Butlletins

XXXI Jornada d’Agricultura de Prada: El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari

El dissabte, 20 d’agost de 2016, es va realitzar la XXXI Jornada d’Agricultura a Prada en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. El tema d’aquest any va ser “El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari”.

L’obertura de la Jornada va estar a càrrec d’Antoni Diaz i Vendrell, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat de Catalunya, que ens va fer una síntesi del que està fent l’Administració catalana actualment per afrontar el malbaratament alimentari. S’ha creat una Comissió per definir l’estratègia i s’està treballant per millorar la proposta de llei presentada al Parlament pel grup dels socialistes. Com a elements basics de l’estratègia cal destacar l’èmfasi a la prevenció; intervenció a tota la cadena alimentaria amb coordinació dels agents; introducció de la responsabilitat social corporativa en el malbaratament; seguiment del que es fa a la Unió Europea; conscienciació a escoles i llars; promoció de la reutilització del diferents subproductes; xarxes de proximitat per facilitar les donacions i inclusió de la llei del bon samarità.

La  Raquel Diaz. del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) ens va resumir el projectes en els que aquesta institució ha o està treballant relacionats amb el malbaratament alimentari. Al 2013 van realitzar una sèrie d’enquestes per conèixer el grau de conscienciació de la població sobre el malbaratament, posteriorment han treballat amb una proposta metodològica de com quantificar el malbaratament i actualment col·laboren en el projecte europeu Refresh (Resource efficient food and dirink for entire supply chain), que es el projecte de recerca de referència a la UE en aquest àmbit.

La Victoria Soldevila de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va exposar  resultats comparatius del projecte Food saving en el que va participar conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El projecte el van impulsar  tres Universitats italianes i es van dur a terme anàlisis de casos de tota la cadena productiva i de les ONG de distribució de les donacions. Va assenyalar algunes de les particularitats del model català tant en producció com en el sistema de donació. En aquest últim s’aprecia un grau elevat d’interacció del sector privat i públic i un fort protagonisme del Banc dels Aliments.

En DavidEsteller d’AECOC, l’associació de fabricants i distribuïdors,  a més a més d’ explicar-nos quin són els grans objectius de l’organització en la que treballa, ens va explicar les principals lleis a l’àmbit de la lluita contra el malbaratament a altres països i el marc legislatiu d’Espanya. La llei del bon samarità s’aplica als EEUU, Mèxic i Itàlia i comporta l’exempció de responsabilitats als donants. També va assenyalar les limitacions de la llei francesa. En el cas Espanyol va assenyalar que no existeix una llei tret de la proposta legislativa catalana, però va analitzar el tractament de les donacions en l’IVA i en l’impost de societats. Amb una operació complexa d’enginyeria financera els beneficis a l’impost de societats poden ser importants, però l’IVA sempre s’ha de pagar (pot assumir-lo el que dóna o el que rep la donació).

En Paco Muñoz de la oficina de medi ambient de la UAB va treballar el tema de la quantificació i molt especialment dels reptes que suposa la quantificació del malbaratament a les primeres etapes de la cadena alimentària, és a dir a la producció agrària. No hi ha una fórmula infal·lible, ni un mètode comú en els estudis. De forma que cal veure quina és la definició de malbaratament i el mètode de quantificació utilitzat quan s’indiquen xifres de malbaratament.

A la tarda varem procedir a casos d’estudi, seguint el que ja es una tradició.

La Mireia Barba ens va explicar l’ experiència d’Espigoladors, una iniciativa d’emprenedoria social en la que s’uneixen la lluita contra l’exclusió social amb la lluita contra el malbaratament alimentari. Per a la seva creació es van inspirar en experiències d’altres països i després d’ un fort reconeixement institucional que els hi ha suposat una sèrie de premis volen arribar a més zones,  amb un sistema de franquícies socials.  Espigolar suposa entrar en els camps una vegada feta la collita i recollir les restes. Restes que donen o elaboren. Amb un sistema de comunicació molt elaborat han entrat en un àmbit poc treballat fins el moment.

En Josep Tejedo, Director general de Mercabarna,  va explicar el que estan fent i volen fer en el futur en el marc de la lluita contra el malbaratament. És una experiència puntera en el marc del mercats majoristes. Després d’anys de treballar el reciclatge (fins a arribar al 72% avui) i les donacions (amb una seu del Banc dels aliments dins el recinte), ara s’orienten a la creació d’un Centre d’aprofitament alimentari més ambiciós. Tot això es complementa en programes de sensibilització a les escoles.

L’Alba Alsina de l’empresa Natureco ens va explicar el mètode que l’empresa utilitza per minimitzar el residus i per garantir-ne el màxim aprofitament. Encara que sigui  una petita empresa, amb 35 treballadors, té un sistema modèlic de gestió amb un esquema molt comprensible i útil que garanteix una ràpida resposta davant dels excedents.

En Felip Donadeu, pagès de la Catalunya nord (fruita dolça a Eus al Conflent), ens explicà les iniciatives de la zona per evitar el malbaratament i aconseguir més grans donacions d’aliments. També comenta la llei francesa. Després va assenyalar l’evolució de les produccions de fruita a la zona, el paper de la cooperativa i la seva estratègia com agricultor. Cal remarcar que ha passat a producció orgànica i que això li ha suposat una disminució molt important dels residus. Quan feia producció convencional qualsevol producte marcat o que no complia uns estàndards de presentació no tenia sortida al mercat, ara pel contrari no té problema per comercialitzar-ne la totalitat.

