Butlletins

NOTICEA Nº 16

HOMENATGE A JORDI PEIX

10 - JPeixAl moment de tancar NOTICEA 16 ens arriba la convocatòria de dos homenatges a Jordi Peix.

El proper dia 16 d’octubre, i amb motiu del dia Mundial de l’Alimentació, el Banc dels Aliments de Barcelona, organitza una jornada recordant la tasca de Jordi Peix, creador  i impulsor d’aquest banc. L’acte tindrà lloc a les set de la tarda, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (Carrer del Carme 47, Barcelona).

 

Més endavant, el proper 3 de desembre, la ICEA i el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles, organitzarà conjuntament un homenatge a Jordi Peix, recordant les moltes i innovadores aportacions que va fer a l’agricultura catalana. Aquest tindrà lloc per la tarda, a la sala Prat de la Riba del mateix IEC,

 

INDEX I PRESENTACIÓ NOTICEA 16 – Octubre 2014

Estiu als Plans de Sió - Còpia

DES DE LA SOCIETAT CIVIL

Quan escrivim aquestes ratlles Catalunya es troba en un moment especialment intens i esperançat en relació a la seva trajectòria com a país. Al llarg dels darrers mesos s’ha abocat molta tinta per a explicar, valorar i comprendre el sentit i la viabilitat del procés, tanmateix potser no s’ha insistit prou en la força que el mou i el fa possible,  que no és altra que la societat civil i la seva capacitat per unir les energies sota un mateix objectiu. La societat civil catalana formada pel conjunt d’institucions professionals, científiques, artístiques, esportives, lúdiques, etc., són l’exponent més evident d’una societat que té una ànima poderosa i que creu en si mateixa.

En aquest sentit la ICEA se sent orgullosa de pertànyer a aquesta societat civil que suma energies, que trenca fronteres i busca en els camins de la ciència i la tecnologia d’arreu del món les eines per apropar el futur de l’agroalimentació a casa nostra.

Per la seva part NOTICEA, en format senzill però puntualment cada trimestre, exposa i explica les activitats de la ICEA i els treballs de molts professionals que ofereixen desinteressadament el seu esforç, les seves opinions i els seus coneixements, amb l’ànim d’avençar i transformar aquest país aspre i muntanyós en un paisatge ple de vitalitat.

Aquestes pàgines estan obertes a la vostra participació i col·laboració, amb articles tècnics i científics a QUADERNS AGRARIS i DOSSIERS AGRARIS, amb articles d’opinió a NOTICEA i , en general, a la participació en les diverses i múltiples activitats de la ICEA.

 

INDEX NOTICEA núm. 16

Octubre 2014

0.- Index

1.- En homenatge a la dona pagesa

2.- Què hem fet?

2.1.- XXIX Jornada d’Agricultura a Prada (23 d’agost de 2014)

2.2- Congrés de Canals (2-5 de setembre 2014)

2.3- “Els fruits secs: Ametller, Noguer i Avellaner com alternativa o complement de la fruita dolça a Catalunya i l’Aragó” (27 de setembre 2014)

2.4- Transcatalonia (4 d’octubre 2014)

3.- Què volem fer?

3.1- Programa de Desenvolupament Rural (14 d’octubre 2014)

3.2- La producció de l’aiguardent a Catalunya i la seva relació amb la Guerra de Successió (17 d’octubre 2014)

3.3- La llei d’espais agraris (29 d’octubre 2014)

3.4- Eines 2.0 per comunicar la recerca (3 de noviembre 2014)

3.5- Jornada sobre la varietat Garnatxa Negra (20 de febrer 2015)

3.6 – 1er Congrés del món de la masia. (11-13 de març de 2015)

3.7 – Premi ICEA per a estudiants

3.8 – Homenatge a Jordi Peix

4.- AGROFORUM

4.1.- Els Grups de Treball

4.2.- La Xarxa Interactiva

5.- Publicacions:

5.1- Índex Quaderns Agraris 37

5.2- Índex Dossiers Agraris 17

6.- Activitats i articles dels socis

6.1- L’any 2050 és avui.

6.2.- Existeix èxode rural a Catalunya?.

6.3.- Fracking i blat de moro.

