Des de fa tres Noticea hem incorporat a aquest butlletí una entrevista a persones de la ICEA. La nostra voluntat es posar nom i imatge a les persones que estan participant en el projecte de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.
Avui entrevistem a Josefina Plaixats, una reconeguda professional en el món de la recerca en fisiologia vegetal i valoració nutritiva d’aliments pels animals i que, com a membre de la ICEA, és la coordinadora de la Secció de Ramaderia.
Per iniciar l’entrevista, ens podria descriure breument els trets més destacats de la seva trajectòria personal-professional?
Soc filla de Manresa, on m’hi sento sentimentalment molt lligada. Tinc molts bons records de l’escola i de les activitats que feia quan era daina i desprès noia guia. M’agrada el muntanyisme i adoro la natura. Tanmateix als 16 anys vaig anar a estudiar a Barcelona, precisament allí vaig viure al carrer d’Elisabets, ben a prop de l’Institut d’Estudis Catalans i de la ICEA. Vaig llicenciar-me en ciències biològiques i vaig obtenir el doctorat en fisiologia vegetal, especialitzant-me en biologia molecular en plantes. Durant deu anys vaig exercir com a professora a la Facultat de ciències de la UAB i posteriorment vaig incorporar-me com a professora de l’àrea de Producció Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB on m’he especialitzat en la valoració nutritiva de primeres matèries vegetals per a l’alimentació animal
Personalment, tinc dues filles precioses, les quals –sense que conscientment hagi exercit cap influència- han estudiat ambdues Veterinària
Es a dir vostè juga un triple paper en relació a les seves filles: com a mare, com a professora i com a col·lega
Sí, és cert però en els tres papers m’hi sento i m’hi he sentit còmode, tot i que no sempre és fàcil. Professionalment he arribat on m’havia proposat però la compaginació de la vida professional amb la de mare de família no sempre es fàcil, tot i que les satisfaccions, si més no en el meu cas, han estat altes, atès que em sento molt compensada per les meves filles.
Però on m’ha faltat temps ha estat en poder continuar tocant el piano. Vaig cursar tota la carrera que havia iniciat als quatre anys. La Universitat no m’ha deixat temps per a quelcom que has de practicar cada dia. Moltes vegades m’he dit: m’hi tornaré a posar, però amb el temps, dissortadament, ho he anat descartant, cosa que em sap greu.
Però en canvi sí que ha disposat de temps per viatjar, tal com ens ha explicat sovint
Es cert, vaig començar a viatjar sobretot per raons professionals però finalment ha esdevingut una passió. He pogut conèixer països molt diversos i aquesta experiència m’ha donat molta informació per a entendre els temes en que estic treballant, però sobretot per tenir una visió de la nostra realitat des d’una perspectiva global. Viatjant ets testimoni de l’abisme entre el primer i la resta de món i s’aprèn molt sobre moltes coses però crec que sobretot s’aprèn a ser més humil.
Tinc, tanmateix, una assignatura pendent que m’agradaria realitzar algun dia que seria viatjar a l’Antàrtida
Tal com ens explicava vostè s’ha especialitzat en fisiologia vegetal però darrerament la trobem donant conferències sobre el canvi climàtic, es tracta d’una reorientació professional?
No, en absolut. Formo part del Grup d’Experts sobre el Canvi Climàtic vinculats al Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) precisament per la meva especialització relacionada amb l’estudi i gestió de pastures. Els àmbits de recerca que he desenvolupat s’han centrat, d’una banda, en els mecanismes d’acció de les substàncies reguladores del creixement vegetal, les mal anomenades fito-hormones durant els primers deu anys. Al passar de la Facultat de Ciències a la de Veterinària vaig començar a treballar en la composició química i valor nutritiu dels productes vegetals per a l’alimentació animal, especialment per herbívors. Les dues perspectives ofereixen una visió integral de les relacions sòl-planta-animal- atmosfera i, per tant, d’aquí obtenim les eines per a comprendre la funcionalitat de les pastures com a embornals de CO2 .
Sobre aquesta problemàtica m’ha estat de molta utilitat el treball que he realitzat durant disset anys en la gestió de recuperació de les pastures del Montseny.
Com i quan va passar a formar part de la ICEA?
Va ser l’any 1987 on vaig coincidir amb Anna Jacas que era professora d’Economia Agrària i ella m’ho va proposar. Més endavant, l’any 1999 em van demanar si volia formar part de la Junta Directiva. Primer hi vaig entrar com a vocal i després com a coordinadora de la Secció de Ramaderia
Quina ha estat la seva activitat a la Secció de Ramaderia
No és una secció molt “activista”, em preocupa molt la qualitat del que faig. Però les activitats realitzades han respost als objectius i han tingut una bona acollida. En voldria destacar algunes, tals com la Jornada “Mengem sa” dedicada a la carn, debats sobre la gestió dels parcs naturals, sobre la mort de les abelles i conferències sobre el canvi climàtic i l’agricultura
Es tracta, en qualsevol cas, d’una activitat gratificant, potser perquè m’atrau de manera especial el món dels animals i és la manera de poder presentar a la societat i compartir unes inquietuds i uns coneixements que formen part de la meva professió
Es a dir, vostè treballa pel món animal a la Universitat, a la ICEA … i a casa?
Efectivament, a més tinc una gran afició pels cavalls, fins al punt que soc professora de maneig de cavalls i imparteixo classes regularment. Els cavalls han estat una part important de la meva vida, després de l’entorn familiar i d’amistats. De fet no m’imagino sense estar en contacte amb aquests animals. Es una vocació que he viscut des de petita. Fins i tot vaig viure una anècdota curiosa, de molt petita veia una sèrie on l’euga es deia Flicka, quan més gran vaig muntar per primera vegada un cavall, que en realitat era una euga, aquesta es deia Flicka, i no cal dir que se’m va posar la pell de gallina.
Com a persona que observa la realitat des de tant diferents punts de vista, amb una visió globalitzadora i alhora compromesa, quina és la seva opinió sobre la ICEA?
La ICEA es una institució que em té enamorada però alhora també soc molt crítica quan alguns temes s’endarrereixen o bé quan s’actua com si no tinguéssim recursos amb el ben entès de que sóc conscient que en aquests moments en disposem de menys. Tot i així s’ha d’entendre que es una entitat sense ànim de lucre, que les persones que en formem part ens hi impliquem de manera desinteressada. De fet, penso que estem fent una tasca de valoració i dinamització d’un sector que és menystingut en molts entorns i que, alhora, aportem eines per al debat creatiu, fem emergir noves idees i solucions i treballem pel nostre país. La ICEA em resulta molt gratificant perquè hi aprenc molt
Quant al que ami respecte he intentat aportar jovialitat, dinamisme i modernitat, intentant equilibrar la recerca amb les necessitats més immediates del món agrari
Aquesta es la quarta entrevista i és la primera entrevista a una dona, d’alguna manera això també reflecteix un clar biaix de la Institució pel que fa al gènere.
Es cert, però és resultat del sector sobre el qual actuem on predomina el gènere masculí. Aquesta es una realitat, tanmateix, que està canviant molt de pressa. Per exemple, la Facultat de Veterinària ha passat en relativament pocs anys d’una Facultat exclusivament d’homes a la situació actual on predominen àmpliament les dones.
Probablement la ICEA del futur no tindrà la composició actual, de la mateixa manera que moltes coses hauran canviat. Son temps de canvis i la ICEA els està afrontant.