Per últim, l’Eduard Arruga. President del Banc d’Aliments de Barcelona, ens va presentar el grans números del Banc d’aliments de Barcelona i la seva trajectòria en el temps. Impressionen. A la vegada ens recorda el paper clau que a la creació del Banc va tenir en Jordi Peix, que tots trobem a faltar.

Com ens va indicar en Salvador Puig va ser més una jornada de treball molt activa sobre el malbaratament alimentari, que un seguit de conferències. Creiem que és cap aquest model cap el que anirem treballant. Ja que som pocs aprofitem bé l’ oportunitat.

Teniu més informació en els powers points que varen presentar els participants i als que podeu accedir.

Els organitzadors:

Lourdes Viladomiu

Jordi Rosell

Taula rodona sobre el TTIP

El tractat de lliure comerç i inversió que la Unió Europea (UE) està negociant amb els Estats Units (EUA) per crear l’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió, conegut també com a TTIP per les sigles del seu nom anglès (Transatlantic Trade and Investment Partnership), pot tenir un impacte notable en el sector agroalimentari català.

La magnitud dependrà de fins a quin grau l’acord elimina efectivament els obstacles aranzelaris i no aranzelaris en els intercanvis recíprocs. Pel que fa als primers, malgrat que de mitjana els drets de duana d’una zona i l’altra són baixos, romanen alguns aranzels alts (crestes aranzelàries) i molt alts (megaaranzels) per a determinats productes del sector agroalimentari. A l’hora, les mesures sanitàries, fitosanitàries i altres barreres tècniques són un obstacle més que notable per als intercanvis de bona part de productes del sector agrari i alimentari.

L’eliminació dels obstacles aranzelaris i no aranzelaris al comerç agroalimentari entre la UE i els EUA donarà lloc a canvis en la dinàmica i composició d’aquest comerç i, per tant, tindrà efectes d’una certa grandària en els diferents subsectors agroalimentaris.

Vist des de la UE, per alguns subsectors el TTIP és una oportunitat per a consolidar i ampliar les exportacions al mercat americà. D’altres el veuen amb temor per la competència de produccions dels EUA, fins ara sense accés al mercat de la UE pels aranzels i les barreres sanitàries, fitosanitàries o tècniques. L’efecte final del TTIP sobre el sector agroalimentari de la UE i de Catalunya dependrà, però, del contingut final d’un acord que, de fet, encara es troba en negociació.

Amb la finalitat de posar llum a aquesta problemàtica el passat dia 14 de setembre es va celebrar una Jornada a la ICEA amb el seguent

PROGRAMA

17,45 Presentació de la Jornada, a càrrec de Josep M. Vives de Quadras, president de la ICEA

18,00 Aspectes generals del TTIPP, a càrrec de Mark Jeffery, representant de la UE a Barcelona

18,30 Sector Boví, a càrrec d’Albert Juanola (ASOPROVAC)

18,45 Sector Porcí, a càrrec d’Andreu Ferrer (Unió de Pagesos de Catalunya)

19,00 Sector Vitivinícola, a càrrec de Salvador Puig (INCAVI)

19,15 Sector de la fruita, a càrrec de Manel Simón (AFRUCAT)

19,30 Repercussions previsibles del TTIP en el sector agrari de Catalunya, a càrrec de Antoni Díaz (Departament d’Agricultura, Ramaderia , Pesca i Alimentació)

19,45 Debat amb la participació dels ponents i de Ramon Sentmarti (PRODECA). Moderació:Jordi Rosell (UAB)

La ICEA i el projecte Mengem sa

Per tal d’avaluar i explicar com va anar la III edició Mengem sa, i a efectes de pensar amb la IV edició, es va celebrar el passat 19 de setembre una conferencia a càrrec del  Dr. Abel Mariné, president de l’ACCA, que va presentar les principals conclusions de la III Jornada.

 

Workshop de la fruita dolça. Cercant equilibris: innovació, competitivitat i internacionalització

 

Quan es parla de mercats, el concepte d’equilibri s’acostuma a representar com a l’intersecció entre l’oferta i la demanda. Si ens desplacem cap a un dels costats de la gràfica es guanyen diners, però cap a l’altre cantó sempre hi ha algú que hi perd. De vegades, la translació de les teories a la vida real no és tan senzilla, i pot passar que la pèrdua es doni vagis cap a on vagis.

La realitat del moment transcendent que viu la fructicultura va portar a reflexionar de forma col·lectiva sobre el perquè del desequilibri. Així va neixer aquest primer Workshop entre Univesitat de Lleida, Afrucat, ICEA i Agroprés. La segona part de la jornada va tenir entitat pròpia. Es va tractar de dues tertúlies organitzades de la mà de Siete Agromarketing sobre el mercat xinès, la gran esperança i el gran repte tecnològic per a la fructicultura.

Tot en el marc de la Fira de Lleida, celebrat el dia 29 de setembr

PROGRAMA DE LA JORNADA TÈCNICA

 BLOC I: LA REALITAT DEL DESEQUILIBRI.

 

Estudi de costos de producció en fruita.

Sr. José S. Millán; Professor de la UdL.

Cadena de valor en fruita de pinyol.

Sr. Julián Briz; Catedràtic de la UPM.

El mercat fruiter i la seva gestió.

Sr. Manel Simon; Director general d’Afrucat.

Taula rodona de debat de la situació.

Modera: Sr. Antoni Colom; ETSEA-FDET-UdL.

Sr. Xavier Miarnau; Enginyer Agrícola-Fructicultor.

Sr. Sisco Palau; President del Comité de fruita de pinyol d’Afrucat.

Sr. Simó Alegre; Director del FruitCentre.

Sr. Antoni Díaz; Director general d’Agricultura de la Generalitat.

