El cargol poma i l’ entramat institucional agrari
Lourdes Viladomiu
La secció de Protecció Vegetal i Seguretat Alimentaria del ICEA va organitzar una jornada el 15 d’abril de 2015 sobre el cargol poma. Del tema sabia molt poc, però vaig trobar les presentacions tant interessants que vull fer arribar els interrogants que em van sorgir arran de la jornada, especialment als socis de la secció d’Estudis Rurals de la qual formo part. En dos hores varen poder conèixer el tema des de la visió de la recerca biològica a la universitat, els diferents serveis de la Generalitat, la Comunitat de regants, la empresa Ingenieria Analitica i des de la vocació de persones que són avui els grans coneixedors del tema a Catalunya.
El cargol poma es una espècie invasora que es va detectar al Delta de l’Ebre al 2009. És originaria d’Amèrica llatina a on gracies als cocodrils el seu avanç estava tradicionalment controlat. Es va estendre a Àsia. A Europa l’ únic punt detectat fins avui dia és a Catalunya. El cargol poma té conseqüències catastròfiques en el conreu de l’arròs, ja que mata la planta. L’arròs com sabem és la base de la dieta alimentaria d’una part de la població mundial. A alguns països molt afectats per aquest cargol la producció d’arròs ha disminuït sensiblement com és el cas d’Equador i en altres com el Japó la superfície colonitzada ha avançat molt ràpidament. Però el cargol poma no solament acaba amb l’arròs sinó que impacta en la totalitat del ecosistema tenint uns efectes nocius en el medi ambient.
És un cargol vistós i molt possiblement va arribar a Espanya de forma imprudent com una espècie més per mascota d’ aquari. Des de que es va detectar a l’Aldea, les hectàrees afectades s’han anat incrementant essent de 576 ha al 2010, 847 ha al 2011, 1.576 al 2012 , 2.300 al 2013 i 1600ha al 2014.
En tres anys ha recorregut cinc kilòmetres riu Ebre amunt i hi ha alt risc de la seva expansió en molts canals de rec si puja uns kilòmetres més, infectant aleshores la quasi totalitat del Delta. Europa està molt interessada que el focus català es controli i no es propagui.
Dos vies d’ intervenció s’estan aplicant. Les primeres s’orienten a eradicar la plaga, les segones a controlar-la. L’eradicació és pertinent en les etapes més incipients i per els nous focus. L’actuació és més dràstica. La mesura més espectacular que s’ha aplicat per l’eradicació es inundar els camps infectats amb aigua de mar, deixar-la durant uns dies i posteriorment reomplir amb aigua dolça. És una solució molt qüestionada actualment i que només es apropiada per realitzar una vegada. Encara que sigui un bany conjuntural d’aigua salada sembla que té impacte sobre la salinització amb la corresponent pèrdua de collita i qualitat de l’arròs. El protagonisme de l’Administració pública en les mesures d’eradicació és crucial.
Les mesures per el control son més variades i s’està treballant amb una multitud d’elles. Destaca per la seva eficàcia eixugar el terreny i practicar el guaret fins a aconseguir que el cargols morin de gana. També cal citar l’ús de saponines que si bé han tingut resultats positius son desiguals i no permeten la total eradicació de la plaga. Els agricultors tenen un paper fonamental en el control dia a dia.
Però, qui esta assumint la factura de la plaga del cargol poma? Com interactuen les mesures de política agrària comú? Com contribueix la Unió europea a fer front a una catàstrofe d’aquesta magnitud?
Alguns elements apuntats a la sessió donen resposta molt parcial a aquestes preguntes. Del que vaig entendre a les exposicions, la factura de despeses directes per controlar la plaga es situa en un mínim de 2 milions d’euros anys , sense considerar els mitjans en personal desplegats per les administracions publiques i col·lectius afectats
La Generalitat de Catalunya és i ha estat al davant d’una crisi que potser en un primer moment es va considerar més fàcil d’eradicar del que ha resultat. Tot el cost de les solucions que s’han anat experimentant han recaigut fonamentalment en aquesta institució. El tractament amb aigua de mar ha costat entre 200 i 400 euros/ha. i aquesta solució resulta cada vegada més cara a mida que cal bombardejar aigua a més altura i la distancia al mar creix. El tractament amb saponines entre 150 i 200 euros ha. Aquest cost en els anys més recents es comparteix amb els agricultors.
La Comunitat de regants del marge esquerra que es l’ afectada per la plaga diu gastar uns 80.000 euros a l’any per controlar la plaga netejant canals.
El cost de la recerca aplicada sobre l’ús de les saponines sembla ser assumit per l’empresa que esta apostant per aquesta solució.
Pel que conec a nivell europeu el cargol poma no ha estat acceptat ni en el marc d’un projecte LIFE ( que es va desestimar ja que es va considerar que no complia amb el plantejament), ni com una mesura especifica del actual PDR, si bé s´està plantejant en el PDR del nou període. Igualment cal assenyalar que els agricultors que eixuguen les parcel·les per controlar la plaga perden els ajuts agro-ambientals que són de 54 euros per ha., es a dir els agricultors que lluiten per controlar una plaga que és un desastre ecològic queden expulsats dels beneficis agroambientals de la PAC.
Per als agricultors a part de la pèrdua o reducció de la collita, cal considerar el temps que estan dedicant a controlar l’avanç de la plaga i a provar petites solucions, els danys que sobre les seves superfícies produeixen les solucions que s’experimenten i la pèrdua de valor dels terrenys.
En la gestió del riu Ebre sembla que la diversitat de entre la Confederació Hidrogràfica de l’ Ebre, el Ministeri, Costas, Capitania Marítima i la Generalitat en el que fa referència al Delta no ajuda a una col·laboració àgil.
Per la UE i el MAGRAMA, la gran preocupació és evitar la propagació de la plaga, però avui per avui la plaga del cargol poma no és una preocupació fonamental ja que no hi ha alarma social. Però, i si el cargol poma fos font de meningitis, com és va apuntar en la jornada…..
En resum, fora de gran interès fer un estudi sobre com s’afronta una plaga com la del cargol poma en el marc de les institucions agràries i de les seves politiques i com responen els instruments financers dels que és disposa actualment en el marc de la política agrària.