7.- L’estadística del mes: Coeficient multiplicador del regadiu a Catalunya

8.- Les webs del mes:

8.1- Agència Internacional de l’Energia

8.2- Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles

8.3- Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms

EN HOMENATGE A LA DONA PAGESA

les-moissonneuses---henry-lerolle

El dia 15 d’octubre es el Dia Internacional de la Dona Rural. Volem aprofitar aquesta data, que coincideix amb la sortida de NOTICEA 16, per publicar el capítol d’un llibre de finals del segle XIX amb una referència a la dona pagesa que hem cregut d’interès com a testimoni d’una realitat que ens avergonyeix. Afortunadament, els temps han canviat en positiu, però encara queda molt recorregut en el camí de la igualtat de gènere i del respecte a la dona pagesa i a la dona rural.

En aquest capítol es descriu un rol institucionalment subordinat de la dona, fins i tot se la menysté de forma greu i explícita (“la mujer aunque menos inteligente que el hombre…”), tot i que se la considera imprescindible i directora de la complexitat multifuncional de l’explotació i –per acabar de contradir a l’autor- dotada de “mayor perspicacia”, que “debe ser consultada en los asuntos difíciles”.

En altres paraules, un document que expressa la realitat injustament menystinguda de la dona pagesa, al mateix temps que, quasi sense proposar-s’ho, en posa en evidència la seva importància, la seva vàlua  i la posició clau en la dinàmica de l’explotació agrícola.

 

 “LA MUJER AGRICULTORA[i]

No basta que el agricultor se halle dotado de las cualidades necesarias, es menester además que la compañera de su vida colabore en esa obra de la producción, con el auxilio de todas sus facultades especiales.

La principal misión de la mujer es crear una familia para la perpetuación de la especie y educarla en los eternos principios de bondad y amor al trabajo. Debe también con la delicadeza de sus sentimientos formar un hogar doméstico ameno y agradable, donde todo el personal de la explotación encuentre el reposo de sus fatigas y un estímulo para la continuación del trabajo.

Le corresponde además el gobierno de la casa, dirigiendo la cocina, el lavado, planchado y reparación de la ropa, procurando el orden y el aseo en el interior, con la mira puesta siempre a hacer la vida agradable, dentro de los sanos principios de economía domestica.

Cae también bajo sus atribuciones la dirección de ciertas pequeñas industrias como la cría de aves de corral, la cría del cerdo, la fabricación de la manteca y el queso, la cría del gusano de seda, cuyos productos son frecuentemente una buena fuente de ingresos para la explotación.

Puede también auxiliar en ciertos trabajos generales que requieren solo destreza como las escardas, la recolección y la preparación de ciertos productos, siempre y cuando estos trabajos sean compatibles con los propios de la mujer y procurando no abusar de su fuerza, porque entonces se desnaturalizaría la misión de tan importante auxiliar, invadiendo atribuciones propias del hombre.

La mujer aunque menos inteligente que el hombre está dotada de mayor perspicacia para abarcar de un golpe de vista certero la realidad de las cosas, por lo que debe ser consultada en los asuntos difíciles, sirviendo a veces para corregir los defectos y complementar las cualidades del agricultor.

Las cualidades más importantes que deben adornar a la mujer agricultora son: la fidelidad, la gracia, la dulzura, la bondad de carácter, la paciencia, la constancia, la resignación, la actividad, la limpieza, los hábitos de orden y economía y, sobre totsas, el amor a la casa y a la familia.”

 

[i] Capitol sobre “La mujer agricultora” del llibre “NOCIONES DE ECONOMIA RURAL” de Esteban Sala Carrera (catedrátic d’agricultura a l’Institut de Tarragona), publicat l’any 1890

XXIX JORNADA D’AGRICULTURA A PRADA

XXIX JORNADA D’AGRICULTURA DE PRADA

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

DISSABTE, 23 D’AGOST DE 2014

Prada 1

Al Liceu Renouvier de Prada (Conflent) i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) es va celebrar la XXIX jornada d’agricultura dins la Universitat Catalana d’estiu, el dissabte 23 d’agost de 2014.

El tema d’aquest any ha estat ”L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor”.

La Jornada començà amb les paraules de benvinguda del Rector de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, Salvador Alegret.