Representant; de la Generalitat.

BLOC II: LES NOVES OPORTUNITATS.
COMERCIALITZACIÓ SEGURA A LA XINA.

Presentació del bloc II.

Les claus guanyadores per poder arribar a la Xina.

Modera: Periodista agroalimentari.

La Caixa.

Syngenta.

Entitat d’Assegurances.

Empresa de Transports.

Taula d’experts en mercats internacionals.

Consultor Internacional.

Conseller Econòmic i Comercial de l’Ambaixada Espanyola a la Xina.

Sr. Josep Usall; Cap del Programa de Post-collita de l’IRTA.

Prodeca.

Sr. Manel Simon; Director general d’Afrucat.

Sr. Josep Presseguer; Director general de Fruits de Ponent.

Conclusions del WorkShop.

 

Sortida amb la Mediterranean Garden Society a Arenys de Mar

Des de la Secció de Jardineria i Paisatgisme es va promoure la participació en l’activitat de la branca catalana de la Mediterranean Garden Society que es concretava en una visita a Arenys de Mar el dia 1 d’octubre.

Els punts d’interès visitats van ser:

  • Claustre dels Caputxins.
  • Eixida d’una casa particular.
  • Jardí de Salvi Miserachs i Sara González, La Planeta, ones va poder veure la seva col·lecció de palmeres.

 

 

Premi Estudiants ICEA

La ICEA convoca la trenta-tresena edició del Premi per a Estudiants, tal com s’especifica en el següent enllaç

PREMI PER A ESTUDIANTS ICEA 2017

Aquest premi forma part del conjunt de premis de la IEC, la participació en el quals s’hauran de tramitar exclusivament per via telemàtica al web premis.iec.cat, fins a les 13 hores del dia 30 de novembre de 2016.

INDEX NOTICEA 23

Juliol  2016

0.- Index

1.- L’entrevista: Ester Jover

2.- La secció de la ICEA: Historia rural

3.- Què hem fet?

3.1.- III Jornada MENGEM SÀ La conservació dels aliments (12 de maig de 2016)

3.2.- Visita al món de la masia del Solsonès: la Vall d’Ora (28 de maig de 2016)

3.3.- IV tarda de Jardins i Jardiners (21 de juny de 2016)

3.4.- Noticies de Jardins i Jardiners 2

4.- Què volem fer?

4.1.- Premi Ecoinnovas (termini 31 d’agost de 2016)

4.2.- Transcatalonia 2016 (15 d’octubre de 2016)

5.- Publicacions ICEA:

5.1.- Quaderns Agraris 40

5.2.- Productes fitosanitaris per jardineria. Carles Folch

6.- AGROFÒRUM

6.1.- Jornada sobre “Mercats i cadena alimentària vers el futur” (10 maig de 2016)

6.2.- Document de Treball AGROFÒRUM nº4: Estructures productives i cadena alimentària

7.- Opinions i publicacions de socis

7.1.- La agricultura urbana. Ricart Estrada

7.2.- La permanent reestructuració de les cooperatives agràries. Ricard Estrada

7.3.- Catalunya i les fronteres de la vedella. Ricard Estrada

7.4.- La malvasia de Sitges. Entrevista a Josep M Puiggròs

8.- L’estadística: Índex PIB per càpita comparat de països de la UE

9.- Les webs recomanades:

9.1.- Obealimentària Observatori de l’Economia Agroalimentària

9.2.- EUROSTAT

ENTREVISTEM A ESTER JOVER

Ester IMG_3117

A la cadena d’entrevistes que realitza NOTICEA avui tenim el plaer d’entrevistar a Ester Jover, qui ha estat Secretària de la ICEA durant sis anys, va ser així mateix la primera Secretària dona i també la més jove, dues característiques a remarcar i que assenyalen dos biaixos que caldrà anar corregint: gènere i edat. Afortunadament l’Ester contradiu ambdós.

Ester, parli’ns en primer lloc de la seva professió…

De les poques coses que tenia clares, quan estudiava BUP i COU, era la voluntat d’estudiar quelcom relacionat amb la Biologia. D’aquí que vaig voler provar E. T Agrícola, tot i que durant la carrera vaig descobrir que el món dels aliments i indústria alimentària era molt interessant. Un cop acabada la carrera,  vaig començar a treballar amb un petit laboratori familiar de cosmètica. Amb poc temps de treballar-hi, trobava a faltar els aliments, i estudiar mes sobre industria alimentaria. Aquí va ser que vaig decidir seguir estudiant, amb ciència i tecnologia dels aliments  a la UAB.

El meu interès cada cop era mes gran per seguir coneixent sobre la industria alimentaria,  i començar a treballar al sector de l’alimentació. Vaig fer el pas de deixar de treballar al laboratori familiar (no va ser fàcil)  i vaig començar a treballar a GRUP BAUCELLS ALIMENTACIO, vaig treballar-hi 5 anys. Realment aquells anys em van servir de molt, vaig aprendre molt del sector i dels companys, dels meus responsables, etc.

Però actualment vostè és una empresària, no és així?

Certament, en aquesta empresa vaig tenir ocasió de coincidir i conèixer la Mercè Molist, altre puntal de la meva vida professional, on juntes vàrem prendre l’aventura de muntar una consultoria que fins a data d’avui funciona, ja farà 11 anys.  durant tot aquest temps, se’m va brindar la possibilitat d’acreditar-me per uns estàndard normatius de seguretat alimentaria IFS (International Food Standard/ British Retail consortium), amb aquestes auditories, enfocades a empreses alimentàries per l’exportació, he agafat un camp de visió molt ampli en el sector alimentari. Doncs mensualment puc estar visitant de 5/6 empreses arreu d’Espanya i en alguns casos fora d’Espanya. Estic especialitzada en el sector animal (carn, peix, llet) i fruita/ verdura i begudes.

