Butlletins

NOTICEA nº 11

NOTICEA nº 11 – Maig 2013

1.1 – AGROFORUM

L’AGROFORUM és a punt de concretar-se com a àmplia concertació d’institucions catalanes vinculades al món de l’agroalimentació a fi de cercar respostes de futur. Al moment de tancar aquest NOTICEA el Conseller d’Agricultura Sr Josep M Pelegrí ha confirmat a una delegació de la ICEA la seva voluntat de recolzar aquest projecte. Per a les properes setmanes està, doncs, prevista la seva constitució.

3.3 – DOSSIERS AGRARIS 16: LA VARIETAT GARNATXA BLANCA

Us anunciem la publicació del proper volum de Dossiers Agraris, el número 16 LA VARIETAT GARNATXA BLANCA

Us avancem el seu contingut:

Sumari del Dossiers Agraris 16

 

PRESENTACIÓ

Jaume Martí

 

DE LA VERNATXA A LA   GARNATXA BLANCA, EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Josep Maria Puiggròs

 

CARACTERÍSTIQUES AGRONÒMIQUES I DE LES PRÀCTIQUES DEL CONREU   DE LA GARNATXA    BLANCA

Agustí Vilarroya

 

IMPORTÀNCIA I DISTRIBUCIÓ DE LA GARNATXA BLANCA

Jordi Rius

 

LA  DENOMINACIÓ D’ORIGEN “TERRA ALTA” I EL “TERRA ALTA GARNATXA BLANCA”

Jaume Martí

 

RECERCA DE LLEVATS AUTÒCTONS DE GARNATXA BLANCA

M. C. Masqué, B. Zaplana, X. Elorduy, J.   Valiente, E. Bertran, A. Puig

 

MICROVINIFICACIONS GARNATXA BLANCA. RESULTATS ASSAJOS 2010

Marta Ferrer i   Jordi Rosselló

 

El coordinador d’aquest volum, Josep Maria Puiggròs.

El comitè editorial, Anna Jacas, Ester Jover, Joan Saus i Montserrat Soliva.

 

3.2 – DOSSIERS AGRARIS 15: INNOVACIONS A L’AGRICULTURA EN ELS DARRERS CENT ANYS

Us anunciem la publicació del proper volum de Dossiers Agraris, el número 15. INNOVACIONS A L’AGRICULTURA EN ELS DARRERS CENT ANYS.

Us avancem el seu contingut:

Sumari del Dossiers Agraris 15

 

INCIDÈNCIA DE LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES DEL MÓN AGRARI EN LA VIDA RURAL DELS   ÚLTIMS CENT ANYS A CATALUNYAA. Serra i Clota

 

LA     DIVULGACIÓ VITÍCOLA A CATALUNYA EN EL PERÍODE 1980-2010

A. Villarroya i Serafini

 

INNOVACIONS ENOLÒGIQUES ELS DARRERS CENT ANYS

M. Nadal i A. Sánchez -Ortiz

 

INNOVACIÓ PAGESA.

P. Guilera

 

CINQUANTA ANYS DE LA PRIMERA XARXA DE   PREVENCIÓ CONTRA EL MÍLDIU DE L’ESTAT ESPANYOL. EL PENEDÈS (1961-2011)

J. Ticó Maluquer

 

EMPRENEDORIA I SEMINARIS DE VALOR AFEGIT, DOS INNOVADORS   MÈTODES DE FORMACIÓ

M. Pla i J. Salvador

 

INNOVACIONS EN LA TRANSFERÈNCIA DE    CONEIXEMENTS: EL PLA ANUAL DE TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA

R. Poch Massegú i M. J. De Ribot Porta

 

HISTÒRIA DEL PREMI A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA    AGROALIMENTÀRIA (PITA)

J. M. Masses i Tarragó i J. Sió i Torres

 

VUIT ANYS DE RURALCAT, LA COMUNITAT VIRTUAL    AGROALIMENTÀRIA I DEL MÓN RURAL. www.ruralcat.net

J. M. Masses i Tarragó i J. Sió i Torres

 

