La Secció d’Història rural ara ja te uns anys de trajectòria. En el ple dels socis de la ICEA de l’any 2007, que anualment es celebra pel mes de desembre fou ratificada la seva creació a proposta de la Junta. La proposa d’aquesta creació fou com a resultat de la celebració del centenari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la celebració del V Congrés ICEA. Aquesta proposta s’originà al comprovar l’interès sobre la història i el patrimoni de Catalunya. Amb aquest objectiu marcà la formació de la secció i donat que els socis de la ICEA són bàsicament persones relacionades amb l’agricultura, ramaderia i temes concrets com boscos, sols, aigua…es feu buscant persones i entitats complementàries i relacionades amb els nous temes. Així doncs, es formà un grup nombrós interdisciplinari.

La primera activitat que es va preparar va crear un grup de recerca aglutinat sota el tema d’estudi històric del paisatge català, entenent que és un tema molt àmpli i per tant amb interrelació també amb els temes propis de la ICEA. Aquest projecte es presentà com un projecte promogut per la IEC qui aportava el finançament. Malauradament, aquest projecte no va tirar endavant. Formant part d’aquest mateix objectiu, Xosé Arnesto  de la UB, Eduard Cuscó i Meritxell Gisber, professor i alumnes de la facultat de geografia i història, varem fer  la preparació dels sistemes d’informació geogràfica aplicats a la història rural varem fer un treball partint de les dades aportades per Catalunya romànica, agafant la comarca del Bages, com a zona pilot :”Estudi de l’evolució del paisatge rural a Catalunya a partir del segle XI, que es traduí en unes conferències per a donar a conèixer el 26 de novembre.

D’altres activitats semblants va ser la presentació de la pròpia secció amb un acte pluridisciplinar, o conferències i presentació de llibres com dels volums III i IV de la Història Agrària dels Països Catalans. També es va aprofitar l’ocasió per treballar amb altres filials i seccions. En aquesta ocasió fou organitzat pels presidents de les Societats Filials: Joan Ràfols, de la Institució Catalana d’Estudis Agraris; Josep M. Ninot, de la Institució Catalana d’Història Natural; Francesc Nadal, de la Societat Catalana de Geografia;  Antoni Roca, de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Un altre objectiu fou la relació amb el territori que s’ha traduït en l’organització de sortides com la que ens proposa cada any l’Associació d’amics dels masos de Torroella de Montgrí-L’Estartit, així com les jornades que es van organitzar a Vilafranca del Penedès, o a Torroella o al museu del blat de Castelló d’Empúries…. programa adjunt d’aquest any, dedicat a Victor Català, en el 50 aniversari de la mort de Caterina Albert.

Ha tingut una continuïtat la programació d’una jornada, conjuntament amb la secció de sols, anomenada “Arqueosols”. «Tècniques complementàries per a la recerca en arqueologia i sòls» ARQUESOLS 2010, amb la visita al jaciment arqueològic Els Vilars d’Arbeca. Està penjat en l’apartat d’aquesta secció, les diferents col·laboracions, totes elles de gran nivell. Fotografia del jaciment

Vilars

L’ Arquesòls 2012  vàrem presentar la jornada:” De la informació micromorfològica a la interpretació arqueològica i cultural del paisatge” Programa coordinat amb la 14ena Reunió Internacional de Micromorfologia de Sòls : Session V. Site-formation processes in archaeology and cultural landscapes, archaeometry and geoarchaeology  Lleida, juliol Auditori Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera,

I aquest any estem preparant una altra jornada per a la tardor.

Com a grans activitats destaquen les participacions en l’organització de congressos, el primer el V de la ICEA, seguit del V Congrés d’Història Agrària dels Països Catalans: «Els usos de l’aigua en la història. De l’antiguitat als nostres dies» juntament amb el Centre d’Història Rural/Institut de Recerca Històrica, de Girona.

