La figura mostra els consums d’aigua de regadiu per euro produït -a preus percebuts pel pagès- per a diferents productes. L’estudi s’ha realitzat per als rendiments mitjans de les produccions de Lleida amb un consum d’aigua de 6.500 m3/ha. S’ha utilitzat un mateix consum d’aigua a plena dotació a fi d’homogeneïtzar els condicionants, tanmateix alguns conreus obtenen els màxims rendiments a dotacions més baixes, raó per la qual caldria avaluar cas per cas en aquests conreus (extensius d’hivern, sobretot).
Tot i així s’observa la gran diferencia de consums d’aigua entre uns i altres conreus. Així, per exemple, mentre que un euro de tomàquet intensiu ha requerit 252 l, un euro de blat de moro en requereix 2.247 l.
El consum d’aigua per euro produït és un indicador que guanya dia a dia importància en un moment en que l’aigua pot esdevenir un producte cada cop més preuat i més car.
Consum d’aigua de reg per euro produït a les comarques de Lleida
1. Queda clar: com més car és el producte venut, més reduït és el percentatge del cost de l’aigua. O sigui sobretot la fruita.
2. M’agradaria conèixer una informació que segur que els coneixedors disposen. Per cada litre d’aigua de rec al Canal d’Urgell quants se’n reciclen? O sigui quants litres entren al Canal per regar i quants s’utilitzen per regar. Al Canal es rega molt de pous amb aigua provinent del reg.
3. I una altra. Quan CO2 s’absorbeix de més degut a l’aigua. O sigui quina diferència de volum hi hauria entre una producció de secà al canal i una de regadiu. Aquesta diferència es produiria absorbint CO2. En augmentar les produccions, augmenta l’absorció de CO2. Per aquí podríem encetar una discussió força interessant.