AGRONOMIA PER A TOTHOM. LA CÀTEDRA D’AGRICULTURA AMBULANT PERE GRAU

P.   Bernat

 

EL SERVEI D’EXTENSIÓ AGRÀRIA: UNS APUNTS DE LES SEVES   APORTACIONS AL DESENVOLUPAMENT DE L’AGRICULTURA CATALANA

L. Prieto i Tur i d’altres

 

CENT ANYS D’ART, CIÈNCIA I OFICI EN JARDINERIA A CATALUNYA   (1911-2011)

M. Rivero Matas

 

 

DE LA FIL·LOXERA   A L’ESCARABAT DE LA PATATA. LA INNOVACIÓ   EN LA PROTECCIÓ VEGETAL

J. M. Puiggròs i Jové

 

INNOVACIONS EN SANITAT VEGETAL (1960-2010). DE L’ESCARABAT DE LA PATATA A LATUTA ABSOLUTA

J. M. Vives

 

INNOVACIONS EN EL DIAGNÒSTIC VEGETAL

C. Montón Romans

 

 

 

La coordinadora d’aquest volum, Ester Torres.

El comitè editorial, Anna Jacas, Ester Jover, Joan Saus i Montserrat Soliva.

 

0.1 – INDEX

1.- Properes activitats

1.1 AGROFORUM

1.2  Creació del Grup de Recerca de varietats autòctones de vinya

1.3 Jardins i Jardiners

1.4 XXVIII Jornada a La Universitat Catalana d’Estiu

2.- Activitats realitzades

2.1 Tertúlia sobre marques blanques

2.2 Les tertúlies de la secció de protecció dels vegetals

2.3 Bois Noir

2.4 Presentació del llibre “Percepcions de l’espai agrari periurbà”

2.5 Canvi climàtic i agricultura

3.- Publicacions ICEA

3.1. Quaderns Agraris 34

3.2 Dossiers Agraris 15 INNOVACIONS A L’AGRICULTURA EN ELS DARRERS CENT ANYS

3.3 Dossiers Agraris 16 LA VARIETAT GARNATXA BLANCA

4.- Col.laboracions

4.1 La ridícula reforma de la PAC de 2014

4.2 L’acord de lliure comerç  Estats Units – Unió Europea

4.3 Polèmica a l’entorn de la ramaderia intensiva porcina

4.4 La problemàtica actual del sector lleter català

4.5 Retorn al futur (conte que transcorre a l’any 2067)

5.- Els socis han publicat

5.1 Que hem après de la crisi?

6.- L’estadística del mes: Mercat  de futurs d’aliments bàsics a Xicago

7.- La web del mes: L’Agència Europea del Medi Ambient

2.5 – CANVI CLIMÀTIC I AGRICULTURA

Tertúlia XCV

Secció de Protecció dels Vegetals

 El passat dia 3 de juny es va celebrar la tertulia sobre

la problemàtica del canvi climàtic i l’Agricultura a Catalunya

a càrrec de Josefina Plaixats (UAB)

Us en oferim l’enllaç al contingut de la xerrada

 Canvi climàticNOTICEA

Dia i hora: Dilluns 3 de juny a les 19:00h.

Lloc: Sala Pi i Sunyer, IEC, Carme 47, Barcelona

 

Josefina Plaixats, professora titular d’Agricultura del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB,  és membre del Grup d’experts en canvi climàtic de Catalunya.

 

 

1.2 – GRUP DE RECERCA DE VARIETATS AUTÒCTONES DE VINYA

Noticia de la Secció de Viticultura i Enologia

La Secció de Viticultura i Enologia endega conjuntament amb el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) el “Grup de recerca de les varietats autòctones de la vinya de l’àrea dels països de parla i cultura catalana”

La creació d’aquest grup de recerca consolidarà i ampliarà el treball impulsat fins ara, sobre varietats autòctones, per la Secció de Viticultura de la ICEA. Aquest treball ha generat nombroses activitats durant més de setze anys i com a conseqüència de les mateixes s’ha lograt recollir els seus resultats en diversos exemplars de Dossiers Agraris .

