La ICEA està de dol, fa pocs dies ens ha deixat en Jordi Peix, qui va ser persona clau en la fundació de la nostra institució i animador constant de la nostra activitat. Amic, expert, sempre a punt de donar contingut, d’orientar i proposar noves iniciatives.
El sector agrari català està de dol, ha perdut un gran activista, tal com ell mateix es definia, desprenent-se de qualsevol títol que assenyalés la seva qualificada posició dins de l’Administració Pública.
Catalunya està de dol, la seva empremta queda arreu. Als diferents moments de canvi de nostre país -Congrés de Cultura Catalana, inicis de Unió de Pagesos, primer i successius governs de la Generalitat com a director general, entrada a la Unió Europea- com a persona implicada en les propostes i en les solucions. En el Banc dels Aliments, del que en fou fundador, institució que ha permès posar barreres a la indigència i a la fam en la nostra societat, immensament solidària però altament desigual. Avui, fins i tot, el nostre paisatge té bastant a veure amb en Jordi Peix, com a persona clau a l’hora de reconduir amb criteris de modernitat la necessària defensa dels nostres boscos i com a impulsor de les politiques de regadiu.
En Jordi Peix ha sigut un innovador, fins i tot fora avinent usar la paraula trencador, com a estratega que era capaç d’endevinar camins que els altres encara no veiem. Ha estat un realitzador ja que darrera les idees hi hagut sempre l’acció. Atent al que passava al món va ser pioner en l’adopció de les noves tècniques i nous serveis avançats, per exemple en la creació de sistemes d’avisos de reg, Centre de Mecanització Agrària, certificació de llavors, cartografia de sòls, Laboratori de Sanitat Ramadera, etc.
I, sens dubte, ha estat un gran mestre. En Jordi Peix mai es va conformar en assenyalar les solucions sinó que va buscar la implicació i la formació dels diferents actors. Es així la seva implicació en la posada en marxa de les Agrupacions de Defensa Vegetal i les Agrupacions de Defensa Forestal, el foment de la formació d’especialistes a Califòrnia i a altres centres d’excel·lència internacionals.
En Jordi Peix creia en el nostre país i creia en el futur. El seu discurs sobre el sector agrari era radicalment contrari al del missatge de la llàstima. Ell parlava de la “revolució silenciosa” de l’agricultura catalana, posant en evidència els grans canvis en positiu que el sector estava tenint vers una agricultura moderna i competitiva.
I, sens dubte, en Jordi Peix era una persona valenta, amb criteri independent, el qual li va portar a defensar posicions a vegades contracorrent, però els fets, tossuts, han acabat donant-li la raó. Persona valenta i serena a l’abordar la seva malaltia. Han estat vuit anys de lluita en defensa de la vida, període en el que ha continuat treballant i regalant sabiduria arreu sense exterioritzar mai les seves dificultats de salut.
En Jordi Peix ens ha afegit un tros de futur. A la Institució Catalana d’Estudis Agraris ens en sentim deixebles i, també, orgullosos.
El vaig coneixer i era una gran persona, oberta a ajudar a tothom