Al llarg de la seva trajectòria a la ICEA va ser responsable de la Secció d’Estudis Rurals, membre de la Secció de Publicacions i finalment Secretària. Ens podria resumir les seves vivències en les diferents responsabilitats

Desitjo fer una menció especial a l’Anna Jacas, que podem dir, que també ha estat un nexe molt important entre la carrera i l’entrada al mon professional. L’Anna Jacas em va dirigir el projecte final de carrera, i va ser ella que m’animava a conèixer la ICEA. Doncs amb ella vaig començar a assistir a les tertúlies que organitzava la secció d’estudis rurals. Recordo les tertúlies, que no entenia res…em sentia completament fora de lloc. Però poc a poc, i amb ganes vaig anar aprenent i entrant en aquest món. La ICEA. Recordo també l’ímpetu del Jordi Peix, que em feia respecte…però en tinc molt bon record. Amb tot això també ajudava al comitè de publicacions, buscant articles, revisar-los, etc..

Raimon roda, fins aleshores responsable de la secció em va demanar si el podia substituir, i vaig acceptar. Van ser ben be 3 anys de responsable. Organitzant les tertúlies i altres actes.

Dins de la junta faltava la vacant de secretari i la vaig assumir, i la Gemma Francés em va substituir. Vaig passar a ser secretària de la ICEA,  vaig ser-hi una colla d’ anys, entre feina, fills etc..feia el que podia. Però va arribar el moment, que ja no podia, descuidava massa la ICEA, i vaig decidir plegar. Em coincidia amb una embranzida professional que m’implicava molts de viatges….

Apart de les iniciatives en les diferents activitats recordem que quan es va fer càrrec de la agrotertulia hi vam guanyar tots des del punt de vista gastronòmic, el primer que va fer va ser canviar el restaurant per passar al que ha quedat definitivament, és a dir l’Antic Forn.

Si, jajajajaj és veritat !! vàrem canviar perquè tot acabava essent una mica impresentable, reservar taula i a vegades no hi havia gaire menjar, olors a fregitel·la, espai petit i tancat, poca llum… i vàrem moure la tertúlia, a 2 carrers mes amunt, sense olors, i espai mes gran, llum, i menjar etc. Antic Forn, sempre ens van cuidar molt.

A l’entrar a la Junta Rectora vostè  tenia 25  anys, era amb diferència la persona més jove. El primer secret que li volem robar es la formula màgica per a que la joventut trobi a la ICEA una institució que li interessi i li sigui d’utilitat

El fet de ser un món tant diferent al universitari i al professional, al fet que per mi era tot nou, no entenia res…però aprenia molt….allò era un món desconegut i alhora molt interessant. Sols aprenia, i això em va agradar molt

Vostè es la mare del Noticea, la creadora de la publicació. Avui, des d’una visió més allunyada, li agrairem que opini sobre l’interès d’aquesta publicació i sobre mancances i millores necessàries sobre contingut i per ampliar la seva difusió i impacte.

Jo també, però també l’Anna Jacas. Intentàvem apropar noticies, articles, difusió de socis, va ser un projecte agafat amb molta il·lusió des de la secció de Publicacions. El Noticea pretén ser una eina mes dinàmica, mes informal, dins la ICEA. Sense paper. I sobretot incorporar el racó del soci. Conèixer-nos entre nosaltres. Sobretot constància i un mailing molt potent.

Ha demostrat -els fets parlen- ser una excel·lent gestora del temps (mare, empresaria, ICEA, esportista). Aquest secret també li volem robar.

Si amb això si, la planificació per mi es vital. Planificar, ordenar les coses que haig de fer i el temps que tinc per cada cosa, és clau. Si no ho faig no arribo…això també es vital per poder combinar la vida personal (tinc 3 fills) amb l’activitat professional. També dins aquesta gestió, es important saber prioritzar (destriar el gra de la palla) per poder planificar bé. Hi ha dies que em llevo a la nit, i l’únic que em ve al cap…es planificar, coses dels nens, feina, temps per fer esport…

Per acabar li demanaríem que ens doni un consell per a la ICEA que consideri especialment clau pel futur d’aquesta institució.

El futur de la ICEA per mi passa per tenir gent tant experimentada com hi ha avui, gent vital, de diferents sectors, de diferents edats i amb diferents opinions, de l’empresa pública, però també d’empresa privada. Cal buscar formes d’atraure gent de totes edats…sé que és difícil, doncs això sempre s’ha intentat….i realment es complicat, però s’ha de seguir batallant.

LA SECCIÓ DE LA ICEA: HISTÒRIA RURAL

La Secció d’Història rural ara ja te uns anys de trajectòria. En el ple dels socis de la ICEA de l’any 2007, que anualment es celebra pel mes de desembre fou ratificada la seva creació a proposta de la Junta. La proposa d’aquesta creació fou com a resultat de la celebració del centenari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la celebració del V Congrés ICEA. Aquesta proposta s’originà al comprovar l’interès sobre la història i el patrimoni de Catalunya. Amb aquest objectiu marcà la formació de la secció i donat que els socis de la ICEA són bàsicament persones relacionades amb l’agricultura, ramaderia i temes concrets com boscos, sols, aigua…es feu buscant persones i entitats complementàries i relacionades amb els nous temes. Així doncs, es formà un grup nombrós interdisciplinari.