Prada 2

Posteriorment en Jordi Sala, Director General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (DAAM), va inaugurar la Jornada amb una breu presentació de les novetats i projectes en curs del Departament. Partint del lema de que tot govern ha d’aconseguir  que els agricultors es puguin guanyar  la vida, va informar que s’està treballant en una Llei de protecció del sòl agrari que afavoreixi la mobilitat de les terres i la continuïtat de l’activitat agrària. Es una llei inspirada en l’experiència francesa.

D’altra banda, i dins de les negociacions de la reforma de la PAC, el govern català va presentar 35 propostes per millorar la posició dels agricultors dins la cadena de valor. Algunes d’aquestes varen ser recollides. També s’està actuant per millorar el funcionament de les llotges, que en aquest moment presenten deficiències significatives. Així mateix el govern treballa en una llei de desenvolupament integral del món rural.

El nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) vol enfortir el lligam entre la innovació i la recerca amb les noves possibilitats que obre el canal Segarra-Garrigues, permeten  un canvi de conreus, la introducció de xarxes anti-pedra i nous acords entre agricultors e industria com el de la plantació de festucs amb la empresa Borges.

Finalment va anuncia que una llei complementaria d’integració agrícola que pretén realitzar importants modificacions a la actual llei d’integració estarà preparada en el proper trimestre.

Prada 3

La primera sessió de la Jornada la van realitzar Lluis Bosch, enginyer agrònom i professor de la Universitat de Girona i Victòria Soldevila, economista i professora de la Universitat Rovira i Virgili, sota el títol Agricultura i contractes: una perspectiva històrica.

Victoria Soldevila va assenyalar els principals elements que fan singular la experiència d’integració vertical del porcí a Catalunya en comparació d’altres països. Singularitat que es concreta en que els integradors son empreses de pinsos (no escorxadors), els integradors son propietaris dels animals, la gran importància de la integració dins de la producció total i la poca base de terra de molts dels integrats. Així mateix va assenyalar diferents raons que expliquen l’èxit d’aquest model en quan ha augment de la producció. Va acabar assenyalant que la llei d’integració no ha incorporat canvis fonamentals i que el tema mediambiental serà fonamental per al futur.

 Prada 4

Lluis Bosch va indicar que el pagès sempre ha estat vinculat als contractes, fent una distinció entre contractes de la terra (a on assenyalà que el model de tinença de la terra de Catalunya ha estat sempre mixta amb propietat i arrendament) i contractes de producció. Els contractes de producció son el resultat de la manca de capacitat de fixació dels preus per part dels pagesos el que comporta crisis cícliques.

Dins dels models d’integració va diferenciar entre la integració horitzontal (pròpia de les cooperatives) i la integració vertical. Aquesta ultima es va iniciar a l’avicultura i es va imposar  a la porcicultura i desprès s’ha ampliat  a molts altres sectors amb més o menys importància. De fet la integració vertical no es més que un model d’organització de la producció basat en franquícies.  Va assenyalar a la seva intervenció  els avantatges i desavantatges del sistema d’integració , que si bé han contribuït a mantindre un numero més elevat de pagesos i ha permès mantindre vius certs entorns rurals han conferit un més gran poder a les empreses agroalimentàries i han forçat un model món intensiu i especialitzat. Va acabar la intervenció indicant que el futur es caracteritzarà per unes explotacions més grans i més integració i en aquests procés estan incidint amb molta força les normatives que son homogènies per els grans i per els petits.

Prada 5

La segona part es va dedicar al sector lleter a on els contractes entre ramaders i productors son actualment obligatoris. Eduard Gelpi, responsable de recursos lactis de Calidad Pascual SAU, ens va fer una panoràmica general del sector lleter, remarcant el caràcter deficitari en llet d’Espanya, la manca d’empreses catalanes i el fet de que les decisions no es prenen a Catalunya, ni a Espanya  i el important  control del sector làctic  per part d’unes poques multinacionals.

