XXIX JORNADA D’AGRICULTURA DE PRADA
UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
DISSABTE, 23 D’AGOST DE 2014
Al Liceu Renouvier de Prada (Conflent) i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) es va celebrar la XXIX jornada d’agricultura dins la Universitat Catalana d’estiu, el dissabte 23 d’agost de 2014.
El tema d’aquest any ha estat ”L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor”.
La Jornada començà amb les paraules de benvinguda del Rector de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, Salvador Alegret.
Posteriorment en Jordi Sala, Director General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (DAAM), va inaugurar la Jornada amb una breu presentació de les novetats i projectes en curs del Departament. Partint del lema de que tot govern ha d’aconseguir que els agricultors es puguin guanyar la vida, va informar que s’està treballant en una Llei de protecció del sòl agrari que afavoreixi la mobilitat de les terres i la continuïtat de l’activitat agrària. Es una llei inspirada en l’experiència francesa.
D’altra banda, i dins de les negociacions de la reforma de la PAC, el govern català va presentar 35 propostes per millorar la posició dels agricultors dins la cadena de valor. Algunes d’aquestes varen ser recollides. També s’està actuant per millorar el funcionament de les llotges, que en aquest moment presenten deficiències significatives. Així mateix el govern treballa en una llei de desenvolupament integral del món rural.
El nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) vol enfortir el lligam entre la innovació i la recerca amb les noves possibilitats que obre el canal Segarra-Garrigues, permeten un canvi de conreus, la introducció de xarxes anti-pedra i nous acords entre agricultors e industria com el de la plantació de festucs amb la empresa Borges.
Finalment va anuncia que una llei complementaria d’integració agrícola que pretén realitzar importants modificacions a la actual llei d’integració estarà preparada en el proper trimestre.
La primera sessió de la Jornada la van realitzar Lluis Bosch, enginyer agrònom i professor de la Universitat de Girona i Victòria Soldevila, economista i professora de la Universitat Rovira i Virgili, sota el títol Agricultura i contractes: una perspectiva històrica.
Victoria Soldevila va assenyalar els principals elements que fan singular la experiència d’integració vertical del porcí a Catalunya en comparació d’altres països. Singularitat que es concreta en que els integradors son empreses de pinsos (no escorxadors), els integradors son propietaris dels animals, la gran importància de la integració dins de la producció total i la poca base de terra de molts dels integrats. Així mateix va assenyalar diferents raons que expliquen l’èxit d’aquest model en quan ha augment de la producció. Va acabar assenyalant que la llei d’integració no ha incorporat canvis fonamentals i que el tema mediambiental serà fonamental per al futur.
Lluis Bosch va indicar que el pagès sempre ha estat vinculat als contractes, fent una distinció entre contractes de la terra (a on assenyalà que el model de tinença de la terra de Catalunya ha estat sempre mixta amb propietat i arrendament) i contractes de producció. Els contractes de producció son el resultat de la manca de capacitat de fixació dels preus per part dels pagesos el que comporta crisis cícliques.
Dins dels models d’integració va diferenciar entre la integració horitzontal (pròpia de les cooperatives) i la integració vertical. Aquesta ultima es va iniciar a l’avicultura i es va imposar a la porcicultura i desprès s’ha ampliat a molts altres sectors amb més o menys importància. De fet la integració vertical no es més que un model d’organització de la producció basat en franquícies. Va assenyalar a la seva intervenció els avantatges i desavantatges del sistema d’integració , que si bé han contribuït a mantindre un numero més elevat de pagesos i ha permès mantindre vius certs entorns rurals han conferit un més gran poder a les empreses agroalimentàries i han forçat un model món intensiu i especialitzat. Va acabar la intervenció indicant que el futur es caracteritzarà per unes explotacions més grans i més integració i en aquests procés estan incidint amb molta força les normatives que son homogènies per els grans i per els petits.
La segona part es va dedicar al sector lleter a on els contractes entre ramaders i productors son actualment obligatoris. Eduard Gelpi, responsable de recursos lactis de Calidad Pascual SAU, ens va fer una panoràmica general del sector lleter, remarcant el caràcter deficitari en llet d’Espanya, la manca d’empreses catalanes i el fet de que les decisions no es prenen a Catalunya, ni a Espanya i el important control del sector làctic per part d’unes poques multinacionals.
Els augments de demanda lletera s’han desplaçant des dels tradicionals grans consumidors (Europa, Estats Units,…) cap als països emergents fonamentalment Xina, India, Brasil, Indonèsia i Mèxic. El comerç de llet representa el 7% de la producció i es fa en llet en pols. El model europeu té poques avantatges en aquest mercat controlat per Australia i Nova Zelanda. A més a més, el sector lleter a la UE s’enfronta a importants reptes en el propers anys amb la desaparició de les quotes.