La primera activitat que es va preparar va crear un grup de recerca aglutinat sota el tema d’estudi històric del paisatge català, entenent que és un tema molt àmpli i per tant amb interrelació també amb els temes propis de la ICEA. Aquest projecte es presentà com un projecte promogut per la IEC qui aportava el finançament. Malauradament, aquest projecte no va tirar endavant. Formant part d’aquest mateix objectiu, Xosé Arnesto  de la UB, Eduard Cuscó i Meritxell Gisber, professor i alumnes de la facultat de geografia i història, varem fer  la preparació dels sistemes d’informació geogràfica aplicats a la història rural varem fer un treball partint de les dades aportades per Catalunya romànica, agafant la comarca del Bages, com a zona pilot :”Estudi de l’evolució del paisatge rural a Catalunya a partir del segle XI, que es traduí en unes conferències per a donar a conèixer el 26 de novembre.

D’altres activitats semblants va ser la presentació de la pròpia secció amb un acte pluridisciplinar, o conferències i presentació de llibres com dels volums III i IV de la Història Agrària dels Països Catalans. També es va aprofitar l’ocasió per treballar amb altres filials i seccions. En aquesta ocasió fou organitzat pels presidents de les Societats Filials: Joan Ràfols, de la Institució Catalana d’Estudis Agraris; Josep M. Ninot, de la Institució Catalana d’Història Natural; Francesc Nadal, de la Societat Catalana de Geografia;  Antoni Roca, de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Un altre objectiu fou la relació amb el territori que s’ha traduït en l’organització de sortides com la que ens proposa cada any l’Associació d’amics dels masos de Torroella de Montgrí-L’Estartit, així com les jornades que es van organitzar a Vilafranca del Penedès, o a Torroella o al museu del blat de Castelló d’Empúries…. programa adjunt d’aquest any, dedicat a Victor Català, en el 50 aniversari de la mort de Caterina Albert.

Ha tingut una continuïtat la programació d’una jornada, conjuntament amb la secció de sols, anomenada “Arqueosols”. «Tècniques complementàries per a la recerca en arqueologia i sòls» ARQUESOLS 2010, amb la visita al jaciment arqueològic Els Vilars d’Arbeca. Està penjat en l’apartat d’aquesta secció, les diferents col·laboracions, totes elles de gran nivell. Fotografia del jaciment

Vilars

L’ Arquesòls 2012  vàrem presentar la jornada:” De la informació micromorfològica a la interpretació arqueològica i cultural del paisatge” Programa coordinat amb la 14ena Reunió Internacional de Micromorfologia de Sòls : Session V. Site-formation processes in archaeology and cultural landscapes, archaeometry and geoarchaeology  Lleida, juliol Auditori Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera,

I aquest any estem preparant una altra jornada per a la tardor.

Com a grans activitats destaquen les participacions en l’organització de congressos, el primer el V de la ICEA, seguit del V Congrés d’Història Agrària dels Països Catalans: «Els usos de l’aigua en la història. De l’antiguitat als nostres dies» juntament amb el Centre d’Història Rural/Institut de Recerca Històrica, de Girona.

Si aquests eren congressos en els quals hi participarem com a secció d’història rural. A partir del 213 ens vàrem decidir a organitzar el nostre propi congrés que amb un grup de la secció, es decidí dedicar-lo a la masia i el territori on s’ubica. S’arribà a aquest tema perquè entenem que en aquest moment Catalunya està en una fase de canvis profunds que varen arrencar de temps enrere. Canvis que afecten profundament el territori i el mon rural en particular. Ens estem adaptant a un nou model productiu on les noves tecnologies hi tenen un paper rellevant; una nova forma d’entendre la vitalitat del territori abocada a equilibrar l’abandonament de població en algunes zones amb propostes alternatives com ara el turisme rural, la producció i consum de productes de proximitat i també la rehabilitació tant de masos com d’edificis singulars. Un debat sobre tots aquests temes interdisciplinari és necessari no solament des del punt de vista acadèmic o polític, sinó que la mateixa societat l’està demandant tal com es pot apreciar amb la quantitat de jornades, llibres i activitats que s’estan proposant ja fa temps, al llarg de tot l’any i en una geografia molt extensa. Aquest fou  l’objectiu d’aquest congrés.

Es van formar dos grups: Comitè organitzador:

  1. Mireia Barnadas i Ribas: Arquitecta, Secretària tècnica de l’AADIPA
  2. Rafel Folch Monclús: Antropòleg. Tècnic de patrimoni etnològic de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals– Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya.
  3. Montserrat Mercadé: Geògrafa, codirectora de la revista Anuari Territorial de Catalunya,  Societat Catalana d’Ordenació del Territori, IEC, experta en temes de territori.
  4. Isidre Pastor Batalla: Llicenciat amb grau en Història Medieval, Arqueòleg , membre de la Junta de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya
  5. Santi Ponce: Historiador, professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació, dep, de Comunicació de la Universitat de Vic, soci de la ICEA.
  6. Oriol Roselló: Arquitecte, Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona.
  7. Assumpta Serra: Doctora en història medieval, i arqueòloga, especialitzada en història rural i en masos i masies a Catalunya, coordinadora de la secció Història Rural, ICEA-IEC.
  8. Joan Serra i Gironella. President Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit (AMTE), propietari masia catalogada com a BCIN (Torre Bagura) . Agricultor. Investigador de l’Àrea de Cultius Extensius del Centre IRTA Mas Badia (Fundació Mas Badia).
  9. Marta Urbiola i Domènech: Arquitecta, Tresorera Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
  10. Jordi Vilalta Mora. :Gerent Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central . Of. tècnica Solsonès. Solsona.
  11. Josep Mª Vives, President de la ICEA
  12. Manuel Julià i Macias, Arquitecte / Arqueòleg, Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