L’interès per les varietats autòctones de la vinya dintre de la ICEA ja ve de fa molts anys; així la jornada d’Agricultura de Prada, dintre de la UCE de l’any 1992(22 d’agost), va tractar de “Evolució varietal en Viticultura resultats i perspectives” a la que varen participar diferents professionals del Principat, de la Catalunya Nord i el Professor Boubals de l’Escola Superior   Nacional d’Agricultura de Montpellier. Aleshores semblava que les varietats de procedència forana, com el Cabernet Sauvignon, el Merlot i Chardonais, entre altres, havien de substituir les nostres varietats cultivades durant segles a l’àrea del Països Catalans i aquest fenomen va agafar molta força especialment al Principat.

La nostra posició com a ICEA , filial del IEC, ha sigut i serà la defensa del nostre patrimoni varietal , ja que vàrem pensar que si això no ho fem els catalans qui ho farà? I així hem fet activitats sobre el Picapoll, el Trepat, la Malvasia de Sitges, les Garnatxes, les varietats de Mallorca, de la Catalunya Nord, el Xarel·lo, el Sumoll, el Torbato de l’Alguer i les que ens falten encara .

La creació d’aquest grup de recerca ens aportarà la sinergia del Museu de les cultures del vi de Catalunya renovat i en un procés d’expansió. El “Grup” està obert a tots el professionals de tots els estaments que a títol personal i voluntariós hi vulguin participar tan activament , com recolzant-nos i assessorant-nos, ha de ser un nou projecte integrador i engrescador de la societat civil que ajudi a potenciar els nostres vins .

La presentació del grup es farà en un acte obert a tothom el proper dimecres 12 de juny a les 6h de la tarda a l’auditori de Vinseum  a Vilafranca del Penedès.

No cal dir que voldríem comptar amb tots els socis de la ICEA involucrats amb el mon del vi

Josep M Puiggròs Jové  Coordinador de la secció de Viticultura i Enologia.

1.3 – JARDINS I JARDINERS

JARDINS I JARDINERS B

18 de juny de 2013, de 17,30h a 20,30h.

Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans

PROGRAMA

17.30 h. Benvinguda a càrrec del Sr. Salvador Giner, president de l’IEC.

Presentació de la Tarda a càrrec del Sr. Josep M. Vives, president de la ICEA.

17.45 h. «El web. Un espai compartit de coneixement històric dels jardins i jardiners»

a càrrec de la Sra. Montse Rivero, historiadora i tècnica especialista en jardineria.

18.20 h. «Aproximació a Joan Mirambell»

a càrrec de la Sra. Carme Farré, biòloga i paisatgista.

18.40 h. «Història de l’Escola de Jardineria de Barcelona»

a càrrec del Sr. Jordi Cartañà, biòleg i doctor en geografi a humana. Projecció d’un documental.

19.00 h. «La Societat Catalana d’Horticultura i la difusió de l’art fl oral de la Barcelona del 1900»

a càrrec de la Sra. Fàtima López, doctora en Història de l’Art, Premi de l’IEC d’Història de les Arts Josep Pijoan

2013 per la seva tesi doctoral Ornamentació vegetal i arquitectures de l’oci a la Barcelona del 1900.

19.25 h. «Horts i jardins en un paisatge urbà de ribera: Ciutat de Mallorca segles XIII-XVIII»

a càrrec del Sr. Jaume Llabrés, investigador.

19.50 h. «Replantejament de la jardineria del conjunt monumental de Poblet: sostenibilitat, bellesa i signifi cat»

a càrrec del Sr. Josep M. Mallarach, assessor ambiental del monestir de Poblet.