Si aquests eren congressos en els quals hi participarem com a secció d’història rural. A partir del 213 ens vàrem decidir a organitzar el nostre propi congrés que amb un grup de la secció, es decidí dedicar-lo a la masia i el territori on s’ubica. S’arribà a aquest tema perquè entenem que en aquest moment Catalunya està en una fase de canvis profunds que varen arrencar de temps enrere. Canvis que afecten profundament el territori i el mon rural en particular. Ens estem adaptant a un nou model productiu on les noves tecnologies hi tenen un paper rellevant; una nova forma d’entendre la vitalitat del territori abocada a equilibrar l’abandonament de població en algunes zones amb propostes alternatives com ara el turisme rural, la producció i consum de productes de proximitat i també la rehabilitació tant de masos com d’edificis singulars. Un debat sobre tots aquests temes interdisciplinari és necessari no solament des del punt de vista acadèmic o polític, sinó que la mateixa societat l’està demandant tal com es pot apreciar amb la quantitat de jornades, llibres i activitats que s’estan proposant ja fa temps, al llarg de tot l’any i en una geografia molt extensa. Aquest fou  l’objectiu d’aquest congrés.

Es van formar dos grups: Comitè organitzador:

  1. Mireia Barnadas i Ribas: Arquitecta, Secretària tècnica de l’AADIPA
  2. Rafel Folch Monclús: Antropòleg. Tècnic de patrimoni etnològic de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals– Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya.
  3. Montserrat Mercadé: Geògrafa, codirectora de la revista Anuari Territorial de Catalunya,  Societat Catalana d’Ordenació del Territori, IEC, experta en temes de territori.
  4. Isidre Pastor Batalla: Llicenciat amb grau en Història Medieval, Arqueòleg , membre de la Junta de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya
  5. Santi Ponce: Historiador, professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació, dep, de Comunicació de la Universitat de Vic, soci de la ICEA.
  6. Oriol Roselló: Arquitecte, Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona.
  7. Assumpta Serra: Doctora en història medieval, i arqueòloga, especialitzada en història rural i en masos i masies a Catalunya, coordinadora de la secció Història Rural, ICEA-IEC.
  8. Joan Serra i Gironella. President Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit (AMTE), propietari masia catalogada com a BCIN (Torre Bagura) . Agricultor. Investigador de l’Àrea de Cultius Extensius del Centre IRTA Mas Badia (Fundació Mas Badia).
  9. Marta Urbiola i Domènech: Arquitecta, Tresorera Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
  10. Jordi Vilalta Mora. :Gerent Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central . Of. tècnica Solsonès. Solsona.
  11. Josep Mª Vives, President de la ICEA
  12. Manuel Julià i Macias, Arquitecte / Arqueòleg, Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

Comitè  científic:

  • Mònica Alcindor Dra. Arquitecte en rehabilitació en arquitectura tradicional. Professora de l’escola d’arquitectura portuguesa( arquitectura vernacular). Membre del grup CAT’S de la UdG. Especialista en materials i tècniques tradicionals.
  • Xosé Armesto, Doctor en geografia, professor del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la  UB.
  • Joan Curós, Doctor arquitecte per l’ETSAB, professor de Projectes Arquitectònics. UPC.
  • Ferran Estrada i Bonell, Dr. en Antropologia social, professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup d’Estudis Sobre Família i Parentiu de la Universitat de Barcelona. Treballa sobre la casa i la família i el patrimoni cultural en àmbit rural a Catalunya
  • Laura Ibanyez: Enginyera Agrònoma Superior; diplomada en Extensió i Desenvolupament Rural i diplomada en Gènere i Igualtat. Des del 2010 és gerent de la xarxa dels 13 grups d’acció local que gestionen els ajuts europeus per al desenvolupament rural ‘Leader’ a l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)

.             Neus Monllor i Rico, doctora en Geografia i Medi Ambient i consultora en temes agraris i alimentaris aArrels a Taula

