Butlletins

4 – COL.LABORACIONS

4.1 – EL PAQUET DE BALI

El “paquet de Bali”, el comerç internacional agrari i la Organització Mundial del Comerç

Per Jordi Rosell Foxà

Universitat Autònoma de Barcelona

 A començament de Desembre de 2013, la Conferència Ministerial de la Organització Mundial del Comerç celebrada a la turística illa indonèsia de Bali va aprovar una sèrie de mesures per liberalitzar el comerç internacional que es coneixen com a “paquet de Bali”.

La Organització Mundial del Comerç (OMC) s’ha encarregat d’explicar que es tracta dels primers acords assolits per la mateixa després del seu naixement al 1995. ¡Han calgut 18 anys per assolir uns primers acords¡. De fet el “paquet de Bali” s’ha d’entendre com un arrengament davant de la incapacitat de tancar la ronda de negociacions comercials endegada al 2001 (ara fa una dotzena d’anys) i que es coneix com a “Ronda de Doha”.  Per cert l’acord final sobre el “paquet de Bali” es va aconseguir després de que els EEUU i la India arribessin a un acord bilateral pel qual el primer país acceptava no denunciar davant la OMC les compres públiques d’aliments per constituir stocks de seguretat que fa la India. Es un símbol de la nova realitat geopolítica mundial si pensem que tradicionalment els acords comercials internacional es tancaven  desprès d’un acord entre EEUU i Europa.

La “Ronda de Doha” pel que fa als productes agraris hauria de suposar una nova retallada dels aranzels, eliminar les subvencions a les exportacions i reduir l’ajut intern al sector. Res està tancat a dia d’avui i el “paquet de Bali” s’explica per la necessitat de presentar alguns resultats desprès de 12 anys de negociacions.

¿Quins son els acords del “paquet de Bali”?. La veritat es que el que s’ha acordat a Bali es poca cosa encara que, com hem explicat, calia presentar-ho en un to triomfalista

  • Un acord per “facilitar el comerç” que vol      dir el compromís dels països de fer més transparents i àgils les normes      d’importació i exportació
  • Una treva de 4 anys a fi i efecte de que les      compres d’aliments per constituir stocks de seguretat als països en      desenvolupament no puguin ser denunciades per superar els límits de suport      a l’agricultura pactats
  • Un acord sobre la manera d’administrar els      contingents aranzelaris (un contingent de productes que entren amb un      aranzel molt reduït o zero)
  • Una declaració de bona voluntat sobre els      ajuts a les exportacions que bàsicament vol dir que no augmentaran encara      que tampoc desapareixen de moment.
  • Una declaració de bona voluntat de continuar      les converses per aconseguir un acord sobre el cotó.

En resum, dues declaracions de bona voluntat, dos acords per simplificar i clarificar procediments administratius i un compromís d’aturar reclamacions durant 4 anys. No cal ser un expert en comerç internacional per entendre que la conclusió de la lectura dels acords de Balí es pot resumir amb “molt soroll per no res”. Això no treu que aquests acords hagin estat presentats com “històrics” i que fins hi tot algú hagi dit que dels mateixos en resultarà un augment del PIB mundial d’un bilió de dòlars i la creació de 21 milions de llocs de treball.

Desprès de la Conferencia Ministerial de Bali i del magre “paquet” de mesures resta pendent la conclusió de la Ronda de Doha una tasca molt difícil pels 159 membres de la OMC.

Mentre les negociacions comercials multilaterals, es a dir les que impliquen a la quasi totalitat de països del món, avancen lentament (o no avancen) hem vist una explosió d’acords bilaterals de lliure comerç. L’últim l’Acord Econòmic i Comercial Global entre Canadà i la Unió Europea signat el 18 d’Octubre de 2013 pendent ara de ratificació pels parlaments. Un acord que donarà accés lliure al mercat de la UE a bona part dels productes agraris canadencs mentre que per altres productes com ara la carn de porc i  la de vedella s’han establert contingents que entraran sense aranzels a la UE.

Finalment no cal oblidar que estem en plena negociació d’un “mega acord comercial” entre EEUU i la UE, l´Acord d’Associació Transpacific. I que un altre “mega acord comercial” es negocia entre EEUU i la regió d’Asia-Pacific, l’Acord Estratègic Trans-Pacific d’Associació Econòmica.