20.10 h. Copa de cloenda

Coordinació de l’acte: Sr. Joaquim Camps

1.4 – XXVIII JORNADA D’AGRICULTURA A PRADA

XXVIII Jornada d’Agricultura a Prada

Universitat Catalana d’Estiu

Agricultura, alimentació i fam

Dissabte 17 d’Agost de 2013

Liceu Renouvier de Prada de Conflent

 Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

 

Presentació

 

Programa

 

9.30-10 h. Obertura de la Jornada
10-10.15 h. Presentació i introducció de la jornada, a càrrec Josep Mª Vives,   president de l’ICEA
10.15-10.45 h. Gemma Francés, La inseguretat alimentaria al món
10.45-11h Torn d’intervencions i preguntes
11-11.30 h. Arcadi  Oliveres, President de Justícia i Pau i professor de la Universitat Autònoma de   Barcelona, Crisi, pobresa i fam
11.30-12.00 Torn d’intervencions i preguntes
12.00-12.30  h. Carles Soler , Revista Soberania   Alimentària, Les arrels de la fam al   món
12.30-13.00 h. Torn d’intervencions i preguntes
13.00-14.30 h. Pausa i dinar
14:30-15:00 h. Victoria Soldevila, Universitat Rovira i Virgili,   Regims alimentaris i fam
15:00-15:15 Torn d’intervencions i preguntes
15:15-16.30 h. Presentació d’experiències

  • Banc del Aliments,
  • Càritas,
  • Restaurants du Cœur
16.30-17.30 h. Taula rodona sobre les experiències
17.30-18 h. Cloenda

 

2.1 – TERTULIA SOBRE MARQUES BLANQUES

Tertúlia Secció d’Estudis Rurals

Data: 3 d’abril

Títol: Marques Fabricant i Marques Distribució: un dilema candent a la indústria alimentària”

Ponent: Esteban Farrero, ha treballat en empreses multinacionals de gran consum durant 33 anys (Henkel i Sara Lee: Marcilla, Bimbo, Sanex, Ambipur, etc), 10 anys a les seus centrals. Els darrers 4 anys fou President de Bimbo. Actualment, treballa amb Branndex Triangle  i és conseller independent en 4 empreses familiars.

 

Resum de la Jornada. A continuació us presentem els principals punts d’anàlisi durant la tertúlia.
A) Què s’entén per Marca i què és Marca?. Tant la marca de fabricant com la marca de distribució és marca. Tots nosaltres som Marca. La marca ve definida per diferents components o atributs(tangibles e intangibles) que volen satisfer necessitats i expectatives dels seus actuals i potencials clients . La construcció de Marca és un procés de millora continua amb ítems tan rellevants com la innovació, l’expansió internacional i la diversificació cap a noves categories, intentant ocupar un territori distintiu, rellevant i consistent per poder tenir Credibilitat. Amb les noves tecnologies encara, la marca és més important per la transparència i la comunicació interactiva continua.

 

B) Quines són les estratègies de les marques de Fabricant sobre les Marques de la distribució?: aquestes es poden resumir en 3 grans estratègies:

  1.  Estratègia d’oposició a la distribució: aquesta estratègia queda en principi restringida a la marca de fabricant forta. Es basaria en fidelitzar la marca, oferir serveis      complementaris/ addicionals al client (club de clients fidels) i apostar per la innovació, la recerca i el desenvolupament.
  2. Estratègia de col·laboració i cooperació amb la distribució: durant la tertúlia, alguns ponents amb experiència en empreses multinacionals de marca de fabricant exposen alguns exemples en aquesta direcció: s’opta per “ser amic del  distribuïdor però no fabricar per ell”. En què es basa aquesta amistat? en complir amb els terminis que marca el distribuïdor, col·locació del producte “just in time”, etc.
  3. Ser fabricant de marca blanca: per moltes empreses ha estat una estratègia molt positiva ja que permet obtenir alta rendibilitats derivada del fet de produir un producte molt senzill, estandarditzat, que incorpora poca R+D i amb uns costos laborals generalment inferiors als costos laborals de la marca de fabricant. L’amenaça resideix en la vulnerabilitat del productor envers el distribuïdor.