  • Joan Montesó i Ollé, responsable a la Comissió permanent nacional de Medi Rural a Unió de Pagesos.
  • César Ornat, Doctor en Biologia, professor del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB).Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB,UPC)
  • Santi Ponce ,Doctor en Historia, professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Dep, de Comunicació de la Universitat de Vic, soci de la ICEA.
  • Josep Pujol, Doctor en Economia i Catedràtic en Historia e Institucions Econòmiques, professor  Dep., d’Economia e Historia Econòmica UAB
  • Francesc Xavier Roigé, doctor en antropologia social. Autor de diversos llibres sobre el mas com ara al Montseny o la Cerdanya i degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
  • Jordi Rosell, Doctor en Economia, professor del Departament d’Economia Aplicada, UAB, membre de la ICEA i expert en desenvolupament rural i economia agrària.
  • Assumpta Serra: Doctora en història medieval, i arqueòloga, especialitzada en història rural i en masos i masies a Catalunya, coordinadora de la secció Història Rural de la ICEA.
  • Joan Serra i Gironella. President Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit (AMTE), propietari masia catalogada com a BCIN (Torre Bagura) . Agricultor. Investigador de l’Àrea de Cultius Extensius del Centre IRTA Mas Badia (Fundació Mas Badia).
  • Ramon Serrat i Mulà, llicenciat en dret, diplomat enturisme, màster en innovació de la gestió turística i professor de l’Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme (CETT- UB).
  • Joan Simó, Fundació Miquel Agustí. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB, UPC).
  • Joan Tort, doctor en geografia i Professor Titular d’Universitat. Àrea d’Anàlisi Geogràfica de la UB, soci numerari de la filial Societat Catalana de Geografia de l’IEC
  • Lourdes Viladomiu Doctora en Economia. Professora Dep., d’ Economia Aplicada de la UAB, amb una extensa experiència en projectes sobre economia rural i agrària, membre de la ICEA.

El contingut es repartí amb blocs:

Bloc 1: La masia com a edificació

–             1.1 Estudi de l’evolució de la forma constructiva de l’edifici del mas\masia

–             1.2 Rehabilitació, una aposta de futur

Bloc 2: Economia i usos lligats a la masia

–             2.1 La política agrària i l’evolució de les explotacions agràries catalanes: del mas a les empreses

–             2.2 Impacte de les noves tecnologies i recerques: TIC, recerques en millores de conreus i ramaderia

–             2.3. Masia i producció de proximitat i ecològica:

–             2.4 Masia i turisme rural:

Bloc 3: Masia i evolució territorial

–             3.1 Masia/demografia/entorn

–             3.2 Polítiques de desenvolupament rural

I Bloc 4: Masia i organització social

El format fou: Inici del bloc amb una conferència, seguida per la presentació o estat actual del tema objecte del bloc, per part de la persona del comitè científic corresponent i exposició de les comunicacions. La sessió s’acabà amb l’exposició sobre el tema i les aportacions de les comunicacions, per part d’un grup d’entre tres o quatre persones, convidades d’entre aquelles reconegudes en la matèria. Tot plegat s’acabà amb un debat.

L’interès del tema va propiciar comptar amb tres exposicions sobre el tema que es presentaren en l’acte d’inauguració. 10 pòsters adornaren tots els dies del congrés i finalment, un dinar, gentilesa de petits patrocinadors com “Cooperativa Plana de Vic”, La Fageda o l’Olivera i Senglar de Girona, a l últim dia, va permetre intercanvis personals entre els assistents i encetar la última sessió de la tarda a primera hora. Aquesta Sessió culminà amb una taula rodona amb el títol” MASIA I MEDI RURAL: ASSOLINT NOUS REPTES!”, Martí Boada membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), Lourdes Viladomiu, coordinadora de l’equip espanyol en diversos projectes de recerca sobre desenvolupament agrícola i explotacions agràries encarregats per la Comissió Europea i pel Ministeri d’Agricultura, Oriol Nel·lo especialitzat en estudis d’ordenació del territori,secretari per a la Planificació Territorial del Governde la Generalitat de Catalunya (2003-2011) i Antoni Vilanova president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i redactor de Catàlegs de Béns i de Masies, que mostra la visió de futur que se li va voler donar al congrés.