Els contractes al sector lleter incorporen tres elements el volum, el preu, i la durada. Abans els acords eren de paraula amb una durada infinita amb un preu acordat, els problemes apareixien en la lletra petita. Ara els contractes s’han fet obligatoris en paper, però incorporen tres preus, la durada es curta i en resum no han incorporat un complement d’estabilitat notable. En síntesi, el futur del sector català i espanyol té moltes incògnites obertes.
2.1.2 _E. Gelpi Problemàtica del sector lleter i els nous contractes obligatoris 23 agost 2014
Yvonne Colomer, directora de la Fundació Triptolemus, va fer una breu presentació de les activitats que està desenvolupant aquesta organització creada el 2002 i va centrar la seva intervenció en un programa de suport als productors de llet de la cornisa cantàbrica per encàrrec de la empresa Nestlé i que han realitzat amb col·laboració de la Universitat de Santiago de Compostela.
Ja fa temps que es preveu que l’any 2015, amb la desaparició de les quotes lleteres, es veurà marcat per una situació tempestuosa tota vegada que el sector passarà d’estar fortament regulat a molt liberalitzat. Els contractes han de servir per a fer un aterratge suau. En aquest context, la empresa Nestlé va proposar fer un apropament amb els ramaders per afavorir un procés de millora continua i de més gran rendibilitat per afrontar els canvis. Per ells la clau de la supervivència del sector a Europa esta en la reducció dels costos i molt especialment en la millora de l’alimentació animal. Per aquest objectiu van crear un grup de ramaders que segueixen un programa de millora continuada i que estan proporcionant un entorn de confiança amb la empresa sota la direcció de la Universitat de Santiago, que ha desenvolupat un model per facilitar la presa de decisions.
A la tarda es varen presentar tres comunicacions. En Josep Maria Besora, ramader a Salvanera (Segarra) ens va explicar el contracte d’integració amb fons regulador que té signat amb la Cooperativa de Guissona. Es tractava d’il·lustrar la varietat de contractes que existeix actualment. Aquest tipus de contracte s’ha imposat a l’engreix de vedells, però va fracassar al porcí desprès d’un cicle llarg d’anys en pèrdues. El contracte amb fons regulador garanteix a tots el productor una xarxa de seguretat amb un preu mínim. La liquidació es fa en dos conceptes una part provisional es rep al finalitzar l’engreixada i depèn dels preus del mercat i una sèrie de criteris tècnics que poden ser diferents segons els resultats de cada ramader i una liquidació anual que es el resultat de l’evolució dels preus de mercat amb base setmanal i de tots el costos.
El Fons es nodreix d’una part del ingressos de cada ramader i del 40% dels pagaments directes (drets de pagament únic) de la PAC. Cada ramader té una participació diferenciada en el fons. En els anys de baixos preus es reparteix part dels fons i pel contrari en anys bons es fa una aportació important al fons. En conseqüència, es un mecanisme d’estabilització d’ingressos per els agricultors. El cicle del fons es de cinc anys, en cas de sortida els recursos es recuperen al llarg del 5 anys.
En la seva opinió els recursos de la PAC han permès un més gran volum de recursos i per tant una major garantia en el temps per al fons regulador. En Josep Maria va assenyalar que aquest només es una modalitat de contracte entre altres que té en funcionament la Cooperativa de Guissona. Va assenyalar que en els anys de la seva permanència li ha resultat més convenient que un contracte típic d’integració vertical.
Yves Aris, President de la F.D.S.E.A. (Fédération Départementale desSyndicats d’Exploitants Agricoles) del Departament dels Pirineus Orientals, comentà la situació de la producció de fruites i verdures a la Catalunya Nord, explicant el paper de les cooperatives. Es tracta d’una integració horitzontal. També va denunciar la situació que viu al sector com a resultat de la davallada de preus de fuites i hortalisses el que força a vendre per sota el preu de cost pel productor.
Dionis Guiteras, gerent i propietari de Natureco, s. l. i Diputat al Parlament de Catalunya, va explicar la historia de la seva empresa i de com havia sorgit la necessitat d’establir contractes tant amb altres empreses per la confecció de productes específics com ara farina (Farina del Moianès), pasta (Bonapasta) i pa com pel subministra de matèria primera (especialment l’espelta).
Les preguntes van esser molt nombrosos i el debat molt interessant.
Posteriorment, en Francesc Reguant, vicepresident de l’ICEA, va presentar l’Agroforum, la plataforma de reflexió i debat sobre el sectors agrari, forestal i agroalimentari i el món rural de Catalunya, impulsada per l’ICEA.
Finalment, en Josep Maria Vives, President de l’ICEA, va assenyalar a la cloenda de la Jornada que l’any proper es celebrarà el 30 aniversari de les Jornades i que caldria fer “festa grossa”. En Jordi Rosell i la Lourdes Viladomiu, organitzadors de la Jornada, van acceptar el repte i assenyalen que estan oberts al suggeriments de tots vosaltres que son fonamentals per assegurar l’èxit de la propera Jornada i augmentar l’assistència que va ser de poc més de 35 persones.