Els augments de demanda lletera s’han desplaçant des dels tradicionals grans consumidors (Europa, Estats Units,…) cap als països emergents fonamentalment Xina, India, Brasil, Indonèsia i Mèxic. El comerç de llet representa el 7% de la producció i es fa en llet en pols. El model europeu té poques avantatges en aquest mercat controlat per Australia i Nova Zelanda. A més a més, el sector lleter a la UE s’enfronta a importants reptes en el propers anys amb la desaparició de les quotes.

Els contractes al sector lleter incorporen tres elements el volum, el preu, i la durada. Abans els acords eren de paraula amb una durada infinita amb un preu acordat, els problemes apareixien en la lletra petita. Ara els contractes s’han fet obligatoris en paper, però incorporen tres preus, la durada es curta i en resum no han incorporat un complement d’estabilitat notable. En síntesi, el futur del sector català i espanyol té moltes incògnites obertes.

Prada 6

2.1.2 _E. Gelpi Problemàtica del sector lleter i els nous contractes obligatoris 23 agost 2014

Yvonne Colomer, directora de la Fundació Triptolemus, va fer una breu presentació de les activitats que està desenvolupant aquesta organització creada el 2002  i va centrar la seva intervenció en un programa de suport als productors de llet de la cornisa cantàbrica per encàrrec de la empresa Nestlé i que han realitzat amb col·laboració de la Universitat de Santiago de Compostela.

Ja fa temps que es preveu que l’any 2015, amb la desaparició de les quotes lleteres, es veurà marcat per una situació tempestuosa tota vegada que el sector passarà d’estar fortament regulat a molt liberalitzat. Els contractes han de servir per a fer un aterratge suau. En aquest context, la empresa Nestlé  va proposar fer un apropament amb els ramaders per afavorir un procés de millora continua i de més gran rendibilitat per afrontar els canvis. Per ells la clau de la supervivència del sector a Europa  esta en la reducció dels costos i molt especialment en la millora de l’alimentació animal. Per aquest objectiu van crear un grup de ramaders que segueixen un programa de millora continuada i que estan proporcionant un entorn de confiança amb la empresa sota la direcció de la Universitat de Santiago, que ha desenvolupat un model per facilitar la presa de decisions.

Prada 7

2.1.1 Y Colomer

A la tarda es varen presentar tres comunicacions. En Josep Maria Besora, ramader a Salvanera (Segarra) ens va explicar el contracte d’integració amb fons regulador que té signat amb la Cooperativa de Guissona.  Es tractava d’il·lustrar la varietat de contractes que existeix actualment. Aquest tipus de  contracte s’ha imposat a l’engreix de vedells, però va fracassar al porcí desprès d’un cicle llarg d’anys en pèrdues. El contracte amb fons regulador garanteix a tots el productor una xarxa de seguretat amb un preu mínim. La liquidació es fa en dos conceptes una part provisional es rep al finalitzar l’engreixada i depèn dels preus del mercat i una sèrie de criteris tècnics que poden ser diferents segons els resultats de cada ramader i una liquidació anual que es el resultat de l’evolució dels preus de mercat amb base setmanal i de tots el costos.

El Fons es nodreix d’una part del ingressos de cada ramader i del 40% dels pagaments directes (drets de pagament únic) de la PAC. Cada ramader té una participació diferenciada en el fons. En els anys de baixos preus es reparteix part dels fons i pel contrari en anys bons es fa una aportació important al fons. En conseqüència, es un mecanisme d’estabilització d’ingressos per els agricultors. El cicle del fons es de cinc anys, en cas de sortida els recursos es recuperen al llarg del 5 anys.

En la seva opinió els recursos de la PAC han permès un més gran volum de recursos i per tant una major  garantia en el temps per al fons regulador.  En Josep Maria va assenyalar que aquest només es una modalitat de contracte entre altres que té en funcionament la Cooperativa de Guissona. Va assenyalar que en els anys de la seva permanència li ha resultat més convenient que un contracte típic d’integració vertical.

Prada 8

Yves Aris, President de la F.D.S.E.A. (Fédération Départementale desSyndicats d’Exploitants Agricoles) del Departament dels Pirineus Orientals, comentà la situació de la producció de fruites i verdures a la Catalunya Nord, explicant el paper de les cooperatives. Es tracta d’una integració horitzontal. També va denunciar la situació que viu al sector com a resultat de la davallada de preus de fuites i hortalisses el que força a vendre per sota el preu de cost pel productor.