Comitè  científic:

  • Mònica Alcindor Dra. Arquitecte en rehabilitació en arquitectura tradicional. Professora de l’escola d’arquitectura portuguesa( arquitectura vernacular). Membre del grup CAT’S de la UdG. Especialista en materials i tècniques tradicionals.
  • Xosé Armesto, Doctor en geografia, professor del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la  UB.
  • Joan Curós, Doctor arquitecte per l’ETSAB, professor de Projectes Arquitectònics. UPC.
  • Ferran Estrada i Bonell, Dr. en Antropologia social, professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup d’Estudis Sobre Família i Parentiu de la Universitat de Barcelona. Treballa sobre la casa i la família i el patrimoni cultural en àmbit rural a Catalunya
  • Laura Ibanyez: Enginyera Agrònoma Superior; diplomada en Extensió i Desenvolupament Rural i diplomada en Gènere i Igualtat. Des del 2010 és gerent de la xarxa dels 13 grups d’acció local que gestionen els ajuts europeus per al desenvolupament rural ‘Leader’ a l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)

.             Neus Monllor i Rico, doctora en Geografia i Medi Ambient i consultora en temes agraris i alimentaris aArrels a Taula

  • Joan Montesó i Ollé, responsable a la Comissió permanent nacional de Medi Rural a Unió de Pagesos.
  • César Ornat, Doctor en Biologia, professor del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB).Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB,UPC)
  • Santi Ponce ,Doctor en Historia, professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Dep, de Comunicació de la Universitat de Vic, soci de la ICEA.
  • Josep Pujol, Doctor en Economia i Catedràtic en Historia e Institucions Econòmiques, professor  Dep., d’Economia e Historia Econòmica UAB
  • Francesc Xavier Roigé, doctor en antropologia social. Autor de diversos llibres sobre el mas com ara al Montseny o la Cerdanya i degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
  • Jordi Rosell, Doctor en Economia, professor del Departament d’Economia Aplicada, UAB, membre de la ICEA i expert en desenvolupament rural i economia agrària.
  • Assumpta Serra: Doctora en història medieval, i arqueòloga, especialitzada en història rural i en masos i masies a Catalunya, coordinadora de la secció Història Rural de la ICEA.
  • Joan Serra i Gironella. President Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit (AMTE), propietari masia catalogada com a BCIN (Torre Bagura) . Agricultor. Investigador de l’Àrea de Cultius Extensius del Centre IRTA Mas Badia (Fundació Mas Badia).
  • Ramon Serrat i Mulà, llicenciat en dret, diplomat enturisme, màster en innovació de la gestió turística i professor de l’Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme (CETT- UB).
  • Joan Simó, Fundació Miquel Agustí. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB, UPC).
  • Joan Tort, doctor en geografia i Professor Titular d’Universitat. Àrea d’Anàlisi Geogràfica de la UB, soci numerari de la filial Societat Catalana de Geografia de l’IEC
  • Lourdes Viladomiu Doctora en Economia. Professora Dep., d’ Economia Aplicada de la UAB, amb una extensa experiència en projectes sobre economia rural i agrària, membre de la ICEA.

El contingut es repartí amb blocs:

Bloc 1: La masia com a edificació

–             1.1 Estudi de l’evolució de la forma constructiva de l’edifici del mas\masia

–             1.2 Rehabilitació, una aposta de futur

Bloc 2: Economia i usos lligats a la masia

–             2.1 La política agrària i l’evolució de les explotacions agràries catalanes: del mas a les empreses

–             2.2 Impacte de les noves tecnologies i recerques: TIC, recerques en millores de conreus i ramaderia

–             2.3. Masia i producció de proximitat i ecològica:

–             2.4 Masia i turisme rural:

Bloc 3: Masia i evolució territorial

–             3.1 Masia/demografia/entorn

–             3.2 Polítiques de desenvolupament rural

I Bloc 4: Masia i organització social

El format fou: Inici del bloc amb una conferència, seguida per la presentació o estat actual del tema objecte del bloc, per part de la persona del comitè científic corresponent i exposició de les comunicacions. La sessió s’acabà amb l’exposició sobre el tema i les aportacions de les comunicacions, per part d’un grup d’entre tres o quatre persones, convidades d’entre aquelles reconegudes en la matèria. Tot plegat s’acabà amb un debat.

L’interès del tema va propiciar comptar amb tres exposicions sobre el tema que es presentaren en l’acte d’inauguració. 10 pòsters adornaren tots els dies del congrés i finalment, un dinar, gentilesa de petits patrocinadors com “Cooperativa Plana de Vic”, La Fageda o l’Olivera i Senglar de Girona, a l últim dia, va permetre intercanvis personals entre els assistents i encetar la última sessió de la tarda a primera hora. Aquesta Sessió culminà amb una taula rodona amb el títol” MASIA I MEDI RURAL: ASSOLINT NOUS REPTES!”, Martí Boada membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), Lourdes Viladomiu, coordinadora de l’equip espanyol en diversos projectes de recerca sobre desenvolupament agrícola i explotacions agràries encarregats per la Comissió Europea i pel Ministeri d’Agricultura, Oriol Nel·lo especialitzat en estudis d’ordenació del territori,secretari per a la Planificació Territorial del Governde la Generalitat de Catalunya (2003-2011) i Antoni Vilanova president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i redactor de Catàlegs de Béns i de Masies, que mostra la visió de futur que se li va voler donar al congrés.