C) Per què la distribució ha entrat en la fase de la venda de marca pròpia?:

  1.  El procés de forta concentració de la distribució, li  comporta un gran poder de negociació envers el fabricant de marca: ens trobem amb una situació d’oligopsoni. (L’oligopsoni, de les paraules gregues oligo (poc) i psonio (compra), és una situació que sorgeix en el mercat on no existeixen diversos compradors, sinó un nombre petit en els quals es diposita el control i el poder sobre els preus si les quantitats d’un producte en el mercat. Per tant, els beneficis es concentrarien en els compradors (en la majoria dels casos en els intermediaris), però no en els productors, els quals veuen empitjorar la seva situació en no rebre un preu raonable per als productes que elaboren).
  2. Gran marges de beneficis al produir productes que si bé compleixen les normatives establertes (salut pública, etc), són productes amb formats més senzills; poden col·locar els seus productes en els lineals més estratègics, etc.

D) Situació de la marca del distribuïdor (marca blanca) a Europa: (informe Scan Trends de Nielsen)

La marca blanca es concentra en els països desenvolupats. Segons un estudi de Nielsen, la proporció de la marca blanca en la cistella de la compra de l’alimentació és:

40% a l’Europa  Occidental.

28% als EEUU

23% al Japó

15% Sud-àfrica

9% Amèrica Llatina

7% Europa de l’Est

3% Xina

E) Alguns temes de debat dins de la tertúlia:

Per uns, la marca blanca ha permès al consumidor adquirir productes amb una bona relació qualitat – preu, eliminant així el sobrecost del producte de la marca de fabricant per conceptes aliens al propi aliment (màrqueting, etc.). Per altres, la idea generalitzada d’aquest sobrecost vinculat amb aquests conceptes “extra-aliment” són erronis.

Innovació: arran d’un article d’Agrodigital, a partir d’un estudi encarregat a ESADE per l’Associació de les Grans Marques, en què es diu “en 10 años han desaparecido un 22% de las marcas y, en categorías como yogures, aceites y lavavajillas a mano  entre el 40 y 50%” es comenta que el fort poder de la gran distribució i la producció de marca blanca afectarà negativament a la diversificació de productes de gran consum, repercutint negativament en sectors vinculats amb la innovació, el packaging alimentari, etc. Aquest argument és fortament qüestionat per altres tertulians, argumentant que les noves tecnologies, els nous models de comercialització i l’esperit emprenedor de la ciutadania poden comportar un revulsiu per la R+D.

Es planteja també la necessitat de fer una pluja d’idees sobre cóm serà el futur de la indústria alimentària i el dilema marca blanca – marca de fabricant.

El mercat és prou divers i segmentat. En paral·lel a les marques de la distribució que s’emporten una bona porció del mercat hi ha tot un seguit de segments especialitats i més reduïts que permeten entrar-hi, sobretot als qui no disposen de prou volum. Són els productes “diferents” que es poden oferir als qui busquen productes ecològics, de la terra, de proximitat, o als d’alta qualitat, més cars, que s’ofereixen a mercats petits, que fins poden créixer (Nutella contra Nocilla, Vins o olis cars, pernil ibèric, “Club del Gourmet”,venda directa del pagès).

A més les grans marques, com ja s’està iniciant darrerament, aniran innovant cap a tot un seguit de productes diferenciats. Les marques de la distribució aniran també adoptant-les, sempre que tinguin èxit en el mercat, però sempre a distància. És el cas dels productes que comporten una millora dietètica: sense sucre, sense cafeïna, sense lactosa, baixos en sal, els suposadament més “naturals”, els que no engreixen. I sobretot un mercat en ràpida evolució, el dels productes precuinats, amb tota la imaginació i diferenciació que comporta.  Es cita repetidament de l’èxit del Nespresso: una innovació de l’envasat, de la venda directa del producte d’una Gran Marca i de la seva venda per Internet. Es cita també la comercialització directa d’un fabricant com Guissona que a la vegada ven marca de distribuïdor d’altres productes com oli, fruits secs…

Finalment s’introdueix el futur de la venda d’aliments distribuïts per internet que s’anirà a recollir al quiosc de la cantonada, a correus, o té’l portaran a casa, com és el cas dels vins o pernils que venen els diaris.