 Prada 9

Dionis Guiteras,  gerent i propietari de Natureco, s. l. i Diputat al Parlament de Catalunya, va explicar  la historia de la seva empresa i de com havia sorgit la necessitat d’establir contractes tant amb altres empreses per la confecció de productes específics com ara farina (Farina del Moianès), pasta (Bonapasta)  i pa com pel subministra de matèria primera (especialment l’espelta).

Prada 12

Les preguntes van esser molt nombrosos i el debat molt interessant.

Prada 10

Posteriorment, en Francesc Reguant, vicepresident de l’ICEA, va presentar l’Agroforum, la plataforma de reflexió i debat sobre el sectors agrari, forestal i agroalimentari i el món rural de Catalunya, impulsada per l’ICEA.

Prada 11

Finalment, en Josep Maria Vives, President de l’ICEA, va assenyalar a la cloenda de la Jornada que l’any proper es celebrarà el 30 aniversari de les Jornades i que caldria fer “festa grossa”. En Jordi Rosell i la Lourdes Viladomiu, organitzadors de la Jornada, van acceptar el repte i assenyalen que estan oberts al suggeriments de tots vosaltres que son fonamentals per assegurar l’èxit de la propera Jornada i augmentar l’assistència que va ser de poc més de 35 persones.

CONGRÉS DE CANALS

Uns 120 especialistes en canals d’una desena de països de quatre continents s’han donat cita a la Universitat de Lleida (UdL) en el marc d’un congrés en motiu del centenari de la central hidroelèctrica del canal de Seròs. El rector de la UdL, Roberto Fernández, i el director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, Jordi Sala, varen inaugurar la trobada que es va celebrar a l’auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, al campus de Cappont. El Congrés de Canals Industrials i Agrícoles ha volgut ser un fòrum per a l’intercanvi d’experiències sobre la història dels canals i els seus efectes en la societat; l’impacte en el paisatge, el medi ambient i la sostenibilitat; la gestió i enginyeria de canals i la seua millora, tant per a la producció d’energia com per a l’agricultura i l’agroindústria; la seua importància per a les economies regionals; i el paper dels canals en la Directiva Marc de la Unió Europea. Hi varen participar experts d’Espanya, França, el Regne Unit, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Mèxic, Panamà, Corea, Austràlia i l’Índia. Entre altres temes, posaren sobre la taula aspectes sobre la gestió i millora de canals ja consolidats, com el Canal d’Aragó i Catalunya, el Canal d’Urgell, el Canal de la Marge Dreta de l’Ebre, el Rec del Molí de Pal, el Canal de Navarra, la Sèquia d’Escalona, el Canal de Camarmeña i el Canal de Pinyana, entre altres; així com també canals en construcció, com el Segarra-Garrigues. L’expresidenta de la Word Federation of Engineering Organizations i presidenta d’honor del congrés, Maria Jesús Prieto Laffargue, va impartir la conferència Technological progress: Retrospective analysis of the contribution of technological innovations in the use of water and electricity to social progress and sustainable regional development (El progrés tecnològic: Anàlisi retrospectiva de la contribució de les innovacions tecnològiques en l’ús d’aigua i electricitat per al progrés social i el desenvolupament regional sostenible).

Cal esmentar també la participació com a ponent de Joan Anglès, responsable de la Secció d’Agricultura de la ICEA Altres ponents destacats varen ser la directora general de Medi Ambient de la Comissió Europea, Marta Moren; Pierre-Louis Viollet (Electricité de France); Felipe Ríos i José Conesa (Endesa); i Iven Marrels (University of Melbourne). La trobada -organitzada per la UdL, la Fundació UdL i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC- va finalitzar amb una visita al canal de Seròs. El material científic del congrés es recollirà en un llibre electrònic finançat per la Diputació de Lleida.