Com a activitats es van organitzar una sèrie de sortides al territori amb el mateix objectiu que el congrés, d’una visió global, en patrimoni, economia, alternatives…

Finalment cal assenyalar les facilitats i aportació de l’IEC, qui es va fer seu el congrés al presentar-lo com l’activitat que presentà a l’espai patxot que s’organitzà en memòria d’aquest mecenes que afavorí tants àmbits de la cultura catalana, com ara el mateix IEC, o l’estudi de la masia. Aquesta implicació ens ha permès tenir una pàgina web, les xarxes socials de facebbok i twiter així com gravar tot el congrés i penar-lo a la mateixa web, on es pot veure i escoltar-lo i comptar amb tot l’espai necessari, tant obert com les sales. Si l’IEC va participar en tot l’exposat, també vàrem poder comptar amb el patrocini de l’Obra social La caixa, la Fundació Carulla i la Diputació de Barcelona.

La valoració del congrés és molt positiva, tant per la qualitat del mateix amb conferències molt valorades de Jordi Sala director general de Desenvolupament Rural del DAAM; Enric Tello catedràtic d’Història Econòmica de la UB i especialitzat en història ambiental dels paisatges agraris de la Mediterrània; Josep M. Monfort director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA); F. Xavier Roigé  catedràtic d’Antropologia Social i degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Albert Plà i arquitecte i vocal de patrimoni de Rehabimet, que foren precedides per la inauguració del congrés pel parlament Josep M. Pelegrí iconseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya.

Totes les comunicacions, de gran nivell, varen permetre copsar la realitat que fou molt ben complementada pels ja esmentats “fila zero” que amb un nombre d’unes 40 persones, ara no permet esmentar. Es va buscar la diversitat de mirades per afavorir els debats que permetessin obrir temes candents, intercanviar posicions, tal com va ser que mostraren la falta de temps per tractar-los tots en profunditat. Tot això, es pot veure i escoltar en la web i es pot llegir en les conclusions que també estan penjades.

Ara estem preparant les actes i és una satisfacció deixar per escrit, tota l’aportació de persones tant reconegudes. A part de les comunicacions s’ha buscat i s’ha aconseguit tenir una persona representant d’institucions o entitats destacades que considerem representen bona part de l’entramat científic, associatiu i administratiu de Catalunya i en tota la seva geografia: Joan Closa (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona), Andreu Ferrer (coordinador tècnic d’Unió de Pagesos de Catalunya) Miguel del Rey  (catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València –UPValència, José Luís Vives i Conde, president fundador de Monumenta (Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya), Joan Casajoana (membre de la Comissió Permanent Comarcal del Bages d’Unió de Pagesos de Catalunya), Jacint Torrents (antropòleg i pagès, UVic), Abel Mariné (catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia. Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB), Robert Juvé (arquitecte i tresorer de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya –AAUC-; agrupació depenent del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –COAC-), Antonio Enjuanes (subdirector general d’Infraestructures Rurals del DAAM), Marina Vilaseca (Cooperativa L’Arada ), Jordi Vilalta i Mora (gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, Josep Montasell (tècnic del territori de l’Àrea de territori i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona) Josep Santesmases president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner i codirector de Plecs d’Història Local.

Tot seguit algunes imatges del I Congrés de la Masia

1.

Inauguració: Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Josep M. Pelegrí i Aixut, conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya i Josep M. Vives de Quadras, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

 

3.Visita guiada a l’exposició “La vida a pagès”

7Aspecte de la sala durant la intervenció del bloc: Alternatives: Masia i turisme rural.

8.Debat del bloc Rehabilitació,una aposta de futur, a càrrec de la taula formada per: Joan Curós i Vilà, doctor en arquitectura per l’ETSAB, professor del Departament

9.Dinar del divendres al pati del claustre de l’IEC, gentilesa dels diferents spònsors.

10.

Taula rodona sobre el tema : Masia i medi rural: assolint nous reptes!, a càrrec de Martí Boada i Juncà, doctor en ciències ambientals i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA); Lourdes Viladomiu i Canela, coordinadora de l’equip espanyol en diversos projectes de recerca sobre desenvolupament agrícola i explotacions agràries encarregats per la Comissió Europea i pel Ministeri d’Agricultura; Oriol Nel·lo i Colom, doctor en geografia, especialitzat en estudis d’ordenació del territori ,secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011) i membre de l’IEC i Antoni Vilanova i Omedes, arquitecte, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i redactor de Catàlegs de Béns i de Masies. Moderadora Assumpta Serra i Clota, coordinadora del Congrés

 

III JORNADA MENGEM SÀ. LA CONSERVACIÓ DELS ALIMENTS

Imagen MENGEM SAPrograma complert de la Jornada:

ICEA-MengaSaprog16

Ponències:

Victoria Castell JMS2016

Tecnidex JMS2016

Pere Castells JMS2016

Olga Martin JMS2016

Narcís Grebol JMS2016

Lluis Gonzalez JMS2016

 

CONCLUSIONS III Jornades Mengem Sa, La conservació dels aliments,

(12 de maig de 2016), per Abel Mariné president ACCA.

El que es va exposar i debatre en el decurs de la Jornada, entorn al passat present i futur de la conservació dels aliments, es pot resumir en les següents qüestions i conclusions:

– Menjar és un fet social, cultural i religiós, regit, fonamentalment pel que les societats han considerat sa i bo, que no sempre ha estat, ni està, clar per tothom.

– L’accés a aliments suficients i en bon estat, en el decurs de la història i en l’actualitat, no és el mateix per als rics que per als pobres.