Com a activitats es van organitzar una sèrie de sortides al territori amb el mateix objectiu que el congrés, d’una visió global, en patrimoni, economia, alternatives…

Finalment cal assenyalar les facilitats i aportació de l’IEC, qui es va fer seu el congrés al presentar-lo com l’activitat que presentà a l’espai patxot que s’organitzà en memòria d’aquest mecenes que afavorí tants àmbits de la cultura catalana, com ara el mateix IEC, o l’estudi de la masia. Aquesta implicació ens ha permès tenir una pàgina web, les xarxes socials de facebbok i twiter així com gravar tot el congrés i penar-lo a la mateixa web, on es pot veure i escoltar-lo i comptar amb tot l’espai necessari, tant obert com les sales. Si l’IEC va participar en tot l’exposat, també vàrem poder comptar amb el patrocini de l’Obra social La caixa, la Fundació Carulla i la Diputació de Barcelona.

La valoració del congrés és molt positiva, tant per la qualitat del mateix amb conferències molt valorades de Jordi Sala director general de Desenvolupament Rural del DAAM; Enric Tello catedràtic d’Història Econòmica de la UB i especialitzat en història ambiental dels paisatges agraris de la Mediterrània; Josep M. Monfort director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA); F. Xavier Roigé  catedràtic d’Antropologia Social i degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Albert Plà i arquitecte i vocal de patrimoni de Rehabimet, que foren precedides per la inauguració del congrés pel parlament Josep M. Pelegrí iconseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya.

Totes les comunicacions, de gran nivell, varen permetre copsar la realitat que fou molt ben complementada pels ja esmentats “fila zero” que amb un nombre d’unes 40 persones, ara no permet esmentar. Es va buscar la diversitat de mirades per afavorir els debats que permetessin obrir temes candents, intercanviar posicions, tal com va ser que mostraren la falta de temps per tractar-los tots en profunditat. Tot això, es pot veure i escoltar en la web i es pot llegir en les conclusions que també estan penjades.

Ara estem preparant les actes i és una satisfacció deixar per escrit, tota l’aportació de persones tant reconegudes. A part de les comunicacions s’ha buscat i s’ha aconseguit tenir una persona representant d’institucions o entitats destacades que considerem representen bona part de l’entramat científic, associatiu i administratiu de Catalunya i en tota la seva geografia: Joan Closa (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona), Andreu Ferrer (coordinador tècnic d’Unió de Pagesos de Catalunya) Miguel del Rey  (catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València –UPValència, José Luís Vives i Conde, president fundador de Monumenta (Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya), Joan Casajoana (membre de la Comissió Permanent Comarcal del Bages d’Unió de Pagesos de Catalunya), Jacint Torrents (antropòleg i pagès, UVic), Abel Mariné (catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia. Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB), Robert Juvé (arquitecte i tresorer de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya –AAUC-; agrupació depenent del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –COAC-), Antonio Enjuanes (subdirector general d’Infraestructures Rurals del DAAM), Marina Vilaseca (Cooperativa L’Arada ), Jordi Vilalta i Mora (gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, Josep Montasell (tècnic del territori de l’Àrea de territori i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona) Josep Santesmases president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner i codirector de Plecs d’Història Local.

Tot seguit algunes imatges del I Congrés de la Masia

1.

Inauguració: Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Josep M. Pelegrí i Aixut, conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya i Josep M. Vives de Quadras, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

 

3.Visita guiada a l’exposició “La vida a pagès”

7Aspecte de la sala durant la intervenció del bloc: Alternatives: Masia i turisme rural.

8.Debat del bloc Rehabilitació,una aposta de futur, a càrrec de la taula formada per: Joan Curós i Vilà, doctor en arquitectura per l’ETSAB, professor del Departament

9.Dinar del divendres al pati del claustre de l’IEC, gentilesa dels diferents spònsors.

10.

Taula rodona sobre el tema : Masia i medi rural: assolint nous reptes!, a càrrec de Martí Boada i Juncà, doctor en ciències ambientals i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA); Lourdes Viladomiu i Canela, coordinadora de l’equip espanyol en diversos projectes de recerca sobre desenvolupament agrícola i explotacions agràries encarregats per la Comissió Europea i pel Ministeri d’Agricultura; Oriol Nel·lo i Colom, doctor en geografia, especialitzat en estudis d’ordenació del territori ,secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011) i membre de l’IEC i Antoni Vilanova i Omedes, arquitecte, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i redactor de Catàlegs de Béns i de Masies. Moderadora Assumpta Serra i Clota, coordinadora del Congrés