FIRA DE LLEIDA: ELS FRUIT SECS COM A ALTERNATIVA A LA FRUITA DOLÇA

60 FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL

10ª Jornada AGROPRÉS – ICEA – ETSEA-UdL

“ELS FRUITS SECS: AMETLLER, NOGUER I AVELLANER COM ALTERNATIVA O COMPLEMENT DE LA FRUITA DOLÇA A CATALUNYA I L’ARAGÓ”

 Organitza: AGROPRÉS-Associació de periodistes i escriptors agraris de Catalunya; ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris. ETSEA-UdL- Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària – Universitat de Lleida. Dept. d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria (HBJ) i Dept. d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals (AEGERN).

Coordinació: Antonio Colom Gorgues, ETSEA-Universitat de Lleida, Dept. d’AEGERN, Francesc Xavier Miarnau Domènech, AGROPRÉS, Miquel Pascual Roca, ETSEA-Universitat de Lleida, Dept. d’HBJ, Josep María Nolla Jordana, membre de la ICEA i d’AGROPRÈS, Simó Alegre Castellví, Director Fruitcentre, IRTA-Lleida, i Manel Simón Barbero, Director General d’AFRUCAT.

Lloc de celebració: Saló de Congressos de Fira de Lleida.

Dissabte, 27 de setembre de 2014, tarda. Saló de Congressos Fira de Lleida

 Programa de treball

 

Varietats, tècniques de cultiu, producció i costos en Ametller, Noguer i Avellaner.

  •  Xavier Miarnau Prim, Dr. Enginyer Agrònom. Investigador especialista en Ametller de l’IRTA-Lleida.
  • Neus Aletà Soler, Dra. Enginyera Agrònoma, Investigadora especialista en Noguer, IRTA-Mas de Bover.
  • Mercè Rovira Cambra, Dra. Enginyera Agrònoma, Investigadora especialista en Avellaner, IRTA-Mas de Bover.
  • Rafael Socias i Company, Dr. Enginyer Agrònom, Investigador en Fruits Secs, CITA-Gobierno de Aragón.
  • María José Rubio Cabetas, Dra. Eng. Agrònoma, Investigadora Hortofructícola del CITA-Gobierno de Aragón.
 

L’Ametller, Noguer i Avellaner front la fruita dolça: Pomera, Perer, Presseguer-Nectarina. Avantatges i inconvenients en la producció, costos i distribució als mercats.

  • Josep Maria Veà, ALICSA, La Granadella (Lleida).
  • Ferran Ferrer, Finca Monte Valonga, Bellver de Cinca (Huesca).
  • Josep Lluis Trilla, Agrolés-GrupActel, Borges Blanques – Lleida.
 

Taula Rodona: “¿Es realment una bona alternativa o complement la producció de fruits secs: Ametller, Noguer i Avellaner front la fruita dolça?”.

 Col·loqui i debat.

 

Moderador: Sr. Josep María Nolla Jordana, Enginyer Agrònom, membre de la ICEA i d’AGROPRÈS.

 

Participants:

  • Francesc Xavier Miarnau Domènech, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre d’AGROPRÉS.
  • Miquel Borràs Cabacès, Gerent de Crisol de Frutos Secos i Arboreto SAT’s, OPFH de Fruits Secs.
  • Ramon Rovira, viverista i productor, finca a Vilobí d’Onyar (Girona).

– Sr. Representant de la Família Panades, productors a la finca a El Poal (Lleida).

– Sr. Representant de la Família Pastor, productors a la finca a El Palau d’Anglesola (Lleida).

 

TRANSCATALONIA 2014

2.4- Transcatalonia 2014

TRANSCATALONIA 2014

“SÒLS DE LA CONCA DE TREMP (Pallars Jussà)”

Dissabte 4 d’octubre de 2014

Aquest any l’edició de la jornada de camp per conèixer els

sòls del nostre país, la Transcatalònia, ha tingut lloc a La Conca de Tremp. L’itinerari

seleccionat ha permès observar les principals unitats geològiques i visitar els sòls més

característics d’aquesta zona.

La jornada ha estat organitzada per l’Àngels Armengol, amb el suport de l’Emili Ascaso, socis de

la SECS, i el Gonzalo Rivas de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

S’ha entregat una guia de camp als inscrits amb l’explicació del sòls que s’han visitat.