2.2 – LES TERTULIES DE LA SECCIÓ DE PROTECCIÓ DELS VEGETALS

Les tertúlies, dels primers dilluns de mes, de la Secció de Protecció dels Vegetals (ICEA)

En l’Assemblea de la ICEA de 2012 i en la primera tertúlia de 2013, la Secció de Protecció Vegetal va proposar una fita per al 2013:  difondre l’agricultura responsable que es practica a Catalunya i lluitar contra la imatge negativa que moltes vegades es projecta de l’activitat agrícola.

Sabem que és fàcil parlar dels inputs negatius de l’agricultura, tant per al medi ambient com per a la salut de les persones, en són exemples programes emesos per la televisió com ‘Què mengem?’ (Sense Ficció 30/05/2012), ‘Que comemos?’ (Salvados 05/05/2013), però des de la ICEA, que és una institució científica, volem recavar informació, en part mitjançant les tertúlies de la Secció de Protecció Vegetal, per oferir una visió clara de l’agricultura que actualment tenim a Catalunya. No volem alarmisme sense justificació i entre tots volem valorar si podem confiar en els aliments que produïm.

Ara ja hem començat aquest recorregut i ja hem celebrat 4 tertúlies, amb participació de ponents i membres i amics de la Secció de Protecció Vegetals de la ICEA:

AGRICULTURA: EL PAS DE LA VISIÓ SIMPLE A LA VISIÓ COMPLEXA DEL SISTEMA AGRARI a càrrec d’Andreu Vila, assessor d’explotacions agràries i professor associat de Fructicultura i de Producció Ecològica de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Va aportar la seva visió d’una nova manera d’entendre l’agricultura: l’Agricultura Lògica, de com gestionar finques d’una manera harmònica.

EL CONTROL DE LES PLAGUES AVUI a càrrec de Montse Martí, assessora a l’agrupació d’ADVs SELMAR. En la seva ponència va exposar com avui en dia es prenen les decisions per assessorar en matèria de sanitat vegetal, com l’ús de productes es minimitza, com se’n fa un ús sostenible i com es prioritza l’aplicació del control biològic de plagues.

EL PLA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA 2012-2016 a càrrec de Alfons Vilarrasa, director de l’Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA).  Ens va informar sobre el nou Pla de seguretat alimentària que és un instrument que dóna continuïtat a l’estratègia dissenyada i explicitada en el primer Pla de seguretat alimentària 2007-2010. Entre tots els temes tractats es varen discutir els resultats satisfactoris de les avaluacions de residus de fitosanitaris en aliments.

EXPERIÈNCIES D’UNA PIME EN LA RECERCA, DESENVOLUPAMENT, REGISTRE I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES BIOPLAGUICIDES MICROBIANS a càrrec de Carolina Fernández, responsable de recerca i desenvolupament a FUTURECO Bioscience, empresa que treballa en el desenvolupament de biopesticides i altres productes de baix impacte ambiental. En aquesta tertúlia ens va parlar del canvi de tendència que estan detectant en les multinacionals respecte els productes de Biocontrol, i va exposar la situació actual en la indústria i els productes de Biocontrol.

Encara farem més tertúlies per aprofundir en aquesta temàtica i al final organitzarem la jornada MENGEM SÀ? En la que esperem trobar i difondre moltes de les respostes amb informació, debat, coneixement i rigor.

Ester Torres. Coordinadora de la Secció Protecció Vegetal (ICEA).