– Triar llavors i cultius i, per tant, practicar l’agricultura, és el primer pas per disposar d’aliments i, de fet,. de la civilització.

– Les primeres formes de conservació d’aliments apareixen en el neolític. Els primers col·lectors ja van aplicar la salaó i l’assecament, que empraren també els egipcis. A Sumeria es conserva peix i a la Xina carn salada. El mateix van seguir fent grecs, fenicis i romans i el món medieval cristià. Formes de conservació antigues són també l’escabetx, els embotis i el sushi. Es pot afirmar que no hi ha història sense conservació d’aliments, i el control i domini d’aquestes tècniques significa poder. Qui controla els molins controla la farina i el pa, per exemple, i els impostos que es deriven d’aquestes activitats.

– També la humanitat ha sabut aprofitar aliments que es conserven amb més facilitat que altres, com els fruits secs i els llegums.

– Les tècniques i processos relacionats amb la conservació dels aliments impliquen transversalment totes del etapes de la producció i consum, des del camp fins al plat.

– Les conserves pròpìament dites comencen al segle XIX i es consoliden al segle XX.

– De les moltes persones que en el decurs de la història han fet aportacions en aquest camp, es va destacar com a paradigmàtica la tasca de Justus von Liebig (1803-1873), professor a Giessen y Munich, i una de les figures més notables de la historia de les dues vessants, química i biològica, de la ciència i tecnologia dels aliments. Fou el fundador de la Química agrícola, de la que va estudiar els aspectes agronòmics, experimentals i de laboratori. Va dissenyar els extractes de carn que porten el seu nom, generant una de les primeres spin off.

– Es constata el paper de la indústria alimentària que, de fet, és una gran cuina que fa el que no sabem, no podem o no volem fer, proporcionant aliments estabilitzats i en condicions de ser consumits.

– Les tecnologies de conservació d’aliments no es limiten a la indústria, sinó que també s’apliquen en gastronomia i hostaleria.

– Es va posar de relleu la relativament recent importància donada a la cuina. És un altre camp de desenvolupament de la creativitat i la infinita capacitat d’innovació de científics, tecnòlegs i cuiners, començant per la higiene i continuant amb tècniques com la cocció a baixes temperatures o al buit. Per exemple, en alguns casos, en rigor, ja no es pasteuritza sinó que es descontamina.

– La conservació en la cuina ha seguit una evolució complexa que inclou: mètodes tradicionals, congelació i ultracongelació, pasteurització, envasament al buit, salaó, fumatge, escabetx, sucres, deshidratació, additius (espessidors – xantana, agar-agar – antioxidants, conservants), rotació…. Cal recordar que les relacions ciència/cuina/nutrició, tenen també tota una tradició com mostren textos com Culinary Chemistry de F. Accum, 1821, les obres de química dels aliments de Liebig, i Science in the kitchen de E.E. Kellog, 1892, entre altres.

— Els mètodes actuals de conservació d’aliments són millors que els clàssics (que també han millorat molt), mantenen prou bé l’aspecte i els caràcters sensorials dels aliments, i han ampliat les possibilitats de tractaments no tèrmics o de mínim processament: altes pressions, camps elèctrics polsants, radiacions ultraviolades, plasma fred, radiacions lumíniques, protecció de components per procediments nanotecnològics.. Alguns estan pendents de confirmació, com els camps magnètics. Els camps elèctrics polsants, per exemple, augmenten el contingut de carotenoides del tomàquet

– Tant a la cuina com a la indústria la demanda de dietes i menús especials introdueix una important demanda relativament recent i creixent.

– Les condicions de transport són clau per a l’estabilitat i conservació d’aliments

– Cal evitar pèrdues i malbaratament per deficients condicions d’higiene i conservació en el transport, l’emmagatzematge i les operacions finals abans del consum. Aquestes pèrdues segueixen essent importants (fins un 50 % massa sovint). En part es deuen a una falta de criteri i comprensió dels conceptes de vida útil, consum preferent i caducitat dels aliments.

– És important posar atenció en l’estalvi d’aigua i en la reutilització de recursos.

– Qüestions aparentment simples  com el control de la humitat són rellevants.

– Segueix essent un repte pendent la conservació de fruites i verdures fresques mantenint els caràcters sensorials i el valor nutritiu òptims, mitjançant procediments bloquejadors de la producció d’etilè (permanganat potàssic), per exemple.

– La fruita congelada no és fresca, però constitueix un recurs interessant.

–  El aliments que consumim són segurs i els brots d’infeccions i intoxicacions més freqüents es produeixen a la llar i als centres de restauració. El grau de conformitat dels aliments pel que fa als perills biològics es de l’ordre de 92-99 %)

.- Segueixen vigents les regles bàsiques de netejar, cuinar, separar i refredar per garantir la seguretat dels aliments

– Cal posar atenció als riscs de les conserves domèstiques

– Es clau el paper de les empreses en tots els processos de conservació d’aliments i la necessitat d’incentivar el seu paper en els països subdesenvolupats. Hi ha dèficits de logística i recursos per a la conservació dels aliments en els processos de cooperació.

– L’entorn de la conservació dels aliments no pot oblidar el problema de la fam.

– Es va posar de relleu el problema del finançament públic/privat per a la innovació i transferència, destacant el paper de les universitats i que no es pot menystenir la recerca bàsica. Com va dir Pasteur: No hi ha ciència aplicada sinó aplicacions de la ciència.

– En aquests, i en mols altres àmbits de l’alimentació, com ha afirmat l’expert en tendències John Nasbitt: estem ofegats d’informació però mancats de coneixement. L’ICEA i l’ACCA seguiran treballant per contribuir a millorar la situació.