hi havia un Estat fort i molt intervencionisme a l’economia francesa. Era un moment en que hi havia fam de terra per part d’uns agricultors que volien ampliar la seva activitat i beneficiar-se de les economies d’escala. A més a més, la creació del mercat comú (la Comunitat Econòmica Europea) va tenir en els primers anys un impacte molt negatiu sobre l’agricultura francesa. Hi ha 26 Safers, una a cada regió i són avui molt diferents entre elles. Hi treballen unes 1.000 persones. L’instrument fonamental en el seu funcionament és el dret de preempció al preu del mercat. Els notaris tenen l’obligació de notificar totes les transaccions que afectin l’ús de la terra, moment en el que la SAFER pot practicar el dret de preempció. Fa un balanç positiu de l’actuació d’aquesta institució.
L’Annabel Ayala, consultora per la FAO, ens va apropar a la realitat de Moçambic i el problema de l’acaparament de terres. Aquest fenomen afecta molt especialment a l’Àfrica i són grans empreses multinacionals i Estats de països amb poca disponibilitat de terra les grans protagonistes. Les dades disponibles són molt qüestionables però el que si que és clar és que des de la crisis alimentaria de 2007-08 s’ha donat un augment molt significatiu de l’acaparament. Moçambic és un país que es va veure afectat en poc temps per la descolonització, la guerra civil i una economia gestionada per l’Estat. Ella va treballar en un projecte de la FAO sobre dona, comunitats i accés a la terra. La corrupció de l’ Administració va facilitar l’adjudicació de terres a empreses foranies destinades principalment a la producció de biocombustibles que van tenir conseqüències molt negatives sobre les comunitats locals. Finalment el govern va establir un sistema de protecció per les terres comunitàries i un mecanisme d’adjudicació de drets. A Moçambic, com a molts altres països el mercat de terres està molt intervingut però això no evita l’acaparament a mans d’estrangers.
El primer ponent de la tarda va ser Simon Moliner, coordinar al departament dels Pirineus Orientals de Terre de Liens. Va iniciar la seva intervenció assenyalant la pèrdua d’explotacions agràries que es dona a França i l’augment del nombre d’agricultors que cauen sota el llindar de pobresa. Igualment assenyalà l’augment dels preus de la terra i la poca incidència de les SAFER’s en les noves instal·lacions d’agricultors. Per fer front a aquestes deficiències es va crear l’organització sense ànim de lucre Terre des Liens, que fa una feina d’intermediació entre els agricultors que es volen instal·lar i les terres disponibles. Terre de Liens compra terra amb les aportacions que realitzen nombrosos contribuents que passen a ser socis. Per ser beneficiari de les Terres de Liens cal seguir un model d’agricultura agroecològica i ser un petit agricultor.
L’experiència de Terra Franca va ser explicada per Jordi Martí, president de la mateixa. A Catalunya Terra Franca vol replicar l’experiència de Terres de Liens però pel moment les actuacions com a comprador de sòl no són factibles, actuant especialment com arrendador i mediador en la transferència de terres i com a impulsor d’una nova filosofia d’apropament de la població a la producció d’aliments.
En Rafael Florenciano, gerent de Node Garraf, Agència de Desenvolupament del Garraf, que és una organització de tots el ajuntaments de la comarca i del Consell comarcal i que disposa d’un Banc de terres, ens va explicar les raons que van portar a afrontar el tema agrari en una comarca on el pes d’aquest sector és mínim. El Banc de terres fa d’intermediari entre els propietaris de terres que detecten estan abandonades i els agricultors.
En Jordi Pietx, que va ser durant onze anys Director de la Xarxa de Custodia del Territori, va explicar què poden aportar les entitats de custòdia en el funcionament del mercat de sòl agrari i com poden contribuir a pal·liar l’ impacte negatiu de l’abandonament de sòl. Remarcà la feina d’intermediació que realitzen entre la propietat i els usos del sòl. Va finalitzar proposant la creació d’un Grup Operatiu sobre Accés a la Terra en el marc dels nous Programes de Desenvolupament Rurals (A Europa: EIP FG Noves incorporacions en l’agricultura).
El debat va ser molt ric i les preguntes molt nombroses. L’assistència va ser en el moments de màxima afluència de unes 40 persones. Vàrem trobar a faltar la presencia d’en Llorenç Planes i de la seva dona que durant tots els anys van fer de contacte amb l’agricultura de la Catalunya Nord. En Joan Becat ens va ajudar a poder incloure l’experiència francesa en el programa.
Per aquells que voleu complementar les presentacions, s’han adjuntat els power points utilitzats.
Per l’any vinent s’han proposat els temes següents:
– El malbaratament alimentari. Anàlisi a la cadena productiva.
– Dona i agricultura al segle XXI
– El pagès: neix o es fa?
– Agricultura autòctona i gastronomia
– Els grups Leader i els agricultors
Com veieu hi ha un ampli ventall d’opcions. Esperem les vostres opinions sobre la XXXI Jornada i reserveu el dissabte de la tercera setmana d’agost del 2016. Us hi esperem.