Programa

· 9:30h Port de Comiols. Entrega guia de camp. Explicació general (15 min) i inici del
recorregut
· 10:00h Covet. Sòl sobre col·luvis de conglomerats
· 11:00h Pla de Sianes (Isona). Sòl vèrtic
· 12:00h Estanys de Basturs. Visita als estanys i explicació hidrogeològica
· 12:20h Estany de Basturs. Perfil sobre travertins
· 13:15h Serra dels Nerets. Argiles vermelles d’alteració de quarsarenites de ciment
calcari del grup Areny
· 14:15h Tremp. Dinar al restaurant de l’Hotel Segle XX
· 15:45h Visita al Centre de Suport Territorial –Pirineus del ICGC.
· 16:30h Talarn, Sant Miquel. Sòl sobre ventall al·luvial conglomeràtic

· 17:30h Sant Salvador de Toló. Calcàries lacustres i sòl sobre dipòsits d’argiles.

· 18:30h Port de Comiols. Fi del recorregut.

 

 

PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL

Secció d’Estudis Rurals de la ICEA

Conferència : “Noves directrius del Programa de desenvolupament rural (PDR) de Catalunya 2014-2020”

a càrrec de Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural del Departament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Data: 14 d’octubre de 2014 a les set de la tarda LLoc: sala Pi i Sunyer de l’IEC (Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona)

L’entrada és lliure i oberta a tothom

El Programa de desenvolupament rural (PDR) de Catalunya 2014-2020, és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per tal de promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals Pel proper període 2014-2020, en el context general de la nova PAC, l’ajuda al desenvolupament rural vol contribuir a que el sector agrícola de la Unió sigui més equilibrat des de l’òptica territorial i mediambiental, més resistent als canvis climàtics i més innovador a fi d’assolir objectius com la competitivitat de l’agricultura (http://www20.gencat.cat)

La secció de Estudis rurals de la ICEA com ha entitat científica, tècnica, cultural i de reflexió, d’estudi i debat sobre agricultura, ramaderia i silvicultura catalanes, i del món rural, ha programat aquesta jornada per a poder debatre els diferents aspectes que d’aquest nou Pla. Per això, comptes amb la presència especial del senyor Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural del Departament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Podeu veure la informació d’aquest acte i d’altres activitats de la ICEA a http://blogs.iec.cat/icea/

1er CONGRES DEL MÓN DE LA MASIA

32- Progama Masies

LA PRODUCCIÓ D’AIGUARDENT A CATALUNYA I LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Divendres, 17 d’octubre de 2014, Reus

Seu de l’INCAVI

Edifici de l’Estació Enològica (Passeig de Sunyer, 4-6, 43202 Reus)

Durant l’any 2014 la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA organitza diverses activitats lligades a l’aiguardent, producte resultant de la destil•lació del vi.

Catalunya inicià la producció d’aiguardent, en grans quantitats, a finals del segle XVII. Així s’originà un comerç molt actiu amb diferents països europeus, de manera especial amb Holanda i amb la Gran Bretanya i, posteriorment, amb Amèrica. Els grans beneficis econòmics resultants van permetre finançar, en gran part, la revolució industrial a Catalunya.

Alguns historiadors han estudiat la relació d’aquest comerç amb la Guerra de Successió, i això ens ha animat a organitzar aquesta jornada com una activitat dins els actes sobre el Tricentenari del final de la Guerra de Successió. La trobada es fa a Reus perquè, històricament, fou la primera ciutat de Catalunya a iniciar la producció d’aiguardent a gran escala, i esdevingué la capital indiscutible d’aquest producte i gaudí d’una gran fama al continent europeu. Per a la celebració de la jornada s’ha escollit la seu de l’INCAVI, situada en l’edifici de la centenària Estació Enològica (i com a continuador d’aquesta), pel significat que té per a la nostra viticultura.

La jornada es divideix en tres parts. La primera tractarà dels fets històrics, la Guerra de Successió i el lligam amb l’aiguardent i Reus. La segona, de contingut tècnic i enològic, introduirà els productes que actualment utilitzen l’aiguardent, com el brandi o el vermut. D’aquest últim, Reus en va ser la capital de l’Estat espanyol. La tercera part consistirà en un tast de vermuts i aiguardents.

FULLET PDF  I BUTLLETA D’IINSCRIPCIÓ  JORNADA AIGUARDENT OCTUBRE REUS